Domènech, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

37
NOTES, 26DOMÈNECH, M. (2011). Romànic a tocar. Pàg. 37-42.
* Enginyer tècnic i periodista . maneldomenechmir@gmail.com
Romànic a tocar
Manel Domènech i Mir*
Fer senderisme amb un doble ob-
jectiu: natura i cultura. L’experiència
del GR176, sender del Romànic, per
aconseguir un apropament a l’art ro-
mànic en un recorregut que aplega
els testimonis de més de vint esglé-
sies, i també el seu període històric i
la vinculació al fet religiós i social
d’aquella societat rural que es des-
envolupava al seu voltant.
Col·loquialment, a tocar s’empra per
designar tot allò que és a l’abast, que
ens és proper i no té pas una intenció
de menystenir ni el seu valor, ni la seva
importància.
És amb aquest sentit i no amb cap
altre com hem encapçalat aquest arti-
cle que pretén donar a conèixer l’ex-
periència viscuda d’un grup de persones
del Club Muntanyenc Mollet i d’algu-
nes altres que també van participar en
el GR 176 “Sender del Romànic”. Un
recorregut a peu, d’uns vuitanta qui-
lòmetres i 2.000 metres de desnivell
aproximadament, realitzat en quatre
etapes —amb sortida i arribada a la
vila de Navàs— fet en els quatre dar-
rers mesos del 2009 i amb una do-
ble intenció: gaudir de la natura i,
alhora, de la cultura que proporcio-
na la història i l’art que la nostra ter-
ra sovint hostatja.
1. La descoberta
De fet, això no té res d’excepcio-
nal. L’excursionisme al nostre país ja
es va iniciar i s’ha desenvolupat gene-
ralment amb aquests dos objectius. La
primera entitat excursionista fundada
el 26 de novembre de 1876 portava per
nom Associació Catalanista d’Excursi-
ons Científiques, i ho deixava ben clar
el seu fundador Josep Fiter i Inglés
quan assenyalava en el document fun-
dacional: “Amb el fi d’investigar tot
Figura 1. Sant Cugat del Racó(esquerra) i Sant Jordi de Lloberes(dreta) (M. Domènech)
38
NOTES, 26
quant mereixi la preferent atenció sota
els conceptes científic, literari i artís-
tic, en la nostra benvolguda terra”.
Aquesta primera petja va ser i ha
estat seguida en un major o menor
grau per la majoria de les entitats ex-
cursionistes que l’han precedit. La cre-
ació d’aquest Sender GR 176 per part
del Centre Excursionista de Navàs és
un exemple dels molts que es podrien
posar i que permet, a més de recórrer
indrets de gran valor paisatgístic, po-
der conèixer més de 20 esglésies ro-
màniques que en general gaudeixen
d’un bon estat de conservació, i que la
bona voluntat d’algunes persones de
masies properes que guarden la clau
d’accés o la coincidència d’estar ober-
tes pel culte dominical, ens va perme-
tre en molts casos poder visitar el
seu interior.
Però cal dir que no va ser el propò-
sit de la comissió de Senders del Mun-
tanyenc donar als participants un curs
intensiu d’art romànic o d’història del
període alt medieval mentre trescaven
pels camins. Res de tot això. La inten-
ció era simplement apropar l’art reli-
giós romànic als participants que
n’eren poc coneixedors i d’entendre’l
en la seva doble funció: religiosa i so-
cial. També, iniciar-los en la descober-
ta del fet cohesiu que va representar
la religió cristiana en uns moments
que el país desvetllava una conscièn-
cia pròpia com a poble sotmès a una
invasió. La presa d’una identitat dife-
renciada, la defensa d’uns valors i l’ini-
ci d’un camí que havia de dur-lo a una
entitat política que, amb el pas dels
segles, arribà a constituir-se en regne
i a expansionar-se molt més enllà del
què en aquells inicis mai ningú no
s’hauria imaginat.
Per aconseguir-ho, a cada sortida
s’informava d’aquests aspectes genè-
rics i d’alguns artístics més específics,
com els seus períodes i evolució, la
seva identificació, els trets més carac-
terístics, la tria de la ubicació, elements
i tècniques de la construcció o com es
pagava. S’esbrinava com l’església es-
devenia una eina d’ensenyament, de
protecció, de comunicació i
d’aglutinador social.
No es feia cap inventari, ni com-
paratives feixugues, ni s’apilaven
dades, dates i noms. No calia per al
nostre objectiu, perquè l’art, la his-
tòria i la cultura que traspuaven,
malgrat els segles que ens en sepa-
raven, era a cada contacte més pro-
pera, més entenedora.
A les esglésies més importants, en
millor estat de conservació i menys
modificades es feia una parada —cer-
cant l’ombra primer i després l’escal-
for del sol— per descobrir a poc a poc
algun detall dels materials, aparells,
murs, les dificultats en la construcció
i els seus progressius canvis, el rigor
en l’execució d’ornaments i d’obertu-
res amb una avaluació de l’escassa
aportació ornamental, o la utilització
i dosificació de la llum interior en la
consecució d’un clarobscur que me-
nés a la pietat. S’intentava per sobre
de tot, fer sentir properes aquelles
pedres i la seva significació amb una
breu explicació de la seva història i dels
trets més destacables. S’aprofitava
també per mostrar-les com a exem-
ple de la informació que s’havia donat
en aquella etapa, bé per correu elec-
trònic anticipadament o aquell mateix
dia, tot seguint un programa prèviament
establert i anunciat a l’inici.
Els punts essencials de la informa-
ció facilitada podríem resumir-los en
els aspectes següents:
• L’art romànic català en el seu es-
pai històric. Comencem per definir la
paraula romànic i els seus primers es-
tudis com un art destacable. La seva
aparició en el nostre territori, la vin-
culació o connexió amb la resta del
Manel Domènech i Mir
39
NOTES, 26
món europeu de l’època i les influèn-
cies que en va rebre.
• L’arquitectura romànica religiosa
i la seva funció. Analitzem l’espai in-
terior com un mitjà que disposa d’un
elevat sentit de protecció a l’home que
temorós s’acosta a Déu i, també, la
seva relació amb l’exterior que l’en-
volta. La tria de la seva ubicació, mal-
grat que ara ens sembla perfectament
adaptada al paisatge, no era pas aquest
el seu objectiu, ans el contrari: volia
ser una clara i definitiva expressió de
la humanització del seu territori im-
mediat. Per aquest motiu, vol mostrar-
se forta i pletòrica, com el segur i
durador pal de paller d’aquella socie-
tat rural que vivia a l’entorn. El valor
de la seva pedagogia com a eina es-
sencial de consolidació del cristianis-
me, com a element de defensa del
territori i, com tot plegat es mos-
trarà cabdal en el desenvolupament
com a poble.
• Períodes del romànic i la seva im-
plantació. S’enumeren simplement els
trets bàsics que els defineixen i alhora
distingeixen cada un d’ells.
• Els artistes. No hi ha art sense artis-
tes, però l’anonimat dels primers pe-
ríodes amb algunes excepcions explica
la seva ruralització. Només l’inici de
fons documentals ens permetran co-
nèixer autories a partir del s. XIII . Una
menció especial als mestres llombards
i a la seva important aportació.
• L’espai interior i volums exteriors.
Pel que es refereix a l’espai interior,
es fa un especial esment del punt de
congregació (nau) i l’espai de culte (ab-
sis) normalment de forma semicircular
que potencia la capacitat focalitzadora i
facilita l’acostament del poble a Déu. Es
fa referència a la distribució de l’es-
pai, a les naus en nombre senar, a la
nau transversal i a la creu llatina. Fi-
nalment, una ullada a l’articulació dels
volums, a la seva pesantor i perquè en
el principi del seu estudi tenia conno-
tacions negatives.
• Els campanars. Cal comprendre la
seva importància com a element que
ofereix verticalitat al conjunt exte-
rior, analitzar-ne els buits i la seva
aportació d’estabilitat, esmentar la
tipologia, sense menystenir la seva
funció essencial com a element de
comunicació, d’avís de pregària,
d’advertiment i alerta davant d’un
perill i moltes altres més.
• La decoració exterior. L’austeritat
com a base de creació artística en el
romànic és la regla en el primer perí-
ode. Es parla superficialment de fri-
sos, arcuacions, lesenes, dents de
serra, arquets... els elements bàsics
que evolucionaran i posteriorment
s’enriquiran.
• La llum. La il·luminació segueix
un eix bàsic (llevant-ponent) que
direccionalitza l’espai en un clarobscur
que reforça la voluntat interioritzadora
de la seva arquitectura. Poques ober-
tures i molt petites en els absis, murs i
façana de ponent ajudant a la conse-
cució d’un ambient de recolliment,
reflexió i pregària.
• L’accés. Dit altrament: la porta o
les portes, segons els casos, amb una
importància que en el segon perío-
de amb l’ús de l’escultura i d’altres
elements ornamentals enriquiran
aquest accés en uns nivells molt im-
portants, que emfatitzaran el seu ca-
ràcter de pas sagrat des de l’exterior
a l’interior.
• Materials de construcció, aparells
i murs. Pocs materials però decisius:
la pedra essencialment, primer extre-
ta de llocs propers a la construcció i,
més endavant, de pedreres selecciona-
des allunyades al punt de construcció.
El formigó de calç, l’argamassa de sor-
ra i calç, i la fusta com a material au-
xiliar, són els elements bàsics i
aglutinadors i podrem distingir-los
Romànic a tocar
40
NOTES, 26
quan ens fixem en l’aparell (forma
amb la qual es disposen els carreus)
en el parament del mur i en com evo-
lucionaran amb el pas del temps i els
perfeccionaments que s’hi aniran
introduint.
Tot plegat, en una breu síntesi
exempta d’erudició però planera i
entenedora que permetia un primer
apropament al gran món del romà-
nic que trobàvem avançant per ca-
mins, pistes i senderons en una
variada mostra.
2. La proposta
La proposta que volem fer als pos-
sibles lectors interessats està molt vin-
culada al que hem explicat per tal que
puguin gaudir d’un passeig que els
apropi al romànic que més a tocar te-
nim. No cal recórrer grans distàncies
ni fer grans caminades, perquè sorto-
sament, la profusió de mostres de ro-
mànic religiós al nostre país demana
només una passejada o un breu des-
plaçament, com el que us proposem
tot seguit amb els mateixos propòsits i
objectius que hem descrit anteriorment.
L’iniciarem a Mollet mateix, per
després apropar-nos a Sant Fost de
Campsentelles i d’allí a Santa Maria
Martorelles d’on retornarem al punt
de sortida. Un recorregut que amb una
o dues sortides matinals es pot fer
tranquil·lament i, si volem estalviar-
nos trepitjar l’enutjós asfalt de la car-
retera, l’aproximació es pot fer amb
cotxe o amb transport públic.
2.1. Santa Maria de Gallecs
Santa Maria de Gallecs és una es-
glésia construïda el s. XII amb algunes
modificacions realitzades el s. XIV i que
fou restaurada l’any 1965, quan es van
trobar restes molt més antigues com
fragments de paviment paleocristià
dels s. V-VI.
Situada al nucli rural de Gallecs,
només cal una passejada de les més
agradables que es poden fer sense
sortir del municipi de Mollet per
contemplar-la i gaudir del seu entorn
més proper.
De l’edifici, cal remarcar la planta
de creu llatina (que no és massa cor-
rent) d’una sola nau, amb l’absis qua-
drat, encarat a llevant, com sempre, i
amb entrada per ponent per una por-
ta adovellada de mig punt a l’exterior
i d’arc apuntat a l’interior. La finestra
Figura 2. Sant Cebrià de Cabanyes (esquerra) i Santa Maria de Gallecs (dreta) (M. Domènech)
Manel Domènech i Mir
41
NOTES, 26
de damunt seu ha estat modificada
posteriorment a la seva construcció.
Tant la nau com l’absis són de volta de
canó apuntats.
Tot el seu conjunt respira sobrie-
tat, amb pocs adornaments a les ober-
tures i al seu interior, com correspon
al període que pertany. Volum pesant
però equilibrat que es verticalitza
mitjançant el campanar d’espadanya
de doble obertura.
2.2. Sant Cebrià de Cabanyes
Sant Cebrià de Cabanyes serà la se-
gona fita a assolir i a contemplar, per
la qual cosa haurem de traslladar-nos
fins a Sant Fost de Campsentelles, bé
amb cotxe o amb autobús fins a la car-
retera que mena al cementiri del po-
ble. Abans d'arribar-hi, cal prendre una
pista que puja a l'esquerra i després
agafar-ne una a la dreta que sense dei-
xar-la ens hi durà. Aquesta pista és
practicable per als turismes, però
em decanto més per recomanar la ca-
minada d'una mitja hora que ens per-
metrà gaudir dels boscos i vinyes de
la vall de Cabanyes, de la pau que en-
cara transmeten i que té les hores
comptades per l'impacte ambiental que
produirà la construcció de la C-59 amb
el túnel de la Conreria.
És també un edifici del s. XII, d’una
sola nau i amb l’absis circular a lle-
vant i un altre al costat nord. L’altar
major era dedicat a Sant Cebrià, el
frontal del qual es conserva al Museu
Episcopal de Vic. La restauració feta els
anys setanta i acabada el 1984 pels
Amics de Cabanyes ha permès que
l’edifici hagi resistit al seu abandona-
ment des de 1877.
Amb una situació preeminent en-
mig de la vall, ens ofereix un conjunt
airós i en plena harmonia amb l’en-
torn. Hi han hagut força dubtes de si
aquesta parròquia era més antiga que
la de Sant Fost, també romànica i des-
truïda el 1936, de la qual actualment
només queden algunes restes a la pla-
ça de les Glòries Catalanes del barri
de Sant Pere, però la seva acta de con-
sagració no ofereix cap dubte que va
ser primer, després Cabanyes i poste-
riorment Santa Maria de Martorelles
i, totes tres van fer possible la dita:
“Martorelles, Cabanyes i Sant Fost, tres
parròquies dintre d’un bosc” que ha
perviscut fins ara, malgrat que ja no
sigui del tot certa.
2.3. Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles és al cor
mateix del poble. Hi podem arribar-hi
caminant des de Sant Fost per camins
del bosc que encara es conserva, però
potser és mes recomanable apropar-
nos-hi amb mitjans mecànics privats
o públics. Ha estat molt modificada des
de la seva construcció, encara que ha
mantingut l’aire dels seus orígens i
malgrat que de romànic només con-
servi l’absis semicircular amb tres fi-
nestres amb arc de ferradura i la base
del campanar, és l’única que actual-
ment encara és parròquia i amb plena
activitat. La creació d’un nucli estable
de població al voltant seu al llarg de
tants segles ha fet necessaris els can-
vis estructurals, desenvolupats en eta-
pes successives, que l’han adequada a
les necessitats que ha imposat poder
atendre els seus fidels.
3. Per acabar
La bona acollida dels participants
d’aquesta experiència va fer que l’any
2010 s’organitzés un altre recorregut
pel GR 175, la Ruta del Cister, de ge-
ner a maig, per les comarques de l’Alt
Camp, Conca de Barberà i Urgell, en
cinc etapes que ens va permetre co-
nèixer a fons aquesta part de la
Romànic a tocar
42
NOTES, 26
Bibliografia
PIBERNAT, S. (1936). Notes Històriques del
Vallès. Parròquia de Cabanyes. Òmnium Cultural
de Sant Fost. 92 p. Sant Fost de Campsentelles.
Manel Domènech i Mir
PLADEVALL, A (1999). Catalunya Romànica.
Guies Comarcals, el Vallès Occidental i el Vallès
Oriental. ECCSA. 190 p. Barcelona.
Catalunya Nova i els seus monestirs
més importants: Santes Creus, Santa
Maria de Poblet i Vallbona de les Mon-
ges. Tot seguint la mateixa dinàmica
que hem descrit, però ocupant-nos en
aquesta ocasió de l’arribada de l’or-
dre a Catalunya, de l’art cistercenc que
amb tanta grandiositat mostren les
seves obres, de la seva influència en
els primers segles de la seva existèn-
cia i de l’empremta que han deixat a
la nostra història.


Romànic a tocar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert