Casas-Tost, Helena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 329
bloc teòric. Si calgués destacar-ne alguna
imperfecció, diríem que el lector es queda
amb ganes de saber-ne més coses —bon sen-
yal, d’altra banda. I és que l’aparell teòric i
metodològic (sis capítols) és molt més extens
que l’anàlisi i les conclusions (dos capítols),
cosa que ens fa plantejar si en la publicació
en forma de llibre no hauria estat més útil
resumir el bloc teòric, prescindint d’aspectes
que es troben reiteradament en les tesis doc-
torals d’aquest àmbit, i estendre més l’anà-
lisi i les conclusions. De tota manera, és fàcil
rebatre aquesta apreciació en constatar que
aquest bloc inicial permet enquadrar l’anà-
lisi en un marc pluridisciplinar perfectament
relacionat.
Al final del volum hi ha tres annexos
que no podem passar per alt: el primer pre-
senta una mostra de referències culturals i
intertextuals contingudes en alguns acudits
del corpus, el segon ofereix una llista de per-
sonatges secundaris de la sèrie que aparei-
xen en els episodis analitzats i el tercer, un
seguit de webs d’interès on el lector pot
completar la informació sobre la sèrie, sobre
el seu creador, sobre sèries similars i sobre el
doblatge en general.
En conclusió, es tracta d’un volum molt
recomanable sobre la traducció de l’humor
en textos audiovisuals que parteix d’una
recerca detallada. Cal celebrar que treballs
com aquests no es quedin en forma de tesi
doctoral no publicada sinó que arribin a la
comunitat científica en forma de llibre.
Anna Matamala
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació
El llibre Interjeccions i lexicografia. Anàlisi
de les interjeccions d’un corpus audiovisual
i proposta de representació lexicogràfica és
fruit d’una tesi doctoral guardonada amb el
Premi Joan Coromines de Lexicografia i
Onomàstica 2005. Es tracta d’un estudi
exhaustiu i minuciós d’una categoria gra-
matical, la interjecció, que ha estat tradicio-
nalment menystinguda des del punt de vista
lingüístic i també de la traducció. Una de les
causes que expliquen aquesta situació és l’es-
treta relació que tenen aquestes peces amb
l’oralitat. És per això que aquest estudi es
basa en un corpus audiovisual de comèdies
de situació originals i doblades, l’elabora-
ció del qual constitueix en si mateix una de
les innovacions i aportacions més destaca-
des de l’obra. Matamala presenta una visió
completa i integradora de les interjeccions
des de tres vessants complementaris: el teò-
ric, el descriptiu i l’aplicat. Aquests són pre-
cisament els tres grans blocs que componen
aquest treball: una primera part eminentment
teòrica, seguida d’un segon bloc descriptiu,
subdividit en diversos capítols on es des-
criuen les interjeccions des de diferents punts
de vista, i, finalment, un tercer bloc aplicat,
on s’aborden les qüestions lexicogràfiques,
incloent-hi la proposta de disseny d’una nova
aplicació lexicogràfica que reculli aquestes
unitats lingüístiques.
La part teòrica, que comprèn els tres pri-
mers capítols, parteix d’un repàs exhaustiu
del tractament de les interjeccions en obres
de diferent caire i enfocament, que d’una
manera o altra recullen i descriuen aquestes
peces: des de gramàtiques, estudis de fraseo-
logia i monografies o articles científics
centrats en les interjeccions; a estudis prag-
maticodiscursius, propostes basades en l’anà-
lisi de la conversa o, fins i tot, treballs sobre
paralingüística. La revisió de l’estat de la
qüestió acaba amb la proposta integradora
de Cuenca basada en la lingüística cogniti-
MATAMALA RIPOLL, Anna
Interjeccions i lexicografia. Anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i
proposta de representació lexicogràfica
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 472 p.
va i que constitueix un dels dos pilars del
marc teòric que l’autora desenvolupa a bas-
tament en el tercer capítol, tot remarcant la
idoneïtat de la teoria del prototip i de la gra-
maticalització en l’estudi d’unes peces que
han suscitat nombrosos interrogants des del
punt de vista teòric pel que fa a la seva cate-
gorització. El segon pilar és l’enfocament
pragmaticodiscursiu i els estudis de l’anàli-
si de la conversa i la paralingüística, que per-
meten donar compte de l’ús real de les
interjeccions en la conversa, la qual cosa es
pot comprovar en el bloc descriptiu i que
s’exemplifica gràcies al corpus audiovisual
creat.
En el segon bloc, partint d’aquest cor-
pus i de les bases teòriques exposades,
Matamala descriu les interjeccions de mane-
ra detallada. En cadascun dels capítols d’a-
quest bloc s’estudien diferents aspectes
rellevants d’aquestes unitats, més enllà de
les qüestions semanticopragmàtiques, impres-
cindibles per a l’elaboració d’una aplicació
lexicogràfica. Així, en el cinquè capítol es
tracten aspectes fonològics, entonatius i mor-
fològics. Entre d’altres coses, s’aclareix la
relació de les interjeccions amb la parallen-
gua, bo i establint un continu en un extrem
del qual trobem elements que efectivament
queden fora de la llengua i en l’altre unitats
plenament lingüístiques que constitueixen
els elements més prototípics de la seva cate-
goria, i entre aquests dos pols hi ha unitats
integrades a la llengua, però més perifèri-
ques. D’altra banda, s’aprecien diversos graus
de gramaticalització en relació amb les inter-
jeccions impròpies, que també presenten dife-
rents nivells de prototipicitat.
En el capítol següent s’aborden els
aspectes sintàctics de les interjeccions.
D’acord amb les dades extretes del corpus,
s’aprecia que hi ha interjeccions que funcio-
nen de manera aïllada i d’altres que es com-
binen amb d’altres elements, així com en
quina posició solen aparèixer. L’autora rela-
ciona aquests dos factors —la combinació i
posició de les interjeccions— amb les fun-
cions del llenguatge de Jakobson, de mane-
ra que es poden observar tendències i
associar els diferents tipus d’interjeccions i
de combinacions amb la posició que ocupen
en l’oració i el valor comunicatiu que tenen.
Atès que el corpus creat consta d’un subcor-
pus català i un altre de doblat de l’anglès
(que inclou original i traducció) també es
poden establir paral·lelismes entre el com-
portament sintàctic de les interjeccions en
aquestes dues llengües.
Els aspectes semanticopragmàtics es
tracten en el sisè i setè capítols. Aquí s’es-
tudien les funcions comunicatives que duen
a terme les interjeccions i els valors que
transmeten. L’autora constata que les inter-
jeccions poden activar més d’un valor i que
elements com ara la gestualitat o l’entona-
ció poden jugar un paper determinant a l’ho-
ra d’afegir valors o modificar-los i a més
analitza quin tipus d’interjecció és més fle-
xible als canvis. En connexió amb això, estu-
dia la polisèmia d’aquestes peces i conclou
que la majoria de les interjeccions del cor-
pus treballat són polisèmiques.
Sota el paraigua d’elements relacionats
amb l’anàlisi del discurs, el de la conversa
o la pragmàtica en general, el vuitè capítol se
centra en els aspectes pragmaticodiscursius
de les interjeccions, peces clau en la cons-
trucció del discurs i de la conversa. En
aquest cas, Matamala explica aquestes peces
en el context de la teoria de la rellevància i
en conceptes griceans, així com també com
a realitzacions lingüístiques de la cortesia,
seguint els postulats de Brown i Levinson.
A més, presenta el vincle existent entre ges-
tualitat i interjeccions, tot i que destaca la
manca d’interferències que a priori es podria
pensar que hi ha entre una parella de llen-
gües com ara el català i l’anglès. Malgrat
això, la relació entre interjeccions i llenguat-
ge no verbal és sens dubte un element que
cal tenir en compte, sobretot tractant-se d’un
corpus audiovisual, i que en un corpus
ampliat o amb parelles de llengües de cul-
tures més llunyanes podria ser més rellevant.
Finalment, en el novè capítol s’aborden
aspectes traductològics, emmarcats en la
modalitat del doblatge, de la qual es desta-
quen les limitacions i els agents implicats,
330 Quaderns. Rev. trad. 16, 2008 Ressenyes
Ressenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 331
alguns dels quals, tal com exposa l’autora,
incideixen directament sobre l’ús i selecció
d’interjeccions, més enllà del paper exercit
pel traductor. A banda del valor pragmàtic
d’aquestes peces, s’apunta que en el procés
de traducció cal tenir present altres factors,
com ara el registre i la freqüència. Finalment,
l’anàlisi de la traducció també posa sobre la
taula la vacil·lació ortogràfica de formes poc
fixades i no recollides pels diccionaris, que
dificulten el paper del traductor.
Amb voluntat d’elaborar una eina pràc-
tica que superi les mancances detectades en
els diccionaris existents, el darrer bloc pre-
senta una proposta d’aplicació lexicogràfi-
ca innovadora. Abans, però, l’autora fa una
anàlisi lexicogràfica de diferents obres en
català i anglès i del tractament lexicogràfic
de les interjeccions. Posa de relleu diferents
tipus de problemes, com ara la manca d’in-
clusió d’entrades o de valors en les defini-
cions de certes entrades, la falta de
contextualitzadors, d’exemples, etc. Un cop
analitzats els punts forts i dèbils d’aquestes
obres, presenta el prototip d’una aplicació
lexicogràfica amb suport digital. Aquest
suport i el disseny d’aquesta eina permeten
múltiples vies d’accés a la informació, la
qual cosa resulta de gran utilitat per als usua-
ris per a qui està pensada, entre els quals
destaquen els traductors. D’altra banda, inte-
gra elements textuals, sonors i gràfics en les
definicions i exemples de cada entrada, tot
ampliant el corpus a textos audiovisuals, que
tradicionalment han quedat fora dels diccio-
naris, però que són d’allò més rellevants en
l’estudi i ús real de les interjeccions.
En conclusió, ens trobem davant d’una
publicació que sens dubte resultarà d’interès
i serà de gran utilitat per a acadèmics i pro-
fessionals de la llengua, en general, i de la
traducció, en particular. Més enllà d’apro-
fundir en qüestions teòriques, exposades amb
molta claredat, Interjeccions i lexicografia.
Anàlisi de les interjeccions d’un corpus
audiovisual i proposta de representació lexi-
cogràfica neix amb una voluntat d’anar un
pas enllà i integrar la teoria amb la pràctica,
la qual cosa Matamala aconsegueix amb èxit
amb la proposta que fa d’una eina lexicogrà-
fica innovadora, digital, hipermodal i que
supera les mancances tradicionals dels dic-
cionaris en paper. La metodologia emprada,
fent ús d’un corpus audiovisual, reforça els
resultats obtinguts i obre noves vies d’estu-
di tant pel que fa a aspectes pròpiament lin-
güístics, com de la traducció i també de la
lexicografia.
Helena Casas-Tost
Departament de Traducció i d’Interpretació
Universitat Autònoma de Barcelona
A lo largo de los últimos años hemos pro-
curado difundir con puntualidad las nove-
dades bibliográficas de la traductología
brasileña, siempre sorprendentemente rica
y variada, aunque de modo injusto bastante
desconocida entre nosotros. En esta ocasión,
prosiguiendo el mismo empeño, prestare-
mos atención a una aportación reciente sobre
el fenómeno de las traducciones de autor. Se
trata de la monografía titulada A Tradução
como um Outro Original («Como é» de
Samuel Beckett), de Ana Helena Souza, doc-
tora en Teoría Literaria y Literatura Com-
parada.
Se debe señalar que no es éste, cierta-
mente, el único estudio dedicado en tierras
brasileñas a la autotraducción, lo que es una
prueba más del incansable dinamismo que
la investigación traductológica ha alcanza-
do en este país. Mencionemos, por ejemplo,
las contribuciones A invenção do original
via tradução, pseudotradução e auto-tra-
SOUZA, Ana Helena
A Tradução como um Outro Original («Como é» de Samuel Beckett)
Rio de Janeiro: 7Letras, 2007. 173 p.


MATAMALA RIPOLL, Anna. Interjeccions i lexicografia. Anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i proposta de representació lexicogràfica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert