Planas de Martí, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA PRESERVACIÓ AMBIENTAL I ALIMENTÀRIA, BASE DEL 
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I NORMATIU EN L’APLICACIÓ 
DE FITOSANITARIS*
Santiago Planas de Martí**
Totes les àrees de coneixement científic i tecnològic transcorren per un
període de gestació inicial en el qual es conformen els fonaments teòrics i
s’obtenen els primers resultats empírics. Amb el temps, aquest bagatge es
desenvolupa i, finalment, es consolida la nova àrea de coneixement. A par-
tir d’aquest instant, els intercanvis, la transferència i la generació de conei-
xements afegits, amb la consegüent participació d’un nombre creixent d’es-
pecialistes, es veuen accelerats, i l’aplicació d’aquests coneixements en els
processos productius es generalitza.
La tecnologia d’aplicació de productes fitosanitaris, sense construir per si
mateixa una àrea pròpia del coneixement tecnològic actual, està arribant a
l’etapa de maduresa en la qual comencen a cristal·litzar els esforços es-
merçats en el decurs dels darrers trenta anys. Al llarg de tot aquest procés,
han transcorregut un seguit d’etapes caracteritzades cadascuna d’elles per
uns objectius tecnològics canviants, en funció de les exigències i necessitats
del moment.
Així, durant els anys setanta, l’etapa inicial es caractritza per la recerca
d’una més gran eficàcia dels tractaments químics contra plagues, malures i
males herbes i es basa en el disseny d’equips de tractaments progressiva-
ment adaptats a les característiques dels cultius i a les condicions d’entorn
en les quals es realitzen les aplicacions. Aquest període coincideix amb la
utilització de formulats fitosanitaris d’ampli potencial biocida i, alhora, amb
l’aparició de resistències induïdes per la utilització massiva d’aquests pro-
ductes. En aquest context, es recerca aconseguir deposicions suficients de
producte en tot l’objectiu a protegir, evitant zones amb infradosificació que
poden comprometre el resultat global del tractament.
QUADERNS AGRARIS 25 desembre 99 61
** Article basat en la presentació oral de la jornada tècnica «Els avenços en l’aplicació dels pro-
ductes fitosanitaris», que se celebrà a Lleida el 28 de setembre de 1999.
** Cap del Centre de Mecanització Agrària, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 
Lleida.
La segona etapa, la dels vuitanta, posa èmfasi en la reducció dels costos
econòmics dels tractaments. L’agricultura europea, cada cop més sotmesa
als mecanismes dels mercats i a una gestió empresarial de les explotacions,
cerca processos que permetin estalviar inputs i, en conseqüència, incremen-
tar els marges productius. La reducció de volum, generalment acompanyada
de reducció de dosi de productes fitosanitaris, és assajada, sovint amb èxits,
en la majoria de situacions. De manera paral·lela, els plantejaments de ma-
neig integrat de plagues (IPM) i, més tard, la producció integrada (PI) es van
introduint en la pràctica real amb perfecta sintonia amb nous sistemes d’a-
plicació.
En el decurs de la dècada que ara finalitzem, s’han prioritzat els aspectes
mediambientals i sanitaris. La minimització de la fracció de producte aplicat
off-target ha constituït el principal repte compartit pels centres de recerca i
les indústries constructores de maquinària d’aplicació de fitosanitaris. Els
nous equips es basen en polvorització controlada amb gotes uniformes con-
venientment dirigides, que eviten la deriva de producte o la seva deposició
a la superfície del sòl. La introducció de nous broquets de baixa deriva i el
disseny de formes deflectores d’aire específiques per a les diferents formes
de cultiu constitueixen resultats rellevants. Igualment, es desenvolupen dis-
positius que permeten realitzar les operacions d’ompliment de dipòsits i
transferència de producte amb seguretat. També es redueixen els volums de
preparació que resten a l’interior dels equips en finalitzar el contingut del
dipòsit, i s’incorporen reserves independents d’aigua per a la neteja dels
equips.
Des del punt de vista sanitari, la protecció dels aplicadors, respecte al
risc d’intoxicació derivat del maneig dels pesticides, obliga a incorporar
components especials. En concret, una reserva mínima de quinze litres d’ai-
gua i el control remot del sistema de regulació des del lloc del conductor
mitjançant l’electrònica embarcada, per evitar la introducció de conductes
amb la preparació fitosanitària a pressió a l’interior de la cabina del tractor.
La tècnica d’aplicació de fitosanitaris també condiciona la seguretat ali-
mentària en la mesura que determina el nivell de residus químics dels pro-
ductes recol·lectats. La uniformitat de l’aplicació entesa com la consecució
sobre l’objectiu d’una trama d’impactes prou densa i constant, es transforma
en una de les darreres fites de la tecnologia dels tractaments. Per evitar la
sobredosificació i l’acumulació de producte fitosanitari sobre els fruits o
parts de les plantes recol·lectades, cal aconseguir una distribució tan unifor-
me com sigui possible.
De tot aquest procés de millora tecnològica s’han fet ressò els especialis-
tes en protecció de cultius. Avui, tots ells són perfectament coneixedors que
l’equip de tractaments condiciona l’eficàcia i el risc ambiental i sanitari de
62 QUADERNS AGRARIS 25 desembre 99
les aplicacions. Per això, la regulació o l’ajust en camp de les condicions de
funcionament dels equips conjuntament amb la col·laboració en accions 
de control periòdic són avui part de les tasques encomanades als esmentats
especialistes.
El desenvolupament tecnològic i la participació d’especialistes ha estat
complementada pel desplegament normatiu, primer en l’àmbit internacional
(ISO) i, més recentment, en l’entorn europeu (CEN). Les normes internacio-
nals sobre equips de tractaments estan dedicades als aspectes de disseny i
construcció o a la metodologia d’assaig dels seus components. Tanmateix,
la normalització europea ha prioritzat les qüestions relacionades amb la se-
guretat dels aplicadors i la protecció ambiental. En aquest sentit, el treball
desplegat darrerament pel CT 144 del Comitè Europeu de Normalització
està marcant pautes molt  precises sobre les condicions que emmarcaran en
el futur immediat la utilització d’equips de tractaments fitosanitaris. Per la
seva vital importància, destaquem els tres treballs més rellevants, els dos pri-
mers aprovats i el darrer en fase avançada de redacció:
• EN 907. Polvoritzadors agrícoles i distribuïdors de fertilitzant líquids.
Seguretat.
• EN 12761. Polvoritzadors agrícoles. Protecció ambiental.
• Pr EN. Inspecció d’equips de tractaments fitosanitaris en ús.
Aquestes normes són progressivament incorporades al cos normatiu dels
estats membres de la UE. La seva aplicació comporta la modificació d’aspec-
tes constructius dels equips i també obliga a l’adopció de determinades
pràctiques de regulació i control periòdic. Determinats estats europeus (Ale-
manya, Bèlgica, Holanda) ja disposen de programes de control periòdic
obligatori, en algun cas amb una llarga experiència operativa.
Dels avenços abans esmentats i del desplegament de la inspecció periò-
dica, se’n parlà a bastament en la jornada tècnica que sobre «Els Avenços en
l’aplicació dels productes fitosanitaris» se celebrà a Lleida el dia 28 de setem-
bre de 1999, dins el marc general dels actes de la Fira Agrària de Sant Mi-
quel. Amb aquest motiu es convidaren diversos i prestigiosos especialistes a
participar a la jornada per exposar els seus coneixements i les seves idees
sobre els temes específics de la seva activitat professional.
En primer lloc, ho féu el professor de la Università degli Studi di Torino
Paolo Balsari, emmarcant els avenços desenvolupats en la fruticultura italia-
na en matèria de tractaments fitosanitaris. Es tractà d’una aportació especial-
ment rellevant per al conjunt de comarques fructícoles.
A continuació hi intervingué l’investigador de l’IVIA Enrique Moltó, que
va descriure unes experiències concretes que han possibilitat l’estalvi fitosa-
QUADERNS AGRARIS 25 desembre 99 63
nitari en les condicions d’expressa dificultat que comporta el tractament de
plantacions citrícoles. Aquestes experiències basades en la utilització d’e-
lectrònica embarcada ja han estat traslladades amb èxit a la pràctica real.
El projecte europeu Air Assisted Sprayers, recentment finalitzat, ha estat
liderat pel Centre de Mecanització Agrària i ha involucrat cinc centres R+D i
un constructor europeu. Dels seus resultats, se’n deriven rellevants recoma-
nacions concretes sobre el disseny i la utilització d’equips de tractaments
per a fruiters, vinyes i cítrics. Francesc Solanelles, investigador del centre,
ens relatà aquestes aportacions.
Amb referència a la inspecció d’equips en ús, es feren dues aportacions
basades en les experiències de dues regions d’escala similar. La primera,
descrita per l’enginyer Felip Gràcia, ha estat desenvolupada a Catalunya pel
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’ençà de l’any 1985. La sego-
na, la de la Bèlgica valona, de caràcter obligatori, i aplicada des de l’any
1995, fou comentada per l’enginyer del Ministeri d’Agricultura belga Bruno
Huyghebaert. Es tracta de dues de les múltiples esperiències actualment 
vigents a Europa que constitueixen, sens dubte, els prolegòmens del pro-
grama d’inspeccions que en els anys vinents serà aplicat en tot el territori
europeu.
Des del Centre de Mecanització, amb l’organització d’aquesta jornada, es
volgué contribuir a aprofitar el bagatge conceptual i pràctic de què es dis-
posa actualment sobre la tecnologia d’aplicació de fitosanitaris i a què fèiem
al·lusió al començament. D’aquesta manera, esperem haver contribuït que
els tractaments fitosanitaris es realitzin sota uns preceptes de màxima eco-
nomia, respecte ambiental, sanitat alimentària i protecció dels aplicadors.
Lleida, setembre de 1999
64 QUADERNS AGRARIS 25 desembre 99


La preservació ambiental i alimentària, base del desenvolupament tecnològic i normatiu en l'aplicació de fitosanitaris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert