L'Enriquiment injustificat. Proposta de regulació per al futur llibre sisè del codi civil de Catalunya

Abstract

Atès que la correcció de l'enriquiment injustificat és un principi transversal o que impera en tots els sectors del dret privat català, aquest estudi (i la proposta annexa de regulació normativa) opta per una formulació general i abstracta tant del supòsit de fet com de la seva conseqüència jurídica. El supòsit de fet de l'enriquiment injustificat és un desequilibri entre dos patrimonis derivat d'un desplaçament de béns o valors que, tot i ser lícit, està mancat d'un fonament o una raó jurídica que legitimi el titular del patrimoni beneficiat a retenir allò rebut. La paradoxa que suposadament representa un desplaçament patrimonial que és alhora lícit i infundat es fa més comprensible pensant en la possibilitat de l'atribució patrimonial abstracta de la propietat, que, lluny de ser exclusiva del dret germànic, és, dins d'uns certs límits, també admissible en el nostre sistema patrimonial (art. 1277 del Codi civil [CC] espanyol i art. 531-1 del Codi civil de Catalunya [CCCat] en relació amb l'art. 1901 CC). En definitiva, malgrat ser conforme al dret objectiu, l'atribució patrimonial ja efectuada és injustificada per raons derivades de la particular relació intersubjectiva entre el titular del patrimoni transmissor i el titular del patrimoni enriquit, incloent-hi la frustració d'un objectiu individual o d'alguna expectativa de qui, amb el seu acte o la seva conducta, ha generat l'enriquiment. La conseqüència jurídica de l'enriquiment injustificat és l'obligació, i la recíproca pretensió del titular del patrimoni empobrit, de corregir el desplaçament ja verificat mitjançant la restitució del mateix objecte atribuït o, si escau, mitjançant el pagament de l'equivalent econòmic, que és la conseqüència escaient quan la restitució ja no és possible i també quan l'increment del patrimoni beneficiat ha consistit en una disminució del seu passiu, en la prestació d'una activitat o servei a favor del seu titular o en l'ús d'una cosa aliena. L'import de la restitució o del seu equivalent econòmic és el valor de l'enriquiment o increment patrimonial, i no el del correlatiu empobriment del creditor. Això es deu al fet que no es tracta de sancionar una conducta ni de reparar un dany, sinó de restaurar l'equilibri entre dos patrimonis mitjançant una transferència de valors de signe invers al desplaçament o a l'atribució que ja s'ha efectuat. Per aquesta mateixa raó i d'acord amb la jurisprudència, ens inclinem per la compatibilitat entre la pretensió de correcció de l'enriquiment i la derivada de la responsabilitat civil extracontractual, que obeeix a un divers fonament jurídic: la culpa o el comportament illícit del legitimat passiu. Sí que hi ha, en canvi, incompatibilitat i, per tant, impossible acumulació o elecció de remei entre la genèrica pretensió de correcció de l'enriquiment injustificat regulada en aquesta proposta i les accions que, en matèria d'institucions específiques, persegueixen idèntica finalitat. En aquests casos, caldrà recórrer a la pretensió específica, sense que sigui possible obviar els seus requisits temporals o procedimentals emparant-se en les regles generals de l'enriquiment injustificat del futur llibre sisè del Codi civil de Catalunya.As the reversal of unjustified enrichment is a general principle underlying all areas of Catalan Private Law, the proposed regulation for the future Book VI (“Obligations and Contracts”) of the Catalan Civil Code which is attached to (and also explained in) this paper purports to be a broad formulation both of the facts and of the legal consequences of unjustified enrichment. The factual element of the proposed rules is an enrichment (either an increase in assets, a decrease in liabilities or a saving) of a certain person which is attributtable to another’s disadvantage, without any juridical reason entitling the benefited person to the enrichment. The absence of entitlement to the enrichment lies in the personal relationship between the enriched and the disadvantaged person, including the non-achievement of the purpose or expectation for which the disadvantaged person conferred the enrichment. The substantial legal consequence of unjustified enrichment is the obligation (and the corresponding claim of the disadvantaged person) to reverse the enrichment by means of transferring the asset conferred or, in the case of non-transferable enrichment (either when the conferred asset no longer belongs to the enriched person or when the enrichment consisted of receiving work done or of the use of another’s assets), by paying its monetary value to the disadvantaged person. Since the rules on unjustified enrichment merely attempt to restore the balance between two econom- ic interests without intending to punish any personal conduct, the economic value to be reversed (either transferred or paid) is that of the increase experienced by the enriched person, thus disregarding the damage or economic decrease of the disadvantaged person. For this same reason and in accordance with Catalan and Spanish case law, the proposed regulation allows a possible joinder of causes of action between the claim for reversal of enrichment and a claim for reparation of the disadvantage based on the fault of the enriched person. However, no concurrence between general and specific rules should be allowed: when a rule within a spe- cific area of private law, such as family or inheritance law, grants a disadvantaged person a right to reversal of an enrichment, these general rules on unjustified enrichment proposed for the future Book VI of the Catalan Civil Code should not be applied