Montaner i Giró, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PLANTES SILVESTRES PER A ÚS ORNAMENTAL
Josep Montaner i Giró *
1. INTRODUCCIÓ
Catalunya compta amb una gran diversitat fitogenètica, que presenta
grans possibilitats pel seu ús ornamental. Però aquest capital vegetal, fins
ara, només ha estat aprofitat per altres països perquè han disposat d’ade-
quades estructures empresarials, tecnològiques i comercials.
Des de l’any 1987, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària
(IRTA) està treballant en aquest tema, i va ser el 1992 quan va obtenir els
primers resultats.
Investigació Ornamental SA (INORSA), creada el 1992, va tenir la missió
de posar les bases per a la transferència i la comercialització dels productes
obtinguts. Així, va engegar el projecte IRTA-INORSA per obtenir plantes de
jardineria, a base d’espècies silvestres.
2. EL PROJECTE DE L’IRTA CONSTA DE TRES LÍNIES D’ACTIVITATS
– Adaptació al cultiu d’espècies silvestres de Limonium
– Selecció d’espècies del gènere Aquilegia, pel cultiu en test
– Recolecció i avaluació de plantes silvestres mediterrànies
De la tercera activitat, es van detallar les espècies avaluades fins el 1992.
2.1. El Limonium olympic
El gènere Limonium o Statice ja és conegut en floricultura. El seu cultiu
tradicional ha tingut últimament un important desenvolupament. Les espè-
cies conegudes són: Limonium fruticans, L.latifolium, L.ornatum, Lsinua-
tum, L.suworowii, i L.tataricum.
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 79
* Institució Catalana d’Estudis Agraris, Carrer del Carme, 47, 08001 BARCELONA
L’objecte de la primera realització de l’IRTA-INORSA va ser una espècie
de Limonium, silvestre en bona part del litoral mediterrani, concretamente
el Limonium serotinum, totalment desconegut com a planta de jardí. És re-
sistent a la salinitat, creix a l’aire lliure i és molt poc exigent en el reg. 
Es va denominar Limonium olympic perquè va ser la base dels rams lliu-
rats amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Aquesta creació de l’IRTA-INORSA va aconseguir, per primera vegada,
que una empresa catalana exportés la seva tecnologia. L’empresa israelí
Danzigher va subscriure un acord de «transferència tecnològica», pel qual
Danzigher tenia la distribució en exclusiva del Limonium olympic a Israel,
Turquia i Egipte. La empresa catalana tingué, com a contraprestació, un 
royalty per cada unitat de planta venuda.
2.2. L’Aquilegia
En segon lloc, es va treballar amb el gènere Aquilegia, concretament l’A.
vulgaris, amb flors molt característiques, en forma de campaneta amb un es-
peró. Essent de color blau, l’objectiu era obtenir altres colors: blanc, rosa,
groc i mixtos. També interessava que la planta fos més compacte i de tija més
curta, en comparació a les cultivades fins aleshores. Els resultats esperats han
estat diferits a causa de la sensibilitat pels paràsits com aranyes, trips, etc.
2.3. Algunes espècies silvestres en fase d’avaluació per l’IRTA
Artemisia pedemontana Lotus creticus
Achillea millefolium Lotus corniculatus
Anthyllis vulneraria Mirsiphyllum asparagoides
Caltha palustris Myrtus communis
Cistus salvifolius Ononix natrix
Convulvulus cantabrica Petrocoptis pyrenaica
Coronilla minima Peocama pendula
Corydalis ochhroleyca Potentilla sp
Dephinium cassanieanum Pulsatilla vulgaris
Dianthus subacaulis Pulsatilla alba
Filipendula vulgaris Saxifraga sp
Festuca sp Sedum sp
Fumaria sp Silene alpestris
Hippocrepis sp Ranunculus ficaria
Globularia alypum Reseda complicata
Halimium umbellatum Trollius europaeus
Hypericum polyphyllun Thymus vulgaris
Isatis trinchana Teucrium heterophyllum
80 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98
També van ser objecte de prospecció les següents lleguminoses per jar-
dineria: Cytysus scoparius, Genista sp, Spartium junceum, Acacia, etc.
3. UN TREBALL DEL SERVEI DE PARCS I JARDINS DE MÚRCIA
Amb una experiència de quatre anys, s’aconseguiren conèixer diverses
plantes noves, originàries d’Àfrica del Sud, d’Àsia i d’Austràlia. Es tracta, en-
tre d’altres, de Grewia (Àfrica del Sud), Dais (Àfrica del Sud), Brachylaena
(Àfrica del Sud) i Sesbania (Brasil). Totes quatre ja eren conegudes com a
plantes de jardí ja que figuren en el llibre Las plantas de jardín cultivadas en
España, de Joan Pañella (1991).
4. PRIMER CATÀLEG DE NOVES VARIETATS DE FLOR. 
IRTA-INORSA
El 20 de novembre de 1993, al Centre IRTA de Cabrils, es va presentar el
primer catàleg realitzat per INORSA que representà que, per primera vega-
da, es feien públiques unes investigacions, que responien a cinc anys de tre-
balls, des de 1988 fins 1993.
En primer lloc, es va parlar del Limonium olympic, ja conegut, al qual es
van afegir els següents:
• Limonium sinensis, var SUNLIGHT. Origen silvestre. Flor groga
• Limonium pectinatum, var MEDIROSE. Origen silvestre. Flor rosa
• Limonium perezii, var BLUE ART. Origen silvestre. Flor blava
Les noves varietats de clavell procedeixen de progenitors coneguts en
jardineria, i totalitzen vuit clavells nous.
Pere Cabot, incorporat a l’equip investigador a principi de 1993, inicià
l’estudi de noves espècies silvestres per usar en jardineria, flor tallada, verd
ornamental d’acompanyament o test.
Pel que fa al clavell, es recorre a la hibridació interespecífica entre espè-
cies silvestres de Dianthus.
5. TAPISSANTS SILVESTRES PER A JARDINERIA
En el Congrés d’Horticultura de Portugal de 1996 es va presentar un as-
saig sobre la capacitat entapissadora de quatre plantes silvestres.
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 81
Els autors són Pere Cabot, de l’IRTA de Cabrils, també autor d’altres estu-
dis citats, i Josep M. Pagès, de l’Associació de Viveristes de Girona.
L’assaig demostra que la capacitat entapissadora de dues de les espècies
estudiades és superior a la dels dos testimonis, que van ser la Hypericum
calycinum i l’Arctostaphylos uva-ursi.
El Lotus creticus (ja conegut en jardineria) i la Hypericum polyphyllum
(silvestre) són les espècies que han destacat. La Putoria calabrica (silvestre)
i la Heuchera sanguinea (coneguda en jardineria) han tingut resultats infe-
riors als testimonis.
Les espècies silvestres van ser arrelades a partir d’un esqueix realitzat a
l’IRTA de Cabrils, pels autors. Els testimonis van ser en plantes d’un any,
produïdes per un viver comercial.
En el quadre següents es resumeixen els resultats de les experiències,
junt amb les característiques de les floracions.
Nom Espai tapissat, Color flor Època de la floració
cm2
Lotus creticus 900 groga de maig a setembre
raïm terminal
Hypericum polyphyllum 700 groc brillant de maig a agost
raïm terminal
Arctostaphylos uva-ursi 400 rosada o blanquinosa de maig a juliol
(testimoni) raïm terminal
Hypericum calycinum 380 groc brillant de maig a setembre
(testimoni) solitària terminal
Putoria calabrica 440 rosa blanquinosa de juny a octubre
raïm terminal
Heuchera sanguinea 380 vermell rosat d’abril a agost
acampanada
El Lotus creticus omplí el seu espai (900 cm2) en tres mesos i mig. En se-
gon lloc, la Hypericum polyphyllum, amb (700 cm2), i amb el mateix temps
la Putoria calabrica, aporta un recobriment de gran densitat.
La Hypericum polyphyllum podria substituir a la H. calycynum ja que és
resistent al rovell.
82 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98
Aquestes tapissants poden tenir aplicació en jardineria, fins i tot en zones
d’autopistes, en llocs irregulars i inaccessibles.
Les tapissants protegeixen el terreny de l’erosió i redueixen l’evaporació
del sòl. En aquest cas, la seva rusticitat facilita la seva implantació i s’adap-
ten al paisatge.
6. DES DE LA PLANTA SILVESTRE FINS A LA VARIETAT COMERCIAL
El procés que se segueix fins a l’obtenció de varietats comercials es de-
senvolupa en cinc fases:
1. Prospecció, elaboració d’un llistat de gèneres i espècies considerats
d’interès.
2. Recol·lecció, preferentment llavor. També es pot utilitzar la reproduc-
ció vegetativa.
3. Obtinguda la llavor, s’estudia el procés de multiplicació i s’avalua la
seva viabilitat, així com el control de poblacions per evitar la introducció de
plantes invasores.
4. Amb resultats positius, s’entra a la fase de domesticació: s’estudia la
tècnica de cultiu, el possible ús ornamental i les diferents modalitats de cul-
tiu. Finalment es preparen les formes de presentació.
5. Transferència al sector. Aquesta era la missió d’INORSA, durant el seu
curt període de funcionament. És necessari presentar les noves espècies o
varietats als professionals a través d’associacions de productors. I, paral·lela-
ment, cal conscienciar al consumidor sobre els avantatges de la planta sil-
vestre i autòctona. Aquesta última, pot ser silvestre o cultivada.
El sector productor de planta, en aquest cas la cooperativa de viveristes
CORMA, manifestà que havien realitzat importants esforços per produir
planta autòctona, però que no s’acabava d’introduir al mercat. També, van
comentar que, sovint, les «novetats» presentades eren espècies procedents
del mediterrani o exòtiques, ja conegudes però poc utilitzades i, en general,
sense figurar en els circuits comercials.
El comentari de CORMA sobre la major producció pel jardí que pels
punts de venda, es refereix concretament a clients de gardens i de xalets. És
molt important, però, la producció per obres públiques, que demana grans
quantitats de plantes i, que el no poder reunir-les aquí, fa que s’hagin d’ad-
quirir a l’estranger, principalment a Itàlia.
QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98 83
Els avantatges de la planta silvestre (major resistència, fàcil adaptació,
mínim manteniment) en són una bona promoció i més si presenta floració
interessant. Les realitats aconseguides i les perspectives dels treballs en curs,
són una garantia de la lògica difusió d’aquest important recurs per la jardi-
neria.
BIBLIOGRAFIA
CABOT, P. de (1997). «Tapizantes silvestres: nuevas espécies con futuro».
Plant Flor, núm. 2, p. 49.
– «Intensa investigación para encontrar las mejores espècies mediterranias».
Plant Flor, núm. 2, p. 49.
MONTANER, J. de (1993). [Proyecto IRTA-INORSA], «Plantas silvestres para uso
ornamental». Plant Flor, núm. 5, p. 50.
– «Presentación del catálogo de nuevas variedades de flor en Cabrils». Plant
Flor, núm. 6, p. 22.
PAÑELLA, J. de (1991). Las plantas de jardín cultivadas en España. Floraprint 
REDACCIÓ (1996). VI Jornada puertas abiertas CORMA. «Comercialización de
la planta autòctona». Plant Flor, núm. 5, p. 20.
– «Ecofisiología: la planta autóctona y el ambiente». Plant Flor, núm. 5 i 6, 
p. 64.
84 QUADERNS AGRARIS 23 desembre 98


Plantes silvestres per a ús ornamental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert