Santanach i Suñol, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

JOAN SANTANACH I SUÑOLL’EDITORIAL BARCINO, VELLS I NOUS REPTESCoincidint amb els vuitanta anys de la seva fundació, l’Editorial Barcino hainiciat un procés de renovació i ampliació d’activitats, que s’ha de reflectir —i, defet, ja es reflecteix— en els seus llibres, com també en la seva incidència pública. Iho ha fet, com no podia ser d’altra manera, reconeixent i assumint plenament latasca duta a terme des de l’any 1924, inicialment sota la direcció de Josep Mariade Casacuberta, fundador i ànima del projecte fins a la seva mort, el 1985, i pos-teriorment per Amadeu-J. Soberanas, que n’ha estat el director literari fins al se-tembre de 2005. A partir d’aquesta data la direcció intel.lectual de l’editorial ha es-tat encarregada al Consell Assessor; aquesta institució, creada poc després de lamort de Josep Maria de Casacuberta, va ser refundada i ampliada a l’inici del 2004amb la voluntat d’impulsar les publicacions de l’editorial, millorar la implicaciódel món acadèmic en aquesta tasca i encarar amb més garanties els reptes queplantegen els canvis socials i acadèmics que actualment s’estan vivint. Així, alstres membres encara actius del Consell original, Amadeu-J. Soberanas, GermàColón i Josep Massot, s’hi van afegir Lola Badia, Tomàs Martínez, Josep Pujol,Albert Soler i qui signa aquestes ratlles, en qualitat de coordinador.Sens dubte, al costat del reforçament de la línia més marcadament filològica icientífica que ha caracteritzat bona part de les iniciatives de la Barcino des delsanys cinquanta i seixanta, l’altre gran àmbit en què cal fer un èmfasi especial és enel de la difusió, és a dir, en l’elaboració de llibres que posin a l’abast del públic noespecialista els textos clàssics, i que alhora ho facin des del rigor que garanteix latrajectòria de l’editorial. És des d’aquest doble vessant d’erudició —disculpeu elterme— i de divulgació seriosa que l’editorial es planteja les seves actuacions. Vala dir, això no obstant, que tenint en compte la naturalesa de la majoria d’aquestesiniciatives, percebudes com a necessàries però ben sovint menys comercials delque fóra desitjable, difícilment serien assumibles sense el suport de la FundacióLluís Carulla, que des de l’any 1972 ha fet seus els objectius de Casacuberta i hiha posat els mitjans necessaris per tirar-los endavant.Com s’ha dit, doncs, l’editorial es planteja com una prioritat central el man-teniment i, quan calgui, el reforç de les col.leccions vigents en els darrers temps,dedicades sobretot a l’edició de textos antics, encara que habitualment inclouentambé veritables monografies literàries i històriques. Entre aquestes sèries, s’had’esmentar en primer lloc Els Nostres Clàssics, que avui constitueix el fons mésLlengua & Literatura. Núm. 18 (2007), ps. 695-698Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 695extens d’obres medievals catalanes editades amb criteris filològics de què dispo-sem. La col.lecció, malgrat que el seu nom pugui induir a creure-ho, no recull no-més les principals obres literàries, sinó també aquells textos útils per al coneixe-ment del context en què van ser escrits els grans títols i que, per tant,proporcionen claus per a la seva interpretació. D’aquesta manera, entre els dar-rers llibres publicats trobem que, juntament amb les Homilies d’Organyà o lespoesies d’Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi, s’hi ha publicat un volum amb elLlibre de Sent Soví i altres receptaris de cuina, la traducció medieval del Reculld’exemples i miracles —veritable pedrera de narracions— o la del regiment de sa-nitat conegut amb el nom de Quesits o perquens, obra del metge napolità Girola-mo Manfredi. En les edicions previstes per a aviat es continuarà amb aquesta do-ble orientació a l’hora de publicar textos, ja que al mateix temps que una novaedició crítica del fonamental Somni de Bernat Metge, a cura de Stefano Cingola-ni, apareixerà el darrer volum d’una obra jurídica de la magnitud i la importànciahistòrica dels Furs de València —n’han aparegut nou des de l’any 1970—, amb elsFurs extravagants, o furs situats fora de les rúbriques establertes en temps del reiJaume I, a cura de Germà Colón i Vicent Garcia Edo.Al costat d’ENC cal situar-hi la Biblioteca Baró de Maldà, destinada als clàs-sics catalans moderns, sèrie que, sovint a causa de la manca de textos editats ambprou garanties, fins ara ha seguit una trajectòria una mica més erràtica que la pri-mera. De moment, hi han aparegut tres volums —dos amb textos de Rafael d’A-mat i de Cortada, a cura de Margarida Aritzeta, i el tercer amb el Dietari de Joa-quim Aierdi, a cura de Vicent Josep Escartí. Un dels objectius primordials per ala nova etapa és normalitzar la periodicitat d’aquesta col.lecció, que ha d’ajudar adonar a conèixer les obres escrites durant un dels períodes més maltractats per lahistoriografia literària autòctona. Actualment es treballa en la preparació de di-versos títols; el primer que es preveu que hi aparegui és un volum dedicat al Tea-tre burlesc del segle XVIII, a cura de Josep Maria Sala-Valldaura, al qual seguiran, amés de textos del mateix Baró de Maldà, el Matalàs de tota llana de Joan Blanch,l’obra de Pau Puig o una nova edició de les Memòries de Sebastià Casanovas.A les dues altres col.leccions històriques encara obertes, s’hi inclouen textos iestudis sobre el segle XIX català, especialment dedicats a la Renaixença i a qui enva ser una de les figures principals, Jacint Verdaguer. Es tracta de les bibliotequesRenaixença i Verdagueriana, totes dues iniciades durant els anys cinquanta —el1956 i el 1953, respectivament. D’aquestes, la que ha tingut una major continuïtatha estat la Biblioteca Verdagueriana, amb vint-i-cinc volums fins a l’any 2002,que recullen bàsicament estudis sobre l’obra del poeta de Folgueroles i escritsinèdits seus; al darrer volum publicat, per exemple, es donen a conèixer els Qua-derns d’exorcismes en què Verdaguer anotava les paraules pronunciades pels su-posats possessos durant les sessions d’exorcisme a què va assistir. Actualment ésen preparació el dotzè volum de l’Epistolari de Jacint Verdaguer. Pel que fa a laBiblioteca Renaixença, es tracta d’una col.lecció que ja des dels seus orígens hatingut una continuïtat molt més espaiada —fins a l’any 1998, n’han aparegut setLlengua & Literatura, 18, 2007696Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 696volums—, on s’han inclòs algunes edicions de textos, però sobretot índexs i estu-dis sobre publicacions periòdiques de l’època («Lo Verdader Català», «Lo GaySaber», «L’Avenç», «La Renaixença», i són en preparació, entre altres, els índexsde la revista «El Eco de Euterpe», dirigida per Josep Anselm Clavé).Pel que fa a l’àmbit més pròpiament de la divulgació, cal assenyalar el desen-volupament de diverses iniciatives destinades sobretot a millorar l’accés als textosmedievals d’aquelles persones que s’hi encaren, no com a especialistes, sinó ambla perspectiva de simples lectors interessats en la literatura —en un sentit ampli—del període medieval. Des d’aquest punt de vista, un dels projectes més ambicio-sos que l’editorial ha iniciat darrerament és una nova col.lecció, la Biblioteca Bar-cino, amb la qual es pretén posar a l’abast del gran públic, com també dels estu-diants de segon ensenyament i universitaris, els clàssics de la literatura catalanaantiga. Els textos que han de constituir la col.lecció, depenents en part de títolspublicats dins ENC, cosa que en garanteix la solvència filològica, són escrits ambortografia normalitzada i presenten anotacions que aclareixen el sentit dels pas-satges difícils per a un lector del segle XXI, tant pel que fa a la distància lingüísticacom cultural. La sèrie es va obrir amb una edició commemorativa del vuitè cen-tenari de la redacció de les Homilies d’Organyà, que excepcionalment incloïa unaadaptació dels sis sermons de Quaresma al català modern i les traduccions caste-llana i anglesa del text. És ben recent l’aparició del segon volum, una antologia deFrancesc Eiximenis on es recullen les idees del gironí sobre l’educació i la cultu-ra, titulada Llibres, mestres i sermons; l’edició del volum ha anat a cura de DavidGuixeras i Xavier Renedo, el qual també és l’autor dels estudis introductoris queprecedeixen els apartats de què es compon el llibre. Actualment es preparen di-versos volums per a la col.lecció; de cara al 2006, és previst que es publiqui una an-tologia d’Ausiàs March, a cura de Francesc-J. Gómez i Josep Pujol, i una ediciódel Llibre de Sent Soví, a cura de Joan Santanach. Més endavant la sèrie acolliràigualment una selecció del Llibre de contemplació de Ramon Llull, a cura de Jo-sep Enric Rubio, un recull de poesia trobadoresca preparat per Miriam Cabré obé el Llibre dels fets de Jaume I, editat per Josep M. Pujol.A mig camí entre la divulgació, la incursió en nous escenaris i l’elaboraciód’eines per als especialistes se situa una altra de les noves col.leccions de l’edito-rial, la Biblioteca Digital, on es publiquen textos medievals en format CD-ROM.El primer número de la sèrie, aparegut l’any 2000, a cura d’Antonio Lara Pozue-lo i amb l’assessorament de Germà Colón, va constituir un primer intent d’oferiruna versió digital de les concordances i l’índex de mots de les poesies d’AusiàsMarch; la senzillesa del programari usat, però, va fer recomanable la cerca de so-lucions que permetessin una major complexitat a l’hora de formular les interro-gacions i d’obtenir resultats de la consulta dels textos. Així, doncs, es va optar peraprofitar les àmplies prestacions que ofereix el programa d’interrogació textualDBT, preparat per Eugenio Picchi, i, aplicant-lo de nou a la producció marquia-na, enguany ha estat imprès el volum Ausiàs March, Poesies, banc de dades tex-tual en DBT, a cura de Joan Santanach i Joan Torruella. Actualment TorruellaCrònica 697Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 697col.labora amb Àngels Massip en l’elaboració d’un nou CD-ROM per a la col.lec-ció, en què es recollirà el text del Llibre de les costums de Tortosa conservat en elmanuscrit datat l’any 1272.Estretament relacionats amb la vocació de difondre el coneixement de lesobres més destacades de la literatura catalana medieval, s’han establert un seguitde contactes, que en alguns casos s’han traduït ja en compromisos en ferm, per talde publicar versions a d’altres llengües d’aquestes obres. En primer lloc, cal es-mentar l’acord signat amb l’editorial anglesa Tamesis, filial de Boydell & Brewer,per a la publicació en coedició de diversos títols; es troben ja en un estat forçaavançat d’elaboració una antologia d’Ausiàs March, Verse Translations of ThirtyPoems, a cura de Robert Archer, que constitueix la primera traducció anglesa envers de cançons de March, i The Catalan Expedition to the East, volum traduïtper Robert Hughes i amb una introducció del professor J. N. Hillgarth, on es re-cullen els capítols de la Crònica que Ramon Muntaner va dedicar a l’anada al’Imperi bizantí dels almogàvers capitanejats per Roger de Flor.D’altra banda, paral.lelament a les traduccions en anglès, s’ha impulsat la pu-blicació conjunta entre Barcino i DVD Ediciones de diversos títols cabdals de laproducció literària catalana medieval. Entre les traduccions que es troben en pre-paració, coordinades per José María Micó, cal esmentar la del lul.lià Llibre d’amice amat, a càrrec d’Eduardo Moga, la de Lo somni de Bernat Metge, a cura de Jor-di Carrión, o bé la de les poesies de Jordi de Sant Jordi, en versió del ja citat Micó.Així mateix, s’han iniciat converses per a la publicació de volums de característi-ques similars en francès, italià i alemany.Al marge de l’activitat estrictament editorial, la Barcino ha fet així mateix unesforç per donar a conèixer la feina feta, no només amb referència als nous vo-lums, sinó també als seus més de vuitanta anys de publicacions. En aquest sentit,la iniciativa més destacada que s’ha dut a terme ha estat l’exposició Clàssics i més.L’Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta, en la qual, alhora que es volhomenatjar la figura del seu fundador i de les persones que van col.laborar ambell, es fa un repàs de la història de l’editorial fins als nostres dies. Amb aquestamostra, i amb el catàleg que se n’ha preparat, la Barcino pretén reivindicar un, ahores d’ara, ja llarg recorregut que ha generat un ampli i sòlid fons bibliogràfic, i,al mateix temps, mostrar-se com el que és: una editorial ambiciosa que impulsaun seguit de projectes, vells i nous, sense perdre de vista els seus orígens i benconscient dels objectius que n’han marcat la trajectòria. L’exposició, inauguradael 19 de setembre de 2005 al Museu d’Història de Catalunya, de Barcelona, ini-ciarà a partir del gener de 2006 una itinerància per diversos indrets dels Països Ca-talans.JOAN SANTANACH I SUÑOLLlengua & Literatura, 18, 2007698Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 698

Catalan

L'Editorial Barcino, vells i nous reptes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOAN SANTANACH I SUÑOL
L’EDITORIAL BARCINO, VELLS I NOUS REPTES
Coincidint amb els vuitanta anys de la seva fundació, l’Editorial Barcino ha
iniciat un procés de renovació i ampliació d’activitats, que s’ha de reflectir —i, de
fet, ja es reflecteix— en els seus llibres, com també en la seva incidència pública. I
ho ha fet, com no podia ser d’altra manera, reconeixent i assumint plenament la
tasca duta a terme des de l’any 1924, inicialment sota la direcció de Josep Maria
de Casacuberta, fundador i ànima del projecte fins a la seva mort, el 1985, i pos-
teriorment per Amadeu-J. Soberanas, que n’ha estat el director literari fins al se-
tembre de 2005. A partir d’aquesta data la direcció intel.lectual de l’editorial ha es-
tat encarregada al Consell Assessor; aquesta institució, creada poc després de la
mort de Josep Maria de Casacuberta, va ser refundada i ampliada a l’inici del 2004
amb la voluntat d’impulsar les publicacions de l’editorial, millorar la implicació
del món acadèmic en aquesta tasca i encarar amb més garanties els reptes que
plantegen els canvis socials i acadèmics que actualment s’estan vivint. Així, als
tres membres encara actius del Consell original, Amadeu-J. Soberanas, Germà
Colón i Josep Massot, s’hi van afegir Lola Badia, Tomàs Martínez, Josep Pujol,
Albert Soler i qui signa aquestes ratlles, en qualitat de coordinador.
Sens dubte, al costat del reforçament de la línia més marcadament filològica i
científica que ha caracteritzat bona part de les iniciatives de la Barcino des dels
anys cinquanta i seixanta, l’altre gran àmbit en què cal fer un èmfasi especial és en
el de la difusió, és a dir, en l’elaboració de llibres que posin a l’abast del públic no
especialista els textos clàssics, i que alhora ho facin des del rigor que garanteix la
trajectòria de l’editorial. És des d’aquest doble vessant d’erudició —disculpeu el
terme— i de divulgació seriosa que l’editorial es planteja les seves actuacions. Val
a dir, això no obstant, que tenint en compte la naturalesa de la majoria d’aquestes
iniciatives, percebudes com a necessàries però ben sovint menys comercials del
que fóra desitjable, difícilment serien assumibles sense el suport de la Fundació
Lluís Carulla, que des de l’any 1972 ha fet seus els objectius de Casacuberta i hi
ha posat els mitjans necessaris per tirar-los endavant.
Com s’ha dit, doncs, l’editorial es planteja com una prioritat central el man-
teniment i, quan calgui, el reforç de les col.leccions vigents en els darrers temps,
dedicades sobretot a l’edició de textos antics, encara que habitualment inclouen
també veritables monografies literàries i històriques. Entre aquestes sèries, s’ha
d’esmentar en primer lloc Els Nostres Clàssics, que avui constitueix el fons més
Llengua & Literatura. Núm. 18 (2007), ps. 695-698
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 695
extens d’obres medievals catalanes editades amb criteris filològics de què dispo-
sem. La col.lecció, malgrat que el seu nom pugui induir a creure-ho, no recull no-
més les principals obres literàries, sinó també aquells textos útils per al coneixe-
ment del context en què van ser escrits els grans títols i que, per tant,
proporcionen claus per a la seva interpretació. D’aquesta manera, entre els dar-
rers llibres publicats trobem que, juntament amb les Homilies d’Organyà o les
poesies d’Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi, s’hi ha publicat un volum amb el
Llibre de Sent Soví i altres receptaris de cuina, la traducció medieval del Recull
d’exemples i miracles —veritable pedrera de narracions— o la del regiment de sa-
nitat conegut amb el nom de Quesits o perquens, obra del metge napolità Girola-
mo Manfredi. En les edicions previstes per a aviat es continuarà amb aquesta do-
ble orientació a l’hora de publicar textos, ja que al mateix temps que una nova
edició crítica del fonamental Somni de Bernat Metge, a cura de Stefano Cingola-
ni, apareixerà el darrer volum d’una obra jurídica de la magnitud i la importància
històrica dels Furs de València —n’han aparegut nou des de l’any 1970—, amb els
Furs extravagants, o furs situats fora de les rúbriques establertes en temps del rei
Jaume I, a cura de Germà Colón i Vicent Garcia Edo.
Al costat d’ENC cal situar-hi la Biblioteca Baró de Maldà, destinada als clàs-
sics catalans moderns, sèrie que, sovint a causa de la manca de textos editats amb
prou garanties, fins ara ha seguit una trajectòria una mica més erràtica que la pri-
mera. De moment, hi han aparegut tres volums —dos amb textos de Rafael d’A-
mat i de Cortada, a cura de Margarida Aritzeta, i el tercer amb el Dietari de Joa-
quim Aierdi, a cura de Vicent Josep Escartí. Un dels objectius primordials per a
la nova etapa és normalitzar la periodicitat d’aquesta col.lecció, que ha d’ajudar a
donar a conèixer les obres escrites durant un dels períodes més maltractats per la
historiografia literària autòctona. Actualment es treballa en la preparació de di-
versos títols; el primer que es preveu que hi aparegui és un volum dedicat al Tea-
tre burlesc del segle XVIII, a cura de Josep Maria Sala-Valldaura, al qual seguiran, a
més de textos del mateix Baró de Maldà, el Matalàs de tota llana de Joan Blanch,
l’obra de Pau Puig o una nova edició de les Memòries de Sebastià Casanovas.
A les dues altres col.leccions històriques encara obertes, s’hi inclouen textos i
estudis sobre el segle XIX català, especialment dedicats a la Renaixença i a qui en
va ser una de les figures principals, Jacint Verdaguer. Es tracta de les biblioteques
Renaixença i Verdagueriana, totes dues iniciades durant els anys cinquanta —el
1956 i el 1953, respectivament. D’aquestes, la que ha tingut una major continuïtat
ha estat la Biblioteca Verdagueriana, amb vint-i-cinc volums fins a l’any 2002,
que recullen bàsicament estudis sobre l’obra del poeta de Folgueroles i escrits
inèdits seus; al darrer volum publicat, per exemple, es donen a conèixer els Qua-
derns d’exorcismes en què Verdaguer anotava les paraules pronunciades pels su-
posats possessos durant les sessions d’exorcisme a què va assistir. Actualment és
en preparació el dotzè volum de l’Epistolari de Jacint Verdaguer. Pel que fa a la
Biblioteca Renaixença, es tracta d’una col.lecció que ja des dels seus orígens ha
tingut una continuïtat molt més espaiada —fins a l’any 1998, n’han aparegut set
Llengua & Literatura, 18, 2007696
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 696
volums—, on s’han inclòs algunes edicions de textos, però sobretot índexs i estu-
dis sobre publicacions periòdiques de l’època («Lo Verdader Català», «Lo Gay
Saber», «L’Avenç», «La Renaixença», i són en preparació, entre altres, els índexs
de la revista «El Eco de Euterpe», dirigida per Josep Anselm Clavé).
Pel que fa a l’àmbit més pròpiament de la divulgació, cal assenyalar el desen-
volupament de diverses iniciatives destinades sobretot a millorar l’accés als textos
medievals d’aquelles persones que s’hi encaren, no com a especialistes, sinó amb
la perspectiva de simples lectors interessats en la literatura —en un sentit ampli—
del període medieval. Des d’aquest punt de vista, un dels projectes més ambicio-
sos que l’editorial ha iniciat darrerament és una nova col.lecció, la Biblioteca Bar-
cino, amb la qual es pretén posar a l’abast del gran públic, com també dels estu-
diants de segon ensenyament i universitaris, els clàssics de la literatura catalana
antiga. Els textos que han de constituir la col.lecció, depenents en part de títols
publicats dins ENC, cosa que en garanteix la solvència filològica, són escrits amb
ortografia normalitzada i presenten anotacions que aclareixen el sentit dels pas-
satges difícils per a un lector del segle XXI, tant pel que fa a la distància lingüística
com cultural. La sèrie es va obrir amb una edició commemorativa del vuitè cen-
tenari de la redacció de les Homilies d’Organyà, que excepcionalment incloïa una
adaptació dels sis sermons de Quaresma al català modern i les traduccions caste-
llana i anglesa del text. És ben recent l’aparició del segon volum, una antologia de
Francesc Eiximenis on es recullen les idees del gironí sobre l’educació i la cultu-
ra, titulada Llibres, mestres i sermons; l’edició del volum ha anat a cura de David
Guixeras i Xavier Renedo, el qual també és l’autor dels estudis introductoris que
precedeixen els apartats de què es compon el llibre. Actualment es preparen di-
versos volums per a la col.lecció; de cara al 2006, és previst que es publiqui una an-
tologia d’Ausiàs March, a cura de Francesc-J. Gómez i Josep Pujol, i una edició
del Llibre de Sent Soví, a cura de Joan Santanach. Més endavant la sèrie acollirà
igualment una selecció del Llibre de contemplació de Ramon Llull, a cura de Jo-
sep Enric Rubio, un recull de poesia trobadoresca preparat per Miriam Cabré o
bé el Llibre dels fets de Jaume I, editat per Josep M. Pujol.
A mig camí entre la divulgació, la incursió en nous escenaris i l’elaboració
d’eines per als especialistes se situa una altra de les noves col.leccions de l’edito-
rial, la Biblioteca Digital, on es publiquen textos medievals en format CD-ROM.
El primer número de la sèrie, aparegut l’any 2000, a cura d’Antonio Lara Pozue-
lo i amb l’assessorament de Germà Colón, va constituir un primer intent d’oferir
una versió digital de les concordances i l’índex de mots de les poesies d’Ausiàs
March; la senzillesa del programari usat, però, va fer recomanable la cerca de so-
lucions que permetessin una major complexitat a l’hora de formular les interro-
gacions i d’obtenir resultats de la consulta dels textos. Així, doncs, es va optar per
aprofitar les àmplies prestacions que ofereix el programa d’interrogació textual
DBT, preparat per Eugenio Picchi, i, aplicant-lo de nou a la producció marquia-
na, enguany ha estat imprès el volum Ausiàs March, Poesies, banc de dades tex-
tual en DBT, a cura de Joan Santanach i Joan Torruella. Actualment Torruella
Crònica 697
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 697
col.labora amb Àngels Massip en l’elaboració d’un nou CD-ROM per a la col.lec-
ció, en què es recollirà el text del Llibre de les costums de Tortosa conservat en el
manuscrit datat l’any 1272.
Estretament relacionats amb la vocació de difondre el coneixement de les
obres més destacades de la literatura catalana medieval, s’han establert un seguit
de contactes, que en alguns casos s’han traduït ja en compromisos en ferm, per tal
de publicar versions a d’altres llengües d’aquestes obres. En primer lloc, cal es-
mentar l’acord signat amb l’editorial anglesa Tamesis, filial de Boydell & Brewer,
per a la publicació en coedició de diversos títols; es troben ja en un estat força
avançat d’elaboració una antologia d’Ausiàs March, Verse Translations of Thirty
Poems, a cura de Robert Archer, que constitueix la primera traducció anglesa en
vers de cançons de March, i The Catalan Expedition to the East, volum traduït
per Robert Hughes i amb una introducció del professor J. N. Hillgarth, on es re-
cullen els capítols de la Crònica que Ramon Muntaner va dedicar a l’anada a
l’Imperi bizantí dels almogàvers capitanejats per Roger de Flor.
D’altra banda, paral.lelament a les traduccions en anglès, s’ha impulsat la pu-
blicació conjunta entre Barcino i DVD Ediciones de diversos títols cabdals de la
producció literària catalana medieval. Entre les traduccions que es troben en pre-
paració, coordinades per José María Micó, cal esmentar la del lul.lià Llibre d’amic
e amat, a càrrec d’Eduardo Moga, la de Lo somni de Bernat Metge, a cura de Jor-
di Carrión, o bé la de les poesies de Jordi de Sant Jordi, en versió del ja citat Micó.
Així mateix, s’han iniciat converses per a la publicació de volums de característi-
ques similars en francès, italià i alemany.
Al marge de l’activitat estrictament editorial, la Barcino ha fet així mateix un
esforç per donar a conèixer la feina feta, no només amb referència als nous vo-
lums, sinó també als seus més de vuitanta anys de publicacions. En aquest sentit,
la iniciativa més destacada que s’ha dut a terme ha estat l’exposició Clàssics i més.
L’Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta, en la qual, alhora que es vol
homenatjar la figura del seu fundador i de les persones que van col.laborar amb
ell, es fa un repàs de la història de l’editorial fins als nostres dies. Amb aquesta
mostra, i amb el catàleg que se n’ha preparat, la Barcino pretén reivindicar un, a
hores d’ara, ja llarg recorregut que ha generat un ampli i sòlid fons bibliogràfic, i,
al mateix temps, mostrar-se com el que és: una editorial ambiciosa que impulsa
un seguit de projectes, vells i nous, sense perdre de vista els seus orígens i ben
conscient dels objectius que n’han marcat la trajectòria. L’exposició, inaugurada
el 19 de setembre de 2005 al Museu d’Història de Catalunya, de Barcelona, ini-
ciarà a partir del gener de 2006 una itinerància per diversos indrets dels Països Ca-
talans.
JOAN SANTANACH I SUÑOL
Llengua & Literatura, 18, 2007698
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 698


L'Editorial Barcino, vells i nous reptes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert