Barrada Orellana, Reyes

Hemeroteca Cientifica Catalana

«LAS GARANTÍAS MOBILIARIAS EN EL DERECHO CIVILDE CATALUÑA», TESI DOCTORAL DE REYES BARRADAORELLANA, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, 2003El dia 5 de juliol de 2003, Reyes Barrada Orellana, professora titular inte-rina d’escola universitària de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Univer-sitat Rovira i Virgili, va defensar la tesi «Las garantías mobiliarias en el derechocivil de Cataluña», dirigida pel doctor Pedro del Pozo Carrascosa i la qual vaobtenir la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat. El tribunal consti-tuït a aquest efecte va estar integrat pels doctors següents: Lluís Puig i Ferriol(president), Antoni Vaquer i Aloy (secretari), Santiago Espiau Espiau (vocal),Guillermo Alcover Garau (vocal) i Pilar Ferrer Vanrell (vocal).La tesi té per objecte l’anàlisi de les garanties mobiliàries regulades en eldret civil de Catalunya, és a dir, l’anàlisi dels drets reals de penyora possessòriai de retenció sobre béns mobles. Aquests drets estan regulats actualment en la Llei del Parlament de Catalunya 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia, l’estudi de la qual ha representat la part preferent i més important d’a-quest treball. Així mateix, s’ha tingut una consideració especial a la Llei de ga-ranties possessòries sobre cosa moble, precedent immediat de la legalitat vigentque, com el seu nom indica, va establir per primera vegada per a l’àmbit terri-torial català el règim normatiu dels drets reals de garantia sobre béns de natura-lesa moble que impliquen un desplaçament possessori. Igualment, atès el caràc-ter marcadament mercantil d’una part d’aquest treball, concretament pel que fa a les garanties sobre valors mobiliaris, ha estat necessari atendre la legislacióespecíficament aplicable per raó de la matèria, a la qual remet la mateixa llei; es-pecialment, ha estat necessari atendre el que disposen el Codi de comerç, leslleis societàries, la legislació del mercat de valors i la Llei concursal.També com a resultat de la conveniència i la necessitat d’atendre l’aspectemercantil d’ambdues institucions i precisament per l’amplitud que això suposa,els diferents aspectes d’aquest treball s’analitzen des d’una doble perspectiva doc-trinal, la civil i la mercantil, a través de l’estudi de les obres que s’han jutjat d’in-terès a partir de la codificació i a través de l’anàlisi de les decisions juris-prudencials i de la Direcció General dels Registres i del Notariat. La tesi analitza, fonamentalment, el funcionament de les garanties mobilià-ries regulades a Catalunya. La Llei de drets reals de garantia estableix de mane-ra conjunta el règim jurídic de les garanties reals regulades a Catalunya i, entreaquestes, el del dret de retenció sobre béns mobles i el del dret de penyora ambdesplaçament possessori. La inclusió d’ambdós drets en un mateix cos legal esjustifica per l’existència de punts de connexió importants entre aquests, princi-249Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]Vol. 4 (2004), p. 249-25810 miscellania  13/12/04  08:55  Página 249palment pel que fa a la seva naturalesa jurídica, els seus efectes, la seva projec-ció sobre béns mobles i la necessitat de transmissió possessòria. Aquestes cir-cumstàncies comunes no només permeten, sinó que aconsellen, el tractament con-junt d’ambdues institucions, a fi de posar en relleu els aspectes que les separeni els aspectes dels quals ambdues participen, per a valorar la importància d’unsi altres i concloure, finalment, d’acord amb els paràmetres legislatius, l’abast dela seva efectivitat respectiva.Aquests drets, la penyora possessòria i la retenció sobre béns mobles, pre-senten novetats significatives en relació amb allò disposat en el Codi civil, la regu-lació del qual també resultava aplicable a Catalunya abans de la publicació de lallei catalana, com a dret supletori. Atenent el caràcter marcadament nou de la Lleide garanties possessòries que manté la Llei de drets reals de garantia, són molts elsaspectes l’estudi dels quals mereix una atenció especial. Entre aquests, han de serressaltats, dels que es refereixen a la garantia pignoratícia, la penyora de màxim ila penyora de coses fungibles; dels que es refereixen al dret de retenció sobre bénsmobles, el caràcter de dret real, la possibilitat de substitució i el caràcter necessaride la comunicació notarial com a element constitutiu de la garantia; i, respecte aambdós drets, la realització de la cosa gravada pel procediment de venda directa.Un dels punts essencials que es tracta en la tesi és el que té per objecte de-terminar el lloc que ha d’ocupar el crèdit assegurat amb un dret real de retencióen l’ordre de preferència i prelació establert per les normes generals contingu-des en el Codi civil i en la Llei concursal, als quals remet la mateixa Llei de dretsreals de garantia. Perquè, així com les normes generals sobre prelació de crèditsreserven per al crèdit garantit amb penyora —previst tant en la llei catalana comen el Codi civil— el rang preferent que expressament se li atribueix, aquestesmateixes normes, òbviament, no s’ocupen de determinar quin és el rang que cor-respon al crèdit garantit amb un dret real de retenció —d’aplicació limitada al’àmbit territorial català. En conseqüència, es tracta de determinar si el dret deretenció previst a Catalunya, atenent la naturalesa real i la configuració que le-galment li correspon, participa o no del rang que les normes generals sobre pre-lació de crèdits atribueixen no només a la penyora possessòria, sinó també, peranalogia, a la resta de drets reals de garantia sobre béns mobles, com poden serla hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament, als quals s’afegeix la re-serva de domini pactada en una compravenda de béns mobles a termini. Una so-lució positiva seria atribuir al titular del crèdit assegurat per un dret real de re-tenció les mateixes facultats que corresponen al creditor pignoratici en el supòsitde concurrència de creditors. En cas contrari, el crèdit garantit amb un dret realde retenció no gaudiria d’una preferència diferent de la que en cada cas li co-rrespondria per raó de la qualitat del crèdit assegurat. MISCEL·LÀNIA25010 miscellania  13/12/04  08:55  Página 250Com a resultat de l’estudi realitzat, s’han publicat dos articles: «Pignora-ción de acciones no incorporadas a títulos y de participaciones sociales», en elllibre Contratación bancaria, coordinat per Pedro del Pozo Carrascosa i ManuelDíaz Muyor, i «La falta de simultaneidad entre el vencimiento del crédito ase-gurado por la garantía real posesoria y el vencimiento del crédito que lo asegu-ra», en el número 11-12 (2001) de la revista La Notaria. I dos nous articles, «Laconstitución del derecho real de retención sobre bienes muebles (Ley del Parla-ment de Catalunya 19/2002, de 5 de julio, de derechos reales de garantía)» i «Elprocedimiento de venta directa como mecanismo de realización del valor de losderechos reales de garantía regulados en el ordenamiento civil de Cataluña», es-tan pendents de publicació a la revista La Notaria i a la Revista Crítica de De-recho Inmobiliario, respectivament. Reyes Barrada Orellana«EL CONTRATO DE LICENCIA DE PERSONALITY MERCHANDISING»,TESI DOCTORAL DE M. TERESA FRANQUET SUGRAÑES, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, 2003La tesi doctoral de M. Teresa Franquet Sugrañes «El contrato de licenciade personality merchandising», dirigida pel doctor Antoni Font Ribas i tutorit-zada per la doctora M. Rosa Thomaschewski Melegari, va ser defensada el dia22 de setembre de 2003 a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiquesde la Universitat Rovira i Virgili. El tribunal, presidit pel doctor Eduardo PoloSánchez i compost pels doctors Pedro del Pozo Carrascosa, Jaume Vernet i Llo-bet, M. Concepción Hill Prados i Rafel Guasch Martorell, va atorgar a la tesi laqualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat. Aquest treball estudia els aspectes relatius al contracte de llicència de per-sonality merchandising. Aquest contracte consisteix en un acord mitjançant elqual una persona, a qui s’anomena llicenciant, a canvi d’una contraprestació au-toritza un tercer, conegut com a llicenciatari, a usar un aspecte de la imatge d’u-na persona famosa per a distingir productes o serveis en el mercat.L’estudi s’inicia amb un capítol que mira d’analitzar el significat, l’evoluciói la funció econòmica de la figura del merchandising. Igualment, es fa referènciaals diferents tipus de contracte de merchandising, que es troben agrupats en fun-ció de la regulació aplicable per a protegir el bé immaterial escollit per a desig-nar els productes o serveis.MISCEL·LÀNIA25110 miscellania  13/12/04  08:55  Página 251

Catalan

"Las garantías mobiliarias en el derecho civil de Cataluña", tesi doctoral de Reyes Barrada Orellana, Universitat Rovira i Virgili, 2003

Revistes Catalanes amb Accés Obert

«LAS GARANTÍAS MOBILIARIAS EN EL DERECHO CIVIL
DE CATALUÑA», TESI DOCTORAL DE REYES BARRADA
ORELLANA, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, 2003
El dia 5 de juliol de 2003, Reyes Barrada Orellana, professora titular inte-
rina d’escola universitària de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Univer-
sitat Rovira i Virgili, va defensar la tesi «Las garantías mobiliarias en el derecho
civil de Cataluña», dirigida pel doctor Pedro del Pozo Carrascosa i la qual va
obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat. El tribunal consti-
tuït a aquest efecte va estar integrat pels doctors següents: Lluís Puig i Ferriol
(president), Antoni Vaquer i Aloy (secretari), Santiago Espiau Espiau (vocal),
Guillermo Alcover Garau (vocal) i Pilar Ferrer Vanrell (vocal).
La tesi té per objecte l’anàlisi de les garanties mobiliàries regulades en el
dret civil de Catalunya, és a dir, l’anàlisi dels drets reals de penyora possessòria
i de retenció sobre béns mobles. Aquests drets estan regulats actualment en 
la Llei del Parlament de Catalunya 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de 
garantia, l’estudi de la qual ha representat la part preferent i més important d’a-
quest treball. Així mateix, s’ha tingut una consideració especial a la Llei de ga-
ranties possessòries sobre cosa moble, precedent immediat de la legalitat vigent
que, com el seu nom indica, va establir per primera vegada per a l’àmbit terri-
torial català el règim normatiu dels drets reals de garantia sobre béns de natura-
lesa moble que impliquen un desplaçament possessori. Igualment, atès el caràc-
ter marcadament mercantil d’una part d’aquest treball, concretament pel que 
fa a les garanties sobre valors mobiliaris, ha estat necessari atendre la legislació
específicament aplicable per raó de la matèria, a la qual remet la mateixa llei; es-
pecialment, ha estat necessari atendre el que disposen el Codi de comerç, les
lleis societàries, la legislació del mercat de valors i la Llei concursal.
També com a resultat de la conveniència i la necessitat d’atendre l’aspecte
mercantil d’ambdues institucions i precisament per l’amplitud que això suposa,
els diferents aspectes d’aquest treball s’analitzen des d’una doble perspectiva doc-
trinal, la civil i la mercantil, a través de l’estudi de les obres que s’han jutjat d’in-
terès a partir de la codificació i a través de l’anàlisi de les decisions juris-
prudencials i de la Direcció General dels Registres i del Notariat. 
La tesi analitza, fonamentalment, el funcionament de les garanties mobilià-
ries regulades a Catalunya. La Llei de drets reals de garantia estableix de mane-
ra conjunta el règim jurídic de les garanties reals regulades a Catalunya i, entre
aquestes, el del dret de retenció sobre béns mobles i el del dret de penyora amb
desplaçament possessori. La inclusió d’ambdós drets en un mateix cos legal es
justifica per l’existència de punts de connexió importants entre aquests, princi-
249
Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]
Vol. 4 (2004), p. 249-258
10 miscellania  13/12/04  08:55  Página 249
palment pel que fa a la seva naturalesa jurídica, els seus efectes, la seva projec-
ció sobre béns mobles i la necessitat de transmissió possessòria. Aquestes cir-
cumstàncies comunes no només permeten, sinó que aconsellen, el tractament con-
junt d’ambdues institucions, a fi de posar en relleu els aspectes que les separen
i els aspectes dels quals ambdues participen, per a valorar la importància d’uns
i altres i concloure, finalment, d’acord amb els paràmetres legislatius, l’abast de
la seva efectivitat respectiva.
Aquests drets, la penyora possessòria i la retenció sobre béns mobles, pre-
senten novetats significatives en relació amb allò disposat en el Codi civil, la regu-
lació del qual també resultava aplicable a Catalunya abans de la publicació de la
llei catalana, com a dret supletori. Atenent el caràcter marcadament nou de la Llei
de garanties possessòries que manté la Llei de drets reals de garantia, són molts els
aspectes l’estudi dels quals mereix una atenció especial. Entre aquests, han de ser
ressaltats, dels que es refereixen a la garantia pignoratícia, la penyora de màxim i
la penyora de coses fungibles; dels que es refereixen al dret de retenció sobre béns
mobles, el caràcter de dret real, la possibilitat de substitució i el caràcter necessari
de la comunicació notarial com a element constitutiu de la garantia; i, respecte a
ambdós drets, la realització de la cosa gravada pel procediment de venda directa.
Un dels punts essencials que es tracta en la tesi és el que té per objecte de-
terminar el lloc que ha d’ocupar el crèdit assegurat amb un dret real de retenció
en l’ordre de preferència i prelació establert per les normes generals contingu-
des en el Codi civil i en la Llei concursal, als quals remet la mateixa Llei de drets
reals de garantia. Perquè, així com les normes generals sobre prelació de crèdits
reserven per al crèdit garantit amb penyora —previst tant en la llei catalana com
en el Codi civil— el rang preferent que expressament se li atribueix, aquestes
mateixes normes, òbviament, no s’ocupen de determinar quin és el rang que cor-
respon al crèdit garantit amb un dret real de retenció —d’aplicació limitada a
l’àmbit territorial català. En conseqüència, es tracta de determinar si el dret de
retenció previst a Catalunya, atenent la naturalesa real i la configuració que le-
galment li correspon, participa o no del rang que les normes generals sobre pre-
lació de crèdits atribueixen no només a la penyora possessòria, sinó també, per
analogia, a la resta de drets reals de garantia sobre béns mobles, com poden ser
la hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament, als quals s’afegeix la re-
serva de domini pactada en una compravenda de béns mobles a termini. Una so-
lució positiva seria atribuir al titular del crèdit assegurat per un dret real de re-
tenció les mateixes facultats que corresponen al creditor pignoratici en el supòsit
de concurrència de creditors. En cas contrari, el crèdit garantit amb un dret real
de retenció no gaudiria d’una preferència diferent de la que en cada cas li co-
rrespondria per raó de la qualitat del crèdit assegurat. 
MISCEL·LÀNIA
250
10 miscellania  13/12/04  08:55  Página 250
Com a resultat de l’estudi realitzat, s’han publicat dos articles: «Pignora-
ción de acciones no incorporadas a títulos y de participaciones sociales», en el
llibre Contratación bancaria, coordinat per Pedro del Pozo Carrascosa i Manuel
Díaz Muyor, i «La falta de simultaneidad entre el vencimiento del crédito ase-
gurado por la garantía real posesoria y el vencimiento del crédito que lo asegu-
ra», en el número 11-12 (2001) de la revista La Notaria. I dos nous articles, «La
constitución del derecho real de retención sobre bienes muebles (Ley del Parla-
ment de Catalunya 19/2002, de 5 de julio, de derechos reales de garantía)» i «El
procedimiento de venta directa como mecanismo de realización del valor de los
derechos reales de garantía regulados en el ordenamiento civil de Cataluña», es-
tan pendents de publicació a la revista La Notaria i a la Revista Crítica de De-
recho Inmobiliario, respectivament. 
Reyes Barrada Orellana
«EL CONTRATO DE LICENCIA DE PERSONALITY MERCHANDISING»,
TESI DOCTORAL DE M. TERESA FRANQUET SUGRAÑES, 
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, 2003
La tesi doctoral de M. Teresa Franquet Sugrañes «El contrato de licencia
de personality merchandising», dirigida pel doctor Antoni Font Ribas i tutorit-
zada per la doctora M. Rosa Thomaschewski Melegari, va ser defensada el dia
22 de setembre de 2003 a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili. El tribunal, presidit pel doctor Eduardo Polo
Sánchez i compost pels doctors Pedro del Pozo Carrascosa, Jaume Vernet i Llo-
bet, M. Concepción Hill Prados i Rafel Guasch Martorell, va atorgar a la tesi la
qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat. 
Aquest treball estudia els aspectes relatius al contracte de llicència de per-
sonality merchandising. Aquest contracte consisteix en un acord mitjançant el
qual una persona, a qui s’anomena llicenciant, a canvi d’una contraprestació au-
toritza un tercer, conegut com a llicenciatari, a usar un aspecte de la imatge d’u-
na persona famosa per a distingir productes o serveis en el mercat.
L’estudi s’inicia amb un capítol que mira d’analitzar el significat, l’evolució
i la funció econòmica de la figura del merchandising. Igualment, es fa referència
als diferents tipus de contracte de merchandising, que es troben agrupats en fun-
ció de la regulació aplicable per a protegir el bé immaterial escollit per a desig-
nar els productes o serveis.
MISCEL·LÀNIA
251
10 miscellania  13/12/04  08:55  Página 251


"Las garantías mobiliarias en el derecho civil de Cataluña", tesi doctoral de Reyes Barrada Orellana, Universitat Rovira i Virgili, 2003

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert