L'ús de nous materials de naturalesa orgànica provinents de l'agricultura, de la indústria i d'unes altres activitats humanes en la preparació de substrats per al cultiu de plantes fora del sòl natural requereix el coneixement de llur bioestabilitat, ja que aquesta propietat determina la variació de les característiques físiques i químiques dels substrats en el decurs del temps. En una recerca conjunta duta a terme pels dos grups de recerca pertanyents als departaments de referència de l'INRA a França i de l'IRTA a Catalunya, s'ha estudiat la bioestabilitat de sis materials orgànics: torba d'esfagne, compost d'escorça de pi, compost de residus verds de jardineria, compost de residus de bosc, fibra de coco i compost de fems de vacum, i alhora de set barreges binàries formulades amb les matèries abans esmentades. Al mateix temps s'han estudiat els efectes de la bioestabilitat en la variació de les propietats físiques i químiques de tots els substrats.Considerant els índexs de bioestabilitat respectius, les matèries primeres s'han classificat en tres grups: han resultat materials molt estables la fibra de coco, el compost d'escorça de pi i el compost de residus de jardineria; s'ha provat que són materials estables la torba d'esfagne i el compost de residus forestals; i, finalment, el compost de fems de vacum presenta una bioestabilitat moderada. S'hi mostra que, considerant els materials estudiats, la variació relativa de certes propietats físiques, com ara l'aigua disponible i l'aigua difícilment disponible, i també la de certes propietats químiques, com la capacitat de bescanvi catiònic, es correlacionen linealment, amb significació estadística, amb l'índex de bioestabilitat dels substrats estudiats en les dues localitzacions experimentals. Considerant només les matèries primeres, la regressió lineal entre llur capacitat d'aireació i llur índex de bioestabilitat presenta un coeficient de correlació també estadísticament significatiu. Per contra, l'índex de bioestabilEl uso de nuevos materiales de naturaleza orgánica procedentes de la agricultura, de la industria y de otras actividades humanas en la preparación de sustratos para el cultivo de plantas fuera del suelo natural requiere el conocimiento de su bioestabilidad, ya que esta propiedad determina la variación de las características físicas y químicas de los sustratos en el transcurso del tiempo. En una investigación conjunta realizada por los dos grupos de investigación que pertenecen a los departamentos de referencia del INRA, en Francia, y del IRTA, en Catalunya, se ha estudiado la bioestabilidad de seis materiales orgánicos: turba de esfagno, compost de corteza de pino, compost de residuos verdes de jardinería, compost de residuos de bosque, fibra de coco y compost de estiércol de bovino. También se ha estudiado este parámetro sobre siete mezclas binarias formuladas con las primeras materias antes citadas. Igualmente, se han estudiado los efectos de la bioestabilidad en la variación de las propiedades físicas y químicas de todos los sustratos. Considerando los respectivos índices de bioestabilidad, las primeras materias se han clasificado en tres grupos: materiales muy estables han resulta-do ser la fibra de coco, el compost de corteza de pino y el compost de residuos de jardinería; materiales estables se ha probado que lo son la turba de esfagno y el compost de residuos forestales. Finalmente, el compost de estiércol de bovino presenta una bioestabilidad moderada. Se muestra que, considerando los materiales estudiados, la variación relativa de ciertas propiedades físicas, como por ejemplo el agua disponible y el agua difícilmente disponible, y también la de ciertas propiedades químicas, como la capacidad de intercambio catiónico, se correlacionan linealmente, con significación estadística, con el índice de bioestabilidad de los sustratos estudiados en las dos localizaciones experimentales. Considerando sólo las primeras materias, la regresión lineal entre su capacidad
