Romaguera, Jordi

Torrellas, Mercè

Viñolas, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quaderns de la Selva, 23 (2011), 165-169
Estudi dels cognoms i evolució de la 
població de Tordera (s. XI-XVIII)
Jordi romaguera i Serra  
JoSep ViñolaS i alcoria  
m. mercè TorrellaS i Buixeda1
Cercle d’Història de Tordera
1
1 Membres del Cercle d’Història de Tordera i autors del treball d’investigació Estudi dels cognoms torderencs (s. XI al XVIII) i 
evolució de la població a Tordera, que el 2006 va rebre el Premi Salvador Vendrell de recerca local, promogut per l’Ajun-
tament de Tordera. El treball va ser publicat en la col·lecció Tordera, entre el passat i el futur l’abril del 2007.
Resum: Comentari del contingut del llibre que estudia els cognoms de Tordera. S’hi 
exposa el mètode de treball seguit i les fonts escrites utilitzades: Cartoral de Santa 
Maria de Roca-rossa; Arxiu Parroquial de Tordera; Arxiu de la masia del Vilar (Blanes); 
Arxiu Diocesà de Girona; Arxiu particular de Can Serra del Massans; Inventari de perga-
mins de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar; Arxiu Històric d’Hostalric; Fogatge de 
1358; Fogatge de 1365-70; Fogatge de 1378; Fogatge de 1497; Fogatge de 1515; llistat 
de caps de casa torderencs esmentats en la presa de possessió de les jurisdiccions dels 
Vescomtats de Cabrera i Bas per Federique Enríquez el 1527; Fogatge de 1553; Recompte 
de cases i habitants de Tordera segons Josep Aparici el 1708; Acta de la Universitat del 
19-2-1716; Cens de 1717; Cens de 1718; Acta de la Universitat del 29-1-1766; Cens de Flo-
ridablanca del 1787. El llibre inclou un índex de topònims (447) i antropònims (1.422).
Paraules clau: onomàstica, Tordera, Vescomtat de Cabrera, demografia, toponímia, 
antroponímia.
Abstract: The text discusses the content of a book on the surnames in Tordera. It explains the 
working method followed and the written sources that are been used: the Cartoral de Santa 
Maria de Roca-rossa; the Tordera parish archive; the Masia del Vilar archive (Blanes); the 
Girona diocesan archive; the private archive of Can Serra del Massans; the inventory of parch-
ments of the Fidel Fita historical archive in Arenys de Mar; the Hostalric historical archive; the 
Fogatge (family groups count for tax purposes) of 1358; the Fogatge of 1365-70; the Fogatge 
of 1378; the Fogatge of 1497; the Fogatge of 1515; the list of householders from Tordera that 
are mentioned in the inauguration of the jurisdictions of the viscounty of Cabrera and Bas by 
Federique Enríquez in 1527; the census of 1553, the Recompte de cases i habitants de Tordera 
by Josep Aparici in 1708, the minutes of the Council of 19-2-1716 , the census of 1717, the 
census of 1718, the acts of Council in 29-1-1766; the census of minister Floridablanca in 1787. 
The book includes indexes of place names (447) and anthroponyms (1422).
Keywords: onomastics, Tordera, Viscounty of Cabrera, anthroponymy, toponymy.
166 • Quaderns de la Selva, 23 (2011) Jordi romaguera i Serra, JoSep ViñolaS i alcoria i m. mercè TorrellaS i Buixeda
El treball d’investigació que presentem al voltant de l’onomàstica de Tordera 
es va realitzar l’any 2006 i aparegué l’any següent en forma de llibre. En aquesta 
comunicació ens referim a la metodologia de treball que vàrem emprar i les con-
clusions a què arribàrem.
En primer lloc, pel que fa a les fonts d’informació útils per tal de portar a 
terme un índex de topònims i antropònims localitzats a Tordera entre els segles 
XI a XVIII, varem consultar els següents arxius i publicacions:
Consulta de J. M. Pons Guri Recull d’estudis d’història jurídica catalana (vol. II, Barcelona, 
Fundació Noguera, 1989) per als quatre topònims més antics —s. XI— referits a 
Tordera.
Cartoral de Santa Maria de Roca-rossa. Consulta de J. M. Pons Guri El Cartoral de 
Sta. Maria de Roca Rossa (Barcelona, Fund. Noguera, 1984). Hi ha documentació de 
Tordera dels segles XII a XIII.
Consulta de J. M. Pons Guri i J. Rodríguez Blanco Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels 
segles IX-XII (Arenys de Mar: Els llibres dels Set-ciències, col. Memòria Històrica, 4, 
2000).
Arxiu Parroquial de Tordera. Treball exhaustiu de buidatge dels llibres sacramentals i testa-
ments (aleshores a la rectoria de Tordera) per part de Jordi Romaguera, que recollí tots 
els topònims i antropònims dels s. XII a XVIII, en una tasca pacient, de quatre anys de 
durada, iniciada amb anterioritat a la proposta de realització del treball conjunt.
Arxiu de la Masia del Vilar. Consulta de J. Maurí Serra Història del Santuari de la Mare 
de Déu del Vilar de Blanes (Barcelona, 1974, 2ª. Ed.). Hi ha documentació de Tordera 
del s. XII.
Arxiu Diocesà de Girona. Consulta electrònica del DVD Arxiu Diocesà de Girona. Repertori 
General, on varem poder accedir des del nostre ordinador als llibres parroquials anteriors 
al 1900, de 290 parròquies i entre les quals Tordera, des del s. XIII a XVIII.
Arxiu particular de Can Serra del Massans. Un total de 119 pergamins transcrits i traduïts pel 
medievalista Jesús Rodríguez Blanco. Hi ha documentació des del s. XIII a XVIII.
Inventari de pergamins de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar. Consulta de les 
notes recollides per Jordi Romaguera al llarg de quatre anys aproximadament. Localitzà 
documentació d’interès dels s. XIII-XVIII.
Arxiu Històric d’Hostalric. Consulta presencial de les còpies digitalitzades de la docu-
mentació del Vescomtat de Cabrera lliurada pel Servei d’Arxius de la Generalitat de 
Catalunya l’any 2001. Hi ha documentació de Tordera del s. XIII a XVIII.
Els fogatges de 1358, 1365-70, 1378, 1497, 1515 i 1553. Consulta de les següents obres: 
de J. M. Pons Guri, “Un fogatjament desconegut de l’any 1358” (Recull d’estudis d’his-
tòria jurídica catalana. Barcelona, Fund. Noguera, 1989); “Documents sobre fogatges 
de Montclús i de Montseny” (Circular de l’Arxiu Històric Fidel Fita, núm. 4. Arenys 
de Mar, 1960); i “Les jurisdiccions dels Vescomtats de Cabrera i de Bas l’any 1527” 
(Revista de Dret Històric Català, 1 (2001), 155-224); de J. Iglésies Fort, La població del 
Maresme a la llum dels censos generals (Barcelona, Ed. R. Dalmau, 1971); El Fogatge de 
1497 (Barcelona, Fund. S. Vives Casajuana, 1991); i El fogatge de 1553. (Barcelona, 
Fund. S. Vives Casajuana, 1981); de P. de Bofarull, Censo de Cataluña ordenado en 
tiempo del Rey Don Pedro el Ceremonioso, custodiado en el Archivo General de la Corona 
de Aragón. Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de 
Estudi dels cognoms i evolució de la població de Tordera (s. XI-XVIII) Quaderns de la Selva, 23 (2011) •  167
Aragón, t. XII (Barcelona, 1856); i Coleccion de documentos inéditos del Archivo de la 
Corona de Aragon, t. XI (Barcelona, 1856).
Recompte de cases i habitants de Tordera del 1708. Consulta de l’obra de J. Aparici, 
1708. Fragment de “Descripción y Planta del Principado de Cataluña”. (Manuscrit de la 
Biblioteca de Catalunya. Arch. Reg. 5.082-516. Folis 49 a 60).
Acta de la Universitat del 19-2-1716 i l’Acta del 29-1-1766. Consultes fetes presencialment 
a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar.
Censos de 1717 i de 1718, que es troben a la Biblioteca Nacional de Madrid: Censo de 1717. 
Relación de las Personas que componen las Ciudades, Villas y Lugares del Principado de 
Cathaluña con distinzion de Beguerias. Manuscrit 2.274. Folis 369 a 444; i també Censo 
de 1718. Relación general del vezindario de el Prinzipado de Cataluña, formado en el año 
1718. Manuscrit 2.274. Foli 743.
Cens de Floridablanca del 1787, esmentat per J. Iglésies FORT, La població del Maresme a 
la llum dels censos generals. (Barcelona, Ed. R. Dalmau, 1971).
També varem consultar altra documentació per completar les informacions, 
la qual esmentem a l’apartat de bibliografia del nostre treball.
Després d’aquestes consultes vam procedir a completar unes fitxes per cada 
topònim que trobàvem i també per cada antropònim; en resultà un índex final 
amb un total de 447 topònims torderencs localitzats i 1.422 antropònims. A 
continuació vàrem començar a elaborar la publicació gràcies a la informació que 
teníem en aquestes fitxes. Fou de gran ajut per al lector adjuntar a la part final 
un índex de tots aquests mots, ordenats alfabèticament amb la informació que 
havíem trobat de cadascun.
Consideracions i advertiments pel que fa a l’elaboració  
de l’índex de topònims i antropònims
D’acord amb el costum, quan un pubill per raó de matrimoni entrava al mas 
adoptava, com a segon cognom, el de la casa: així, si en Pau Puig es casa a can 
Janic, amb la Júlia Janic, d’ara endavant es dirà Pau Puig Janic o Pau Puig àlias 
Janic, i el fill que vindrà Joan Janic Puig. Quan l’hereu Joan es casi amb la Maria 
Sureda, la Maria es dirà Maria Janic Sureda, o Maria Janic, o sols Maria, sense 
menció de cognoms. Val a dir que hem trobat casos més enrevessats. En aquells 
en què ho hem pogut aclarir, hem posat a cadascú els cognoms com es fa avui 
dia, per no discriminar les dones i no confondre el lector.
Els noms de les masies els transcrivim tal com els trobem en la documentació 
consultada, sense interpretacions. Pot haver-hi un nom, una entrada, que cor-
respongui a dues masies diferents, o dos noms que corresponguin a una mateixa 
masia i que no ho haguem sabut detectar: les escriptures antigues són poca precises 
i acceptem que hi haurà errors que caldrà de corregir en el futur. 
Alguna masia, antiga de segles i que ha canviat de nom, té assignada més d’una 
entrada, per respectar la denominació que tenia en cada període històric.
168 • Quaderns de la Selva, 23 (2011) Jordi romaguera i Serra, JoSep ViñolaS i alcoria i m. mercè TorrellaS i Buixeda
Els accidents geogràfics els citem tal com els hem trobat, però no definim el 
seu nom o situació actuals, perquè el període tractat només arriba al s. XVIII.
No es tracta d’una obra d’investigació en etimologia i onomàstica destinada a 
especialistes, sinó d’un treball dedicat al públic local amb inquietuds per conèixer 
el passat propi. Hem pretès fer un treball rigorós i documentat que ha destruït molts 
tòpics d’altres obres publicades, que contenien dades que no eren prou exactes.
El criteri seguit pel que fa als cognoms és el de registrar la primera aparició 
que localitzem en cadascun dels arxius consultats i indicar també el període de 
permanència dintre de l’arxiu en qüestió. Comencem el s X, amb un testament 
de Sunyer I sense data (bé que el suposem redactat entre 911-917), on apareix 
per primera vegada el nom Tordaria; a continuació capitulem el treball per segles 
i esmentem la primera vegada que apareix un topònim o un antropònim. 
Completem el treball amb un índex no pensat per fer un arbre genealògic, 
sinó per donar raó de la primera vegada que apareix a Tordera un determinat 
cognom i de la seva continuïtat en el temps. Ocupa més de la meitat del treball 
i és alhora la part més valorada i elogiada pels lectors.
Aportem una taula de variants d’un mateix cognom perquè, sobre tot a l’Arxiu 
Parroquial, la multiplicitat de formes dels assentaments és particularment rica. Tot 
s’anotava d’oïda i ningú no portava papers; així, una mateixa persona podia ser 
batejada amb un cognom, casada amb un altre i enterrada amb un de diferent. 
Pel que fa a les variants d’un mateix cognom no hem pogut seguir el criteri 
d’obres clàssiques com les de Francesc de B. Moll (Els llinatges catalans, 1982) o 
Josep M. Albaigés (El gran llibre dels cognoms catalans, 2000), sinó que s’han con-
siderat variants casos que són un vertader canvi de cognom, per tal com es tracta 
d’errors de transcripció que afecten una mateixa família. No hem actualitzat els 
cognoms, sinó que s’ha respectat l’ortografia original.
Conclusions
Hom comptabilitza un total de 447 topònims i 1.422 antropònims. Els topònims 
més antics són Serra, Puiggermanal, Fuirosos i Ritort, tots del 1038. Pel que fa 
als primers cognoms localitzats al s. XII trobem: Queruç (1170), Vilasclat (1183), 
Llunell, Berard, Fuiriac, Ponç i Vucegalls al 1185.
A manera de conclusió i en referència a l’evolució de la població a Tordera 
caldria puntualitzar que els fogatges del s. XIV al XVI responien a imposicions 
pecuniàries acordades per les Corts per subvenir campanyes bèl·liques, donatius a 
reis o subvencions, o bé imposicions per satisfer despeses determinades, per tant, 
hi ha un cert dubte sobre la seva fiabilitat. El s. XVIII, en canvi, els registres eren 
establerts per cases o per veïns i també alguns per habitants. A partir de 1857 els 
censos per habitants van permetre fer estudis amb més garanties, atès que aquests 
ja no tenien un caràcter fiscal, és a dir, no provocaran cap imposició pecuniària. Si 
fem una valoració de la població torderenca en aquells segles podem afirmar que 
Estudi dels cognoms i evolució de la població de Tordera (s. XI-XVIII) Quaderns de la Selva, 23 (2011) •  169
va tenir en línies generals una evolució demogràfica ascendent ja des del primer 
fogatge conegut. En el 1497 fou la tercera de les poblacions després de Mataró 
(que tenia 175 focs) i Pineda (que en tenia122 focs), i en el 1553 fou la segona 
després de Mataró (204 focs).
L’evolució ascendent es va interrompre en moments puntuals per les mortaldats 
provocades per les guerres i epidèmies (s. XIV i XV) i la nefasta guerra de Joan 
II (s. XV) que va desballestar l’economia catalana i va empobrir la terra. Foren 
les epidèmies les que tingueren més incidència en la població torderenca, tal 
com demostren les diferents notes històriques trobades a l’Arxiu Parroquial que 
en fan referència, però no es succeïren de forma alarmant per la disseminació de 
la població, ja que molta gent vivia en masies escampades arreu (mentre que a 
Malgrat trobem que hi hagué una davallada fortíssima de població –43 focs– a 
causa d’epidèmies i enfrontaments bèl·lics). A Tordera també es produïren petits 
moviments de població pel trasllat d’habitants del camp a nuclis urbans, amb 
millors expectatives de vida i amb el consegüent abandonament del mas.
El s. XVI Tordera es començà a recuperar, però molt lentament, i aquesta 
evolució demogràfica a l’alça també l’afavoria la situació geogràfica de la pobla-
ció, en una zona relativament alta i amb bones terres regades per les aigües de 
la Tordera.
A l’inici del s. XVIII Tordera continuà creixent i el Maresme, sobretot la zona 
de costa, esdevingué la comarca més densament poblada després del Barcelonès. 
Si observem el nombre de cognoms quantificats a l’Arxiu Parroquial de Tordera 
veurem: 380 el s. XVI, 379 de nous el XVII i l’increment de 493 cognoms nous 
el XVIII. Tot i aquest augment, als ulls actuals sorprèn la quantitat de 1.585 
habitants que resulten del Cens de Floridablanca (s. XVIII), si ho comparem amb 
el moment actual, amb nouvinguts de diversa procedència que donen un total 
en aquests moments de més de 14.000 habitants. Aquesta evolució apassionant 
donarà peu de ben segur a futurs estudis que analitzaran aquesta població a l’alça 
i els factors que l’han provocat.
Tornant al s. XVIII, pel que respecta als veïnats compresos dins del terme 
municipal de Tordera, podríem dir que quan formaven nuclis independents estaven 
poblats per un nombre important de famílies. Al llarg del segle passat i l’anterior 
algunes masies es varen anar abandonant per anar a viure la gent al nucli urbà, 
mentre que avui dia hi ha un moviment notable d’ocupació d’aquestes masies 
abandonades per part de famílies que les restauren i les converteixen en segones 
residències o bé en fan la seva primera residència aquells que busquen la tranquil-
litat del camp i una millor qualitat de vida.


Estudi dels cognoms i evolució de la població de Tordera (s. XI-XVIII)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert