Villalonga, Joan Carles

Hemeroteca Cientifica Catalana

Un Mot fantasma: poltre d'eruga

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 363-367
DOI: 10.2436/20.2500.01.61
UN MOT FANTASMA: POLTRE D’ERUGA
Joan Carles Villalonga Terrassa
TERMCAT
 El projecte Recull de noms catalans de plantes, fruit d’una iniciativa conjunta del 
Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i del 
TERMCAT, Centre de Terminologia, aplega prop de 30.000 denominacions catalanes 
referides a uns 6.200 tàxons botànics, procedents del buidatge d’unes 300 obres botàni-
ques especialitzades de tots els territoris de parla catalana, entre les quals Els noms de les 
plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans (1981), a més de tota la informació 
fitonímica continguda en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Ins-
titut d’Estudis Catalans (DIEC2). El febrer de 2009 se’n va publicar una primera versió 
en línia, no definitiva (Vallès, 2009).
 Un d’aquests fitònims que recull el DIEC2, i que ja figurava en la primera edició del 
diccionari normatiu (DIEC1), és poltre d’eruga, referit a l’espècie Briza maxima, que hi 
apareix com a cinquena accepció de l’entrada poltre:
 poltre
 5 m. [BOS] poltre d’eruga Balladores.
 Les balladores (entrada principal de Briza maxima al DIEC2, com al DGLC; al 
DIEC1 l’entrada principal és belluguet gros, com a Masclans 1981) és una «planta de la 
família de les gramínies, d’espiguetes ovades o cordiformes, sovint de color bru o pur-
puri, que pengen de pedicels filiformes i que per això belluguen fàcilment, pròpia dels 
pradells de les terres mediterrànies» (DIEC2). El moviment de les espigues per acció del 
vent fa que la planta rebi els noms de balladores, balladors, ballaruga, bellugadís, be-
llugadissa, bellugadís gros, belluguet gros,1 herba tremoluda, i a més per la forma ova-
da i penjant d’aquestes espiguetes els d’arracades, arracades de la Mare de Déu, cam-
panetes, campanetes del Bon Jesús, escarabatons, fanalets, timbals, sabatetes, sabatetes 
de la Mare de Déu, xinel·les de la Mare de Déu (cf. Vallès, 2009).
1.  Belluguet gros i bellugadís gros són noms de creació botànica, a partir d’un mot popular amb 
l’afegitó d’un epítet, per tal de diferenciar les espècies Briza maxima (belluguet gros, bellugadís gros), 
Briza media (belluguet mitjà, bellugadís mitjà) i Briza minor (belluguet petit, bellugadís petit). 
021-Romanics XXXII 02.indd   363 13/4/10   16:36:48
364 JOAN CARLES VILLALONGA TERRASSA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 363-367
DOI: 10.2436/20.2500.01.61
 Tornem a poltre d’eruga. És difícil de trobar una «relació entre el referent i el nom 
de la planta» (Bigas, 1996: 16), és a dir, entre les característiques morfològiques (ni 
tampoc d’ús o hàbitat) de la Briza maxima i un poltre, un cavall petit, o qualsevol dels 
seus significats derivats.
 Aquest nom, que no figura al DGLC, es degué incorporar al DIEC1 procedent de Els 
noms de les plantes als Països Catalans de Masclans (1981), obra de referència de la 
fitonímia catalana també en l’elaboració del diccionari normatiu.
 Masclans (1981: 48) recull, sense cap més indicació, «poltre d’eruga [Menorca, 
Rodr. Fem.]» de l’obra Flórula de Menorca del botànic menorquí Rodríguez Femenías 
(1904). La primera edició del l’obra de Masclans (1954: 179) també recull poltre d’eru-
ga, però especifica que la forma original que figura a Rodríguez Femenías és poltrú 
d’oruga, com efectivament es pot comprovar acudint a la font original (Rodríguez Feme-
nías, 1904), que cita el nom de poltrú d’oruga (a més de ballaruga) tant al cos de l’obra 
(p. 153) com a l’índex final (p. 187).
 Aquest nom, poltrú d’oruga, ja el citava el botànic menorquí en el seu anterior Su-
plemento al Catálogo de plantas vasculares de Menorca (Rodríguez Femenías, 1874: 
61) i, segurament a partir de Femenías, apareix en d’altres catàlegs i flores de l’època 
(Marès / Vigineix, 1880: 360; Barceló, 1879-1881: 637;2 Knoche, 1921: 314), així com 
en el recent Catàleg de la flora vascular de Menorca (Fraga, 2004: 243).
 La poltrú (notem el gènere femení) és, segons el DCVB, «el budell cec o gruixat del 
porc, que es farceix de pasta de sobrassada (Mall., Men.)». Pronunciat poltrú o pultrú a 
les Balears (el DCVB recull també sapultrú, amb l’article femení sa aglutinat), el mot és 
present a d’altres indrets del territori lingüístic amb diverses variants: paltrota (o poltro-
ta, paltrot) al País Valencià, paltruc (o peltruc, poltruc) a les comarques gironines, sem-
pre referit a un cert tipus d’embotit (semblant, per exemple, al bull, bisbe o donegal) 
elaborat amb el budell gros del porc («el budell més ample del porc, i botifarra de sang 
que es farceix en el dit budell (Ripollès, Gironès, Empordà, Garrotxa, Guilleries») 
[DCVB, s. v. paltruc]).
 Coromines recull aquestes i d’altres variants, encapçalades per paltrú (a part paltruu, 
paltuc, palatrup), amb el sentit de «‘pell dels budells dels animals sacrificats’, especial-
ment la del porc usada per a fer-ne embotits» (DECat, s. v. paltrú), i esteses gairebé a tot 
el territori lingüístic, tot i que no arriba a una conclusió definitiva sobre el seu origen 
etimològic.
 L’actual diccionari normatiu no recull poltrú ni cap de les variants del mot, que tam-
bé era absent del DGLC (segons Coromines «és un mot tan oblidat en cat. central que 
Fabra va ometre’l en el DOrt. i el DFa.» [DECat, s. v. paltrú]). A principis del s. xix el 
2.  La Flora de las Islas Baleares de l’empordanès Francesc Barceló recull «Poltrú d’oruga (Men.)» 
a l’índex final de noms (p. 637), però al cos de l’obra recull «poltriu d’orugas. Men.» (p. 501), una 
forma, poltriu, que no ens atrevim a identificar (tampoc no apareix al DECat ni al DCVB; realment pot 
tractar-se d’un diminutiu de poltre?, de poltrú? o és simplement una mala interpretació? o un error de 
còpia?). El fet és, però, que a partir d’aquí el nom poltriu d’orugues apareix a la Flora de Mallorca de 
Bonafè (1977-1980) i encara, més recentment, a nombroses obres botàniques que prenen Bonafè (i 
Barceló) com a referència (per citar uns exemples: Cardona, 1988; Beckett, 2007).
 Masclans també havia consultat Barceló, i aquest polimorfisme degué contribuir a la seva confusió. 
021-Romanics XXXII 02.indd   364 13/4/10   16:36:48
 UN MOT FANTASMA: POLTRE D’ERUGA 365
 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 363-367
DOI: 10.2436/20.2500.01.61
menorquí Antoni Febrer i Cardona el va recollir al seu Diccionári menorquí, español, 
francês y llatí: «poltrú. / Mondejo. / Panse de porc farcie. / Farcimen in majori intestino» 
(Febrer i Cardona, 2001: 238).3 A partir del DCVB apareix (amb una definició gairebé 
idèntica) a la GEC (s. v. poltrú) i d’altres diccionaris de la llengua com ara el Gran Dic-
cionari 62 de la llengua catalana (López del Castillo, ed., s. v. poltrú) o el Diccionari 
valencià (que recull paltruc i poltrú).
 Si observem les espigues ovades de la Briza maxima i la forma semblant de la sobras-
sada poltrú, i si, a més, ens atenem a les dimensions petites d’aquestes espigues, semblants 
a un capoll d’eruga, el fitònim poltrú d’eruga sembla adquirir una justificació plena.
 
  
 Briza maxima L. Sobrassada poltrú
 D’altres fitònims catalans també comparen la forma rodona o ovada dels fruits o al-
tra part de la planta amb un budell o una bufeta, com bufeta de gos (bufeta de ca o bufe-
ta) per a Physalis alkekengi, i bufa de llop per a Colutea arborescens; o el derivat de 
tripa tripó ‘testicle’ aplicat a plantes del gènere Verbascum.
 Sembla plausible admetre que el barceloní Francesc Masclans desconeixia el mot 
poltrú, inusual en el seu dialecte (recordem la cita de Coromines «és un mot tan oblidat 
3.  La primera aparició lexicogràfica del mot (cf. DECat) és al Diccionario catalán-castellano-
latino (Esteve / Belvitges / Juglà, 1803-1805, s. v. poltruc) amb el sentit figurat de «poltruc. s. m. la 
persòna petita y mòlt grassa». 
021-Romanics XXXII 02.indd   365 13/4/10   16:36:49
366 JOAN CARLES VILLALONGA TERRASSA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 363-367
DOI: 10.2436/20.2500.01.61
en cat. central que Fabra va ometre’l») i absent dels diccionaris que el botànic podia 
consultar l’any 1954, data de la primera edició del seu recull4 (del DGLC de Fabra, com 
ja hem dit, i en aquell moment del DCVB, el vuitè volum del qual, amb la lletra p, es 
va publicar el 19575), i va optar per corregir el poltrú d’oruga de Rodríguez Femenías 
en poltre d’eruga (de manera encertada en la correcció oruga>eruga, però no en 
poltrú>poltre). Tanmateix, com acostuma a fer a Masclans, en l’edició de 1954 va fer 
constar la forma original recollida, però una nova ordenació i redacció del contingut de 
l’obra en l’edició de 1981 va ometre la referència a la forma original i va deixar úni-
cament poltre d’eruga, que posteriorment es va incorporar al DIEC1 i mantenir al 
DIEC2.
 Tot sembla indicar, doncs, que caldria modificar el poltre d’eruga (m.) del dicciona-
ri normatiu en paltrú d’eruga (f.) si s’opta per seguir Coromines i la variant principal que 
estableix, o poltrú d’eruga (f.) si s’opta per mantenir la variant baleàrica, d’on prové el 
fitònim (i la sobrassada).
BIBLIOGRAFiA
Barceló, Francisco (1879-1881): Flora de las Islas Baleares. Palma: Establecimiento 
tipográfico de Pedro José Gelabert.
 També disponible en línia a: <http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=125> 
[Consulta: 14/07/2009]
Beckett, Elspeth (2007): Flora il·lustrada de Mallorca. Mallorca: Moll.
Bigas, Montserrat/Milian, Marta (1996): Anàlisi morfolèxica dels noms de planta. Bar-
celona: Institut d’Estudis Catalans.
Bonafè, Francesc (1977-1980): Flora de Mallorca. Palma: Moll. 4 vol.
Cardona i Florit, Maria Àngels (1988): Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món ve-
getal. Maó: Obra Cultural de Menorca.
DCVB = Alcover, Antoni M./Moll, Francesc de Borja (1930-1962): Diccionari cata-
là-valencià-balear. Palma: Moll. 10 vol.
DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la 
llengua catalana. Barcelona: Curial; La Caixa. 10 vol.
DGLC = Fabra, Pompeu (1932): Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona.
Diccionari valencià (1995). València: Bromera; Generalitat Valenciana. Conselleria de 
Cultura, Educació i Ciència; Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
4.  Per ser més exactes, el 1952, any que l’obra de Masclans va rebre el Premi Prat de la Riba de 
l’Institut d’Estudis Catalans. 
5.  De fet en aquell moment és el DCVB qui recull els noms de Masclans 1954 (com abans Mas-
clans havia recollit els noms dels primers volums del DCVB). Així, el DCVB reprodueix la forma poltre 
d’eruga de Masclans: «poltre d’eruga: planta de l’espècie Briza maxima (Men., segons Masclans Pl. 
179)» (DCVB, s. v. poltre 2), sense prendre en consideració l’esment de Masclans 1954 a la forma re-
collida original amb poltrú. 
021-Romanics XXXII 02.indd   366 13/4/10   16:36:50
 UN MOT FANTASMA: POLTRE D’ERUGA 367
 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 363-367
DOI: 10.2436/20.2500.01.61
DIEC1 = Institut d’Estudis Catalans (1995): Diccionari de la llengua catalana. 
Barcelona; Palma; València: Edicions 3 i 4; Edicions 62; Editorial Moll; Enciclopè-
dia Catalana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (2007): Diccionari de la llengua catalana. 
Segona edició. Barcelona: Edicions 62; Enciclopèdia Catalana.
Esteve, J. / B . / Juglà, A. (1803-1805): Diccionario catalán-castellano-latino. Barce-
lona: en la oficina de Tecla Pla Viuda. 2 vol.
 També disponible en línia a: <http://www.archive.org/details/diccionariocatal02 
esteuoft>
 [Consulta: 17/07/2009]
Febrer i Cardona, Antoni (2001): Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí. Bar-
celona: Institut d’Estudis Catalans. Edició crítica i estudi introductori a cura de Maria 
Paredes.
Fraga i Aguimbau, Pere [et al.] (2004): Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: 
Institut Menorquí d’Estudis.
GEC = Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: EC.
Knoche, Herman (1921): Flora balearica. Étude phytogéographique sur les Îles Baléa-
res. Vol. I. Montpellier: Imp. Roumégous et Déhan.
 També disponible en línia a: http://www.biodiversitylibrary.org/item/40209 [Consul-
ta: 14/07/2009]
López del Castillo, Lluís, ed. (2000): Gran Diccionari 62 de la llengua catalana. 
Barcelona: Edicions 62.
Marès, Paul/Vigineix, Guillaume (1880): Catalogue raisonné des plantes vasculaires 
des Îles Baléares. Paris: G. Masson.
 També disponible en línia a: <http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=153> 
[Consulta: 14/07/2009]
Masclans, Francesc (1954): Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes. 
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Masclans, Francesc (1981): Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: 
Montblanc-Martin; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.
Rodríguez Femenías, J.J. (1874): «Suplemento al Catálogo de plantas vasculares de Me-
norca». Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. Vol. 3, Madrid. p. 5-68.
 També disponible en línia a: <http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=1122> 
[Consulta: 14/07/2009]
Rodríguez Femenías, J.J. (1904): Flórula de Menorca. Mahón: Imprenta de Francisco 
Fábregues.
 També disponible en línia a: <http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=43> 
[Consulta: 14/07/2009]
Vallès i Xirau, Joan (dir.) (2009): Noms de plantes [En línia]. Barcelona: TERMCAT, 
Centre de Terminologia, (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/dicci/noms_
plantes/index.html>
021-Romanics XXXII 02.indd   367 13/4/10   16:36:50


Un Mot fantasma: poltre d'eruga

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert