Vidal, Vicent

Revistes Catalanes amb Accés Obert

174 Llengua & Literatura, 26, 2016
Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247
RESSENYES INDIVIDUALS
teMPoral, Josep: Rondalla meravellosa i filosofia. Una fonamentació antropolo-
gicoètica, Manacor: Món de Llibres, 2014.
ViCent Vidal
Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana
vicent.vidal@ua.es
L’any 2013, el treball Rondalla meravellosa i filosofia. Una fonamentació an-
tropologicoètica de Josep Temporal va rebre el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig 
Antoni M. Alcover. L’estudi, singularíssim, publicat a l’abril de 2014 per Món de 
Llibres, és una revisió profunda, actualitzada, ampliada i exhaustiva de la tesi 
doctoral de l’autor. En aquest sentit, ja havia donat a conèixer Galàxia Propp. 
Aspectes literaris i filosòfics de la rondalla meravellosa (1998; Premi de Cultura 
Popular Valeri Serra i Boldú, 1997; Premio Internazionale di Studi Demoantro-
pologici G. Pitrè – S. Salomone Marino, 1999), en què analitzava la rondalla me-
ravellosa a partir d’aspectes antropològics, filosòfics i literaris i estudiava un cor-
pus de 122 rondalles catalanes seguint el model de Propp. Quinze anys de treball 
més tard, Rondalla meravellosa i filosofia emergeix com un nou tractat, madurat, 
fonamentat i excepcional amb el qual es demostra un coneixement del gènere 
pregon i, sobretot, il·luminador. 
El llibre s’enceta amb el pròleg «Narrar rondalles meravelloses», del doctor 
Ignasi Roviró, en què no només es presenta el llibre sinó que a més es fa una 
aproximació al gènere rondallístic dins del folklore entès com un tipus específic 
d’acte comunicatiu. Tot seguit, en el capítol introductori, Temporal planteja els 
eixos temàtics, metodològics i de contingut a partir dels quals es desgranarà la 
recerca. L’objectiu de l’autor és convertir la rondalla meravellosa en un objecte 
d’estudi filosòfic antropologicomoral, entendre’n la fonamentació i explicar-ne la 
clau de l’eficàcia pedagògica. Per a això, parteix de tot el corpus de rondalles me-
ravelloses catalanes ja recopilades (prop d’un miler de versions), buidades de con-
tingut antropologicomoral. Aquest contingut és fonamentat filosòficament a 
partir de la pràctica d’Aristòtil, encara que el bagatge d’autors de referència és 
molt més extens i complementari.
llengua_literatura_26.indd   174 18/01/16   09:38
 Ressenyes 175
Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247
Seguint l’estructuració que exposa Temporal en aquest capítol, el llibre es 
distribueix en tres parts ordenades: la primera és un acostament al nucli temàtic 
de la recerca des de la perspectiva etnopoètica (capítol 2) antropològica i psicolò-
gica (capítol 3); la segona és el nucli argumentatiu en què es desenvolupa el con-
tingut filosòfic (capítols 4-7); i la tercera és una valoració global del gènere a 
partir de les possibles crítiques antropologicoètiques despullades d’apriorismes i 
prejudicis (capítol 8). Després de les conclusions, el llibre es completa amb un 
apèndix de les funcions de Propp, una extensa bibliografia i sis índexs utilíssims 
per a la recerca i la utilització del volum, també, com a llibre de consulta.
El segon capítol, primera aproximació a la recerca, com s’ha assenyalat, titu-
lat «Elements estètics de l’etnopoètica rondallística», mostra els elements folk-
lòrics més significatius per comprendre el missatge filosòfic de la rondalla. Com 
demostra Temporal, la forma de la rondalla meravellosa té un disseny adequat al 
missatge antropologicomoral que transmet, és a dir, existeix una vinculació in-
trínseca entre l’estil o la forma i el missatge o contingut. Aquest «principi o fona-
ment d’adequació forma-contingut» és central en la rondalla meravellosa en tant 
que permet copsar-ne el funcionament intern i l’exigència d’aquesta forma per al 
desplegament concret dels aspectes morals inherents.
Quant als «Substrats antropològic i moral» que es tracten en el tercer capítol, 
s’expliquen els bastiments que indiquen per què la rondalla meravellosa fa re-
ferència al pas de la infantesa a l’adultesa i per què és dissenyada per ser transme-
sa atenent al desenvolupament cognitiu del pensament preoperatori dels infants, 
els principals receptors d’aquest tipus de missatge. Sobre l’aspecte antropològic, 
Temporal recorda que, segons el que es deriva de Propp, les rondalles meravello-
ses són configuracions etnològiques que reflecteixen pràctiques litúrgiques i ri-
tuals, que es correspondrien amb algunes de les funcions i dels motius més co-
muns de la rondalla meravellosa. Pel cantó psicològic, resulta interessantíssima 
l’anàlisi de Temporal quan detecta que els trets cognitius propis del període 
preoperatori descrit per Piaget (dels 2-3 als 7-8 anys) tenen el seu trasllat a matè-
ria verbal, poètica i estètica a través de la rondalla. L’egocentrisme, l’artificialisme, 
l’animisme, el realisme, la necessitat d’explicacions finalistes, la recerca de l’ordre 
i la constància, la linealitat de l’acció i fins i tot el desenvolupament del llenguatge 
són elements del substrat psicològic sobre el qual s’ha bastit aquest gènere.
Tenint presents aquests «substrats», passos previs necessaris per a la com-
prensió del nucli analític del treball, a partir del quart capítol es desenvolupen 
aspectes filosòfics sobre la rondalla meravellosa que sovint compten amb un llis-
tat exhaustiu d’exemples il·lustratius del corpus sobre el qual es treballa. En «La 
imatge de l’home» s’explica com aquest gènere etnopoètic transmet una imatge 
molt coherent de l’home, que concorda amb l’esquema conceptual que Aristòtil 
estableix a l’Ètica a Nicòmac. Per això, les rondalles meravelloses estan dotades de 
contingut antropològic: mostren l’home corrent en estat de «puresa figurativa» i 
«puresa moral». La «puresa figurativa» és fonamental per entendre els personat-
ges de la rondalla: no es tracta de personatges singulars, sinó que són símbols; la 
llengua_literatura_26.indd   175 18/01/16   09:38
176 Llengua & Literatura, 26, 2016
Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247
«puresa moral» mostra l’home exclusivament a través de les seves accions. A par-
tir de les funcions de Propp aplicades a tot el corpus de rondalles meravelloses 
catalanes, Temporal il·lustra en sis qüestions fonamentals la visió de l’home que 
contenen: l’arribada a la felicitat a través de la figuració simbòlica de l’adultesa, la 
fal·libilitat de l’ésser humà, la determinació a actuar, l’autarquia i la necessitat de 
l’altre, el premi i la pèrdua que deriven d’unes accions determinades i la transfor-
mació hilemòrfica humana que representa la unitat de la vida humana i la identi-
ficació del subjecte amb les accions. 
En el cinquè capítol s’analitza «El sistema de virtuts» present en la rondalla 
meravellosa. Temporal apunta que l’articulació moral d’aquest gènere gira entorn 
del sistema de virtuts que exposà Aristòtil a la nicomaquea, implícit a l’acció dels 
personatges. L’autor, doncs, fa una anàlisi exhaustiva de la presència de la con-
cepció aristotèlica dels vicis i les virtuts en les rondalles meravelloses catalanes i 
conclou, amb dades quantificables, que les úniques figures veritablement caracte-
ritzades moralment són l’heroi o l’heroïna (els qui excel·leixen per l’eficàcia de les 
virtuts, que permeten dur a terme la tasca que els és pròpia), l’agressor (caracte-
ritzat pels seus vicis) i, en menor mesura, el donador (amb una caracterització 
generalment paral·lela a l’heroi) i el fals heroi (que, en aquest cas, apareix com una 
prolongació moral de l’agressor). Els personatges, per tant, hi són copsats com a 
figures morals, però no tots són iguals i les seves accions resulten del que repre-
senta cadascun: els actes els diferencien. 
Si l’acció de la rondalla és, com s’argumentava, el resultat de la virtut i de 
l’acompliment de la tasca pròpia dels personatges, és la teleologia de l’acció la que 
dóna sentit al conjunt. En el sisè capítol, «Teleologia i acció», Temporal analitza 
el sentit teleològic que s’imprimeix en l’acció dels personatges, que cristal·litza 
estèticament en la linealitat del disseny rondallístic. Una observació ben contun-
dent de l’autor és que la rondalla meravellosa distingeix clarament entre l’objectiu 
immediat de l’acció de l’heroi (que es correspon amb la reparació de la malifeta o 
la mancança inicial) i el veritable «fi últim» de l’acció humana, identificat amb la 
felicitat (representada a través de les funcions proppianes del matrimoni i/o de 
l’ascens al tron, situades al final). La configuració de l’heroi no l’orienta a realit-
zar aquest fi, sinó a les accions que hi condueixen. Temporal observa que la forma 
sota la qual es representa la felicitat (el matrimoni i l’ascens al tron) coincideixen 
amb la idea de felicitat aristotèlica, si més no pel que fa a la comprensió de la feli-
citat com a consecució de l’adultesa (el sentit de l’acció «matrimoni») i la felicitat 
com a consecució de l’autarquia (el sentit de l’acció «ascens al tron»). Aquestes 
figuracions de la felicitat es presenten, segons la lògica narrativa, com a reconei-
xement a l’heroi o heroïna per la consecució de l’objectiu (reparació de la man-
cança o malifeta inicial).
Si es té tot plegat en consideració, el capítol setè, «L’alliçonament moral», no 
n’és més que una reflexió consegüent: la rondalla meravellosa ha exercit una pe-
dagogia moral fonamentada en el sentit finalístic de l’acció humana (orientat a la 
consecució de la felicitat), l’eficàcia de les virtuts i una prescriptiva moral elemen-
llengua_literatura_26.indd   176 18/01/16   09:38
 Ressenyes 177
Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247
tal que concorda amb la visió antropològica d’Aristòtil. L’alliçonament moral 
sorgeix, sobretot, com a alliçonament moral de l’heroi, caracteritzat com a vir-
tuós, excel·lent, just i dreturer, que realitza una successió d’accions eficaces que el 
porten a la felicitat i a la plenitud moral. La rondalla meravellosa, doncs, expressa 
de manera no abstracta la finalitat i el sentit de l’home i n’orienta l’acció. Aquesta 
«orientació a l’acció» és resumida per Temporal en quatre normes: impel·leix 
l’ésser humà a superar la injustícia a través d’accions concretes, a ajudar el més 
feble (si és més fort) o a deixar-se ajudar (si és més feble), a actuar bé segons 
l’exemple del dreturer o virtuós i a ser un mateix i fer el que calga per ser feliç.
Com hem anticipat, el vuitè capítol, «Aspectes crítics», pondera globalment 
el gènere a través dels aspectes que el fan defensable i d’aquells més conflictius. 
Temporal evita caure en prejudicis i fa la valoració exclusivament a partir de la 
configuració intrínseca del gènere i del missatge que se’n pot extreure. En síntesi, 
per a ell la rondalla meravellosa és defensable perquè, en essència, «és portadora 
d’un contingut moral clar i contundent; perquè la forma del gènere s’adapta a la 
intel·ligència i a l’oralitat pròpies del pensament preoperatori al qual preferent-
ment van adreçades, i perquè té la facultat, en conseqüència, d’exercir una funció 
educativa moral» (p. 448). Desestima —alhora que contesta— les crítiques no 
fonamentades des de perspectives no estructurals, que es fixen en motius aleato-
ris, i des de punts de vista externalistes, determinats per circumstàncies socials, 
econòmiques o polítiques. Finalment, assenyala que els aspectes més conflictius 
d’aquest gènere deriven, sobretot, de les dificultats de l’encaix en el present de 
trets estètics com la ingenuïtat, la manca d’ambigüitat i la linealitat teleològica.
En definitiva, amb Rondalla meravellosa i filosofia Josep Temporal fa una 
aportació acuradíssima i ben original als estudis filosòfics i etnopoètics. Malgrat 
aquesta originalitat, ell mateix no s’està de recordar que el fet de convertir en 
objecte d’estudi filosòfic antropologicoètic la rondalla meravellosa era, al costat 
d’altres formes de narrativa oral, objecte d’interrogació filosòfica ja des de Plató 
i Aristòtil. El seu estudi reafirma el fet que la combinació de les dues matèries —i 
una bona dosi d’erudició, com la que es desprèn de cada pàgina del volum— 
aporta molta llum i una perspectiva sòlida i fonamentada sobre l’objecte d’estudi. 
Temporal ha descrit i examinat la «fonamentació antropologicoètica» de la ron-
dalla meravellosa; de la catalana en aquest cas, però, per extensió, de la universal: 
entenem que la majoria de les tesis podrien ser aplicables a les versions d’altres 
països. Per això, Rondalla meravellosa i filosofia esdevé un referent de primerís-
sim ordre per a la comprensió abstracta i racional del gènere i de les seves impli-
cacions.
llengua_literatura_26.indd   177 18/01/16   09:38


Temporal, Josep: Rondalla meravellosa i filosofia. Una fonamentació antropologicoètica, Manacor: Món de Llibres, 2014.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert