Santanach i Suñol, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 Crònica 251
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
AMADEU SOBERANAS, FILÒLEG, BIBLIÒGRAF I EDITOR
joAn SAntAnAch i Suñol
Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana
jsantanach@ub.edu
Martí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de 
Casacuberta equivalia a fer un curs d’edició de textos. Aquesta circumstància no 
va canviar pas gaire quan, l’any 1986, després de la mort del seu fundador, Ama-
deu-J. Soberanas i Lleó va assumir la direcció literària de l’editorial. La necessitat 
d’exigència i de rigor en el procés d’acceptació i de revisió dels originals —molt 
abans que es generalitzessin, fins a la perversió, aquestes dinàmiques— era un 
aspecte plenament assumit en els títols publicats per Barcino, que Soberanas va 
continuar amb tota naturalitat.
Per bé que va passar bona part de la vida a Barcelona, on va desenvolupar el 
gruix de la seva activitat, mai no va renunciar a les seves arrels tarragonines. En 
l’àmbit de la investigació, que és el que ens correspon tractar, les qüestions rela-
cionades amb el Camp de Tarragona hi tenen una presència ben palpable. A cau-
sa de la Guerra, no va néixer a la capital, sinó al Catllar, a uns deu quilòmetres de 
distància. Era l’any 1938, i la seva mare s’hi havia desplaçat fugint dels bombar-
dejos que els feixistes llençaven sobre Tarragona. En tornar-hi, van trobar que 
una bomba havia fet blanc en el domicili familiar.
Soberanas, des de ben jove, va donar mostres d’una remarcable curiositat 
intel·lectual. Va estudiar al Seminari de Tarragona, i ben aviat va focalitzar els 
seus interessos en les lletres i els temes històrics i lingüístics. Va esdevenir un 
lector habitual de textos, llibres i manuscrits conservats a les biblioteques i arxius 
que tenia a l’abast. Inicialment els de la seva mateixa ciutat, i, així que en va tenir 
ocasió, els de molts altres indrets. Fruit d’aquestes inquietuds tan primerenques, 
l’any 1952 es va fer soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Va ser en 
el butlletí d’aquesta entitat, que ell mateix va dirigir alguns anys més tard, entre el 
1969 i 1975, que va publicar els seus primers estudis. El més inicial que documen-
to va aparèixer-hi el 1956, quan tenia divuit anys.
Entre les aportacions tarragonines dels primers anys, no es pot obviar, pel 
rebombori que va causar, hem de creure que involuntari, el llibre Leyendas histó-
ricas de Tarragona. Es tracta d’un recull de vint-i-set llegendes, premiat el 1963 i 
publicat per la Diputació de Tarragona dos anys més tard. Una d’aquestes breus 
narracions, la que explicava l’origen llegendari de Reus, va provocar una aguda 
irritació a l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Les reaccions irades es van succeir a la 
premsa local, els estudiants reusencs es van llençar al carrer per manifestar la seva 
llengua_literatura_25.indd   251 12/02/15   10:29
252 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
queixa, i es van mutilar diversos exemplars del llibre. Hi ha qui parla, fins i tot, 
d’una crema d’exemplars. Soberanas, que el 1965 feia el servei militar a Eivissa, va 
guardar un obligat i digne silenci. Es pot trobar una síntesi de la polèmica a la 
nova edició, en català, que Edicions El Mèdol en va publicar el 2002.
Mentrestant, Soberanas havia cursat filologia romànica a la Universitat de 
Barcelona, en la qual es va doctorar el 1973 amb una edició crítica de la Crònica 
de Sant Joan de la Penya. Martí de Riquer va dirigir-li la tesi. L’edició de l’obra, 
també coneguda com a Crònica general de Pere el Cerimoniós, posava en circula-
ció la versió extensa del text basada en el ms. 1811 de la Biblioteca Nacional de 
Madrid; d’aquesta crònica, el mateix Soberanas n’havia publicat una primera 
transcripció, partint d’un còdex diferent, el 2664 de la Biblioteca de la Universitat 
de Salamanca, l’any 1961. 
Quan es va doctorar, ja feia nou anys, des del 1964, que impartia classes a les 
aules de la Universitat de Barcelona. Hi va exercir de professor fins al 1986, i més 
tard, el 1990, va passar a fer classes a la Universitat Autònoma, a Bellaterra, en la 
qual es va jubilar el 2008 com a catedràtic de Filologia Romànica. També havia 
ofert durant diversos cursos l’assignatura d’Història del llibre a l’antiga Escola de 
Bibliologia.
La seva vinculació laboral amb el món de les biblioteques va iniciar-se l’any 
1969, en què va ser nomenat conservador de la Secció d’Arxiu Històric de la Bi-
blioteca de Catalunya; dos anys més tard també va passar a encarregar-se de la 
Secció de Manuscrits i Reserva Impresa. Hi va treballar fins a l’any 1992. Va ser 
igualment, entre els anys 1972 i 1975, director de les biblioteques de la Universi-
tat Autònoma.
La seva estreta relació amb els fons arxivístics i bibliogràfics, unida a la seva 
condició de filòleg, es va mostrar especialment productiva a l’hora de localitzar 
textos inèdits i de valorar-ne la importància. Entre les troballes que va donar a 
conèixer, cal esmentar una dotzena de folis de paper, del segle XiV, amb diversos 
documents en hebreu, redactats amb escriptura aljamiada. Els havien emprat per 
reforçar les cobertes d’un còdex més modern. Aquests folis constitueixen l’actual 
ms. 3090 de la Biblioteca de Catalunya, i reben el nom de Còdex Soberanas. El 
recull va ser estudiat i editat per Meritxell Blasco l’any 2003.
En d’altres ocasions, va ser ell mateix qui va assumir la tasca de preparar 
l’edició del text localitzat. El de les edicions crítiques va ser un àmbit en el qual va 
dur a terme unes quantes aportacions remarcables. És el cas, per exemple, del 
fragment conservat de la versió galaicoportuguesa medieval de la Suite du Merlin, 
conservada a l’actual ms. 2434 de la Biblioteca de Catalunya, del segle XiV, que va 
donar a conèixer a Vox Romanica el 1979. O bé de La ventura del cavaller n’Huc 
e de Madona, narració occitanocatalana en noves rimades, localitzada entre 
un feix de documents històrics, i actual ms. 2922 de la mateixa biblioteca. Va 
publicar-ne el text, en col·laboració amb Lola Badia, l’any 1986, en un volu- 
met de la deliciosa Stelle dell’Orsa, i també deu anys més tard, a les pàgines de 
Romania.
llengua_literatura_25.indd   252 12/02/15   10:29
 Crònica 253
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
Entre els textos antics que va editar, a més dels ja esmentats, cal fer menció de 
la traducció catalana, del segle Xiii, del quart llibre dels Diàlegs de sant Gregori 
(1968). Aquesta edició, que partia de la seva tesi de llicenciatura, dirigida per 
Antoni M. Badia i Margarit, reprenia i enllestia la que trenta-set anys abans havia 
deixat incompleta mossèn Jaume Bofarull a la col·lecció Els Nostres Clàssics 
(ENC). Hi va incloure, així mateix, una extensa anotació referida al conjunt del 
text i, encara, una interessant caracterització lingüística dels dos testimonis con-
servats. A la mateixa col·lecció va publicar, bastants anys més tard, el 2001, una 
edició crítica de les Homilies d’Organyà; l’establiment del text, i l’elaboració dels 
diversos materials addicionals que incorpora, van anar a càrrec seu i d’Andreu 
Rossinyol. Completa el volum un extens estudi de mossèn Armand Puig sobre el 
contingut i les fonts dels sermons.
Encara parlant d’edicions d’obres antigues, l’any 1983 va publicar la Repre-
sentació de l’assumpció de madona santa Maria, en un volum destinat a un públic 
més ampli que el propi de les edicions crítiques; es tracta d’un text dramàtic del 
segle XiV, que es representa cada any, per la festa de la Mare de Déu d’Agost, a la 
Selva del Camp. Soberanas en va deixar una edició crítica inèdita, que actualment 
es troba en preparació a ENC, dins d’un volum dedicat al teatre assumpcionista 
medieval.
El segle XiX va ser igualment un període pel qual va interessar-se. En són 
mostra les edicions del poemari Brins d’espígol (1978 i 1981) i dels Quaderns 
d’exorcismes (2002), dos textos, ben diferents entre ells, de Jacint Verdaguer. 
També va editar les cartes de B. C. Aribau adreçades a Fèlix Torres Amat (1982). 
I, ja dins del segle XX, va publicar l’Epistolari de Joan Salvat-Papasseit (1984), i, 
en col·laboració amb Francesc Fontbona, les Cartes a J.F. Ràfols (1917/1958) de 
Joan Miró (1993). Per Salvat-Papasseit es va interesar en altres ocasions, i així 
mateix en va preparar les Postals a les filles (1986), i va recollir nombrosos docu-
ments i testimonis, amb l’objectiu, malauradament no acomplert, de preparar-ne 
una biografia.
La majoria de les edicions citades van acompanyades d’estudis aprofundits 
sobre les fonts, el context i, quan és conegut, l’autor de les obres. No cal dir que, 
a part de la recerca estrictament lligada a l’edició de textos, Soberanas va produir 
i publicar una llarga llista d’estudis bibliogràfics i arxivístics, sobre història de la 
llengua, sobre la presència de Nebrija a Catalunya o sobre lexicografia catalana. 
En aquest darrer àmbit, cal esmentar l’important Panorama de la lexicografia 
catalana (1986), elaborat amb Germà Colón, estudiós amb qui va treballar en 
diverses ocasions. I, ja referit estrictament a temes tarragonins, no podem deixar 
de mencionar l’extens primer volum de l’Index tarraconensis. Materials biblio-
gràfics d’investigació (1984), en el qual va abocar una gran quantitat de documen-
tació d’arxius i biblioteques sobre Tarragona i comarques.
Soberanas, durant els vint anys que va ser director literari de Barcino (1986-
2005), avalat per una trajectòria científica rigorosa i reconeguda, va saber donar 
continuïtat a les publicacions de l’editorial. En primer lloc, pel que fa a les edi-
llengua_literatura_25.indd   253 12/02/15   10:29
254 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
cions crítiques d’ENC, va completar les que estaven en procés, com ara la traduc-
ció catalana d’Andreu Febrer de la Divina comèdia o els Furs de València, i en va 
impulsar moltes altres de noves, amb títols de Ramon Llull, Jaume I, Francesc 
Ferrer o els germans March. Un cop d’ull al catàleg de la col·lecció posa de mani-
fest la solvència de les edicions medievals aparegudes sota la seva direcció. Com 
també s’hi fa evident l’aposta per la publicació de textos moderns, des de Pere 
Serafí fins al teatre popular del XViii, passant per la producció del Baró de Maldà 
i altres dietaristes. Tampoc no va deixar de banda les publicacions dedicades a la 
literatura i al context cultural del segle XiX, amb diversos volums de la Biblioteca 
Renaixença i, sobretot, de la Biblioteca Verdagueriana, en què va acollir estudis 
sobre el poeta de Folgueroles i edicions de textos seus, part dels quals inèdits.
La suma de totes aquestes aportacions, publicacions i activitats, a les quals 
caldria sumar-ne d’altres de no esmentades en aquestes pàgines, dibuixen una 
biografia intel·lectual extensa, marcada pel rigor i l’erudició. Una biografia in-
tel·lectual que situa Soberanas en el deixant dels grans referents de la romanística 
internacional, que ell tan admirava.
llengua_literatura_25.indd   254 12/02/15   10:29


Amadeu Soberanas, filòleg, bibliògraf i editor

Hemeroteca Cientifica Catalana

 Crònica 251Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259AMADEU SOBERANAS, FILÒLEG, BIBLIÒGRAF I EDITORjoAn SAntAnAch i SuñolUniversitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalanajsantanach@ub.eduMartí de Riquer afirmava que publicar un llibre a la Barcino amb Josep M. de Casacuberta equivalia a fer un curs d’edició de textos. Aquesta circumstància no va canviar pas gaire quan, l’any 1986, després de la mort del seu fundador, Ama-deu-J. Soberanas i Lleó va assumir la direcció literària de l’editorial. La necessitat d’exigència i de rigor en el procés d’acceptació i de revisió dels originals —molt abans que es generalitzessin, fins a la perversió, aquestes dinàmiques— era un aspecte plenament assumit en els títols publicats per Barcino, que Soberanas va continuar amb tota naturalitat.Per bé que va passar bona part de la vida a Barcelona, on va desenvolupar el gruix de la seva activitat, mai no va renunciar a les seves arrels tarragonines. En l’àmbit de la investigació, que és el que ens correspon tractar, les qüestions rela-cionades amb el Camp de Tarragona hi tenen una presència ben palpable. A cau-sa de la Guerra, no va néixer a la capital, sinó al Catllar, a uns deu quilòmetres de distància. Era l’any 1938, i la seva mare s’hi havia desplaçat fugint dels bombar-dejos que els feixistes llençaven sobre Tarragona. En tornar-hi, van trobar que una bomba havia fet blanc en el domicili familiar.Soberanas, des de ben jove, va donar mostres d’una remarcable curiositat intel·lectual. Va estudiar al Seminari de Tarragona, i ben aviat va focalitzar els seus interessos en les lletres i els temes històrics i lingüístics. Va esdevenir un lector habitual de textos, llibres i manuscrits conservats a les biblioteques i arxius que tenia a l’abast. Inicialment els de la seva mateixa ciutat, i, així que en va tenir ocasió, els de molts altres indrets. Fruit d’aquestes inquietuds tan primerenques, l’any 1952 es va fer soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Va ser en el butlletí d’aquesta entitat, que ell mateix va dirigir alguns anys més tard, entre el 1969 i 1975, que va publicar els seus primers estudis. El més inicial que documen-to va aparèixer-hi el 1956, quan tenia divuit anys.Entre les aportacions tarragonines dels primers anys, no es pot obviar, pel rebombori que va causar, hem de creure que involuntari, el llibre Leyendas histó-ricas de Tarragona. Es tracta d’un recull de vint-i-set llegendes, premiat el 1963 i publicat per la Diputació de Tarragona dos anys més tard. Una d’aquestes breus narracions, la que explicava l’origen llegendari de Reus, va provocar una aguda irritació a l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Les reaccions irades es van succeir a la premsa local, els estudiants reusencs es van llençar al carrer per manifestar la seva llengua_literatura_25.indd   251 12/02/15   10:29252 Llengua & Literatura, 25, 2015Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259queixa, i es van mutilar diversos exemplars del llibre. Hi ha qui parla, fins i tot, d’una crema d’exemplars. Soberanas, que el 1965 feia el servei militar a Eivissa, va guardar un obligat i digne silenci. Es pot trobar una síntesi de la polèmica a la nova edició, en català, que Edicions El Mèdol en va publicar el 2002.Mentrestant, Soberanas havia cursat filologia romànica a la Universitat de Barcelona, en la qual es va doctorar el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya. Martí de Riquer va dirigir-li la tesi. L’edició de l’obra, també coneguda com a Crònica general de Pere el Cerimoniós, posava en circula-ció la versió extensa del text basada en el ms. 1811 de la Biblioteca Nacional de Madrid; d’aquesta crònica, el mateix Soberanas n’havia publicat una primera transcripció, partint d’un còdex diferent, el 2664 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, l’any 1961. Quan es va doctorar, ja feia nou anys, des del 1964, que impartia classes a les aules de la Universitat de Barcelona. Hi va exercir de professor fins al 1986, i més tard, el 1990, va passar a fer classes a la Universitat Autònoma, a Bellaterra, en la qual es va jubilar el 2008 com a catedràtic de Filologia Romànica. També havia ofert durant diversos cursos l’assignatura d’Història del llibre a l’antiga Escola de Bibliologia.La seva vinculació laboral amb el món de les biblioteques va iniciar-se l’any 1969, en què va ser nomenat conservador de la Secció d’Arxiu Històric de la Bi-blioteca de Catalunya; dos anys més tard també va passar a encarregar-se de la Secció de Manuscrits i Reserva Impresa. Hi va treballar fins a l’any 1992. Va ser igualment, entre els anys 1972 i 1975, director de les biblioteques de la Universi-tat Autònoma.La seva estreta relació amb els fons arxivístics i bibliogràfics, unida a la seva condició de filòleg, es va mostrar especialment productiva a l’hora de localitzar textos inèdits i de valorar-ne la importància. Entre les troballes que va donar a conèixer, cal esmentar una dotzena de folis de paper, del segle XiV, amb diversos documents en hebreu, redactats amb escriptura aljamiada. Els havien emprat per reforçar les cobertes d’un còdex més modern. Aquests folis constitueixen l’actual ms. 3090 de la Biblioteca de Catalunya, i reben el nom de Còdex Soberanas. El recull va ser estudiat i editat per Meritxell Blasco l’any 2003.En d’altres ocasions, va ser ell mateix qui va assumir la tasca de preparar l’edició del text localitzat. El de les edicions crítiques va ser un àmbit en el qual va dur a terme unes quantes aportacions remarcables. És el cas, per exemple, del fragment conservat de la versió galaicoportuguesa medieval de la Suite du Merlin, conservada a l’actual ms. 2434 de la Biblioteca de Catalunya, del segle XiV, que va donar a conèixer a Vox Romanica el 1979. O bé de La ventura del cavaller n’Huc e de Madona, narració occitanocatalana en noves rimades, localitzada entre un feix de documents històrics, i actual ms. 2922 de la mateixa biblioteca. Va publicar-ne el text, en col·laboració amb Lola Badia, l’any 1986, en un volu- met de la deliciosa Stelle dell’Orsa, i també deu anys més tard, a les pàgines de Romania.llengua_literatura_25.indd   252 12/02/15   10:29 Crònica 253Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259Entre els textos antics que va editar, a més dels ja esmentats, cal fer menció de la traducció catalana, del segle Xiii, del quart llibre dels Diàlegs de sant Gregori (1968). Aquesta edició, que partia de la seva tesi de llicenciatura, dirigida per Antoni M. Badia i Margarit, reprenia i enllestia la que trenta-set anys abans havia deixat incompleta mossèn Jaume Bofarull a la col·lecció Els Nostres Clàssics (ENC). Hi va incloure, així mateix, una extensa anotació referida al conjunt del text i, encara, una interessant caracterització lingüística dels dos testimonis con-servats. A la mateixa col·lecció va publicar, bastants anys més tard, el 2001, una edició crítica de les Homilies d’Organyà; l’establiment del text, i l’elaboració dels diversos materials addicionals que incorpora, van anar a càrrec seu i d’Andreu Rossinyol. Completa el volum un extens estudi de mossèn Armand Puig sobre el contingut i les fonts dels sermons.Encara parlant d’edicions d’obres antigues, l’any 1983 va publicar la Repre-sentació de l’assumpció de madona santa Maria, en un volum destinat a un públic més ampli que el propi de les edicions crítiques; es tracta d’un text dramàtic del segle XiV, que es representa cada any, per la festa de la Mare de Déu d’Agost, a la Selva del Camp. Soberanas en va deixar una edició crítica inèdita, que actualment es troba en preparació a ENC, dins d’un volum dedicat al teatre assumpcionista medieval.El segle XiX va ser igualment un període pel qual va interessar-se. En són mostra les edicions del poemari Brins d’espígol (1978 i 1981) i dels Quaderns d’exorcismes (2002), dos textos, ben diferents entre ells, de Jacint Verdaguer. També va editar les cartes de B. C. Aribau adreçades a Fèlix Torres Amat (1982). I, ja dins del segle XX, va publicar l’Epistolari de Joan Salvat-Papasseit (1984), i, en col·laboració amb Francesc Fontbona, les Cartes a J.F. Ràfols (1917/1958) de Joan Miró (1993). Per Salvat-Papasseit es va interesar en altres ocasions, i així mateix en va preparar les Postals a les filles (1986), i va recollir nombrosos docu-ments i testimonis, amb l’objectiu, malauradament no acomplert, de preparar-ne una biografia.La majoria de les edicions citades van acompanyades d’estudis aprofundits sobre les fonts, el context i, quan és conegut, l’autor de les obres. No cal dir que, a part de la recerca estrictament lligada a l’edició de textos, Soberanas va produir i publicar una llarga llista d’estudis bibliogràfics i arxivístics, sobre història de la llengua, sobre la presència de Nebrija a Catalunya o sobre lexicografia catalana. En aquest darrer àmbit, cal esmentar l’important Panorama de la lexicografia catalana (1986), elaborat amb Germà Colón, estudiós amb qui va treballar en diverses ocasions. I, ja referit estrictament a temes tarragonins, no podem deixar de mencionar l’extens primer volum de l’Index tarraconensis. Materials biblio-gràfics d’investigació (1984), en el qual va abocar una gran quantitat de documen-tació d’arxius i biblioteques sobre Tarragona i comarques.Soberanas, durant els vint anys que va ser director literari de Barcino (1986-2005), avalat per una trajectòria científica rigorosa i reconeguda, va saber donar continuïtat a les publicacions de l’editorial. En primer lloc, pel que fa a les edi-llengua_literatura_25.indd   253 12/02/15   10:29254 Llengua & Literatura, 25, 2015Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259cions crítiques d’ENC, va completar les que estaven en procés, com ara la traduc-ció catalana d’Andreu Febrer de la Divina comèdia o els Furs de València, i en va impulsar moltes altres de noves, amb títols de Ramon Llull, Jaume I, Francesc Ferrer o els germans March. Un cop d’ull al catàleg de la col·lecció posa de mani-fest la solvència de les edicions medievals aparegudes sota la seva direcció. Com també s’hi fa evident l’aposta per la publicació de textos moderns, des de Pere Serafí fins al teatre popular del XViii, passant per la producció del Baró de Maldà i altres dietaristes. Tampoc no va deixar de banda les publicacions dedicades a la literatura i al context cultural del segle XiX, amb diversos volums de la Biblioteca Renaixença i, sobretot, de la Biblioteca Verdagueriana, en què va acollir estudis sobre el poeta de Folgueroles i edicions de textos seus, part dels quals inèdits.La suma de totes aquestes aportacions, publicacions i activitats, a les quals caldria sumar-ne d’altres de no esmentades en aquestes pàgines, dibuixen una biografia intel·lectual extensa, marcada pel rigor i l’erudició. Una biografia in-tel·lectual que situa Soberanas en el deixant dels grans referents de la romanística internacional, que ell tan admirava.llengua_literatura_25.indd   254 12/02/15   10:29

Amadeu Soberanas, filòleg, bibliògraf i editor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana