Recasens, Josefina

Papers Revista de Sociologia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recensions 
- Papers 5 1, 1997 293 
VVAA. 
Extranjeros en elparaiso 
Barcelona: Virus, 1994. 302 pagines 
Existeixen poques publicacions en el mer- tats de les races humanes -justificacions 
cat editorial sociolbgic que, com la que actualment desfasades- i, segon, ens fan 
ens presenta l'editorial Virus, apleguin un parar atenció en el perill que té l'emfasi 
conjunt tan ampli d'autors i un complex que avui es posa en el que és diferent de la 
tan plural d'idees. identitat, de les tradicions i del patrimo- 
Una primera ullada als 24 articles que ni cultural entre grups i que assumeix la 
trobem en el llibre ens fa adonar que exis- delimitació de la cultura pel territori. 
teixen dos denominadors comuns -a Evidentment, també s'intenta de fer aflo- 
banda de les diferencies referents a les rar les grans dificultats que suposa enten- 
temitiques, al tractament dels temes, dre la diversitat cultural sense perdre de 
etc.- que li donen la unitat i I'interes de vista la humanitat compartida. De fet, 
reunir-10s en una publicació. El primer, s'expressa una preocupació per la tendkn- 
el grau de maduresa que en tots i cada un cia a contraposar l'enaltiment de la iden- 
dels articles traspua. El segon, la unani- titat nacional a I'exclusivitat cultural; 
mitat en el tracte d'una tematica que, si aquesta exclusivitat ((que pretén deixar de 
btS esta de moda i, per tant, es troba sub- ser quelcom que necessitem per conver- 
jecta a múltiples interpretacions, és uni- tir-se en quelcom que ens impedeix sen, en 
direccional en l'objectiu de totes i cada paraules de Verena Stolcke. 
una de les seves aportacions, tal i com es Una altra de les constatacions que 
recull en la introducció que signa el aporta el llibre és la &evidenciar que les 
col.lectiu que I'ha fet possible: ((trencar justificacions i les interioritzacions que 
certs tbpics entorn de la migració i el racis- acompanyen els discursos respecte de les 
me, i reflexionar més enlli de les concep- desigualtats etniques, creixen de forma 
cions, els punts de vista i les mentalitats alarmant. Són legitimacions constru'ides 
dominants)). socialment, sobretot a través dels mitjans 
A partir d'una mirada atenta podem de comunicació -principal vehicle de 
destacar altres matisos mes subtils que comunicació de l'exclusió- perb també 
podríem resumir manifestant la sensibi- a través de les legislacions a l'h i, sobretot, 
litat perceptiva i la valuosa aportació d'al- mitjanqant polítiques concretes sobre 
guns autors sobre aspectes que, sovint, no I'ocupació, l'habitatge, I'escolarització, la 
es tracten quan es vol estudiar la pro- salut, etc. 
blemitica de I'estrangeria: les dimensions La utilitat d'aquest llibre, doncs, és 
econbmiques d'imbit mundial implíci- prou evident. Alguns dels articles que 
tes, o la transcendkncia del genere, o la aplega ja han estat editats anteriorment 
mirada des de la poblaci6 reclusa o refu- en diversos paysos i en diverses llengües, 
giada, o des de la perspectiva professio- com diversa és també la procedencia dels 
nal, o la peculiar construcció que els seus autors, perb cal agrair I'esfor~ per 
mitjans de comunicació fan de les perso- aplegar-10s en una única publicació per- 
nes estrangeres segons el seva proceden- que, de fet, es convertiri en una eina molt 
cia, entre altres. útil per conduir-nos vers una certa rela- 
Tots ells, perb, aporten des de les dife- tivització en I'autocomprensió de la nos- 
rents temitiques una andisi rigorosa sobre tra cultura que situ'i el coneixement la 
la nova retdrica de l'exclusid; pretenen nostra estructura social en la mateixa 
allunyar-se de les afirmacions que, pri- posició analítica que la de qualsevol altre 
mer, s'escudaven en les diferents capaci- país. També cal dir que tots i cada un dels 
294 Papers 51, 1997 Recensions 
articles són acompanyats d'una amplia 
referencia documental, tant d'autors com 
de relats de la realitat que de ben segur 
són útils quan ens plantegem la docencia 
i la recerca sociolbgica sobre aquests 
temes. 
No cal dir que el llibre a cada pas reco- 
neix que no pretén ni pot aportar solu- 
cions, perb el mtrit ~r incipai  que té el 
llibre que ens ofereix l'editorial Virus no 
és altre que el de mostrar oposició a la for- 
talesa europea de les ((phtries)) i apuntar, 
potser, cap a una república multietnica 
-una proposta entre altres, com esmen- 
ta I'autor de l'últim article- on sigui pos- 
sible el diAeg cultural i es faci realitat una 
vertadera cultura de la tolerincia inter- 
cultural. 
Josefina Recasens 
GOBERNADO ARRIBAS, Rafael (Coord.) 
Ana'lisis cornparado de las estructuras sociales de Andalucía y Catalun'a 
Málaga: Universidades de  Málaga y AJmeria, 1996. 
El lector de esta obra, Análisis comparado 
de las eS tTUCtUMS sociales de Andalucía v 
Catalun'a, se encontrará con el resultado 
del trabajo de un equipo de investigado- 
res centrado en la Universidad de Málaga. 
El sociólogo Rafael Gobernado es el coor- 
dinador del grupo de expertos formado 
por: Encarna Herrera, Ramón Hidalgo, 
Félix Requena y Gonzalo Herranz. El 
Instituto de Estadística de Andalucía 
(IEA) colabora impulsando el proyecto y 
el Centro de Investigaciones de la 
Realidad Social (CIRES) proporcionan- 
do el material empirico. Carlota Sol6 epi- 
loga la obra. 
" 
La publicación de este estudio coinci- 
de en el t i e m ~ o  con la reaDertura del de- 
bate política, en el marco de la Espafia de 
las autonomias, a propósito de las dife- 
rencia~ entre comunidades y sobre su tra- 
tarniento politico: igualdad y desipaldad. 
Voces desde el norte invocan la diferen- 
cia, voces desde el sur, apelan a la igual- 
dad. Participar en el debate requiere 
conocer y explicar las diferencias que se 
dan entre las distintas comunidades autó- 
nomas tanto en 10s ámbitos espacial,   oli- 
tico, económico, cultural y social. Y es 
esto 10 aue fundamentalmente se consi- 
gue con ksta obra. El objetivo general del 
trabajo consiste, segun Gobernado, en el 
estudio comparado de las estructuras 
sociales de las comunidades autónomas 
de Andalucia y Cataluña. 
Y junto a este interés práctico, un ob- 
jetivo teórico. Un leit motiu teórico, la 
modernización, constituye el punto de 
arranque del proyecto y determina ver- 
daderamente el alcance de la investiga- 
ción. Mediados 10s ochenta, la teoria de 
la modernización abandona 10s supues- 
tos teóricos que fueron clásicos, a saber: 
la preeminencia de alguna de 10s factores 
de cambio social, sean estos económicos, 
politicos o culturales sobre 10s demás, y 
la concepción lineal de la modernidad. 
Las mis recientes teorías de la moderni- 
zación, tanto si analizan la sociedad como 
formación económica y social atendien- 
do a factores organizativos, como si tie- 
nen en cuenta su dimensión cultural y 
ponen de relieve 10s factores de integra- 
ción, tienen en común el considerar que 
la modernización afecta a la dirección del 
cambio social. Como afirma Carlota Solé, 
a propósito de la concepción de moder- 
nidad reflexiva de Beck, la sociedad indus- 
trial y la sociedad del riesgo son dos 
formaciones económico-sociales distin- 
tas. Sociedad del riesgo frente a sociedad 


VV.AA. "Extranjeros en el paraíso"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert