A les Terres de l’Ebre, fins 1907, el republicanisme fou dirigit per la Unión Republicana que tingué més lligams amb el nord de la província de Castelló i València que amb Barcelona, visualitzant-se, a més, una estreta relació amb el ‘blasquisme’. A partir del sorgiment de Solidaritat Catalana, el republicanisme a l’Ebre tingué dos eixos fonamentals, l’un al Baix Ebre/Montsià i l’altre al districte de Gandesa que incloïa la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la part del Priorat compresa dins la Diòcesi de Tortosa. A les dues comarques del sud es compatibilitzà el blasquisme i la influència de Solidaritat Catalana en una síntesi que donà lloc al marcel·linisme; mentre que a les comarques del nord l’elecció del diputat Joan Caballè Goyeneche, l’any 1907 per Solidaritat Catalana i vinculat a la Unió Federal Nacionalista Republicana,
portà el districte de Gandesa a una vinculació més estreta amb el republicanisme catalanista representat pel
Foment Republicà de Reus, tot i que també en aquesta zona el marcel·linisme tingué un fort arrelament.
De fet el marcel·linisme fou el corrent polític d’esquerres majoritari a l’Ebre fins la Guerra Civil
