Rossell i Vilà, Pere Màrtir

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDI DEL CAVALL DEL MAS D'AZIL
P.M. Rossell i Vilà (1924)
L'existència a Catalunya i en les dues vessants del Pirineu de certs cavalls
que pel format o volum, per les aptituds i per analogia del camp tenien una certa
semblança amb les races de perfil recte d'Orient, havia fet que tots els zootécnics que
s'havien ocupat de les races cavallines pirinenques les consideressin derivades del tipus
asiàtic, i alguns autors del tipus africà.
Aquest mateix tipus de cavall que trobem per excepció en el Pirineu és idèn-
tic al cavall indígena de la Catalunya insular (Mallorca). Tant els cavalls de Mallorca
com alguns dels Pirineus, si se'ls examina amb una mica d'atenció, es veurá que dife-
reixen del tipus africà i del tipus asiátic pels caràcters següents.
El cavall que provisionalment anomenarem català és de perfil recte amb una
lleugera sinuositat en els nasals; és branquicéfal, d'un pes d'uns quatra-cents quilos
i de pelatge predominant fosc. La testa es forta, grossa, el coll bastant potent, l'espatlla
mitjanament obliqua, la costella un poc arquejada, la creu alta, el ronyó curt, les anques
en pupitre (anca d'ametlla), amb els il . lis prominents, el camatge és sòlid, els aploms
un poc defectuosos. El cavall, sense tenir una expressió vivissima, és enèrgic en el tre-
ball, resistent a la fatiga, i alguns exemplars extremament veloços.
Per consegüent el cavall catalá difereix del tipus asiàtic, especialment de l'àrab,
per no tenir les formes tan perfectes, per no posseir l'expressió de la mirada, aquell
orgull tan propi del cavall oriental. Difereix principalment del tipus africá no sola-
55QUADERNS AGRARIS
ment pel perfil, sind també perquè els davants del cavall catalá se>n més forts que en
l'africá, i perquè la mirada d'aquell no produeix la impressió de malenconia que no
abandona mai el cavall africá quan l'animal está parat.
Ens trobem doncs en presència d'un tipus, diferent del tipus asiàtic i del tipus
africá. Un tipus del qual les diferències que presenta amb l'africà i l'asiàtic no han
estat prou acusades, perquè zootécnics eminents l'han confós incloent-lo uns autors
en el tipus africá i altres en el tipus asiatic. La confusió és tant més explicable per
quant cinquanta o seixanta anys enrera, época en que tant a una banda com a l'altra
del Pirineu es podien veure nombrosos exemplars d'aquests tipus regnaven aleshores
en la ciéncia les idees monogenétiques, que fins fa poc no han estat abandonades.
La idea monogenètica fent partir d'un sol punt de la terra les races perfectes,
considerant que totes les races existents no eren sind desviacions del tipus únic creat
en un moment determinat, forçosament havia de considerar que el cavall àrab, cavall
que se suposava el més perfecte, l'originari podríem dir en la creació, podia servir
de regenerador en totes les races de l'espècie cavallina. La idea monogenista portá doncs
una conseqüència práctica, la de l'encreuament de l'árab amb totes les races existents.
No té res d'estrany que el cavall catalá hagués passat desapercebut com a tipus
especial, per les semblances que hem dit, per-6 sobretot per conceptuar-lo com una
degeneració del tipus asiátic, degeneració causada per l'allunyament del centre mono-genètic.
És per això que a una i altra banda del Pirineu, però molt especialment en
la vessant francesa, l'actuació de sementals àrabs i angloárabs s'efectués sense interrup-
cid durant una pila de generacions fins al punt que el tipus asiátic absorbís completa-
ment el tipus catalá. L'absorció es pot considerar tan absoluta que solament degut
a casos d'un atavisme llunyà es pot veure actualment algun exemplar del tipus que
ens ocupa.
A la banda del Pirineu català ha succeït una cosa semblant al que ha passat
a l'altra vessant, però amb l'agreujant que mentre que allá es pot dir que l'element
generador ha estat quasi exclusivament del tipus asiátic, aquí, els reproductors han
pertangut a les races més diferents. Solament grácies a la inèrcia d'algunes cases senyo-
rials mallorquines refactáries a tota mena d'innovació ramadera i agrícola, solament
en aquests pocs masos de les dites cases, el tipus catalá s'ha conservat amb prou puresa
per a poder-lo distingir netament del tipus africá i del tipus asiátic.
II
Examinant les escultures i els gravats del cavall del quaternari antic, es veu
que existien artistes força capaços de fer una impressió realista, per-6 al costat d'aquests
hi ha dibuixos força imperfectes; menyspreant aquests últims i atenent només a aque-
56
	
QUADERNS AGRARIS
Iles produccions que denoten l'obra d'un artista, es pot veure que les escultures i gra-
vats de les coves de Lourdes, Mas d'Azil, Font de Gaume, Combarelles, Madelaine,
estacions no gaire distants les unes de les altres, ofereixen una gran analogia, però pre-
senten diferències amb els èquids no tan sols del migdia de França sinó també amb
els èquids del nord, centre i sud d'Espanya. Per a constatar aquestes diferències del
migdia de França es poden veure els gravats de les coves de la Mouthe, i de la mateixa
Font de Gaume, i quant a Espanya, els gravats de les coves de la Aza, de la Sotariza
i d'Altamira, uns i altres naturalment del quaternari antic.
Figura 1. Cap de cavall en marfil trobada a la coya de Mas d'Azil, el qual interpreta
fidelment el cavall celoide i eumètric prehistòric.
No s'ha trobat encara en tot el territori de la nació catalana cap escultura,
gravat o pintura d'èquids del paleolític, no s'ha trobat tampoc cap crani sencer que
ens pugui illustrar respecte a l'existència enterritori català de cavalls com els que repre-
senten les figures de les coves de Lourdes, Mas d'Azil, Combarelles, Madeleine, etc.
Semblaria potser abusar de la hipòtesi pretendre que a Catalunya ha existit el tipus
representat en les coves que acabem de citar, no havent-hi respecte el particular cap
manifestació glíptica coneguda, i no existint-ne tampoc cap descoberta ossífera; no
obstant això, recolzant-nos en el fet que l'àrea geogràfica que ocupa una raça és poc
variable, prenent peu del fet que encara existeix el mateix tipus asinal des de la Gas-
cunya fins a Mallorca, tipus que ja en el quaternari antic ve figurat en un gravat de
la coya del Mas d'Azil, i en altres fets, si bé d'ordre quasi recent com ja detallaren'
més avall, a priori podem consignar que el tipus en qüestió ocupava una àrea geogrà-
fica, la mateixa aproximadament que habità el tipus asinal català.
QUADERNS AGRARIS
	 57
Figura 2. Segell de cera del rei Jaume I. Ajuntament de Barcelona.
Encara que en el territori català manquin troballes arqueolägiques que per-
tanyin a l'espècie cavallina, per mica de valor que es doni a l'indigenat s'haurà de con-
venir que la barreja de races essent un fet general des del primer terç del segle passat,fou des d'aleshores que la rasa autäctona de Catalunya es començà a perdre, restant
solament en l'actualitat unes poques cases mallorquines que tinguin el cavall del tipus
que ens ocupa.
És aquest fet semblant al que succeeix a Holanda respecte a l'Equus caballusfrisus del qual tipus solament existeixen una quarentena d'exemplars en la provincia
de Leeuwarden segons referéncia verbal del professor de Zootècnia de l'escola de vete-
rinària d'Utrecht, Sr. H.M. Kroon. Tot holanda es troba poblada de cavalls mestissos,
i solament aquesta cinquantena d'exemplars de l'antic cavall frisó han pogut ésser
vats per radicar en mans de propietaris fortament arrelats en la tradició; una cosa sem-
blant passa a Mallorca.
Aquest cavall mallorquí que nosaltres considerem el descendent del cavall
del Mas d'Azil, és el mateix cavall que nosaltres trobem descrit en la literatura del
segle XV, d'una manera bastant detallada en el llibre de menescalia de Manuel Díaz.
La descripció d'aquest cavall és com segueix: «De la bellea quel cauall deu hauer. 
—Lo
cauall deu hauer lo cap molt sech e descarnat: e lo front ample: e los hulls grans e
eixits per a fora: e les celles planes e no gens grosses: e lo sobrehull inflat o rebotit
per a fora: les orelles curtes e agudes e dretes o no gens penjades: les barres primes
e molt feses e gran freu de la huna a la altra: en les galtes poca carn: les narils molt
amples e que dins li veja hom vermellor: la boca ben fesa e lo morro dejus pus llarch
quel de damunt e ab poca carn: lo coll deu esser prim e voltat per amunt, ample vers
les espatles e que vaja aprimant fins al cap e quant sía al cap que sía molt prim: los
58	 QUADERNS AGRARIS
curas no molt larchs ne spessos e que sian blans e prims: e que haia les spatles amples
e largues e formades de carn: e los pits amples e exits per affora e redons ab canal
per mitj. Lo golles amples mostrant departiment de les spatles: e lo sollar o dos curt
e pla e no sia voltat per emunt ni per auall: e lo llom haia pla e ample e acanalat:
les costelles haia amples e largues: lo costat redó en botit, lo ventre redó e gran peró
amagat dins les costelles amasuradament: les yllades grans e amples a les anques amples
e planes a queu com caygudes ab canal pel mitj e gran tret de nu a nu: les cuixes gros-
ses e largues ab molta carn baix e dins e de fora: cua baixa e ferma ab gros mascle
e prou cavells larchs fins a terra e que per negunes esperohades no la moga. E que
la porte estreta dins les cuixes. E lo ses exit bé per affora: les guarres largues e dretes
e amples: los bracos ab grossos brahons: e los genolls amples e descarnets e plans: les
canyelles dretes e amples e sens nenguna carn mostrant tots los nirvis i yenes: lo traba-
dor molt curt ab molts cabells detras: los bracos quant lo cauall está junt sian molt
pus amples de un a l'altre damunt vers los brahons que no dauall vers les mans. Les
corones primes e peloses: e les mans lises e negres e redondes e de part de dins molt
fondes e descaranades: lo taló ample e plá.»
Aquest cavall del Mas d'Azil és el mateix que trobem en els retaules i pintu-
res del quatrecentistes catalans, entre els quals trobem una fidel expressió d'aquest cavall
en el retaule existent en el Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, un d'ells proce-
dent de l'església parroquial de Sarrià titulat Sant Vicenç en la foguera, un altre proce-
dent del Pla de Barcelona representant una escena del Mont Calvari, i alguns altres.
Aquest cavall del Mas d'Azil és el mateix del crani trobat en el Monestir de
les Puelles en els carcanyols (crani actualment en el Departament de Zootècnia). (1)
La descripció osteològica de la susdita testa és com segueix. La testa correspon a un
animal de tretze anys, i presenta la morfologia següent: Perfil recte, braquicèfal, fron-
tals plans i amples, arcada orbitària gran i mitjanament sortint, llagrimals sense depressió
amb el tubèrcul ben manifest, els nasals s'inicien amb els frontals continuant la super-
ficie plana formada per aquests fins a la meitat de la llargària, on dibuixen una depres-
sió en sentit longitudinal; els nasals s'inicien entre si en volta ogival, els índexs de
Gosse Ewart són:
Longitud de la cara 35 x 100  — 72'91
Longitud del crani 48
Amplada de la cara 19 x 100  — 54'28
Longitud de la cara 35
Amplada de la caixa cerebral 10 x 100 —6 6'666
Longitud d'aquesta	 15
QUADERNS AGRARIS	 59
III
Si nosaltres comparem les escultures del Mas d'Azil i de Lourdes amb el cavall
en qüestió, i amb el perfil de les figures trobades en ni-ea geográfica delimitada per
les coves de Mas d'Azil, Lourdes, Font de Gaume, Combarelles, Madeleine, etc., tro-
bem que el perfil d'aquestes figures és idèntic, però que difereix molt d'altres figures
que pertanyen a les coves de la Mouthe i Font de Gaume de Franca i també molt
diferent del de les figures equines d'Espanya; quant al crani de Grimaldi, es pot notar
una forta coincidència de perfil amb el crani del Monestir de les Puelles.
La descripci6 del crani de Cavillon i d'altres ossos trobats en les grutes de
Grimaldi, segons Boule, és la següent:
En un maxil . lar superior molt ben conservat del cavall que ha deixat nom-
broses restes a la «Coya del Príncep», els carácters cavallins estan perfectament indi-
cats per les disminucions relatives de les molars i la forma de les columnetes i de les
cintes lobulars. L'esmalt és d'un dibuix sobri, com en la majoria de les races actuals.
Aquesta peca, provinent del focus B, va pertànyer a un cavall de talla mitjana les pro-
porcions del qual deurien ésser pròximes a les del cavall de Solutré. Una altra mandí-
bula trobada en el focus C té unes dimensions molt präximes, i la comparació dels
ossos dels membres ratifica aquesta aproximaci6. Un metacarp mitjá provinent del
focus C acusa un animal més gran i sobretot més curt, la llargada de l'os és de 0'225
m. i l'amplada mitja de 0'043. Les mateixes dimensions mitjanes té el cavall de Solu-
tré, que són: 0,225 m. i 0'037 m.
Les peces més ben conservades de la gruta de Cavillon són un crani, una
sèrie de molars superiors a dins del maxil•lar, paladar complet i la dentadura d'una
mandíbula superior que ha pogut pertányer a un mateix individu.
Per la uniformitat dels 
-carácters de les dents de les diverses peces fa creure
que es relacionen per la seva semblança amb el grup occidental dels autors de llengua
alemanya.
El crani, de la coya de Cavillon, que va pertányer a un poltre de divuit mesos
a dos anys, probablement no havia adquirit encara les proporcions definitives.
Encara hi trobem les incisives i les molars de llet, la primera molar de dar-
rera ja havia entrat en funcions, la segona estava ben formada.
Si examinem la morfologia del crani de la Coya de Cavillon segons els pro-
cediments dels zootécnics francesos Sanson i Piétrement, farem les constatacions
següents:
El crani ha estat un xic deformat per les terres que el cobrien. Els frontals
són amples, quasi planes les òrbites i les arcades zigomátiques estan esborrades, de
grandor mitjana, les òrbites tenen una forma quasi circular, els llagrimals sense depressió.
60	 QUADERNS AGRARIS no,„„,„„o
La superficie dels nasals perllonga regularment la dels frontals, però els ossos del nas
tenen en el seu origen una depressió que segueix el llarg de la seva sutura fins el nivell
de l'intermaxillar, a partir del qual estan trencats; estan doncs encorbats en sentit
transversal. Resulta doncs el crani d'un perfil gairebé recte.
Aquests carácters són diferents dels que dóna Sanson per a la raça germánica
a la qual es refereixen els cavalls pleistocènics alemanys (crani de Remagen); i de la
raça belga a la qual es refereixen els cavalls de Solutré. Es la raça sèquanda o perxerona
la que més s'assembla al nostre cavall fóssil.
Segons els procediments dels autors anglesos i alemanys, tenim la classifica-
ció següent:
Relació entre la llargada de la cara i el total del crani:
Llargada de la cara x 100	 Cavillon Estepes Valls Boscos
Llargada total del crani
-	
71'2	 75'5	 72	 69'6
Per aquest caràcter, el nostre crani es troba entre el tipus dels boscos i de
les Valls d'Ewart.
L'índex frontal és:
Amplada de la cara x 100	 Cavillon Estepes Valls Boscos 
Llargada de la cara	
	
56'8	 50-51	 54-57	 61
El nostre crani encara se situa en el grup de les valls, a prop del grup dels
boscos, i s'allunya molt del grup de les estepes.
Índex cefálic:
Amplada de la caixa cerebral x 100	 Cavillon Estepes Valls Boscos
Llargada d'aquesta	 67	 58-60 58-69 63-67
Per la seva caixa craniana el nostre cavall encara difereix del tipus de les este-
pes, i es troba entre el grup dels boscos i el de les valls.
El perfil remarcablement recte, s'allunya del tipus de les estepes (perfil con-
vex) i del tipus dels boscos (perfil còncau).
Les órbites són quasi circulars com en el tipus dels boscos, en comptes d'ésser
de forma elliptica com en el tipus de les estepes i de les valls.
En resum, per la seva morfologia, el crani de la coya de Cavillon s'aproxima
molt al tipus de les valls; és a dir al tipus Equus caballus de Linné o Equus caballus
typicus d'Ewart.
61QUADERNS AGRARIS
Posseïm diverses series de dentadures: un paladar corresponent a un animal
adult (7 o 8 anys) i una mandíbula inferior de la mateixa edat, que pel fet d'ésser tro-
bada ensems amb el paladar fa suposar que ambdues peces pertangueren al mateix
individu; a més a més es trobaren moltes altres mandíbules, que per la seva uniformi-
tat fan suposar que la raça cavallina de Grimaldi era molt homogènia.
IV
Atenent als documents exposats i a l'argumentaci6 que ens ha servit per a
relligar aquests fets, podem concloure:
—A una i altra banda del Pirineu havia existit en el Paleolític una raça caval-
lina, la representació de la qual ens la dóna l'art quaternari i el crani de Grimaldi.
—La raça ha viscut en ni-ea geogràfica assenyalada, fins als temps moderns.
—Tenint en compte que el cap de cavall renillant del Mas d'Azil constitueix
una vera expressió de la raça cavallina d'una i altra banda del Pirineu, donem a aquesta
el nom de Tipus del Mas d'Azil.
BIBLIOGRAFIA
—
 G. APARICIO. Zootecnia Especial. Etnología Compendiada. Tercera Edición. Córdoba:
Imprenta Moderna.
62	 QUADERNS AGRARIS


Estudi del cavall del Mas d'Azil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert