Adserias i Sans, Teresa

Bastida i Armengol, Jaume

Codina Mahrer, Carles

Ellintongn, Ernesto

Viladomat, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AGROFÒRUM
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 71
72 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98
EL CÒLQUIC, UN CULTIU ALTERNATIU ?
Teresa Adserias *
Ernesto Ellington**
Jaume Bastida**
Francesc Viladomat**
Carles Codina**
RESUM
L’ interès de diversificació en els conreus complementaris de petites su-
perfícies en zones de muntanya mitjana i la demanda de material vegetal,
d’on extreure determinats principis actius, per part d’algunes indústries far-
macèutiques, conflueixen en la investigació d’una espècie bulbosa, el còl-
quic (Colchicum autumnale L). La recerca abasta des de l’anàlisi química
(colquicina i derivats) de diferents parts de la planta i de diverses pobla-
cions naturals fins a la propagació per tècniques de cultiu in vitro, vía em-
briogènesi somàtica, formació de brots adventicis, i regeneració de plàntules
a partir de protoplasts, passant per l’assaig de cultiu tradicional en parcel·les
experimentals.
RESUMEN
El interés de diversificación en los cultivos complementarios de peque-
ñas superficies en zonas montañosas, así como la demanda de material ve-
getal, de donde extraer determinados principios activos, por parte de algu-
nas industrias farmacéuticas, confluyen en la investigación de una especie
bulbosa, el cólchico (Colchicum autumnale L). La investigación abarca des-
de el anàlisis químico (colchicina y derivados) de diferentes partes de la
planta y de diversas poblaciones naturales, hasta su propagación por técni-
cas de cultivo in vitro vía embriogénesis somática, formación de brotes ad-
venticios y regeneración de plántulas a partir de protoplastos, pasando por
pruebas de cultivo tradicional en parcelas experimentales.
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 73
* Biòloga i enginyera tècnica agrícola. Rompeculs, 3 17174 SANT FELIU DE PALLEROLS. 
Telèf. 972 444519
** Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia. Facultat de Farmàcia, Univer-
sitat de Barcelona. Diagonal, 642. 08028. BARCELONA. Telèf. 93 402 44 93
ABSTRACT
The interest in diversifying complementary crops in small areas of mid
mountains and the demand of raw materials by some pharmaceutical indus-
tries to obtain concrete active principles have induced to start an investiga-
tion of a bulbous plant, the meadow saffron (Colchicum autumnale L.). The
research includes the chemical analysis (colchicine and related compounds)
of different parts of the plant, and of different natural populations, the pro-
pagation of the plant by in vitro culture techniques such as somatic embryo-
genesis, adventitious shoot formation and plantlet regeneration from proto-
plasts, and agricultural practices in experimental parcels.
1. INTRODUCCIÓ
Dins el marc de la PAC, assistim a una estratègia agrícola que promocio-
na una producció raonadament diversificada i de qualitat. L’interès de diver-
sificació en els conreus complementaris de petites superfícies és especial-
ment clar per al cas de zones de muntanya mitjana, com poden ser les
prepirinenques.
En les zones que són objecte de diversificació, existeix sovint una flora
especialment interessant per a les indústries farmacèutiques, que no és ex-
plotada localment i que és objecte d’importacions comunitàries. El conreu
agrícola d’aquestes plantes permet, d’una banda, mantenir i desenvolupar
una activitat agrícola rendible, que és una alternativa als conreus tradicio-
nals i, d’altra banda, permet mantenir i desenvolupar l’activitat humana en
aquestes zones, evitant-ne l’abandonament.
El còlquic representa una d’aquestes plantes, amb una demanda clara
per part de les indústries farmacèutiques i un cultiu pràcticament inexistent.
2. APROXIMACIÓ BIOLÒGICA A LA PLANTA
El còlquic (Colchicum autumnale L.) és una planta bulbosa que pertany
a la família de les Colquicàcies (Dahlgren, et al., 1985) (subfamília Wurmbe-
aoidees), ordre Lilials, subclasse Monocotiledònies. Aquesta família és relati-
vament petita, amb uns vint gèneres i unes dues-centes espècies que es dis-
tribueixen per les zones temperades dels regnes Holàrtic i Paleotropical
(Dahlgren et al., 1985). La distribució a Europa s’escampa per l’àrea medi-
terrània, tot i que s’estén fins a la Gran Bretanya. Als Països Catalans, es lo-
calitza a l’estatge muntà; muntanya mitjana humida o subhumida (Bolòs et
al., 1990); és típica dels prats dalladors i es troba des de les baixes valls fins
a l’alta muntanya (Vigo, 1976).
74 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98
Es tracta d’una planta herbàcia, geòfit, de creixement simpòdic i bulbosa,
que presenta un corm com a òrgan de reserva. Aquest corm està constituït
bàsicament per dos brots vegetatius, i l’entrenús present entre ambdós. Les
fulles són obtuses i apareixen mesos després de les flors, a la primavera.
Són grans (poden atènyer 60 cm de llarg per 5 d’ample), d’un color verd
fosc, lluent. Entre elles, a la primavera, apareixen els fruits; càpsules de
dehiscència septicida que ascendeixen a l’entrenús, que romania enterrat
uns deu o quinze cm sota terra, des de la floració i fecundació que tenen
lloc a començament de tardor. Les flors, que poden presentar-se solitàries o
bé en grups, són de color rosa o liloses, neixen directament del corm i man-
tenen l’ovari subterrani en el moment de la florida. Els sis tèpals són soldats
a la base, formant un tub tancat de fins a vint-i-cinc cm de llarg.
Després d’Irmisch (1850) quedà establert que el còlquic adult es caracte-
ritza per la coexistència simpòdica de tres generacions caulinars, fàcilment
visibles en la dissecció de la planta a la tardor, després de la floració. Lla-
vors, s’hi distingeix l’eix de l’any anterior, l’eix inflorescencial de l’any en
curs i el brot lateral de relleu.
3. INTERÈS FARMACOLÒGIC
Dels principis actius provinents del metabolisme secundari del còlquic,
es valoren comercialment la colquicina i el colquicòsid, dos alcaloides pre-
sents bàsicament a les llavors i al corm.
Un dels efectes més importants de la colquicina, present també en els
seus derivats, és l’adhesió a la tubulina, formant un complex colquicina-tu-
bulina que s’incorpora a l’extrem dels microtúbuls, bloquejant-ne d’aquesta
manera el procés de polimerització i formació (Boyé and Brossi, 1992).
La seva aplicació terapèutica més important es troba en el tractament d’a-
tacs aguts de gota, encara que les propietats antiinflamatòries que presenta,
també són útils en processos inflamatoris dermatològics com la psoriasi, o
en altres desordres inflamatoris com la flebitis (Boyé, et al., 1992). També ha
estat utilitzada per al tractament d’inhabilitat neurològica causada per tipus
d’esclerosis múltiples progressives. A nivell vegetal, la colquicina ha estat
emprada per a aconseguir poliploides. El colquicòsid, que és el derivat més
important de la colquicina, és un relaxant muscular que s’utilitza en casos
de contractures.
4. INTERÈS AGRÍCOLA
Actualment, l’obtenció de llavors de còlquic per a les indústries far-
macèutiques depèn força de les importacions de països de l’est europeu, 
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 75
especialment dels Balcans, o bé de Turquia. Això comporta una certa preca-
rietat si tenim present la situació política, quan no bèl·lica, d’aquests indrets,
a més del fet que la collita de les llavors és totalment manual i només a 
partir de les poblacions naturals. Un altre handicap que han d’afrontar
aquestes indústries és la gran variabilitat del percentatge i de la qualitat d’al-
caloides en les llavors, resultat de l’origen diferent quant a espècies i a po-
blacions, i també la diversitat de mètodes de recollida i assecament utilitzats.
Aquestes indústries, instal·lades a França i a Itàlia, presenten una deman-
da anual de llavors de còlquic de setanta tones, mentre que la producció in-
terna suposa tan sols unes desenes de kilograms (Poutaraud and Champay,
1995). El kilogram de llavors seques de còlquic es pagava, l’any 1994, al vol-
tant de 200 francs francesos, en funció de la quantitat i qualitat dels principis
actius.
Aproximacions experimentals al conreu del còlquic, fetes al Parc Natural
de Livradois-Forez (França) per l’INRA de Clermont-Ferrand, assajaren la
plantació d’una parcel·la de 25 metres quadrats, amb una densitat de planta-
ció de 20 plantes per metre quadrat. Els resultats semblaren interessants: co-
llites que oscil·laven entre els 12 i els 37 kilograms per any, amb rendiments
bruts que ascendien a uns cinquanta-set mil francs francesos (un milió qua-
tre-centes mil pessetes aproximadament) per hectàrea i any (Brun and Frain,
1993).
5. PROBLEMÀTICA DEL CONREU
La multiplicació vegetativa del còlquic és molt lenta i pobra (la planta
mare mor després de la floració). Les possibilitats d’obtenir plàntules a par-
tir de les llavors són també nul·les donada la baixa taxa de germinació (pro-
pera a zero de mitjana), obtinguda en diversos assajos realitzats en diferents
laboratoris.
D’altra banda, la variabilitat genètica intraespecífica i, fins i tot, intrapo-
blacional del còlquic comporta unes diferències importants quant a quan-
titat i qualitat d’alcaloides. En aquest sentit, esdevé imprescindible selec-
cionar individus que presentin els millors percentatges de colquicina i/o
colquicòsid.
En relació a les tècniques agrícoles més adients per al cultiu, tota una sè-
rie de factors i paràmetres van ser provats per tal de discriminar aquells que
oferien uns resultats millors quant a qualitat i quantitat de principis actius.
76 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98
6. A LA RECERCA DE SOLUCIONS QUE FACIN POSSIBLE EL CONREU
Aquests desafiaments per a fer possible el conreu del còlquic s’estan tre-
ballant des del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Eda-
fologia de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb l’INRA de Cler-
mond-Ferrand i l’empresa Greentech, també de Clermond-Ferrand.
A nivell químic, hem analitzat, mitjançant cromatografia líquida d’alta re-
solució, el contingut d’alcaloides de diverses parts de la planta, així com d’u-
na gran quantitat de llavors, de procedències ben diverses (de l’ordre d’una
vintena de poblacions espanyoles i franceses), i hem observat l’existència
de poblacions de còlquic amb percentatges d’alcaloides força més bons que
la mitjana. També hem fet el seguiment estacional dels principis actius a tra-
vés dels diferents órgans de la planta.
Amb l’objectiu d’aconseguir un mètode que faciliti la multiplicació ràpi-
da d’un determinat individu, hem investigat el cultiu in vitro , bàsicament en
les tècniques de micropropagació d’òrgans vegetatius, embriogènesi somàti-
ca a partir de llavors immadures, o en l’obtenció i cultiu de protoplasts. Les
conclusions a què hem arribat, tot i que les investigacions continuen, de-
mostren que es tracta d’una planta de cultiu difícil, encara que no impossi-
ble, ja que hem obtingut individus nous a partir de la inducció pròpia de
l’embriogènesi somàtica, a partir de llavors immadures. Quant a la micro-
propagació, les plàntules provinents dels pocs brots vegetatius presents en
el còlquic, s’han introduït en el cultiu i es van desenvolupant. Es constata
que és un procès encara lent, però més ràpid que l’original a la natura. En
aquest sentit, el cultiu en el medi líquid ofereix força avantatges. Pel que fa
als protoplasts, hem aconseguit aïllar-los i optimitzar la regeneració de plàn-
tules.
A nivell agrícola, hem estat assajant diferents marcs de plantació així com
diverses dosis d’adobat. També, hem anat seguint l’evolució pel que fa a ta-
manys de corm i percentatges d’alcaloides de diferents plantes, i hem obser-
vat que corms petits, fertilitzats tan sols amb nitrògen presentaven percen-
tatges d’alcaloides similars a corms de major tamany. També hem pogut
observar que, a mesura que les llavors van madurant, existeix una transloca-
ció de principis actius de la càpsula a les llavors.
Aquest treball ha estat possible gràcies als projectes AIR-CT 931145 (CE),
i PB93-1223 (DGICYT).
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 77
BIBLIOGRAFIA
BOLÒS, O. de, et al., (1990). Flora Manual dels Països Catalans. Pòrtic. Bar-
celona.
BOYÉ, O. and BROSSI, A. (1992). «Tropolonic Colchicum alkaloids and allo
congener.» A: BROSSI, E. The Alkaloids. Academic Press. New York.
BRUN, M. et FRAIN, M. (1993). Le colchique. Evaluations de sa cueillette, de sa
culture et de la sauvegarde de ses milieux naturels. Comité d’expansion
Economique de la Haute-Loire. Direction Régionale de l’Agriculture et
de la Forêt Auvergne.
DAHLGREN et al., (1985). The families of the monocotyledon. Springer Berlin,
Heidelberg. New york.
IRMISCH, T. (1850). Zur morphologie der monokotylischen knollen und Zwie-
belgemächse.
POUTARAUD, A. i CHAMPAY, N. (1995). «Le colchique (Colchicum autumnale L.)
une plante médicinale à domestiquer». Rev. Suisse Agric., núm. 27: p. 93-
100.
VIGO, J. (1976). L’alta muntanya catalana, flora i vegetació. Montblanc-Mar-
tin, Barcelona.
78 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98


El Còlquic, un cultiu alternatiu?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert