Poch, Rosa Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RECENSIÓ SOBRE LA TAULA RODONA: INFORMACIÓ DE SÒLS PER A
L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT 
Rosa M. Poch (UdL)*
En ocasió de la presentació del mapa de sòls de la comarca del Pla de
l’Estany, com a part del Mapa de Sòls de Catalunya (1:25.000), la Secció 
de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris va organitzar una taula ro-
dona el dia 22 de febrer de 2000 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. 
La presentació de l’acte va anar a càrrec de Narcís Teixidor, enginyer
agrònom del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generali-
tat de Catalunya (DARP), que va remarcar la importància de disposar d’un
mapa de sòls que abasti tota una comarca, i la utilitat d’aquesta informació
pels diferents agents que intervenen en la gestió el territori.
Jaume Boixadera, cap de la Secció d’Avaluació de Recursos i Noves Tec-
nologies del DARP i director del treball, va presentar el mapa de sòls de la
comarca del Pla de l’Estany, fent una introducció prèvia sobre el programa
de cartografia de sòls del DARP, el Mapa de Sòls de Catalunya (1:25.000). Va
explicar les metodologies utilitzades, que s’han hagut de posar a punt per
aquest programa, i l’ús que diferents usuaris han fet dels mapes, i va mostrar
un balanç de les actuacions fetes fins al moment, dins del Mapa de Sòls de
Catalunya, que comprenen, entre altres, la cartografia d’unes tres-centes mil
hectàrees del territori català, la creació d’una base de dades digital, un catà-
leg de sèries i tot un procés de normalització metodològica. L’àrea cartogra-
fiada, a escala 1:25.000 i amb una metodologia cartogràfica estandarditzada,
correspon, en gran part, a zones regades o en previsió de ser-ho i conté
aproximadament un 30 % dels sòls amb ús agrícola de Catalunya. Va fer es-
pecial esment als organismes o entitats públiques, o privades, que deman-
den aquest tipus de cartografia, i que l’han feta possible gràcies a convenis o
contractes en règim de cofinançament o col·laboració.
El mapa de sòls del Pla de l’Estany n’és un exemple, ja que va ser sol·li-
citat pel Consell Comarcal, a fi de comptar amb un inventari dels recursos
naturals de la comarca. Per a realitzar-lo, es van fer servir dos enfocaments
metodològics, diferenciant les àrees agrícoles i forestals. Les característiques
QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 33
* Secció de Sòls de la ICEA.
més destacables dels sòls, actualment utilitzats per a l’agricultura, són les
textures fines, els problemes de drenatge imperfecte i les acumulacions de
carbonat càlcic. Els sòls forestals són, per contra, poc profunds, desenvolu-
pats sobre marques grises eocenes i amb un potencial elevat d’erosió. Com
a singularitats, destaquen sòls amb caràcter vèrtic i sòls amb acumulacions
de guix. Aquest mapa s’ha digitalitzat i part de la informació està emmagat-
zemada en el GIS del DARP.
La taula rodona va estar moderada per Jaume Porta, catedràtic d’Edafo-
logia de la Universitat de Lleida, el qual després de presentar els quatre po-
nents va donar la paraula a Juan José Ibáñez, biòleg del Centre de Recerca
Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB). En la seva intervenció, va posar en evidència el baix nivell d’utilitza-
ció dels mapes de sòls per part seva i pels investigadors del CREAF, dels
quals més de la meitat manifesten que no fan servir mai mapes de sòls, i en
desconeixen la utilitat, ja que la troben difícil d’interpretar. Va exposar, a
continuació, les característiques que hauria de tenir una cartografia de sòls
per tal que fos útil, segons aquest col·lectiu d’usuaris: (i) disposar d’una co-
bertura del 100 % del territori català a una escala 1:25 000 o més gran, (ii) en
format digital, perquè pugui ser editada de diferents maneres per l’usuari fi-
nal, (iii) amb una base de dades, associada amb la ubicació dels perfils, que
permetés fer mapes temàtics, (iv) amb una llegenda entenedora, on es re-
duïssin al màxim el nombre de categories, i (v) on s’indiqués la precisió de
les unitats taxonòmiques i cartogràfiques i el nivell d’error.
A continuació, el moderador va donar la paraula a Roser Campeny, biò-
loga de Minuartia, consultora ambiental. La ponent es va presentar com a
usuària d’informació del medi i va posar de manifest la manca d’informació
dels sòls, en comparació amb la resta de components del medi físic, quan
s’engega l’estudi d’un territori. La informació, en cas d’existir, és sovint in-
completa, en escales o llegendes inadequades i no està normalitzada. Va 
indicar la importància d’aquesta informació com a documentació bàsica, per
a incloure-la en el marc físic de qualsevol estudi sobre el medi ambient, així
com per a tenir en compte sòls singulars com a objectes naturals a protegir,
tal com ocorre amb la fauna o la flora.
Aquesta informació no només cal com a referència, sinó que és impres-
cindible per a avaluar l’aptitud dels sòls per als usos alternatius que plante-
gen els usuaris de consultores ambientals i la seva vulnerabilitat a impactes.
La inexistència de mapes fa que sovint això no es pugui dur a terme.
Finalment, va coincidir amb el ponent anterior en les característiques
que hauria de tenir una cartografia de sòls per a poder complir amb aquests
objectius.
34 QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000
La següent ponent, Elisabet Sau, geògrafa del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques (DPTOP, Programa de Planificació Territorial),
es va referir als mapes de sòls com a informació bàsica, que figura en l’idea-
ri del DPTOP, però que no es pot utilitzar, ja que no cobreix tot el territori.
Es va referir a la planificació territorial com a ordenació dels usos d’un terri-
tori, tenint en compte els interessos de tots els agents implicats. Un dels
components és la «zonificació» del territori per preservar de la transformació
urbanística àrees d’interès agrari o natural. La manca de mapes de sòls, que
serien bàsics per a aquesta zonificació, se solventa, actualment, utilitzant
mapes d’usos del sòl i fotografies aèries.
Va fer especial esment al Pla Territorial General de Catalunya, d’obligat
compliment per les administracions locals, el qual conté un Pla Específic de
protecció per a sòls d’especial interès agrícola, basat en criteris de producti-
vitat, i que en permet la catalogació com a sòls no urbanitzables. Finalment,
va insistir, igual que els dos ponents anteriors, en què la informació dels
pocs mapes de sòls és sovint excessiva i críptica per als no especialistes.
Teresa Felipó, catedràtica d’Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la
Universitat de Barcelona (UB), va ser la darrera ponent a prendre la paraula.
Prèviament a la seva intervenció, va voler respondre els tres ponents ante-
riors sobre la necessitat de mapes temàtics. Va puntualitzar que un mapa
temàtic dóna una informació parcial sobre una propietat, mentre que els
mapes de sòls permeten interpretar processos, preveure el comportament
del sòl davant d’un canvi d’ús o d’una agressió i contenen tota la informació
necessària per a derivar-ne a mapes temàtics. Centrant-se en el tema de la
taula rodona, es va lamentar, com a usuària d’informació de sòls, que aques-
ta estigui dispersa, a diferents escales i en sistemes de classificació no ho-
mogenis. Això fa que, en la majoria dels casos, s’hagi d’elaborar ella mateixa
la informació de sòls que necessita. 
En relació a les zones cartografiades fins ara, està d’acord amb què les
més interessants siguin les de regadiu, per la seva rellevància econòmica;
però que, en un context ambiental més ampli, hi ha tots els sòls de les zones
periurbanes amb molta pressió d’ús i intensament transformats, que estan
patint moltes agressions i que caldria tenir més en compte. Va fer notar que,
des de l’administració, el sòl es considera més com un factor de producció
agrícola que com un component del medi amb un llindar de vulnerabilitat.
Troba a faltar, des de la Unió Europea, una legislació de protecció de sòls,
tal com existeix per a les aigües o l’atmosfera. Va indicar que algunes legis-
lacions parcials, com la de zones vulnerables pels nitrats o d’aplicació de
fangs de depuradora, porten implícita la idea del sòl com a protector de la
qualitat del medi. En qualsevol cas, falta informació per a aplicar aquestes
legislacions en el territori, a més d’una legislació específica que consideri el
sòl com un cos natural digne de protecció. Va posar l’exemple de la valorit-
QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 35
zació de residus mitjançant el seu ús agrícola, que si es posés en marxa, no
hi hauria prou sòls a Catalunya per a acceptar-los, ni se’n podria preveure la
resposta.
A continuació, el moderador va deixar pas a la intervenció del públic. Jo-
sep M. Alcañiz (UAB) va reconèixer l’elevada qualitat dels mapes de sòls re-
alitzats al DARP, però va demanar llegendes més entenedores per a usuaris
no experts, amb l’objectiu de millorar la transferència d’informació. Va indi-
car que els edafòlegs haurien de saber vendre els productes que elaboren.
Jordi Peix (DARP) va indicar que els mapes de sòls els ha de fer qui els
necessita, ja que el pressupost per a cartografiar tot Catalunya s’ha estimat
en més de mil pessetes, cosa que no és assumible per a l’administració. Les
tres-centes mil hectàrees actuals s’han cartografiat gràcies a la voluntat de di-
ferents usuaris i optimitzant pressupostos limitats. Va coincidir amb alguns
ponents en el fet que els edafòlegs i edafòlogues han de fer un esforç en pe-
dagogia per a ajudar a interpretar-los, i que, de tota manera, la informació es
troba en forma de banc de dades al DARP disponible per a qui la necessiti.
Ildefons Pla de la Universitat de Lleida (UdL) va qüestionar si la informa-
ció continguda en els mapes de sòls és suficient per a totes les aplicacions.
Va posar l’exemple del comportament del sòl davant els contaminants, per a
la modelització del qual calen una sèrie de propietats hidrològiques que no
s’inclouen dins les cartografies clàssiques de sòls. Va remarcar els pobres re-
sultats quan s’apliquen funcions d’edafotransferència a propietats cartogra-
fiades amb baixos graus de precisió. Jaume Porta (UdL) li va respondre que,
malgrat les mancances, la cartografia actual conté un volum d’informació de
sòls molt superior al que es tenia fa vint anys.
Va prendre la paraula Empar Cortès (UB), la qual es va dirigir a les admi-
nistracions demanant el lideratge en el finançament de la cartografia de sòls.
Es va preguntar com és que el DPTOP no ha fet res en aquest sentit, tot i ser
el responsable de la planificació territorial. També va indicar que, sovint, hi
ha informació de sòls que no és aprofitada, com l’inventari de sòls contami-
nats a Espanya.
Va intervenir, a continuació, Felip Mateu (CSIC) per indicar que, així
com en altres àmbits, per exemple el geotècnic, hi ha normes de mecànica
de sòls per a obra civil, s’hauria de disposar de normatives equivalents sobre
sòls per a enginyeria agrària i ambiental. Va fer notar que en ordenació del
territori els requeriments per a ús industrial són més restrictius i estan més fi-
xats que per a altres usos.
Jaume Boixadera va prendre la paraula, va agrair les intervencions pre-
cedents, indicant que prenia nota dels suggeriments per a millorar el pro-
36 QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000
grama del Mapa de Sòls de Catalunya. Va remarcar que enguany als Estats
Units estan celebrant el centenari de la cartografia de sòls i que, en aquest
període, han cartografiat el 60 % del sòl, gairebé tots els d’interès agrícola,
va insistir en el fet que l’experiència a Catalunya és molt més recent. Va re-
marcar l’alt cost dels mapes de sòls, tant econòmic com de temps, comparat
amb mapes d’altres components del medi, com de vegetació o geològics. Fi-
nalment, va insistir en el fet que tenir una cartografia de sòls de qualitat im-
plica disposar d’uns equips mínims estables, que assegurin l’aplicació de les
metodologies, facin la correlació i assegurin la qualitat global de tot el pro-
cés.
Va tancar l’acte Jaume Porta, que va agrair la nombrosa assistència i l’in-
terès dels participants i va lamentar la manca de temps per a allargar-lo. Va
fer notar que un acte així no hagués estat possible fa vint anys, ja que no
existien encara mapes de sòls com el que avui es presentava. L’increment
molt notable, encara que insuficient, de la informació de sòls a Catalunya ha
estat possible gràcies a l’interès al llarg d’aquests anys de Jordi Peix, que 
ha permès donar continuïtat a una política de suport a la cartografia, i a l’es-
forç i competència d’un petit grup de no més de quatre persones, que n’ha
dirigit l’execució. En aquest sentit, va indicar que fa trenta anys, en una visi-
ta als serveis de cartografia de sòls de França, la plantilla disponible era de
quaranta persones.
QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 37


Recensió sobre la taula rodona: informació de sòls per a l'ordenació del territori i la gestió del medi ambient

Hemeroteca Cientifica Catalana

RECENSIÓ SOBRE LA TAULA RODONA: INFORMACIÓ DE SÒLS PER AL’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT Rosa M. Poch (UdL)*En ocasió de la presentació del mapa de sòls de la comarca del Pla del’Estany, com a part del Mapa de Sòls de Catalunya (1:25.000), la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris va organitzar una taula ro-dona el dia 22 de febrer de 2000 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Narcís Teixidor, enginyeragrònom del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generali-tat de Catalunya (DARP), que va remarcar la importància de disposar d’unmapa de sòls que abasti tota una comarca, i la utilitat d’aquesta informaciópels diferents agents que intervenen en la gestió el territori.Jaume Boixadera, cap de la Secció d’Avaluació de Recursos i Noves Tec-nologies del DARP i director del treball, va presentar el mapa de sòls de lacomarca del Pla de l’Estany, fent una introducció prèvia sobre el programade cartografia de sòls del DARP, el Mapa de Sòls de Catalunya (1:25.000). Vaexplicar les metodologies utilitzades, que s’han hagut de posar a punt peraquest programa, i l’ús que diferents usuaris han fet dels mapes, i va mostrarun balanç de les actuacions fetes fins al moment, dins del Mapa de Sòls deCatalunya, que comprenen, entre altres, la cartografia d’unes tres-centes milhectàrees del territori català, la creació d’una base de dades digital, un catà-leg de sèries i tot un procés de normalització metodològica. L’àrea cartogra-fiada, a escala 1:25.000 i amb una metodologia cartogràfica estandarditzada,correspon, en gran part, a zones regades o en previsió de ser-ho i contéaproximadament un 30 % dels sòls amb ús agrícola de Catalunya. Va fer es-pecial esment als organismes o entitats públiques, o privades, que deman-den aquest tipus de cartografia, i que l’han feta possible gràcies a convenis ocontractes en règim de cofinançament o col·laboració.El mapa de sòls del Pla de l’Estany n’és un exemple, ja que va ser sol·li-citat pel Consell Comarcal, a fi de comptar amb un inventari dels recursosnaturals de la comarca. Per a realitzar-lo, es van fer servir dos enfocamentsmetodològics, diferenciant les àrees agrícoles i forestals. Les característiquesQUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 33* Secció de Sòls de la ICEA.més destacables dels sòls, actualment utilitzats per a l’agricultura, són lestextures fines, els problemes de drenatge imperfecte i les acumulacions decarbonat càlcic. Els sòls forestals són, per contra, poc profunds, desenvolu-pats sobre marques grises eocenes i amb un potencial elevat d’erosió. Coma singularitats, destaquen sòls amb caràcter vèrtic i sòls amb acumulacionsde guix. Aquest mapa s’ha digitalitzat i part de la informació està emmagat-zemada en el GIS del DARP.La taula rodona va estar moderada per Jaume Porta, catedràtic d’Edafo-logia de la Universitat de Lleida, el qual després de presentar els quatre po-nents va donar la paraula a Juan José Ibáñez, biòleg del Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB). En la seva intervenció, va posar en evidència el baix nivell d’utilitza-ció dels mapes de sòls per part seva i pels investigadors del CREAF, delsquals més de la meitat manifesten que no fan servir mai mapes de sòls, i endesconeixen la utilitat, ja que la troben difícil d’interpretar. Va exposar, acontinuació, les característiques que hauria de tenir una cartografia de sòlsper tal que fos útil, segons aquest col·lectiu d’usuaris: (i) disposar d’una co-bertura del 100 % del territori català a una escala 1:25 000 o més gran, (ii) enformat digital, perquè pugui ser editada de diferents maneres per l’usuari fi-nal, (iii) amb una base de dades, associada amb la ubicació dels perfils, quepermetés fer mapes temàtics, (iv) amb una llegenda entenedora, on es re-duïssin al màxim el nombre de categories, i (v) on s’indiqués la precisió deles unitats taxonòmiques i cartogràfiques i el nivell d’error.A continuació, el moderador va donar la paraula a Roser Campeny, biò-loga de Minuartia, consultora ambiental. La ponent es va presentar com ausuària d’informació del medi i va posar de manifest la manca d’informaciódels sòls, en comparació amb la resta de components del medi físic, quans’engega l’estudi d’un territori. La informació, en cas d’existir, és sovint in-completa, en escales o llegendes inadequades i no està normalitzada. Va indicar la importància d’aquesta informació com a documentació bàsica, pera incloure-la en el marc físic de qualsevol estudi sobre el medi ambient, aixícom per a tenir en compte sòls singulars com a objectes naturals a protegir,tal com ocorre amb la fauna o la flora.Aquesta informació no només cal com a referència, sinó que és impres-cindible per a avaluar l’aptitud dels sòls per als usos alternatius que plante-gen els usuaris de consultores ambientals i la seva vulnerabilitat a impactes.La inexistència de mapes fa que sovint això no es pugui dur a terme.Finalment, va coincidir amb el ponent anterior en les característiquesque hauria de tenir una cartografia de sòls per a poder complir amb aquestsobjectius.34 QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000La següent ponent, Elisabet Sau, geògrafa del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP, Programa de Planificació Territorial),es va referir als mapes de sòls com a informació bàsica, que figura en l’idea-ri del DPTOP, però que no es pot utilitzar, ja que no cobreix tot el territori.Es va referir a la planificació territorial com a ordenació dels usos d’un terri-tori, tenint en compte els interessos de tots els agents implicats. Un delscomponents és la «zonificació» del territori per preservar de la transformacióurbanística àrees d’interès agrari o natural. La manca de mapes de sòls, queserien bàsics per a aquesta zonificació, se solventa, actualment, utilitzantmapes d’usos del sòl i fotografies aèries.Va fer especial esment al Pla Territorial General de Catalunya, d’obligatcompliment per les administracions locals, el qual conté un Pla Específic deprotecció per a sòls d’especial interès agrícola, basat en criteris de producti-vitat, i que en permet la catalogació com a sòls no urbanitzables. Finalment,va insistir, igual que els dos ponents anteriors, en què la informació delspocs mapes de sòls és sovint excessiva i críptica per als no especialistes.Teresa Felipó, catedràtica d’Edafologia de la Facultat de Farmàcia de laUniversitat de Barcelona (UB), va ser la darrera ponent a prendre la paraula.Prèviament a la seva intervenció, va voler respondre els tres ponents ante-riors sobre la necessitat de mapes temàtics. Va puntualitzar que un mapatemàtic dóna una informació parcial sobre una propietat, mentre que elsmapes de sòls permeten interpretar processos, preveure el comportamentdel sòl davant d’un canvi d’ús o d’una agressió i contenen tota la informaciónecessària per a derivar-ne a mapes temàtics. Centrant-se en el tema de lataula rodona, es va lamentar, com a usuària d’informació de sòls, que aques-ta estigui dispersa, a diferents escales i en sistemes de classificació no ho-mogenis. Això fa que, en la majoria dels casos, s’hagi d’elaborar ella mateixala informació de sòls que necessita. En relació a les zones cartografiades fins ara, està d’acord amb què lesmés interessants siguin les de regadiu, per la seva rellevància econòmica;però que, en un context ambiental més ampli, hi ha tots els sòls de les zonesperiurbanes amb molta pressió d’ús i intensament transformats, que estanpatint moltes agressions i que caldria tenir més en compte. Va fer notar que,des de l’administració, el sòl es considera més com un factor de produccióagrícola que com un component del medi amb un llindar de vulnerabilitat.Troba a faltar, des de la Unió Europea, una legislació de protecció de sòls,tal com existeix per a les aigües o l’atmosfera. Va indicar que algunes legis-lacions parcials, com la de zones vulnerables pels nitrats o d’aplicació defangs de depuradora, porten implícita la idea del sòl com a protector de laqualitat del medi. En qualsevol cas, falta informació per a aplicar aquesteslegislacions en el territori, a més d’una legislació específica que consideri elsòl com un cos natural digne de protecció. Va posar l’exemple de la valorit-QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 35zació de residus mitjançant el seu ús agrícola, que si es posés en marxa, nohi hauria prou sòls a Catalunya per a acceptar-los, ni se’n podria preveure laresposta.A continuació, el moderador va deixar pas a la intervenció del públic. Jo-sep M. Alcañiz (UAB) va reconèixer l’elevada qualitat dels mapes de sòls re-alitzats al DARP, però va demanar llegendes més entenedores per a usuarisno experts, amb l’objectiu de millorar la transferència d’informació. Va indi-car que els edafòlegs haurien de saber vendre els productes que elaboren.Jordi Peix (DARP) va indicar que els mapes de sòls els ha de fer qui elsnecessita, ja que el pressupost per a cartografiar tot Catalunya s’ha estimaten més de mil pessetes, cosa que no és assumible per a l’administració. Lestres-centes mil hectàrees actuals s’han cartografiat gràcies a la voluntat de di-ferents usuaris i optimitzant pressupostos limitats. Va coincidir amb algunsponents en el fet que els edafòlegs i edafòlogues han de fer un esforç en pe-dagogia per a ajudar a interpretar-los, i que, de tota manera, la informació estroba en forma de banc de dades al DARP disponible per a qui la necessiti.Ildefons Pla de la Universitat de Lleida (UdL) va qüestionar si la informa-ció continguda en els mapes de sòls és suficient per a totes les aplicacions.Va posar l’exemple del comportament del sòl davant els contaminants, per ala modelització del qual calen una sèrie de propietats hidrològiques que nos’inclouen dins les cartografies clàssiques de sòls. Va remarcar els pobres re-sultats quan s’apliquen funcions d’edafotransferència a propietats cartogra-fiades amb baixos graus de precisió. Jaume Porta (UdL) li va respondre que,malgrat les mancances, la cartografia actual conté un volum d’informació desòls molt superior al que es tenia fa vint anys.Va prendre la paraula Empar Cortès (UB), la qual es va dirigir a les admi-nistracions demanant el lideratge en el finançament de la cartografia de sòls.Es va preguntar com és que el DPTOP no ha fet res en aquest sentit, tot i serel responsable de la planificació territorial. També va indicar que, sovint, hiha informació de sòls que no és aprofitada, com l’inventari de sòls contami-nats a Espanya.Va intervenir, a continuació, Felip Mateu (CSIC) per indicar que, aixícom en altres àmbits, per exemple el geotècnic, hi ha normes de mecànicade sòls per a obra civil, s’hauria de disposar de normatives equivalents sobresòls per a enginyeria agrària i ambiental. Va fer notar que en ordenació delterritori els requeriments per a ús industrial són més restrictius i estan més fi-xats que per a altres usos.Jaume Boixadera va prendre la paraula, va agrair les intervencions pre-cedents, indicant que prenia nota dels suggeriments per a millorar el pro-36 QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000grama del Mapa de Sòls de Catalunya. Va remarcar que enguany als EstatsUnits estan celebrant el centenari de la cartografia de sòls i que, en aquestperíode, han cartografiat el 60 % del sòl, gairebé tots els d’interès agrícola,va insistir en el fet que l’experiència a Catalunya és molt més recent. Va re-marcar l’alt cost dels mapes de sòls, tant econòmic com de temps, comparatamb mapes d’altres components del medi, com de vegetació o geològics. Fi-nalment, va insistir en el fet que tenir una cartografia de sòls de qualitat im-plica disposar d’uns equips mínims estables, que assegurin l’aplicació de lesmetodologies, facin la correlació i assegurin la qualitat global de tot el pro-cés.Va tancar l’acte Jaume Porta, que va agrair la nombrosa assistència i l’in-terès dels participants i va lamentar la manca de temps per a allargar-lo. Vafer notar que un acte així no hagués estat possible fa vint anys, ja que noexistien encara mapes de sòls com el que avui es presentava. L’incrementmolt notable, encara que insuficient, de la informació de sòls a Catalunya haestat possible gràcies a l’interès al llarg d’aquests anys de Jordi Peix, que ha permès donar continuïtat a una política de suport a la cartografia, i a l’es-forç i competència d’un petit grup de no més de quatre persones, que n’hadirigit l’execució. En aquest sentit, va indicar que fa trenta anys, en una visi-ta als serveis de cartografia de sòls de França, la plantilla disponible era dequaranta persones.QUADERNS AGRARIS 26 desembre 2000 37

Recensió sobre la taula rodona: informació de sòls per a l'ordenació del territori i la gestió del medi ambient

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana