Quetglas i Nicolau, Pere J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

debe tomar un lugar singular en la 
actualidad de nuestra antigiiedad. 
En un rnomento dado de su ex- 
posici6n (casi al final) el autor reca- 
pitula, a modo de reflexi6n, sobre 
10 que ha ido argumentando a 10 lar- 
go del ensayo. Dice grosso modo 
que después de haber intentado se- 
parar 10 que parecía dépassé, pasa- 
do de moda, de 10 que nos es actual, 
ha caido en la cuenta de que la evo- 
caci6n de un aspecto cualquiera de 
la herencia antigua poseía en grados 
diversos uno u otro carácter - e 1  
ejemplo que nos pone es el del es- 
clavismo antiguo y depassé conti- 
nuado en el racismo actual. 
A modo de conclusi6n podemos 
afirmar que después de la lectura de 
esta obra - e n  ocasiones un tanto 
moralista al presentarnos a la anti- 
güedad como magistra vitae como 
Único prisma o aspecto- todos se 
veran con ánimo de manifestar que 
10 antiguo resulta actual por las lec- 
ciones que da a nivel de pueblos y 
del hombre. Si encontramos natural 
habitar en las casas de nuestros an- 
tepasados desaparecidos, desde el 
momento en que el tiempo les sus- 
trae la existencia ya no estan mas 
cerca de nosotros que Alejandro, 
S6crates o César. 
Gracias al trabajo de J. FlCchon, 
creemos poder afirmar, sin temor a 
equivocamos, que contaremos a par- 
tir de ahora con un conjunt0 consi- 
derable de testimonios, ejemplos y 
pruebas decisivas -agrupadas y reu- 
n i d a s  de la actualidad de la antigiie- 
dad, ctmonumentum aere perennius)). 
José Antonio Clua 
A. FONTAN & A. MOURE CASAS, 
Antologia del latín medieval. 
Introducción y textos. Gredos, 
Madrid 1987, 487 pp. 
Entre d'altres mancances nota- 
bles, la filologia llatina medieval 
hispanica tenia la d'una antologia 
suficient del llati medieval. Existia, 
és cert, una antologia general, la de 
V. Blanco Garcia1 , y alguna altra 
de caracter parcial com la de L. 
Vázquez de Parga2 o R. ~ r i a s ~ ,  
perd cap no era capaG d'omplir el 
buit manifest al nostre país. Un buit 
que en altres llocs esta perfectament 
cobert amb llibres com el de K. P. 
~ a r r i n ~ t o n ~   el de F.E.   arri son', 
per posar-ne només dos exemples 
de caracter global. I en aquest sen- 
tit, no podri estranyar gens ni mica 
si diem que l'antologia de A. Fon- 
tan i A. Moure esta destinada a ser 
un classic de la filologia com ho és 
ara mateix, per posar-ne un sol 
exemple, l'antologia del llati vulgar 
de M.C. Diaz y Diaz6. D'avui enda- 
vant ser2 corrent parlar del ((Fon- 
tan-Moure>> sense necessitat de més 
precisions addicionals. 
D'altra banda, no es pot passar 
' Latin medieval. Introduccidn a su estudio 
y antologia, Madrid 1944. 
Textos histdricos en latin medieval, siglos 
VIII-XIII. Seleccidn y notas, Madrid 1952. 
La poesia de 10s goliardos, Gredos, Ma- 
drid 1970. 
Medieval Latin, Nova York 1925 
(Reimpr. a Chicago Press des de 1962). 
Millenium. A latin render a.d. 374-1374 , 
Oxford U.P., Oxford 1968. 
Antologia del latin vulgar, Gredos, Ma- 
drid 1962'. 
per alt el fet que I'obra ultrapassa el 
marc personal, ja que es tracta 
d'una veritable obra de col.labora- 
ció, en l'elaboració de la qual han 
intervingut alguns dels més il.lustres 
medievalistes espanyols, tal com 
s'especifica a la ccnota preliminar,, 
per bé que no quedi prou clar quin 
ha estat l'abast de la col~laboració. 
L'obra comenqa amb una intro- 
ducció en quk es fa una caracterit- 
zació molt general del que és el llati 
medieval, seguida d'una prou cor- 
recta selecció bibliogrifica. Segui- 
dament trobam el que és l'antologia 
propiament dita. Aquesta selecció 
es presenta dividida en quatre pe- 
ríodes: a) De l'antiguitat tardana al 
llatí carolingi; b) L'edat carolíngia; 
c) Els segles XI i XII; i d) Després del 
1200. Dins de cada període hi ha 
unes subdivisions de tipus geografic, 
en les quals predomina I'oposició 
hispanic no hispinic, encara que en 
ocasions aquest darrer apartat opo- 
sitiu es trobi desenvolupat en d'al- 
tres subdivisions (autors italics, afri- 
cans, de la GBl.lia, etc.). La selec- 
ció segueix un poc la classica línea 
de Harrington, tot presentant una 
introducció biografica, de vegades 
forqa amplia, de cada autor, junta- 
ment amb una bibliografia específi- 
ca. A continuació s'introdueix el 
text escollit, que se sol acompanyar 
d'algunes notes explicatives, alla on 
els autors ho han cregut necessari. 
S'inserta, finalment, una skrie d'in- 
dexs, que cal que especifiquem: ín- 
dex d'abreviatures d'autors, uns 
conspectus metrorum, un index de 
fenbmens metro-prosbdics, un altre 
de fenbmens morfolbgico-sintactics, 
un index classificatori dels autors 
per gkneres i temes i, finalment, un 
índex general. 
Valorar el contingut d'una anto- 
logia suposa valorar, si més no, l'en- 
cert dels autors en la selecció. I aixb 
seri  sempre una qüestió molt sub- 
jectiva. El gust d'un no sempre ha 
de coincidir per forsa amb els gusts 
dels altres. Per aixb mateix se'm 
permetra no insistir massa en les lí- 
nies de la selecció, perque molt bé 
podria succeir que allb que jo hi ha- 
.guera posat no sigui ni de bon tros 
allb que tothom esperaria de trobar- 
hi. Abans de tot he d'assenyalar un 
tret important, com és el fet que els 
autors atorguin una atenció especial 
als texts hispans de tota mena. Ara 
bé, dins l'ambit hispa m'hauria 
agradat trobar-hi algun text de la 
Disciplina Clericalis de Petrus Al- 
phonsi o del Tractatus Garsiae. De 
la mateixa manera, ja fora del marc 
d'Hispinia, hom esperava de tro- 
bar-hi autors com Ser10 de Wilton, 
Gauthier de Chatillon, i obres com 
el Ruodlieb. Perb, com he dit abans, 
és una qüestió de gusts, com també 
ho és la tria del fragment correspo- 
nent. I aquí, com alli, hi ha coses 
que m'agraden i d'altres que no 
m'agraden tant. I aquest, com sap 
tothom, no és un tema de disputa. 
Nogensmenys, a part dels textos his- 
panics a qub ja ens hem referit, no 
podem deixar d'assenyalar alguns 
encerts molt notables. N'hi haura 
prou amb un parell d'exemples, 
com és ara el cas de la selecció de 
cartes de Lupus de Ferribres, el con- 
tingut de les quals ens dóna precio- 
ses indicacions sobre l'afer de la 
transmissió dels textos i el sentir hu- 
manístic de la seva kpoca; el co- 
menqament del punt quart de la pri- 
mera carta n'és tot un programa: 
Mihi satis apparet propter se ipsam 
appetenda sapientia. I ,  en una pers- 
pectiva totalment diferent, m'ha 
agradat de trobar-hi el Dies irae, 
dies illa, una de les peces més im- 
pressionants de la litúrgia catolica i 
que per a mi sempre ha constitui't 
un dels exponents maxims del cant 
gregoria, i que avui en dia gairebé 
no figura mai en cap celebració li- 
túrgica. 
Considerant el que acagem de 
dir, només quedarien per criticar els 
aspectes secundaris. I a ells em re- 
feriré. I no ho faré per una mera afi- 
ció a la crítica, sinó perque em sem- 
bla que d'alguna manera se'n po- 
drien beneficiar les futures edicions 
de l'obra. Comencem per la intro- 
ducció. fis evident que els autors, 
volent donar una caracterització ge- 
neral del llati medieval, estaven pre- 
tenent un impossible, perqub són 
ben pocs, per no dir cap, els trets 
lingüístics, o de qualsevol altre ti- 
pus, que es pugui dir que es presen- 
ten d'una manera general. fis per 
aixb que la collita que poden pre- 
sentar en la introducció és molt min- 
sa. Certament els trets que alla s'as- 
senyalen són característics del llati 
medieval, per6 és ben bé impossible 
fer-se carrec només per mitja d'a- 
quests del que és aquest llati. Afor- 
tunadament, la cosa queda més en 
el seu punt quan hom observa els di- 
versos indexs de fenbmens gramati- 
cals que apareixen al final del llibre. 
Aquí tenim una caracterització del 
llati medieval, que no afecta tots els 
texts, perd que sí inclou moltes de 
les característiques d'aquest llati, o 
millor d'aquests llatins. Ara bé, en- 
tenc perfectament la postura dels 
autors: no podien repetir al co- 
menqament all6 que j a  anava al fi- 
nal, i tampoc podien deixar de dir 
quatre mots d'introducció. Per tant, 
el problema que planteig no crec 
que, ara per ara, tingui una faci1 so- 
lució. 
Més faci1 solució té una qüestió 
que afecta els indexs. Hi manca un 
índex alfabetic d'autors i obres que 
remeti al lloc de l'antologia on es 
troba. Aixb faria molt més agil la 
consulta de l'antologia a partir dels 
indexs, quan d'allb que es tracta és 
de buscar una exemplificació d'un 
fenomen. En posaré un exemple 
concret. A la pagina 479, sota l'epi- 
graf de REFLEXNOIANAFOR. es 
donen cites de casos de confusió en 
l'ús d'una i altra forma. Entre les ci- 
tes es dona una <<Iac. Tud., 29-30~. 
Per saber qui és l'autor i on es tro- 
ba el text, el procediment a seguir 
és el següent: se cerca a la llista d'a- 
breviatures i hom troba que Iac. 
Tod. correspon a Jacobo de Todi. 
Aleshores un va a l'index general a 
buscar-10 i no el troba. I no el troba 
perque el que li hauria calgut cercar 
al lector era Stabat mater, que és el 
títol de la composició. Una ve- 
gada esbrinat aixb, el lector encara 
ha de cercar dins el text el lloc on 
es troba el fenomen. Tot fóra més 
faci1 amb la presencia de l'índex al- 
fabbtic d'autors, o bé si la cita en 
lloc de ser interna de cada autor es 
referencib d'acord amb el llibre. 
Així un Iac. Tud. p. 412, línia 6, no 
deixaria cap possibilitat de dubte, i 
agilitaria la consulta. Naturalment 
no voldria que aixb anas en demerit 
d'aquests índexs que, sens dubte, 
són-una aportació molt important 
per al coneixement de la llatinitat 
medieval, sinó més aviat a la seva 
millora. 
No vull deixar de fer esment d'al- 
guns errors tipografies que s6n l'ex- 
cepció que confirmen la regla d'una 
edició molt acurada. Per exemple, a 
la pagina 364, línia 7, es dóna una 
referbncia d'un Simposi d'estudis 
cldsicss (per cl&sics) absolutament 
impossible. O a la pagina 88, línia 
6, on lignum. .. liqui no sembla res- 
pondre al que normalment s'entén 
per polytot6n. Naturalment, el text 
aclareix l'enigma. 
Sigui, doncs, benvinguda aquesta 
obra que sera, de fet ja ho és, des 
d'avui un instrument imprescindible 
en les classes de llatí medieval. 
P.J. Quetglas 
Ph. HARDIE, Virgil's Aeneid: 
Cosmos and Imperiun, 
Clarendon Press, Oxford 1986, 
405 pp. 
El llibre de Philip Hardie (fruit 
del treball de llargs anys d'investi- 
gació en 17Eneida virgiliana) té, al 
nostre entendre, una fita primera: 
intentar demostrar que l'aspecte 
ideolbgic o <<panegíric,, de la darre- 
ra obra de Virgili no hi és superfi- 
cial (tal i com sembla que volen de- 
mostrar les darreres tendbncies en 
crítica virgiliana), sinó que respon a 
una planificació per part del poeta 
més acurada i conscient del que pu- 
gui semblar a primera vista. 
Hardie du a terme el seu propb- 
sit per mitja de l'analisi, d'una ban- 
da, dels aspectes tematics de 1'Enei- 
da més adients per a l'explicitació 
de conceptes ideolbgics lligats a la 
figura d'August i de l'imperi, i de 
l'altra, d'alguna figura retbrica es- 
pecialment adequada per a aquests 
usos (el segon aspecte, naturalment, 
lligat al primer), especialment la hi- 
pbrbole. 
Aquesta analisi s'estructura, al 
seu torn (i tal i com indica el títol), 
al voltant de dos conceptes fona- 
mentals als quals va a parar Hardie, 
sobretot, al final del seu estudi, 
pero que toca constantment: cos- 
mos i imperiurn. Aquests dos con- 
ceptes referits a 1'Eneida intenten 
explicar (en estreta relació entre 
ells), d'una banda, els models cos- 
molbgics que ha seguit Virgili en la 
seva obra, i de l'altra, les estructu- 
res socials i histbriques que s'hi re- 
flecteixen. En el fons, es tracta de 
veure, a través de l'anilisi de pas- 
satges concrets, que també a 1'Enei- 
da es juga amb la idea de la identi- 
ficació <<estat (imperi) = univers,, i 
<<desenvolupament i consolidació 
<<estat (imperi) = univers, i <<desen- 
volupament i consolidació de la ciu- 
tat Roma = desenvolupament i con- 
solidació de l'univers*. Seguint 
aquest fil conductor, desenvolupa 
Hardie el seu estudi: té en compte 
que el paral.lelisme entre la situació 
de la ciutat de Roma i una sbrie d'i- 
matges mítiques funciona com a 
transposició, a la terra, d'una certa 
organització cosmolbgica. Aquesta 
seria una de les tendbncies generals 


A. Fontán i A. Moure Casas, Antología del latín medieval. Introducción y textos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert