Serra Vilella, Alba

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 411-432
Ressenyes
Aquest llibre està format per les aportaci-
ons sobre la tanka de diferents especialis-
tes en la literatura catalana. La majoria 
d’aquestes contribucions procedeixen de la 
jornada La Tanka Catalana, organitzada 
pel grup d’investigació InterÀsia, Grup 
d’Investigació Interdisciplinari d’estudis 
d’Àsia Oriental, que va tenir lloc a la 
Facultat de Traducció i d’Interpretació de 
la Universitat Autònoma de Barcelona el 
març del 2010. es tracta d’una obra molt 
recomanable, tant pel contingut, interes-
santíssim, com per la organització dels 
capítols i l’estil de cada autor, que en fan la 
lectura molt agradable.
el volum es divideix en tres blocs: en 
el primer cada estudi se centra en un autor 
o autors concrets; el segon, titulat «Mira-
des transversals», tracta temes relacionats 
amb la tanka en la literatura catalana; l’úl-
tim, titulat «Conreu», mostra en primera 
persona l’experiència de dos escriptors 
catalans actuals que han emprat aquesta 
forma poètica.
el primer bloc repassa el paper de la 
tanka en la producció poètica dels autors 
més destacats dels inicis de l’adaptació 
d’aquest gènere al català. L’anàlisi dels 
diferents autors inclou des del context lite-
rari fins al context social i personal, tots els 
factors que els van influir per a adoptar la 
forma de la tanka i que alhora hi van dei-
xar empremta pel que fa a l’estil i la temà-
tica. De fet, creiem que aquests estudis són 
no sols apropiats per al gaudi de les tankes 
sinó fins i tot necessaris, ja que, un cop 
conegudes les circumstàncies en què van 
ser escrites, la lectura adquireix una pro-
funditat nova i cada paraula hi pren vida.
Resulta molt interessant descobrir la 
relació personal que van mantenir cadas-
cun d’aquests poetes amb Carles Riba, 
introductor d’aquest gènere literari japonès 
a Catalunya, i com això es reflecteix en la 
seva poesia. La informació que ofereixen 
els diferents estudis es complementa i per-
met obtenir una visió molt àmplia de la 
qüestió, incloent-hi les característiques 
particulars de la tanka de cadascun d’ells.
Mercè Boixareu ofereix una perspecti-
va del pas de la tanka per la literatura de 
Carles Riba i Màrius Torres i, citant la cor-
respondència entre aquests dos poetes, 
mostra l’actitud que tenien vers la tanka i 
com aquesta forma reflecteix les seves 
emocions i experiències vitals. Ramon Far-
rés també analitza la relació amb el mes- 
tre de dos deixebles de Riba, segimon 
Boixareu, Mercè (et al.); Mas López, Jordi (ed.)
La tanka catalana 
santa Coloma de Queralt: Obrador edèndum, Publicacions URV, 2011, 210 p.
412 Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 Ressenyes
serrallonga i Jesús Massip, i el seu estil 
particular.
Abraham Mohino explica amb detall 
el context personal en què Rosa Leveroni 
va crear les seves tankes a l’estil amorós, 
que va començar a escriure en els seus 
quaderns íntims. És molt interessant l’anà-
lisi del diàleg poètic de Leveroni amb Car-
les Riba, que recorda el costum de l’antiga 
noblesa japonesa d’utilitzar la poesia com 
a mitjà de comunicació entre enamorats.
Rosa Delor analitza les tankes de sal-
vador espriu i les relaciona amb el zen. 
Les seves tankes, que suposen un acosta-
ment a la forma de pensament zen, aparei-
xen integrades amb naturalitat en l’obra 
d’espriu, sense especificar expressament 
que es tracti de tankes. 
el contacte entre les literatures del 
Japó i Catalunya, per bé que indirecte (per 
mitjà d’altres literatures), va produir una 
nova forma poètica, la tanka catalana, que 
va arrelar amb força en la nostra literatura, 
a diferència d’altres cultures europees en 
què no va sobrepassar els límits dels cer-
cles orientalistes, com mostren aquests 
estudis. Així doncs, malgrat la considera-
ció de la tanka com a «poesia menor» per 
la presentació que en féu Carles Riba i el 
tractament que se li ha donat en general 
dins de l’estudi de la nostra literatura, Jordi 
Mas López posa en dubte aquesta valora-
ció i la contrasta amb la realitat. el seu 
estudi analitza no sols les opinions explíci-
tes dels autors estudiats sobre la rellevàn-
cia de la tanka, sinó també les seves 
accions i decisions, que ens permeten des-
cobrir implicacions més enllà dels prejudi-
cis que influïen en les seves paraules.
Malgrat la intenció explícita de Carles 
Riba d’utilitzar la tanka només per a la 
seva mètrica i deixar de banda qualsevol 
altra característica referent al contingut i 
l’estil, hi ha una característica destacada de 
les tankes japoneses que es pot observar en 
algunes tankes catalanes: el reflex de les 
estacions i el pas del temps. Denise Boyer 
analitza el model català de «tankes estacio-
nals», tant pel que fa a motius estacionals 
importats, com el rossinyol (uguisu), com 
propis, com les flors de l’ametller. D’altra 
banda, enric Bou reflexiona sobre els 
aspectes locals i orientals de la tanka cata-
lana al voltant de dos temes: l’expressió de 
les emocions i el caràcter de sèrie o enu-
meració. 
Finalment els estudis de Miquel Des-
clot i de susanna Rafart estan escrits en un 
to un xic més literari, la qual cosa s’adiu 
molt al tipus d’aportacions que fan: l’expe-
riència pròpia en relació amb la tanka. 
Miquel Desclot ens explica els motius que 
el van portar a traduir tankes japoneses i 
editar-ne un volum, Per tot coixí les herbes, 
i posteriorment publicar dos llibres de tan-
kes pròpies. susanna Rafart reflexiona 
sobre alguns aspectes de la tanka, com ara 
la idoneïtat de la forma, el ritme, que ens 
resulta familiar perquè recorda un refrany o 
bé un decasíl·lab, i l’estil nominal, que la fa 
molt adequada per a acompanyar imatges.
en resum, el llibre permet endinsar-se 
en el món dels poetes estudiats i entendre 
les seves motivacions envers la tanka, les 
emocions que hi expressen i els diàlegs 
que aquesta forma va propiciar. D’altra 
banda, també aporta una anàlisi acurada de 
les característiques de la tanka catalana i 
els punts en comú amb la seva font japone-
sa, com també de les divergències que la 
defineixen i la converteixen en un gènere 
amb entitat pròpia. Alhora constitueix un 
exemple excel·lent de comunicació inter-
cultural i de la dimensió que va adquirir ja 
en aquella època, en què no existien les 
tecnologies de la informació actuals. I és 
ben probable, a més, que després de llegir 
aquest llibre el lector tingui ganes de llegir 
més estudis dels autors del volum i més 
tankes dels poetes estudiats, i, fins i tot, de 
provar d’escriure alguna tanka pròpia en 
català.
Alba Serra Vilella
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació


BOIXAREU, Mercè (et al. ) ; MAS LÓPEZ, Jordi (ed. ). La tanka catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert