Escobedo, Joana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOANA ESCOBEDO
EL LLEGAT DEL DR. PERE BOHIGAS I BALAGUER.
REALITAT. MEMÒRIA. FUTUR
Fa mesos ja del decés del Dr. Pere Bohigas i Balaguer, més que els suficients
per fer avinent que no recuperarem la seva imatge gentil, bonhomiosa per bé que
adusta, la seva vitalitat corprenedora, el seu esperit de recerca, la seva avidesa in-
tel.lectual. Per retrobar la seva petja, hauríem de recórrer als paisatges que el van
conèixer: a Vilafranca, a la casa pairal tan recordada; a l’eixample barceloní, en un
recorregut habitual que el duia del xamfrà de Mallorca amb Enric Granados, Ari-
bau avall, a la Biblioteca de Catalunya —la seva segona llar—, o a l’Institut d’Es-
tudis Catalans o a la Reial Acadèmia de Bones Lletres..., sempre amb la cartera a
la mà i la passa serena. Hauríem de recórrer als textos d’autors que, en articles,
entrevistes o notes biogràfiques, publicades en vida de Bohigas o a títol pòstum
després del febrer de 2003, en dibuixaren el perfil; als documents que, espigolats,
es troben en fons documentals o personals de diversa índole i localització —a tall
d’exemple, l’expedient acadèmic (1911-1916), documentació sobre la seva activi-
tat docent (1930-1966), els manuscrits de material de treball de l’Obra del Canço-
ner Popular de Catalunya dels anys 1922 al 1925, els documents seus integrats al
fons Rosa Leveroni—; i també hauríem de recórrer, evidentment, a la seva obra,
hereva de les seves inquietuds i de la passió per la paraula, en els camps del fol-
klore, de la filologia, de la crítica literària, de la romanística, de l’edició de textos,
de la bibliologia i les ciències del llibre, de la codicologia....
D’ençà d’aleshores els seus textos han assolit vida pròpia. No hi haurà afegi-
tons, ni esmenes, ni aclariments de cap mena. Alguns d’ells són ja clàssics dins la
seva tipologia; d’altres són oberts a nous estudis, a noves investigacions. Tots ells,
com a llegat generós, formen part del nostre bagatge cultural col.lectiu.
El moviment pendular que sacseja la realitat reviscola, però, ara la seva
memòria i l’apropa. El bagatge cultural a què s’al.ludia s’incrementarà aviat a par-
tir del dictamen de la seva voluntat i del despreniment de la família.
Fa uns dies va ingressar a la Biblioteca de Catalunya la que fou la totalitat de
la seva biblioteca —una part de la qual ja havia estat cedida amb anterioritat— l’a-
bast de la qual desconeixem a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i, el que és més im-
portant, el seu arxiu personal, un arxiu que el Dr. Bohigas no va voler obrir a la
comunitat en vida i que mantenia amb tota discreció en la intimitat de la casa fa-
miliar. Aquest arxiu personal, encara no inventariat per bé que examinat en el seu
conjunt, es conté en un total de deu caixes. D’un primer cop d’ull i a l’espera del
Llengua & Literatura, 15. 2004
seu inventari, es podria apuntar la tipologia dels documents, que es completaria
amb part d’obra gràfica: manuscrits i mecanoscrits d’obra seva, sigui literària, si-
gui d’investigació codicològica, sigui sobre la història del llibre o l’edició de tex-
tos, publicada en monografia o en articles o pronunciada en discursos... o inèdi-
ta; notes manuscrites per a l’elaboració dels seus treballs; proves d’impremta;
fitxes bibliogràfiques, d’edicions, d’impressors i llibreters...; fotografies, diaposi-
tives i transparències de manuscrits, material probablement reproduït en les seves
obres o qui sap si destinat al Repertori de manuscrits catalans; separates; pòsters;
nadales, programes musicals...; curricula, amb documentació, i, especialment,
correspondència. S’hi conserva també l’àlbum que se li féu en homenatge en ju-
bilar-se.
Val a dir que l’any 1971 Pere Bohigas, quan encara freqüentava la Biblioteca
de Catalunya com a investigador, havia donat part del seu arxiu personal a la Sec-
ció de Manuscrits de la Biblioteca amb el prec que no s’hi pogués accedir fins des-
prés de la seva mort. Sense pensar en la seva longevitat, n’havia fixat el límit cro-
nològic l’any 2001. D’acord amb la informació que en tenen a la Secció de
Manuscrits, consistia en onze capses de correspondència, cartes ordenades per ell
mateix, i notes de treball relacionades amb la seva tasca com a conservador a la
mateixa institució. Fa aproximadament un parell d’anys va lliurar a la Biblioteca
de Catalunya una part de la seva biblioteca privada.
L’aplegament en una sola unitat del seu arxiu personal —del qual s’han
exclòs les referències familiars— permetrà una anàlisi complexa que aportarà
llum a la seva trajectòria intel.lectual.
La seva correspondència, l’amplitud cronològica de la qual ignorem encara
—tot i que se li pressuposa una llargària paral.lela a la vida del destinatari—, des-
vetllarà relacions amb personatges de la vida literària, social, editorial i acadèmi-
ca. Probablement s’hi trobaran els grans noms de la investigació codicològica i
romanística del segle XX, tant dels qui li feren de referent com d’aquells per a qui
ho fou.
No voldria fer d’aquesta una nota necrològica del Dr. Bohigas i Balaguer,
mort el 27 de febrer de 2003. Perquè poc podria aportar a la informació desple-
gada d’ençà d’aquella data pels mitjans de comunicació, per la literatura especia-
litzada, pels cercles professionals i pels canals digitals. Perquè, en certa manera,
no voldria incorporar un punt i a part en un discurs que reclama un punt i seguit.
El llegat del Dr. Bohigas ens acostarà més i més a la seva figura; donarà em-
branzida a noves hipòtesis i mostrarà horitzons fins ara desconeguts —o potser
tan sols intuïts— tant de la seva obra com de la seva personalitat. L’autor reviurà
en els seus manuscrits, en l’aplec documental i en els textos que li feren costat.
JOANA ESCOBEDO
Llengua & Literatura, 15. 2004650


El llegat del Dr. Pere Bohigas i Balaguer.Realitat. Memòria. Futur

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert