Martín-Mor, Adrià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes Quaderns. Revista de Traducció 20, 2013 305
errors; ajuda a observar les interferències i 
a combatre la seva fossilització; permet 
conèixer els gèneres textuals i desenvolupa 
la competència cultural en la llengua de 
destí. 
Amb l’objectiu d’extreure conclusions 
pedagògiques, l’editor de l’obra aborda 
les circumstàncies estructurals, socials i 
econòmiques entre Espanya i els països 
lusòfons. Diaz Fouces defensa que la pro-
ximitat entre les llengües suposa un obsta-
cle i una oportunitat al mateix temps, i 
possibilita que la formació del traductor 
assoleixi un perfil més ric en continguts 
temàtics, instrumentals i professionals. 
L’autor recomana que, en el procés d’apre-
nentatge del traductor, es tingui en compte 
el mercat laboral, la posició privilegiada 
del portuguès de Brasil i les necessitats de 
cada àmbit geogràfic. La formació també 
ha d’englobar diversos perfils, sense per-
dre de vista que la professió experimenta 
un canvi continu i que estem obligats a fer 
una revisió permanent dels continguts. 
Álvaro Iriarte Sanromán, professor de 
la Universitat de Minyo i coordinador 
de l’equip de redacció del Dicionário de 
Espanhol-Português de Porto Editora 
(2008), aporta una reflexió sobre la com-
plexitat d’elaborar un diccionari bilingüe 
castellà-portuguès. A través de diversos 
exemples, reflexiona sobre l’ús del dicci-
onari per la traducció i ens recorda que les 
paraules no funcionen de manera aïllada, 
sinó que estableixen relacions sintagmàti-
ques per construir diferents sentits tant 
co-textualment com pragmàticament i con-
textualment. 
Finalment, Ana Belén García Benito, 
investigadora de la Universitat d’Extrema-
dura i autora d’un gran nombre d’articles 
sobre la combinació lingüística que trac-
tem, explica el desenvolupament d’un pro-
jecte del qual n’és responsable, la traducció 
automàtica de El Periódico Extremadura. 
García Benito descriu els inicis del projec-
te, les dimensions tecnològiques de les 
eines utilitzades i les accions formatives i 
competències del personal implicat.
En resum, Oscar Diaz Fouces presen-
ta una publicació innovadora pel que fa a 
la combinació lingüística en qüestió. La 
varietat temàtica de les col·laboracions és 
un gran encert, ja que aconsegueix ampli-
ar un univers d’investigació que fins ara 
ha romàs força reduït. Recomanem Olha-
res & Miradas: Reflexiones sobre la tra-
ducción portugués-español y su didáctica 
tant als traductors que treballen amb el 
portuguès i el castellà, que hi trobaran 
informació sobre les interferències i el 
contrast entre aquest parell de llengües, 
com als professors i investigadors interes-
sats en la didàctica de la traducció, que 
disposaran de consells per a la formació 
dels seus alumnes. 
Gisela Massana Roselló
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació
O’HAGAN, Minako (ed.) 
Translation as a Social Activity. Community Translation 2.0 [= Número especial 
de Linguistica Antverpiensia New Series 10/2011.]
Anvers: Artesis University College Antwerp. Department of Translators  
& Interpreters, 2011, 265 p. 
El monogràfic de 2011 de la revista Lin-
guistica Antverpiensia ha estat dedicat, amb 
bon criteri, a la traducció col·laborativa, 
relacionada amb la filosofia del web 2.0 i de 
les xarxes socials, els tres conceptes reflec-
tits en el títol.
306 Quaderns. Revista de Traducció 20, 2013 Ressenyes
La introducció d’O’Hagan estableix 
les bases del volum, pel que fa per exem-
ple a la terminologia. Una de les primeres 
qüestions que ha d’afrontar és l’ambigüitat 
del terme community translation del títol, 
atès que, en determinats contextos anglosa-
xons, s’utilitza per fer referència a la tra-
ducció escrita relacionada amb tasques de 
la interpretació social, especialment en 
entorns d’immigració. Malgrat la disparitat 
de propostes pel que fa a la denominació 
—tan habituals a l’hora de delimitar un 
nou camp d’estudi, d’altra banda— la tria 
està justificada, pel sentit que ha adquirit 
darrerament el terme comunitat amb rela-
ció a la xarxa i a la filosofia 2.0. Tot amb 
tot, la diversitat terminològica es fa palesa 
al llarg del volum, sintetitzada en la intro-
ducció en un breu repàs dels termes més 
emprats i de les connotacions de cadascun. 
S’hi tracta per exemple l’encuny d’un dels 
termes que ha fet més fortuna (p. 14), 
crowdsourcing, format per analogia a out-
sourcing (la contractació de tasques a una 
altra empresa) i que recorre a crowd 
(‘massa de gent’) com a referència a la teo-
ria de la saviesa de la massa («the wisdom 
of the crowd»). En algunes contribucions, 
en canvi, es parla de traduccions genera-
des per usuaris (user-generated translati-
ons) i CT3 (community, crowdsourced and 
collaborative translation) com a termes 
sinònims, mentre que d’altres utilitzen ter-
mes genèrics com ara traducció col·la- 
borativa.
L’índex de continguts organitza el 
volum en cinc apartats —a banda de les res-
senyes—, de manera que cobreix en gran 
mesura tots els aspectes de la traducció col-
laborativa: l’estat de la qüestió, troballes des 
de la perspectiva comercial, implicacions 
ètiques, canvis en les normes de control de 
qualitat en subtitulació per a contingut en 
línia, i aplicació del web 2.0 per a la forma-
ció i el coneixement dels traductors. 
El primer apartat correspon a les col-
laboracions invitades i té per objectiu ela-
borar un marc introductori sobre l’estat de 
la qüestió. En aquest marc, hi ha dos arti-
cles, el primer dels quals, de Désilets i Van 
der Meer, presenta un repàs dels diferents 
termes amb la corresponent descripció. Tot 
seguit, els autors formulen un compendi 
de bones pràctiques elaborat de manera 
col·laborativa en un seminari, tot i que per 
qüestions d’espai només enumeren el títol 
de cadascuna de les pràctiques. La intenció 
dels autors és identificar i enumerar els 
punts més importants per a una bona 
implementació d’un sistema de traducció 
col·laborativa. Entre d’altres, una de les 
conclusions més interessants de l’article és 
que a l’hora de posar en marxar un sistema 
de traducció col·laborativa, no sembla tan 
difícil garantir la qualitat com aconseguir 
la motivació dels usuaris.
Al segon article d’aquest primer apar-
tat, Kageura et al. descriuen una experiència 
de creació d’un lloc web de producció, 
allotjament i compartició de traduccions 
adreçat especialment a ONG amb necessi-
tats relacionades amb la traducció. Segons 
els autors, malgrat que és molt difícil mesu-
rar la qualitat dels textos traduïts al seu lloc 
web atesa la gran diversitat de perfils que hi 
col·laboren, les traduccions són compara-
bles a traduccions professionals. Amb tot, 
tal com afirmen els mateixos autors (p. 67) 
l’aspecte col·laboratiu no va suposar cap 
novetat per als usuaris, ja que com a traduc-
tors ja havien treballat col·laborativament 
abans de fer servir l’eina. En canvi, sí que 
els va permetre treballar en línia.
La segona secció del volum, dedicada 
a la perspectiva comercial, fa una compa-
ració interessant entre el flux tradicional de 
traducció (TEP, de translate-edit-proofre-
ad) i la traducció col·laborativa. L’article, 
de Kelly, Ray i DePalma, posa molt d’èm-
fasi en les possibilitats de la tecnologia per 
a prevenir els errors —cosa que, en termes 
de productivitat és més rendible que no pas 
la correcció aïllada d’errors per tercers—, 
com ara l’automatització de tasques de 
correcció i la interacció en temps real de 
diversos perfils per a crear bones traduc- 
cions des del començament. A continua-
ció, els autors descriuen l’experiència de 
Ressenyes Quaderns. Revista de Traducció 20, 2013 307
traducció col·laborativa de Facebook i un 
estudi fet a partir de cent quatre platafor-
mes de traducció col·laborativa. És especi-
alment interessant la conclusió que 
esmenten els autors quant a l’expansió del 
model col·laboratiu: atès que aquest model 
té finalitats molt concretes, és difícil que a 
curt termini acabi substituint completa-
ment el model tradicional. Cal tenir en 
compte, però, que certament és un model 
en expansió.
Les qüestions ètiques de la traducció 
col·laborativa ocupen el tercer apartat del 
volum. L’article de McDonough Dolmaya 
analitza tres aspectes que cal tenir en 
compte en valorar l’ètica de la traducció 
col·laborativa: la remuneració dels traduc-
tors (cal diferenciar la traducció voluntària 
per a entitats sense ànim de lucre de la tra-
ducció voluntària per a empreses), la visi-
bilitat del traductor (el fet que qualsevol 
usuari sense formació en traducció pugui 
col·laborar en un projecte pot fer rebaixar 
la percepció social de la traducció), i 
l’efecte —sovint positiu— que aquest 
model de traducció té en llengües minori-
tàries. El segon article d’aquesta secció, de 
Drugan, compara vint-i-quatre codis ètics 
professionals amb setze fonts en línia rela-
cionades amb contingut ètic en l’àmbit 
professional. Drugan conclou que, tot i que 
tots dos models (tradicional i col·laboratiu) 
poden aprendre l’un de l’altre, el model 
col·laboratiu facilita la interpretació com-
partida dels codis ètics (per mitjà de 
fòrums, per exemple), posa èmfasi en 
valors i ideals compartits més que no pas 
en drets individuals i potencia sistemes de 
tutorització i suport entre usuaris.
El quart apartat s’obre amb un article 
de Jiménez-Crespo sobre el control de qua-
litat en la traducció col·laborativa. Després 
d’una bona introducció dedicada a l’estat 
de la qüestió, l’autor descriu l’experiència 
de Facebook i posteriorment compara 
aquest model amb diferents enfocaments 
de la traducció, com ara les teories de Nida 
—que tenen en compte l’impacte en el lec-
tor—, les funcionalistes, o enfocaments 
basats en l’ús de corpus. L’article es tanca 
amb algunes conclusions interessants sobre 
l’efecte de la tecnologia, no sols en la pràc-
tica, sinó també en la teoria de la traduc-
ció. Per exemple, l’autor esmenta les 
facilitats que pot oferir la tecnologia per a 
reprendre i revisar idees o teories difícils 
d’implementar en el passat. L’altre article 
d’aquesta secció, de Secară, presenta un 
estudi pilot dut a terme amb tecnologia de 
moviment ocular (eye tracking) sobre l’ús 
de subtítols creatius anomenats txt lingo 
(similars al llenguatge sorgit per als mis-
satges curts de text per a mòbils), ja que 
permeten aportar informació en menys 
espai. La recerca és rellevant atès que 
aquesta mena de llenguatges són molt 
emprats en continguts a la xarxa. Els resul-
tats, segons l’autora, demostren que l’ús 
d’aquest llenguatge no distreu l’especta-
dor, ans al contrari, li permet dedicar més 
temps a les imatges i menys als subtítols.
La darrera secció del volum està dedi-
cada a l’aplicació de la traducció col·la- 
borativa a la formació i al coneixement 
dels traductors, i conté dos articles. Al pri-
mer, Desjardins descriu la seva experiència 
d’incorporació de Facebook a la docència, 
i esmenta com a punts positius l’increment 
del contacte amb els estudiants, la pèrdua 
de timidesa i el desplaçament del professor 
des del centre del curs fins a esdevenir un 
membre més de la comunitat. Al segon 
article d’aquest últim bloc, Joanna Gough 
presenta un estudi molt complet dut a 
terme per mitjà de qüestionaris a més de 
dos-cents traductors de diferents perfils. 
L’estudi ofereix dades molt interessants, 
com ara que en qüestió de coneixements 
tecnològics, l’edat no és tant un factor 
decisiu entre els traductors com l’actitud. 
Per exemple, els traductors amb menys 
experiència són els qui mostren menys 
coneixement de conceptes relacionats amb 
el 2.0, cosa que segons l’autora «would 
imply that knowledge about the develop-
ments comes from practical experience, 
and not necessarily from current educati-
on» (p. 202). Una altra dada que cal tenir 
308 Quaderns. Revista de Traducció 20, 2013 Ressenyes
en compte és que el 40% dels enquestats 
va mostrar-se disposat a col·laborar algun 
dia en projectes de traducció col·laborativa, 
cosa que contradiu el tòpic sorgit de les 
reticències inicials dels traductors a la ini-
ciativa de Facebook o LinkedIn (descrites 
a la introducció, p. 14-15).
En conclusió, el número 10 de la revis-
ta Linguistica Antverpiensia representa 
una obra indispensable en els estudis sobre 
la traducció, especialment en un moment 
en què, tal com afirma Jiménez-Crespo en 
una de les contribucions, la tecnologia no 
sols ha permès modificar la pràctica de la 
traducció sinó que també ofereix grans 
possibilitats per a revisar o actualitzar teo-
ries de la traducció. En resum, aquest 
volum ofereix informació molt valuosa per 
a formar-se una opinió sobre les darreres 
tendències tecnològiques en traducció; la 
traducció col·laborativa, agradi o no, ja és 
aquí i no sembla que es vulgui aturar. Val 
la pena, però, ser conscients de què és 
exactament i conèixer fins on pot arribar. 
El fet que ja hi ha generacions de nadius 
digitals a la universitat i a l’acadèmia 
requereix una revisió de la traductologia en 
molts aspectes; també, com s’encarreguen 
de recordar-nos en aquest volum, en el de 
la formació de traductors i el de la pràctica 
professional. El futur de la formació i de la 
pràctica, doncs, passa inevitablement per 
la incorporació d’aquestes noves tendènci-
es. Altrament, la traducció correria el perill 
de restar un enclavament estranger en el 
món col·laboratiu.
Adrià Martín-Mor
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció 
i d’Interpretació
Orozco Jutorán, Mariana
Metodología de la traducción directa del inglés al español.
Materiales didácticos para traducción general y especializada
Granada: Comares, 2012, 293 p.
Esta obra constituye un manual práctico 
de gran utilidad para docentes que impar-
ten asignaturas de traducción general y 
especializada del inglés al español. Los 
objetivos básicos que la autora se plantea 
al compilar este volumen son dos. En pri-
mer lugar, pretende ofrecer materiales 
didácticos que puedan servir de base para 
las clases de iniciación a la práctica y a la 
reflexión sobre la traducción de la lengua 
extranjera a la lengua materna. En segun-
do lugar, presenta textos y ejercicios para 
profundizar en la adquisición de la com-
petencia traductora teniendo en cuenta 
todas las subcompetencias implicadas 
(lingüística, extralingüística, de transfe-
rencia, instrumental y psicofisiológica). 
Con este fin se incluyen en el manual más 
de 45 textos para traducir de diferente 
nivel de dificultad, longitud y especializa-
ción, seis textos para revisar, 65 ejercicios 
para trabajar de manera presencial o a dis-
tancia con los estudiantes y 15 reflexiones 
a modo de introducción del tema que trata 
cada unidad.
La primera unidad didáctica explora la 
competencia traductora inicial de los estu-
diantes. A través de un cuestionario se le 
ofrece al docente un valioso instrumento 
para sondear la concepción que tienen sus 
alumnos de la traducción. Dentro de esta 
unidad también se invita al alumno a 
reflexionar sobre la actividad de traducir 
después de simular un breve encargo de 
traducción. La segunda unidad se centra en 
la traducción como acto de comunicación. 


O’HAGAN, Minako (ed. ). Translation as a Social Activity. Community Translation 2. 0 [= Número especial de Linguistica Antverpiensia New Series 10/2011. ]. Anvers : Artesis University College Antwerp. Department of Translators.

O’HAGAN, Minako (ed. ). Translation as a Social Activity. Community Translation 2. 0 [= Número especial de Linguistica Antverpiensia New Series 10/2011. ]. Anvers : Artesis University College Antwerp. Department of Translators.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert