Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva repercussió en el camp de la traductologia.Novelist, essayist, politician, cultural activist, theatre engagée and translator of more than thirty books, Maria Aurèlia Capmany is the author of a vast work clearly characterised by ideological commitment, particularly with respect to feminist issues. Virginia Woolf and Simone de Beauvoir are her main sources of theory and vitality, and although she never translated them, Capmany would act as their cultural and ideological mediator in Catalonia, recommending translations of their works to publishers, writing prologues, emulating them, adapting their concepts and imagery and so on. Marguerite Duras, whose Un dic contra el Pacífic (1965) she translated, is another influential feminine literary source. This article aims to formulate Capmany’s feminism and its implications where translation is concerned
