La pol·linització defectuosa de l'ametller produeix pèrdues de producció i fa baixar la mitjana de la producció nacional. En la pol·linització intervenen una sèrie de factors que cal conèixer. És cosa sabuda que l'ametller es molt sovint autoincompatible, i aleshores el pollen ha de venir d'altres varietats fins a l'estigma de la flor de la productora i per això, cal que en cada plantació hi hagi una o més varietats pol·linitzadores.
La fecundació es manifesta externament pel fet de marcir-se l'estigma i la zona propera de l'estil, i es verifica quan l'ovari creix.
Fins ara semblava que n'hi havia prou que hi hagués 2 varietats o més, en el
camp, però l'experiència recent ha fet veure que hi ha necessitats mes concretes. La coincidència en la floració de les varietats presents és necessària perquè totes les flors que s'obrin tinguin iguals possibilitats de fecundació. El període més adequat de la pol·linització és en els tres dies següents d'obrir-se la flor. La plena floració és quan el 50 % de botons
florals ja s'han obert, i el final quan se n'han obert el 90 %.
Com que les abelles són els insectes pol·linitzadors més efectius, és recomanat per diversos autors que hi hagi 2,5 a 5 ruscs per hectàrea.
La proporció ideal de pollinitzadors seria del 50 % i coincidint amb l'època de floració. Però si això no es creu convenient, pot reduir-se, sense baixar, però, del 25 %. Si a la floració les temperatures són baixes, encara que no arribin a 0°, pot haver-hi reducció de collita perquè això pot afectar l'activitat dels insectes i també el creixement del tub
Pol·línic. En l'ametller, el creixement d'aquest tub és satisfactori passant dels 10-12°C, normal a 18-27° i òptim al voltant dels 25°. A més de 27°, s'accelera l'envelliment de l'òvul. Si les flors han estat pol·linitzades però no fecundades, s'inicia el desenvolupament de
l'ovari fins al tamany pèsol i cau 2-3 setmanes després d'acabar la floració. El tub pol·línic ha d'arribar a l'òvul per a fecundar-lo. Si el seu creixement és molt lent o comença massa tard, pot passar que arribi al sac embrionari quan aquest sigui ja senescent. Normalment la longevitat de l'òvul es de 6-8 dies després d'obrir-se la flor.La polinización defectuos del almendro produce pérdidas de producción y hace que descienda la media de la producción nacional. En la polinización intervienen una serie de factores que hay que conocer. Es sabido que el almendro es a menudo autoincompatible, y entonces el polen tiene que venir de otras variedades hasta el estigma de la flor de la productora y por ello es necesario que en cada plantación haya una o más variedades
polinizadoras.
La fecundación se manifiesta externamente por el hecho de que el estigma y la zona próxima del estilo se marchitan, y se verifica cuando el ovario crece.
Hasta ahora parecía que era suficiente que hubiese 2 variedades o más en el campo, pero la experiencia reciente ha demostrado que hay necesidades más concretas. La coincidència en la floración de las variedades presentes es necesaria para que todas las flores que se abren tengan iguales posibilidades de fecundación. El período más adecuado para
la polinización es durante los tres días siguientes a la abertura de la flor. La plena floración es cuando el 50° de los botones florales ya se han abierto, y el final cuando se ya han abierto el 90°.
Dado que las abejas son los insectos polinizadores más efectivos, diversos autores recomiendan que haya de 2,5 a 5 colmenas por hectárea.
La proporción ideal de polinizadores sería del 50 ° y coincidiendo con la época de floración. Pero si ello no se cree conveniente, se puede reducir, sin bajar, no obstante, del 25°.
Si en la floración las temperaturas son bajas, aunque no lleguen a 0 °, puede haver una reducción de la cosecha porque ello puede afectar a la actividad de los insectos y también al crecimiento del tubo polínico. En el almendro, el crecimiento de este tuvo es satisfactorio a partir de los 10-12°, normal a 18-27° y óptimo a los 25°. A más de 27°, se acelera el envejecimiento del óvulo. Si las flores han sido polinizadas paro no fecundadas, se inicia el desarrollo del ovario hasta el tamaño «guisante», para caer 2-3 semanas después de terminada la floración. El tubo polínico tiene que llegar al óvulo para fecundarlo.
Si su crecimento es muy lento o empieza demasiado tarde, puede suceder que llegue al saco embrionario cuando éste ya sea senescente. Normalmente, la longevidad del óvulo es de 6-8 días después de abrirse la flor
