Han passat deu anys des que va arribar el primer cultiu transgènic o modificat genèticament (CMG) al món. Les dades indiquen que s'expandeixen a un ritme lineal (8,5 milions de pagesos, 90 milions d'hectàrees); han suposat la reducció de l'ús d'insecticides en centenars de milions de quilograms i han permès una notòria reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Mentrestant, a Europa, els CMG han estat utilitzats per grups ecologistes per lluitar contra les multinacionals o les desigualtats socials. La història ens ensenya que a Europa cada crisi per superproducció agrària, acompanyada d'una davallada demogràfica o no, i normalment a causa de la incorporació d'innovacions, ha portat al temut excedent agrari. La pagesia ha sabut respondre sempre amb propostes d'agricultura alternativa: cultius farratgers per alimentar bestiar, cultius hortícoles de delicadesa i, després, ornamentals. Actualment, sembla que l'alternativa a Europa serà la producció ecològica, i dintre d'aquesta, potser, l'agroecologia. Així, si bé Europa menjarà transgènics, probablement la seva pagesia no els cultivarà. Sembla que ha arribat l'hora de trencar la falsa incompatibilitat: o transgènics o producció ecològica per als consumidors.The year 2005 marks the beginning of the 10th consecutive year of commercial cultivation of genetically modified crops (GMC) in the world. The adoption rate is reflected by the billionth acre of a biotech crop planted by one of 8,5 million farmers, requiring no or fewer application of chemical insecticides (hundreds of millions of kg in the world) and decreasing the greenhouse gas emissions. On the other hand, in Europe, the economic impact of GMC has harvested many organic opponents of multinationals and of the use of genetically modified crops, in order to protect poor and developing countries. History shows that European farmers has often developed agrarian revolutions capable of producing more food produced by less people, but also agrarian alternatives when agricultural surplus has reduced their profits: forrage, horticultural and ornamental crops. Nowadays, Europe seems to trust in organic farming as an economically viable alternative to the conventional or transgenic agricultures. But its just necessary to clarify that no choice is offered to consumers: they will eat transgenics but European farmers probably will not grow them.Después de diez años de cultivo en el mundo de transgénicos o cultivos modificados genéticamente (CMG), los datos indican que se expanden a un ritmo lineal (8,5 millones de agricultores, 90 millones de hectáreas); han supuesto la reducción del uso de insecticidas en centenares de millones de quilogramos y una no despreciable reducción de la emisión de gases con efecto invernadero. Mientras, en Europa, estos cultivos se han utilizado por parte de grupos ecologistas para reivindicar la lucha contra multinacionales o las desigualdades sociales. Un repaso histórico indica que en Europa cada crisis debida a superproducción agraria, acompañada de un descenso demográfico o no, principalmente a causa de la incorporación de innovaciones, ha conducido al temido excedente agrario. Los agricultores han respondido con propuestas alternativas como, por ejemplo, la introducción de cultivos forrajeros, cultivos hortícolas o de primor e incluso ornamentales. Actualmente, parece que la alternativa en Europa es la producción ecológica, y dentro de ésta, quizás, la agroecología. Así, si bien Europa comerá transgénicos, probablemente sus agricultores no los cultivaran. Parece que ha llegado el momento de romper la falsa dicotomía: o transgénicos o producción ecológica para los consumidores
