Matamala Ripoll, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 327
además de servir para consolidar las pala-
bras ya aprendidas, aporta nuevos matices
a los significados ya conocidos.
Otra de las interesantes innovaciones
de las autoras, esta vez en el cuadro para el
aprendizaje de la composición de los carac-
teres, es que, además de la habitual infor-
mación sobre fonética y descomposición de
los trazos, se añaden tres datos que resul-
tan imprescindibles a la larga para todo estu-
diante de chino: el reconocimiento de la
forma tradicional de los caracteres (a veces
obviado pero imprescindible para aquellos
que vayan a estudiar literatura); la informa-
ción sobre el número de trazos que compo-
nen cada uno (fundamental para abreviar el
tiempo en un futuro en la búsqueda en dic-
cionario); y, por último, su pertenencia a
una clave semántica determinada. Y, preci-
samente, relacionado con este último punto,
se incorpora la explicación de estas claves,
también conocidas como «radicales», que
les abrirá a los estudiantes un mundo de
agrupaciones en nuevos campos semán-
ticos.
Es también de agradecer el gran núme-
ro de ejercicios que incorpora cada lección,
y ello con el fin último de que los estudian-
tes puedan independizarse en cierta medida
del tutorazgo del profesor y seguir de forma
autónoma el aprendizaje. Dentro de los ejer-
cicios, es especialmente acertada la inclu-
sión de la lectura de textos manuscritos,
realizada gracias a una tipografía específi-
ca, puesto que si en otras lenguas la escri-
tura manual puede diferir de alguna manera
de la impresa, en el caso del chino la distan-
cia entre un texto impreso y otro manuscri-
to puede llegar a impedirnos del todo la com-
prensión.
Por último, señalar la magnífica idea
de presentar el material audiovisual a tra-
vés de una página web abierta que comple-
ta los contenidos del libro (lectura de los
diálogos, presentación de los ejercicios, cla-
ves de los mismos, etc.). La página está
diseñada de tal forma que su utilización
resulta perfectamente accesible a cualquie-
ra, incluso para quienes no son muy dies-
tros en el uso de los medios informáticos;
y permite avanzar en el estudio de forma
independiente puesto que la organización y
el sonido son irreprochables. Asimismo, se
ofrece una dirección de internet en la que
todo estudiante podrá dirigirse directamen-
te a las autoras para resolver cualquier duda
que se le pueda presentar.
En resumen, Lengua china para traduc-
tores es sin duda un material inmejorable para
el estudio de la lengua china, en el que la
experiencia, primero como estudiantes y más
tarde como profesionales, de sus autoras ha
mejorado sustancialmente los típicos manua-
les de lengua china, y nos devuelve, aun sin
pretender escamotearle esfuerzos al futuro
estudiante, el placer de aprender una lengua
apasionante como es el chino. Esperemos que,
sin tardar, se pongan a la obra de un futuro
manual para niveles más avanzados que con-
tinúe la labor aquí iniciada.
Alicia Relinque
Facultad de Filosofía y Letras
Departamento de Lingüística General
y Teoría de la Literatura
Universidad de Granada
Humor y traducción. Los Simpson cruzan
la frontera, de Juan José Martínez Sierra, és
fruit d’una tesi doctoral que, com explica
Chaume al pròleg, «encaró, por primera vez
en España, las normas de traducción del
humor en textos audiovisuales con una meto-
MARTÍNEZ SIERRA, Juan José
Humor y traducción. Los Simpson cruzan la frontera
Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2008. 271 p.
Col·lecció: Estudis sobre la traducció, 15
dología plenamente descriptiva». El volum
aborda l’estudi del doblatge de l’humor cul-
turalment específic en una sèrie emblemà-
tica com The Simpsons i s’alinea amb els
que defensen que l’humor, com tot, és tra-
duïble.
L’obra s’estructura en set capítols i tres
annexos. El primer capítol ens defineix la
traducció audiovisual (TAV) i ens presenta
les particularitats del doblatge, emmarcant-
ho dins la disciplina que l’autor prefereix
anomenar Estudis sobre la Traducció. En
aquest capítol hi retrobem reflexions sobre la
traducció envers l’adaptació, les caracterís-
tiques del text audiovisual, el model de prio-
ritats i restriccions de Zabalbeascoa, les
nocions d’estrangerització/familiarització,
com també idees de l’Skopostheorie. L’autor
també presenta un resum de les diverses
modalitats de traducció audiovisual, s’en-
treté a examinar amb més detall el doblatge
i fa una sèrie de consideracions sobre la rela-
ció d’aquesta modalitat amb la subtitulació.
Alguns apunts sobre els gèneres audiovi-
suals que es doblen a Espanya, la història
del doblatge i les fases d’aquesta modalitat
completen un capítol en què s’ofereix una
panoràmica àmplia d’elements recurrents en
estudis sobre TAV. En l’últim apartat es defi-
neix el marc teòric del treball: la TAV s’es-
tudia com a producte dins els estudis
descriptius de base polisistèmica i, més con-
cretament, l’autor es planteja un estudi des-
criptivista sobre les normes en TAV.
És al segon capítol on aquest marc teò-
ric es descriu amb detall: Martínez Sierra
exposa els conceptes bàsics de l’escola de
la manipulació, tant des d’un punt de vista
més general com des de l’àmbit de la TAV, i
s’endinsa en el concepte de norma. Al final
constata que, més que normes, vol posar de
manifest tendències, que considera un pas
intermedi entre l’estratègia i la norma prò-
piament dita. El capítol tercer, encara de
caràcter teòric, tracta de conceptes clau dels
Estudis Culturals, perquè considera que la
traducció té un rerefons cultural que no es
pot obviar. L’investigador estableix una rela-
ció entre cultura i TAV, centrant-se en una
revisió bibliogràfica de la traducció dels refe-
rents culturals, i reflexiona també a l’entorn
de la intertextualitat en TAV.
El quart capítol tracta de l’humor i la
seva traducció: després de diverses reflexions
de caràcter teòric, l’autor parteix de la pro-
posta de classificació dels elements humo-
rístics de Zabalbeascoa (completada per la
de Fuentes) per proposar-ne una de pròpia.
Considerem que és un capítol molt interes-
sant que satisfà les expectatives del lector
que busca precisament el que indica el títol:
relacionar humor i traducció. Finalment, al
cinquè repassa alguns postulats pragmàtics
que aplica a l’estudi com ara la rellevància
com a eina d’anàlisi de l’humor.
Després d’aquest bloc teòric de 150
pàgines aproximadament, en què es presen-
ten molts conceptes de diverses fonts, s’a-
rriba a un capítol metodològic, el sisè, en
què es detalla com s’ha dut a terme l’anàli-
si —metodologia perfectament aplicable a
altres estudis— i es presenta el corpus, tot
destacant les característiques principals de
la sèrie escollida. Aquest capítol inclou els
objectius que es planteja l’investigador vin-
culats a una sèrie d’hipòtesis on traspua cla-
rament que aquest volum és fruit d’una tesi
doctoral.
El capítol setè és l’aportació principal
del volum i s’hi presenta l’anàlisi de les
dades, anàlisi quantitativa i qualitativa alho-
ra que parteix de 365 mostres obtingudes de
quatre episodis. Aquests resultats li perme-
ten extreure un seguit de conclusions objec-
tives sobre la manera com es trasllada la
càrrega humorística del text d’origen al text
d’arribada, conclusions que comparteixen
espai en el capítol vuitè amb la validació de
les hipòtesis. En aquest capítol també es
recullen unes valuoses tendències de traduc-
ció de l’humor en textos audiovisuals que,
com bé diu l’autor, seria molt útil poder
corroborar en un corpus més ampli per poder
parlar de normes.
No hi ha dubte que els dos darrers capí-
tols són l’aportació principal de l’investiga-
dor, que relaciona amb habilitat una anàlisi
minuciosa amb els conceptes exposats en el
328 Quaderns. Rev. trad. 16, 2008 Ressenyes
Ressenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 329
bloc teòric. Si calgués destacar-ne alguna
imperfecció, diríem que el lector es queda
amb ganes de saber-ne més coses —bon sen-
yal, d’altra banda. I és que l’aparell teòric i
metodològic (sis capítols) és molt més extens
que l’anàlisi i les conclusions (dos capítols),
cosa que ens fa plantejar si en la publicació
en forma de llibre no hauria estat més útil
resumir el bloc teòric, prescindint d’aspectes
que es troben reiteradament en les tesis doc-
torals d’aquest àmbit, i estendre més l’anà-
lisi i les conclusions. De tota manera, és fàcil
rebatre aquesta apreciació en constatar que
aquest bloc inicial permet enquadrar l’anà-
lisi en un marc pluridisciplinar perfectament
relacionat.
Al final del volum hi ha tres annexos
que no podem passar per alt: el primer pre-
senta una mostra de referències culturals i
intertextuals contingudes en alguns acudits
del corpus, el segon ofereix una llista de per-
sonatges secundaris de la sèrie que aparei-
xen en els episodis analitzats i el tercer, un
seguit de webs d’interès on el lector pot
completar la informació sobre la sèrie, sobre
el seu creador, sobre sèries similars i sobre el
doblatge en general.
En conclusió, es tracta d’un volum molt
recomanable sobre la traducció de l’humor
en textos audiovisuals que parteix d’una
recerca detallada. Cal celebrar que treballs
com aquests no es quedin en forma de tesi
doctoral no publicada sinó que arribin a la
comunitat científica en forma de llibre.
Anna Matamala
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació
El llibre Interjeccions i lexicografia. Anàlisi
de les interjeccions d’un corpus audiovisual
i proposta de representació lexicogràfica és
fruit d’una tesi doctoral guardonada amb el
Premi Joan Coromines de Lexicografia i
Onomàstica 2005. Es tracta d’un estudi
exhaustiu i minuciós d’una categoria gra-
matical, la interjecció, que ha estat tradicio-
nalment menystinguda des del punt de vista
lingüístic i també de la traducció. Una de les
causes que expliquen aquesta situació és l’es-
treta relació que tenen aquestes peces amb
l’oralitat. És per això que aquest estudi es
basa en un corpus audiovisual de comèdies
de situació originals i doblades, l’elabora-
ció del qual constitueix en si mateix una de
les innovacions i aportacions més destaca-
des de l’obra. Matamala presenta una visió
completa i integradora de les interjeccions
des de tres vessants complementaris: el teò-
ric, el descriptiu i l’aplicat. Aquests són pre-
cisament els tres grans blocs que componen
aquest treball: una primera part eminentment
teòrica, seguida d’un segon bloc descriptiu,
subdividit en diversos capítols on es des-
criuen les interjeccions des de diferents punts
de vista, i, finalment, un tercer bloc aplicat,
on s’aborden les qüestions lexicogràfiques,
incloent-hi la proposta de disseny d’una nova
aplicació lexicogràfica que reculli aquestes
unitats lingüístiques.
La part teòrica, que comprèn els tres pri-
mers capítols, parteix d’un repàs exhaustiu
del tractament de les interjeccions en obres
de diferent caire i enfocament, que d’una
manera o altra recullen i descriuen aquestes
peces: des de gramàtiques, estudis de fraseo-
logia i monografies o articles científics
centrats en les interjeccions; a estudis prag-
maticodiscursius, propostes basades en l’anà-
lisi de la conversa o, fins i tot, treballs sobre
paralingüística. La revisió de l’estat de la
qüestió acaba amb la proposta integradora
de Cuenca basada en la lingüística cogniti-
MATAMALA RIPOLL, Anna
Interjeccions i lexicografia. Anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i
proposta de representació lexicogràfica
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 472 p.


MARTÍNEZ SIERRA, Juan José. Humor y traducción. Los Simpson cruzan la frontera

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert