Contijoch Berenguer, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Cal revisar les lleis d'habitatge? 
Llei d'arrendaments urbans 
Es consideraqueunimmobleha de tenir 
una vida mitjana de cent anys, sempre que la 
seva construcció es realitzi segons les normes 
de seguretat prb ies de la seva alpda i ubica- 
ció en relació a ! a geologia del terreny, i que 
ha de suportar les &regues de pes del moment 
de la construcció. Immobles constniits uan B noexistienelsrentaplats, els fngorifics, mo les 
tan pesants, etc., poden no suportar aquests 
pesos addicionals. 
Els immobles tenen dret a ser habitats 
per l'arrendatari durant cent setanta anys amb 
una repercussió en la renda del 150% sobre la 
al de 50 tes. mensuals, amb una 
~ ~ ~ q o s a ,  obbtbria per a l'arrenda- 
dor i voluntAria per a l'arrendatari. Ens tro- 
bem, doncs, amb locals de negoci que estan 
abonant rendes de 300 pta.  mensuals quan 
p a  un kg de pollastre cobren una quantitat 
superior. Els propietaris dlimmobles es tro- 
bendavant d1unasituaciÓ cabticaque hamoti- 
vat la creació de les Associacions de Defensa 
de la Propietat Immobiliiria per defensar els 
interessos dels propietaris (rendes antigues, 
obres, ordenances il-lbgi ues, Llei del Sbl, 
expropiacions injustes, v a? ors cadastrals, Llei 
de taxes, Llei de Successions, i així esmenta- 
riem una Ilista interminable). 
Des del 1939 fins al 
1990 no hi ha hagut 
cap moviment reivin- 
dicant una nova LAU. 
Les Cambres Oficials de la Pro ietat 
Urbana, en tant que entitats de dret púb E 'cofi- 
cials, noes podenenfrontar al Govemial'Estat, 
amb accions contundents erb, en canvi, es 
financien amb els diners ¿ i s  pro ietads. 
Des del 1939 fins al 1990 no& ha hagut 
cap moviment reivindicant una nova LAU. 
Aquesta reivindicació comenqa amb les 
Associacions de Defensa de la Pro ietat 
Imrnobihia, el gener de 1991 amb la /' orma- 
ció de la Federació Estatal que agrupa totes 
, aquestes associacions fins arribar al moment 
actual, en quk el Govem ha de donar explica- 
cions peribdiques er no realitzar un canvi 
ue estA abocat a f er. Creiem que aquest és, !ones, elmoment de realitzar aquest collloqui 
per donar solucions econbmi ues, jurídiques 
i socials al caos creat pels d9 ' erents govems 
sobre el tema de l'habitatge. 
JORGE  PARENT^ LAHOZ 
ECONOMISTA PRESIDENTDE L'ASSOCIACIO 
DE DEFENSA DE LA  ROP PIETAT 
IMMOBILIARIA DE CATALUNYA I DE LA 
FEDERACIO ESTATAL 
Amb motiu de la 
conferencia-col4oqui 
Cal revisar les lleis 
d'habitatge? que 
tindra lloc el proper 
dia 28 d'abril, us 
presentem un breus 
articles introductoris 
redactats pels 
conferenciants que 
intervindran en I'acte. 
El lloguer 
d'habitatges al nostre país 
Darrerament l'opinió pública esta sent 
sacsejada amb noticies referents a la situació 
del mercat immobiliari, i no només a la com- 
pra-venda d'habitat es, sinó també a la os- 
sibilitat de la mo d ' 'caci6 o derogació d e la 
Llei que regula el lloguer d'habitatges i locals 
de negoci. 
Definirem a uestaLlei &Arrendaments 
Urbans promulga !a mitjanqant decret de data 
M- 12- 1964 (en endavant LAUJ com una norma 
caduca i com una evident manca de realisme 
social. 
Aquestanormativa té el seu antecedent 
en una altra idkntica promulgada el 31-12- 
1946 en el context histbric de la postguerra. 
La Guerra civil havia generat una manca acu- 
sadíssima d'habitatges, manca que llAdmi- 
nistraciÓvaintentarpal.liarmitjan~t lapro- 
mulgació d'aquesta norma, amb un clar caric- 
ter intervencionista, que passats més de 
cinquanta anys no concorda amb la realitat 
sbcio-econbmica del moment. 
ció. Mitjanqant la subrogació elcbn'u esupk- 
vivent o simplement -. el convivent IfifisJ passa 
a suplantar el llogater anterior i a subrogar-se 
amb tots els seus drets; fins i tot amb la nova 
mort d'a uest la le 'slació actual permet una 
segona i L & a  suEogació6 
El resultat és que tres generacions poden 
gaudir d'un mateix pis sense a penes variar la 
renda que han de satisfer al propietari. Aixb, 
'untament aaltres prebendes i drets, faninvia- 
ble que es pugui obtenir més rendabilitat justa, 
i en molts casos decorosa, per al propietari, 
amb el consegüent perjudici del parc irnmo- 
biliari ja que esdevé anti-econbmic efectuar 
peribdiques tasques de manteniment. 
Perb el detonant de l'actual situació que 
afecta el mercat del lloguer d'habitatges va ser 
un estudi efectuat pel MOPU l'any 1990 que 
va revelar el baix index d'habitatges destinats 
a llo er al nostre país en relació a altres pai- 
sos e la CEE, així com el fet que un elevat 
percentatge dels llogaters d'aquests habitat- 
ges gaudien d'unes rendes extremadament bai- 
xes en relació a l'estat de l'economia al nos- 
tre país. 
Nomésmesuresliberalitzadores delmer- 
cat poden corregir aquesta situació, 'a que el 
ro imercat autoregularia els preus els pisos 8 e d! cats al lloguer. d 
Un exemple d'aixb va ser la promulga- 
ció del conegut Decret Boyer, ja que va ser 
l'aleshores ministre qui va impulsar la refor- 
ma. Deixarem per a una altra ocasió llan&si 
de l'kxit d'aquesta tímida reforma per analit- 
zar senzillament perquk avui en dia continuen 
havent-hi al nostre país lloguers baixíssims la 
revisió anual dels quals -en funció de l'aug- 
ment del cost de la vida- no slhi aplica en base 
a l'esmentada LAU. 
I l'e licació és que aquest fet és una 7 herkncia eixada els contractes celebrats 
abans i després def'any 1964, i al fet ue en 
aquests (i a causa de la inexistkncia %infla- 
ció), no es va actar que la renda acomodaria 
l'augment de I? cost de la vida. 
Cal ressaltar, d'altra banda, que de la 
immensa majoria dels contractes a d em 
refereixo en audeix encara el primer ogater f o, com a mo t, el segon subrogat. B 
D'aixb es desprkn clarament que segons 
aquesta normativa no tots els ciutadans són 
iguals davant la llei, ja que és evident que en 
una relació arrendaticia el llo ater gaudeix 
d'uns privilegis superiors als % el propietari, 
l'únic privilegi del qual és el del cobrament 
de la renda. 
Per tant, s'imposacada cop més unaidea 
quearnblapromulgació delanostraconstitució 
sembla evident: la anticonstitucionalitat de 
la vigent LAU. 


Cal revisar les lleis d'habitatge?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert