Castells i Marquès, Marina

Hemeroteca Cientifica Catalana

250 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)MISCEL·LÀNIACRÒNICA SOBRE LA JORNADA «RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL: RÈGIM DE PARTICIPACIÓ I MECANISMES DE COMPENSACIÓ   ENTRE CÒNJUGES», CELEBRADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ELS DIES 7 I 8 DE NOVEMBRE DE 2013El Grup d’Estudi del Dret Civil Català (2009 SGR 221) va organitzar, amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya i sota la direcció de les doctores Susana Navas Navarro, Elena Lauroba Lacasa i M. Esperança Ginebra Mo-lins, la jornada titulada «Règim econòmic matrimonial: règim de participació i meca-nismes de compensació entre cònjuges», la qual va tenir lloc els dies 7 i 8 de novembre de 2013 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la jornada era aportar elements d’anàlisi i de reflexió sobre el rè-gim econòmic matrimonial vigent a Catalunya, arran de l’entrada en vigor l’1 de maig de 2013 del conveni francoalemany sobre un règim econòmic matrimonial opcional de participació en els guanys. Com a ponents, es va comptar amb la parti-cipació de juristes de reconegut prestigi, tant internacionals com nacionals, pro- cedents de l’àmbit acadèmic universitari, així com de l’exercici pràctic de la funció judicial i notarial. La conferència inaugural de la jornada fou a càrrec del doctor Ferran Badosa Coll, catedràtic emèrit de dret civil de la Universitat de Barcelona i investigador prin-cipal del Grup d’Estudi de Dret Civil Català. En la conferència, titulada «Els enfoca-ments econòmics del matrimoni», Badosa va examinar els efectes patrimonials de- rivats del matrimoni i dels règims matrimonials. Per una banda, amb l’enfocament vinculat al matrimoni va analitzar les despeses familiars, les quals foren definides econòmicament (com a despeses o pagaments que imposen el finançament dels còn-juges) i jurídicament (com a deutes amb titularitat exclusiva del cònjuge contraent, però amb garantia patrimonial extensa, ja que són també exigibles a l’altre cònjuge), així com l’exclusió del matrimoni com a àmbit de desplaçaments econòmics, atès que roman la idea de prohibició de l’enriquiment injust. Per altra banda, amb l’enfoca-ment particular derivat del règim matrimonial va examinar el matrimoni com a insti-tució a la qual s’imputen els guanys dels cònjuges.A continuació farem una síntesi de les altres ponències, però no per l’ordre cro-nològic en què foren pronunciades, sinó prenent en consideració la perspectiva del dret comparat que va operar en la jornada. Per aquest motiu, per una banda s’exami-naran les ponències relatives als règims econòmics matrimonials, especialment el rè-gim de participació en els guanys, en ordenaments jurídics d’altres països europeus, i per l’altra s’examinarà la regulació d’aquests règims en el dret civil català. Els ordenaments jurídics d’altres països que foren objecte d’estudi durant la jornada foren els d’Anglaterra i Gal·les, França i Alemanya.El doctor Jens M. Scherpe, professor de la Universitat de Cambridge, va exposar 19 MARINA CASTELLS_15.indd   250 15/04/15   08:35Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 251MISCEL·LÀNIAel cas d’Anglaterra i Gal·les com a exemple de sistema jurídic sense règim econòmic matrimonial. Com va explicar el ponent, en considerar-se que cap règim podia crear un resultat just, des de la Matrimonial Causes Act del 1973 la potestat per a decidir sobre les conseqüències econòmiques del divorci recau sobre els jutges, els quals, per a assegurar que els beneficis obtinguts es reparteixen, prenen en consideració els tres pilars de l’equitat (necessitat, compensació i distribució del patrimoni), tot i que el criteri de l’interès dels fills té prevalença sobre aquests. També va fer referència als acords matrimonials, dels quals va dir que quan són justos és força probable que si-guin aprovats pel jutge.El cas de l’ordenament jurídic francès va ser exposat per la doctora Sophie Gau-demet, professora de la Universitat Paris-Sud (Paris XI), la qual va centrar la seva intervenció en el règim de participació en el dret francès des de la pràctica. Segons va explicar la ponent en la seva intervenció, els cònjuges tenen llibertat de pacte per a celebrar acords i delimitar el règim econòmic matrimonial. Les principals clàusules que va esmentar que es poden pactar són les que persegueixen la protecció del cònju-ge supervivent (clàusula de participació íntegra, que estipula que el supervivent té dret a la totalitat dels guanys nets) o del cònjuge professional (clàusula d’exclusió professional o de disminució del valor dels guanys).La doctora Bettina Heiderhoff, professora de la Universitat de Münster, es va centrar en qüestions actuals del règim de comunitat en els guanys d’Alemanya, que és el règim legal supletori i opera com un règim de participació, malgrat que el nom pugui generar confusions. D’acord amb la seva ponència, quan aquest règim finalitza, el cònjuge que ha obtingut més guanys durant el matrimoni està obligat a pagar a l’altre cònjuge la meitat d’aquest increment patrimonial. La compensació que es pot demanar, segons va manifestar, es troba limitada a les propietats existents del cònjuge, un cop deduïts els deutes (extrem introduït per la reforma del 2007). La ponent, en la seva conclusió, va posar l’èmfasi en el fet que el benefici més important d’aquest rè-gim és que la interferència en els drets de propietat és mínima. Aquests dos darrers països, França i Alemanya, van celebrar un conveni sobre règim econòmic matrimonial opcional de participació en els guanys que va ser objec-te d’estudi del doctor Pierre Murat, professor de la Universitat de Grenoble-Alps. En la seva ponència, Murat va manifestar que no es va voler unir els dos règims econò-mics matrimonials, sinó crear-ne un de nou que ha de ser escollit expressament pels cònjuges mitjançant un contracte. Segons el ponent, la principal dificultat per a la crea- ció d’aquest règim comú fou l’ordre públic francès, però se superà a través de la intro-ducció de disposicions que reduïssin el règim primari francès. I si bé, d’acord amb la seva intervenció, aquest règim resulta molt beneficiós perquè facilita la valoració dels béns, caldrà convèncer els cònjuges que aquest règim els resulta més beneficiós. La doctora Ingrid Lund-Andersen, professora de la Universitat de Copenha-guen, va centrar la seva intervenció en l’harmonització europea del règim econòmic matrimonial a partir d’un estudi comparatiu amb l’harmonització portada a terme en 19 MARINA CASTELLS_15.indd   251 15/04/15   08:35252 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)MISCEL·LÀNIAels països nòrdics (Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Islàndia). Segons el que va manifestar en la seva ponència, en els sistemes nòrdics l’harmonització ha estat possible pel fet que comparteixen història, religió, mentalitat, rols de gènere i tradició jurídica. Si bé no es produeixen aquests punts de convergència entre els estats mem-bres de la Unió Europea, la ponent es va mostrar optimista i va cloure la seva inter-venció fent referència a la tasca portada a terme per la Comissió Europea de Dret de Família, tasca que s’ha materialitzat en l’aprovació dels principis sobre les relacions patrimonials entre cònjuges.Per a finalitzar aquest primer bloc de ponències amb component internacional cal fer referència a la ponència de la doctora Cristina González Beilfuss, catedràtica de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona, sobre els projectes de re-glament de la Unió Europea en matèria de règim econòmic matrimonial i de rela- cions patrimonials entre parelles registrades. La seva ponència es va centrar en les di-ferències entre les dues propostes elaborades. Per una banda, va explicar que mentre que els cònjuges podran escollir la llei aplicable al seu règim econòmic matrimonial, per a les parelles registrades la llei aplicable sempre serà la de l’estat de registre, opció que pretén evitar que, a través de l’autonomia de la voluntat conflictual, la parella de fet s’acabi convertint en una institució paramatrimonial. Per altra banda, va remarcar que els òrgans jurisdiccionals es podran declarar incompetents quan el seu ordena-ment jurídic no reconegui la figura de la unió registrada. Per a tancar la seva interven-ció va manifestar que el conveni francoalemany ha posat de manifest que és possible l’elaboració d’un règim econòmic comú.A continuació farem referència a les ponències que tenien per objecte la regula-ció dels règims econòmics matrimonials en el dret civil català, les quals es poden subdividir en les que van tractar aspectes del règim de participació en els guanys i les que en van tractar del règim de separació de béns. No obstant això, abans de començar a examinar-les és necessari fer referència a la ponència de la senyora María Sáenz de Santamaría García, notària de la ciutat de Tarragona, que va tractar dos temes de gran actualitat i que a la pràctica susciten al-guns dubtes: per una banda, la nova figura jurídica de l’emprenedor de responsabilitat limitada, creada per la Llei 14/2013 i respecte a la qual es va manifestar crítica perquè va considerar que s’havien previst moltes limitacions i pocs beneficis; per l’altra, els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial, dels quals va emfatitzar la reticència de les parts a complir amb el deure d’informació, malgrat estar limitat als efectes trans-cendentals. La doctora Susana Navas Navarro, catedràtica de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona, va centrar la seva ponència en el règim de participació en els guanys, del qual va examinar les novetats introduïdes pel Codi civil de Catalunya, des de la perspectiva del dret comparat. D’acord amb la doctora Navas, si bé l’obligació de fer l’inventari de béns no té un antecedent clar en el dret estranger, la retroacció dels efectes, per resolució judicial, de l’extinció del règim al moment de la presentació de 19 MARINA CASTELLS_15.indd   252 15/04/15   08:35Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 253MISCEL·LÀNIAla demanda es desprèn de l’ordenament jurídic del Quebec, mentre que la possibilitat que, a petició d’un dels cònjuges o dels seus causahavents, l’autoritat judicial pugui acordar la retroacció dels efectes de l’extinció a la data en què va cessar la convivència, es troba igualment regulada en el conveni francoalemany. La ponent també va mani-festar que les normes de composició del patrimoni inicial i el patrimoni final han estat inspirades per la normativa d’Espanya, Alemanya i França. La doctora Elena Lauroba Lacasa, professora titular de dret civil de la Universi-tat de Barcelona, va fer una altra ponència en la qual també es va tractar el règim de participació en els guanys. La doctora Lauroba va examinar, des de la perspectiva del dret comparat, els pactes d’atribució d’una participació diferent de la meitat de l’in-crement patrimonial i va manifestar que aquests s’han reconegut explícitament en els ordenaments jurídics següents: França (haurà de ser sobre la totalitat dels guanys i s’admet la dació en pagament per a alguns béns), Bèlgica (s’imposa el pagament de deutes de manera proporcional), Suïssa (es permet l’exclusió de béns) i Itàlia (es fa una remissió als principis de la Comissió Europea de Dret de Família [CEDF]).Per tancar aquest bloc de ponències dedicades al règim de participació en els guanys cal fer referència a dues comunicacions encarregades que foren presentades durant la jornada. La primera fou a càrrec de la doctora Sandra Camacho Clavijo, professora lec-tora de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual va examinar el còmput de les plusvàlues. Partint del fet que el legislador computa les millores amb independència de la procedència dels béns, en la seva intervenció Camacho va refle-xionar sobre la conveniència d’aplicar normes, igual que en el dret suís, per a intro- duir correccions en funció de la participació, de manera que només es tingui dret a participar en les plusvàlues ocasionades per la intervenció d’ambdós cònjuges. La segona comunicació fou realitzada per la doctora Lídia Arnau Raventós, professora agregada de dret civil de la Universitat de Barcelona, i va abordar els me-canismes previstos en el Codi civil de Catalunya per als actes en perjudici del crèdit de participació. Per una banda, Arnau va analitzar l’acció de reducció i supressió, la qual s’activa en el moment del cobrament i significa la pèrdua d’una part o de la tota-litat del bé, ja que retorna al patrimoni del deutor i constitueix una proindivisió entre el creditor i el donatari. Per l’altra, es va centrar en l’acció d’impugnació per frau. En l’altre bloc de ponències, dedicades a l’estudi del règim de separació de béns, trobem la ponència de la doctora Maria Esperança Ginebra Molins, professora titular de la Universitat de Barcelona, que va abordar les estratègies participatives del règim de separació de béns. D’acord amb la ponència, el fonament de la compensació eco-nòmica per raó de treball és l’enriquiment injustificat, i no la comunicació de guanys, quan no s’hi té dret, inclús en supòsits de desequilibri, perquè no s’ha portat a terme treball domèstic durant el matrimoni. La ponent també va remarcar que la compen-sació econòmica no és una regla de liquidació del règim, atès que es reconeix als con-vivents i que resulta compatible amb la prestació compensatòria. 19 MARINA CASTELLS_15.indd   253 15/04/15   08:35254 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)MISCEL·LÀNIALa ponència de la doctora Cristina Guilarte Martín-Calero, professora titular de la Universitat de Valladolid, es va centrar també en l’estudi de la compensació econò-mica per raó de treball, però des de la perspectiva del Codi civil espanyol. En la seva intervenció Guilarte va defensar que, per tal de percebre la compensació, cal que el treball domèstic s’hagi realitzat de manera exclusiva i excloent. També va posar èmfa-si en el fet que s’hauria de reconèixer d’una manera més restrictiva i només per a pal-liar un desequilibri econòmic. Molt relacionada amb aquestes dues darreres ponències trobem la comunicació presentada per la doctora Esther Farnós i Amorós, professora visitant de dret civil de la Universitat Autònoma de Madrid, la ponència de la qual també va versar sobre la compensació econòmica per raó de treball. En la seva exposició, Farnós va manifestar que l’exclusió de les donacions fetes als fills comuns, regulada en l’article 232-6 del Codi civil de Catalunya, pot afavorir comportaments oportunistes, a través de la despatrimonialització, raó per la qual va afirmar que hauria estat millor que s’hagués supeditat al consentiment del creditor. La darrera comunicació presentada en la jornada fou la del doctor Jaume Tarabal Bosch, professor lector de dret civil de la Universitat de Barcelona, que va tractar sobre la convivència no matrimonial. En la seva exposició Tarabal va manifestar que en el Codi civil de Catalunya es protegeix el convivent eventualment perjudicat (en cas d’extinció inter vivos) i es beneficia a qui el causant presumiblement hagués vol-gut afavorir (en cas d’extinció per mort). Per acabar, va plantejar si la regulació cata-lana ha entrat en contradicció amb la doctrina més recent del Tribunal Constitucio-nal, sorgida arran de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat plantejat contra la llei de parelles de fet de Navarra. Com a conclusió de la jornada es va organitzar una taula rodona, sota el títol «Repensar el règim econòmic matrimonial a Catalunya», en la qual van participar, per ordre d’intervenció: M. del Carmen Gete-Alonso y Calera, catedràtica de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona; José Alberto Marín Sánchez, vicedegà de l’Il-lustre Col·legi de Notaris de Catalunya (ICNC); M. Eugènia Alegret Burgués, ma- gistrada de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Joan Carles Ollé Favaró, degà de l’ICNC, i el doctor Ferran Badosa Coll.La majoria dels ponents van coincidir a preguntar-se si el règim econòmic matri-monial de separació de béns s’hauria de substituir com a règim legal supletori pel rè-gim de participació en els guanys. La doctora M. del Carmen Gete-Alonso y Calera va manifestar algunes recances respecte al règim de participació en els guanys, cosa que va argumentar amb el fet que la pràctica habitual de comprar béns en proindivisió resulta conflictiva amb aquest règim econòmic matrimonial. En sentit similar es va posicionar M. Eugènia Alegret Burgués, que va manifestar que el règim de separació de béns s’adapta millor a la realitat social, a més que resulta refermat per raons prag-màtiques (per exemple, no cal fer inventari, ni informar sobre el que fa cada part) i pel fet que és menys controvertit quan arriba el moment de la liquidació. Joan Carles 19 MARINA CASTELLS_15.indd   254 15/04/15   08:35MISCEL·LÀNIARevista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 255Ollé Favaró i José Alberto Marín Sánchez van coincidir que la preferència dels ciuta-dans pel règim de separació de béns es posa de manifest amb la baixa xifra de capitu-lacions matrimonials atorgades per a escollir un altre règim. Davant les consideraci-ons anteriors, el doctor Ferran Badosa Coll va advertir del fet que es puguin generar disfuncions a la pràctica en l’àmbit europeu en cas que es mantingui el règim de sepa-ració de béns com a règim legal supletori, mentre en altres països ho és el de partici-pació en els guanys.Marina Castells i MarquèsDoctoranda en dret civilUniversitat Autònoma de Barcelona19 MARINA CASTELLS_15.indd   255 15/04/15   08:35

Catalan

Crònica sobre la jornada "Règim econòmic matrimonial: règim de participació i mecasnismes de compensació entre cònjugues", celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 7 i 8 de novembre de 2013

Revistes Catalanes amb Accés Obert

250 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)
MISCEL·LÀNIA
CRÒNICA SOBRE LA JORNADA «RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL: 
RÈGIM DE PARTICIPACIÓ I MECANISMES DE COMPENSACIÓ   
ENTRE CÒNJUGES», CELEBRADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 
ELS DIES 7 I 8 DE NOVEMBRE DE 2013
El Grup d’Estudi del Dret Civil Català (2009 SGR 221) va organitzar, amb la 
col·laboració de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya i sota la direcció de les 
doctores Susana Navas Navarro, Elena Lauroba Lacasa i M. Esperança Ginebra Mo-
lins, la jornada titulada «Règim econòmic matrimonial: règim de participació i meca-
nismes de compensació entre cònjuges», la qual va tenir lloc els dies 7 i 8 de novembre 
de 2013 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
 L’objectiu de la jornada era aportar elements d’anàlisi i de reflexió sobre el rè-
gim econòmic matrimonial vigent a Catalunya, arran de l’entrada en vigor l’1 de 
maig de 2013 del conveni francoalemany sobre un règim econòmic matrimonial 
opcional de participació en els guanys. Com a ponents, es va comptar amb la parti-
cipació de juristes de reconegut prestigi, tant internacionals com nacionals, pro- 
cedents de l’àmbit acadèmic universitari, així com de l’exercici pràctic de la funció 
judicial i notarial. 
La conferència inaugural de la jornada fou a càrrec del doctor Ferran Badosa 
Coll, catedràtic emèrit de dret civil de la Universitat de Barcelona i investigador prin-
cipal del Grup d’Estudi de Dret Civil Català. En la conferència, titulada «Els enfoca-
ments econòmics del matrimoni», Badosa va examinar els efectes patrimonials de- 
rivats del matrimoni i dels règims matrimonials. Per una banda, amb l’enfocament 
vinculat al matrimoni va analitzar les despeses familiars, les quals foren definides 
econòmicament (com a despeses o pagaments que imposen el finançament dels còn-
juges) i jurídicament (com a deutes amb titularitat exclusiva del cònjuge contraent, 
però amb garantia patrimonial extensa, ja que són també exigibles a l’altre cònjuge), 
així com l’exclusió del matrimoni com a àmbit de desplaçaments econòmics, atès que 
roman la idea de prohibició de l’enriquiment injust. Per altra banda, amb l’enfoca-
ment particular derivat del règim matrimonial va examinar el matrimoni com a insti-
tució a la qual s’imputen els guanys dels cònjuges.
A continuació farem una síntesi de les altres ponències, però no per l’ordre cro-
nològic en què foren pronunciades, sinó prenent en consideració la perspectiva del 
dret comparat que va operar en la jornada. Per aquest motiu, per una banda s’exami-
naran les ponències relatives als règims econòmics matrimonials, especialment el rè-
gim de participació en els guanys, en ordenaments jurídics d’altres països europeus, i 
per l’altra s’examinarà la regulació d’aquests règims en el dret civil català. 
Els ordenaments jurídics d’altres països que foren objecte d’estudi durant la 
jornada foren els d’Anglaterra i Gal·les, França i Alemanya.
El doctor Jens M. Scherpe, professor de la Universitat de Cambridge, va exposar 
19 MARINA CASTELLS_15.indd   250 15/04/15   08:35
Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 251
MISCEL·LÀNIA
el cas d’Anglaterra i Gal·les com a exemple de sistema jurídic sense règim econòmic 
matrimonial. Com va explicar el ponent, en considerar-se que cap règim podia crear 
un resultat just, des de la Matrimonial Causes Act del 1973 la potestat per a decidir 
sobre les conseqüències econòmiques del divorci recau sobre els jutges, els quals, per 
a assegurar que els beneficis obtinguts es reparteixen, prenen en consideració els tres 
pilars de l’equitat (necessitat, compensació i distribució del patrimoni), tot i que el 
criteri de l’interès dels fills té prevalença sobre aquests. També va fer referència als 
acords matrimonials, dels quals va dir que quan són justos és força probable que si-
guin aprovats pel jutge.
El cas de l’ordenament jurídic francès va ser exposat per la doctora Sophie Gau-
demet, professora de la Universitat Paris-Sud (Paris XI), la qual va centrar la seva 
intervenció en el règim de participació en el dret francès des de la pràctica. Segons va 
explicar la ponent en la seva intervenció, els cònjuges tenen llibertat de pacte per a 
celebrar acords i delimitar el règim econòmic matrimonial. Les principals clàusules 
que va esmentar que es poden pactar són les que persegueixen la protecció del cònju-
ge supervivent (clàusula de participació íntegra, que estipula que el supervivent té 
dret a la totalitat dels guanys nets) o del cònjuge professional (clàusula d’exclusió 
professional o de disminució del valor dels guanys).
La doctora Bettina Heiderhoff, professora de la Universitat de Münster, es va 
centrar en qüestions actuals del règim de comunitat en els guanys d’Alemanya, que és 
el règim legal supletori i opera com un règim de participació, malgrat que el nom 
pugui generar confusions. D’acord amb la seva ponència, quan aquest règim finalitza, 
el cònjuge que ha obtingut més guanys durant el matrimoni està obligat a pagar a 
l’altre cònjuge la meitat d’aquest increment patrimonial. La compensació que es pot 
demanar, segons va manifestar, es troba limitada a les propietats existents del cònjuge, 
un cop deduïts els deutes (extrem introduït per la reforma del 2007). La ponent, en la 
seva conclusió, va posar l’èmfasi en el fet que el benefici més important d’aquest rè-
gim és que la interferència en els drets de propietat és mínima. 
Aquests dos darrers països, França i Alemanya, van celebrar un conveni sobre 
règim econòmic matrimonial opcional de participació en els guanys que va ser objec-
te d’estudi del doctor Pierre Murat, professor de la Universitat de Grenoble-Alps. En 
la seva ponència, Murat va manifestar que no es va voler unir els dos règims econò-
mics matrimonials, sinó crear-ne un de nou que ha de ser escollit expressament pels 
cònjuges mitjançant un contracte. Segons el ponent, la principal dificultat per a la crea- 
ció d’aquest règim comú fou l’ordre públic francès, però se superà a través de la intro-
ducció de disposicions que reduïssin el règim primari francès. I si bé, d’acord amb la 
seva intervenció, aquest règim resulta molt beneficiós perquè facilita la valoració dels 
béns, caldrà convèncer els cònjuges que aquest règim els resulta més beneficiós. 
La doctora Ingrid Lund-Andersen, professora de la Universitat de Copenha-
guen, va centrar la seva intervenció en l’harmonització europea del règim econòmic 
matrimonial a partir d’un estudi comparatiu amb l’harmonització portada a terme en 
19 MARINA CASTELLS_15.indd   251 15/04/15   08:35
252 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)
MISCEL·LÀNIA
els països nòrdics (Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Islàndia). Segons el que 
va manifestar en la seva ponència, en els sistemes nòrdics l’harmonització ha estat 
possible pel fet que comparteixen història, religió, mentalitat, rols de gènere i tradició 
jurídica. Si bé no es produeixen aquests punts de convergència entre els estats mem-
bres de la Unió Europea, la ponent es va mostrar optimista i va cloure la seva inter-
venció fent referència a la tasca portada a terme per la Comissió Europea de Dret de 
Família, tasca que s’ha materialitzat en l’aprovació dels principis sobre les relacions 
patrimonials entre cònjuges.
Per a finalitzar aquest primer bloc de ponències amb component internacional 
cal fer referència a la ponència de la doctora Cristina González Beilfuss, catedràtica 
de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona, sobre els projectes de re-
glament de la Unió Europea en matèria de règim econòmic matrimonial i de rela- 
cions patrimonials entre parelles registrades. La seva ponència es va centrar en les di-
ferències entre les dues propostes elaborades. Per una banda, va explicar que mentre 
que els cònjuges podran escollir la llei aplicable al seu règim econòmic matrimonial, 
per a les parelles registrades la llei aplicable sempre serà la de l’estat de registre, opció 
que pretén evitar que, a través de l’autonomia de la voluntat conflictual, la parella de 
fet s’acabi convertint en una institució paramatrimonial. Per altra banda, va remarcar 
que els òrgans jurisdiccionals es podran declarar incompetents quan el seu ordena-
ment jurídic no reconegui la figura de la unió registrada. Per a tancar la seva interven-
ció va manifestar que el conveni francoalemany ha posat de manifest que és possible 
l’elaboració d’un règim econòmic comú.
A continuació farem referència a les ponències que tenien per objecte la regula-
ció dels règims econòmics matrimonials en el dret civil català, les quals es poden 
subdividir en les que van tractar aspectes del règim de participació en els guanys i les 
que en van tractar del règim de separació de béns. 
No obstant això, abans de començar a examinar-les és necessari fer referència a 
la ponència de la senyora María Sáenz de Santamaría García, notària de la ciutat de 
Tarragona, que va tractar dos temes de gran actualitat i que a la pràctica susciten al-
guns dubtes: per una banda, la nova figura jurídica de l’emprenedor de responsabilitat 
limitada, creada per la Llei 14/2013 i respecte a la qual es va manifestar crítica perquè 
va considerar que s’havien previst moltes limitacions i pocs beneficis; per l’altra, els 
pactes en previsió d’una ruptura matrimonial, dels quals va emfatitzar la reticència de 
les parts a complir amb el deure d’informació, malgrat estar limitat als efectes trans-
cendentals. 
La doctora Susana Navas Navarro, catedràtica de dret civil de la Universitat 
Autònoma de Barcelona, va centrar la seva ponència en el règim de participació en els 
guanys, del qual va examinar les novetats introduïdes pel Codi civil de Catalunya, des 
de la perspectiva del dret comparat. D’acord amb la doctora Navas, si bé l’obligació 
de fer l’inventari de béns no té un antecedent clar en el dret estranger, la retroacció dels 
efectes, per resolució judicial, de l’extinció del règim al moment de la presentació de 
19 MARINA CASTELLS_15.indd   252 15/04/15   08:35
Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 253
MISCEL·LÀNIA
la demanda es desprèn de l’ordenament jurídic del Quebec, mentre que la possibilitat 
que, a petició d’un dels cònjuges o dels seus causahavents, l’autoritat judicial pugui 
acordar la retroacció dels efectes de l’extinció a la data en què va cessar la convivència, 
es troba igualment regulada en el conveni francoalemany. La ponent també va mani-
festar que les normes de composició del patrimoni inicial i el patrimoni final han estat 
inspirades per la normativa d’Espanya, Alemanya i França. 
La doctora Elena Lauroba Lacasa, professora titular de dret civil de la Universi-
tat de Barcelona, va fer una altra ponència en la qual també es va tractar el règim de 
participació en els guanys. La doctora Lauroba va examinar, des de la perspectiva del 
dret comparat, els pactes d’atribució d’una participació diferent de la meitat de l’in-
crement patrimonial i va manifestar que aquests s’han reconegut explícitament en els 
ordenaments jurídics següents: França (haurà de ser sobre la totalitat dels guanys i 
s’admet la dació en pagament per a alguns béns), Bèlgica (s’imposa el pagament de 
deutes de manera proporcional), Suïssa (es permet l’exclusió de béns) i Itàlia (es fa una 
remissió als principis de la Comissió Europea de Dret de Família [CEDF]).
Per tancar aquest bloc de ponències dedicades al règim de participació en els 
guanys cal fer referència a dues comunicacions encarregades que foren presentades 
durant la jornada. 
La primera fou a càrrec de la doctora Sandra Camacho Clavijo, professora lec-
tora de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual va examinar el 
còmput de les plusvàlues. Partint del fet que el legislador computa les millores amb 
independència de la procedència dels béns, en la seva intervenció Camacho va refle-
xionar sobre la conveniència d’aplicar normes, igual que en el dret suís, per a intro- 
duir correccions en funció de la participació, de manera que només es tingui dret a 
participar en les plusvàlues ocasionades per la intervenció d’ambdós cònjuges. 
La segona comunicació fou realitzada per la doctora Lídia Arnau Raventós, 
professora agregada de dret civil de la Universitat de Barcelona, i va abordar els me-
canismes previstos en el Codi civil de Catalunya per als actes en perjudici del crèdit 
de participació. Per una banda, Arnau va analitzar l’acció de reducció i supressió, la 
qual s’activa en el moment del cobrament i significa la pèrdua d’una part o de la tota-
litat del bé, ja que retorna al patrimoni del deutor i constitueix una proindivisió entre 
el creditor i el donatari. Per l’altra, es va centrar en l’acció d’impugnació per frau. 
En l’altre bloc de ponències, dedicades a l’estudi del règim de separació de béns, 
trobem la ponència de la doctora Maria Esperança Ginebra Molins, professora titular 
de la Universitat de Barcelona, que va abordar les estratègies participatives del règim 
de separació de béns. D’acord amb la ponència, el fonament de la compensació eco-
nòmica per raó de treball és l’enriquiment injustificat, i no la comunicació de guanys, 
quan no s’hi té dret, inclús en supòsits de desequilibri, perquè no s’ha portat a terme 
treball domèstic durant el matrimoni. La ponent també va remarcar que la compen-
sació econòmica no és una regla de liquidació del règim, atès que es reconeix als con-
vivents i que resulta compatible amb la prestació compensatòria. 
19 MARINA CASTELLS_15.indd   253 15/04/15   08:35
254 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)
MISCEL·LÀNIA
La ponència de la doctora Cristina Guilarte Martín-Calero, professora titular de 
la Universitat de Valladolid, es va centrar també en l’estudi de la compensació econò-
mica per raó de treball, però des de la perspectiva del Codi civil espanyol. En la seva 
intervenció Guilarte va defensar que, per tal de percebre la compensació, cal que el 
treball domèstic s’hagi realitzat de manera exclusiva i excloent. També va posar èmfa-
si en el fet que s’hauria de reconèixer d’una manera més restrictiva i només per a pal-
liar un desequilibri econòmic. 
Molt relacionada amb aquestes dues darreres ponències trobem la comunicació 
presentada per la doctora Esther Farnós i Amorós, professora visitant de dret civil de 
la Universitat Autònoma de Madrid, la ponència de la qual també va versar sobre la 
compensació econòmica per raó de treball. En la seva exposició, Farnós va manifestar 
que l’exclusió de les donacions fetes als fills comuns, regulada en l’article 232-6 del 
Codi civil de Catalunya, pot afavorir comportaments oportunistes, a través de la 
despatrimonialització, raó per la qual va afirmar que hauria estat millor que s’hagués 
supeditat al consentiment del creditor. 
La darrera comunicació presentada en la jornada fou la del doctor Jaume Tarabal 
Bosch, professor lector de dret civil de la Universitat de Barcelona, que va tractar 
sobre la convivència no matrimonial. En la seva exposició Tarabal va manifestar que 
en el Codi civil de Catalunya es protegeix el convivent eventualment perjudicat (en 
cas d’extinció inter vivos) i es beneficia a qui el causant presumiblement hagués vol-
gut afavorir (en cas d’extinció per mort). Per acabar, va plantejar si la regulació cata-
lana ha entrat en contradicció amb la doctrina més recent del Tribunal Constitucio-
nal, sorgida arran de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat plantejat contra la 
llei de parelles de fet de Navarra. 
Com a conclusió de la jornada es va organitzar una taula rodona, sota el títol 
«Repensar el règim econòmic matrimonial a Catalunya», en la qual van participar, per 
ordre d’intervenció: M. del Carmen Gete-Alonso y Calera, catedràtica de dret civil de 
la Universitat Autònoma de Barcelona; José Alberto Marín Sánchez, vicedegà de l’Il-
lustre Col·legi de Notaris de Catalunya (ICNC); M. Eugènia Alegret Burgués, ma- 
gistrada de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Joan 
Carles Ollé Favaró, degà de l’ICNC, i el doctor Ferran Badosa Coll.
La majoria dels ponents van coincidir a preguntar-se si el règim econòmic matri-
monial de separació de béns s’hauria de substituir com a règim legal supletori pel rè-
gim de participació en els guanys. La doctora M. del Carmen Gete-Alonso y Calera 
va manifestar algunes recances respecte al règim de participació en els guanys, cosa 
que va argumentar amb el fet que la pràctica habitual de comprar béns en proindivisió 
resulta conflictiva amb aquest règim econòmic matrimonial. En sentit similar es va 
posicionar M. Eugènia Alegret Burgués, que va manifestar que el règim de separació 
de béns s’adapta millor a la realitat social, a més que resulta refermat per raons prag-
màtiques (per exemple, no cal fer inventari, ni informar sobre el que fa cada part) i pel 
fet que és menys controvertit quan arriba el moment de la liquidació. Joan Carles 
19 MARINA CASTELLS_15.indd   254 15/04/15   08:35
MISCEL·LÀNIA
Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 255
Ollé Favaró i José Alberto Marín Sánchez van coincidir que la preferència dels ciuta-
dans pel règim de separació de béns es posa de manifest amb la baixa xifra de capitu-
lacions matrimonials atorgades per a escollir un altre règim. Davant les consideraci-
ons anteriors, el doctor Ferran Badosa Coll va advertir del fet que es puguin generar 
disfuncions a la pràctica en l’àmbit europeu en cas que es mantingui el règim de sepa-
ració de béns com a règim legal supletori, mentre en altres països ho és el de partici-
pació en els guanys.
Marina Castells i Marquès
Doctoranda en dret civil
Universitat Autònoma de Barcelona
19 MARINA CASTELLS_15.indd   255 15/04/15   08:35


Crònica sobre la jornada "Règim econòmic matrimonial: règim de participació i mecasnismes de compensació entre cònjugues", celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 7 i 8 de novembre de 2013

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert