Alcoberro i Pericay, Agustí

Manuscrits Revista d història moderna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

que en Serge-Christophe Kolm ha descrit
com «la perversitat intel·lectual de l’es-
tructura d’incentius acadèmics a Nord-
amèrica», basada en el conformisme del
mètode tot i desincentivar l’anàlisi apro-
fundida de les idees i dels problemes exis-
tents en el món real. Allunyar-se d’això
implica per a un economista de qualsevol
racó del món també fer-ho del món acadè-
mic i a més corre el risc d’ésser menyspreat
per la resta de la professió. És aquesta por
de no ser acceptat la que malauradament
dificulta cada cop més el ressorgiment de
l’economia com a disciplina argumentativa
i analítica.
Carme Riera i Prunera
Universitat de Barcelona
Ressenyes Manuscrits 22, 2004 183
GUAL VILÀ, Valentí
Justícia i terra. La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari II).
Valls: Cossetània, 2003, 941 p.
En aquesta obra, Valentí Gual cataloga i des-
criu, sovint amb gran amplitud, la docu-
mentació de l’Armari II de l’Arxiu de Poblet,
una documentació que es revela de gran
importància, tant en termes quantitatius com
qualitatius. En el primer sentit, cal recordar,
com fa l’autor en una breu però imprescin-
dible introducció, que la senyoria de Poblet
englobava unes trenta-cinc localitats amb
poblament, i disposava d’altres possessions
i interessos arreu del Principat i del País
Valencià. Per altra banda, des d’un punt de
vista qualitatiu, cal esmentar que el conjunt
de l’obra ens aporta informacions rellevants
sobre el funcionament d’una de les senyo-
ries eclesiàstiques més importants de
Catalunya, així com dades de gran interès
sobre el govern del monestir i la seva relació
amb les autoritats polítiques (de la Monar-
quia i de les institucions catalanes) i ecle-
siàstiques.
La majoria dels documents inclosos en
l’arreplega documental realitzada per Valentí
Gual corresponen als segles moderns.
Aquests segles conformen un període molt
menys conegut, pel que fa a la història del
monestir, que les centúries medievals, per
a l’estudi de les quals disposem del
Diplomatari de Santa Maria de Poblet edi-
tat pel pare Agustí Altisent (1r volum:
1993). Així mateix, el gruix documental dels
calaixos 1-24 ha permès catalogar 570 pro-
cessos criminals datats entre 1400 i 1835,
un 60 per cent dels quals correspon a la cen-
túria 1551-1650.
Els processos criminals, com és ben
sabut, reflecteixen, en la seva excepcionali-
tat, totes les formes de conflictivitat d’una
societat. Són, doncs, un mirall, distorsionat
però eficaç, per entendre les contradiccions
i les formes d’expressió i de vida d’una for-
mació social determinada. En aquest sentit,
el balanç dels processos rescatats per Valentí
Gual ens descriu una societat alhora tradi-
cional i en ple canvi, amb unes formes enca-
ra imperfectes de control i repressió, que viu
immersa en un procés de diferenciació
social, el qual ha d’abocar a la consolidació
d’una pagesia benestant i, alhora, a la con-
formació d’un proletariat rural, conflictiu i
inestable.
Entre els processos descrits, s’hi cons-
tata l’existència d’una vintena de condem-
nes a mort, totes les quals finalment van ser
aplicades entre 1469 i 1685. Al mateix temps,
un gran nombre de processos ens parlen de
quadrilles de bandolers que realitzen roba-
toris al camí ral i als masos benestants o que,
simplement, protagonitzen furts de gra o de
bestiar. També hi són presents segrestos amb
rescat i actuacions envers les unions contra
bandolers, com tampoc no hi manquen fraus
en el pagament de servituds en espècies,
casos de resistències populars contra l’au-
toritat feudal o presumptes usurpacions de
la jurisdicció de Poblet per part de nobles
locals. Així mateix, Gual documenta un pro-
cés de bruixeria esdevingut el 1616, que
finalitzà amb una condemna a mort, i des-
criu diversos processos suscitats pels allot-
jaments dels terços tot al llarg del segle XVII;
així com alguns exemples de la conflictivi-
tat social que generà la guerra dels Segadors,
en especial per l’actuació dels miquelets en
les darreres fases de la guerra. Evidentment,
també presenta casos d’adulteris consentits
o no, de prostitució i de violacions. Finalment,
trobem les denúncies contra persones per-
tanyents a col·lectius privilegiats, com ara
familiars de la Inquisició. Entre els col·lec-
tius marginals subjectes de repressió sovin-
tegen els «gavatxos» (francesos) i també els
«bomians» (gitanos), però també els roda-
mons del país i altra gent de nacionalitats
diverses dins la Monarquia Hispànica o de
fora —com ara un «moret esclau». Per últim,
cal destacar com l’autor ens descriu la dinà-
mica dels processos, en què no manquen les
pràctiques de tortura, i dels quals es dedueix
una actitud vigilant de defensa del patrimo-
ni natural comú, en especial dels boscos, de
l’aigua i dels fems, un element bàsic en la
producció pagesa.
Més enllà de la casuística criminal, a
través de l’anàlisi de la documentació, s’in-
tueix una societat activa i en plena transfor-
mació: els enfrontaments soterrats entre
famílies que aboquen a conflictes violents
i, potser, inevitables; els «esguellots» soro-
llosos que dediquen els joves fadrins als
vidus que es casen de nou —i que poden
donar lloc a episodis de revenja violenta—;
les baralles privades que esdevenen avalots.
La història que batega en l’obra de Valentí
Gual és conformada per múltiples històries;
cada una de les quals desprèn un interès par-
ticular i, alhora col·lectiu, que, com diria
Miquel Batllori, ens permet passar de l’anèc-
dota a la categoria. Sigui com sigui, totes
ens reconstrueixen una societat en transició,
a cavall de la medievalitat i de la plena
modernitat.
La documentació d’altres calaixos (en
especial, els 26, 27, 29, 30, 31 i 32) ens con-
firma aquesta imatge. Es fa referència, entre
d’altes aspectes, a les formes de religiositat
popular i, en particular, a l’adoració de les
relíquies sagrades; a la repressió dels actes de
sodomia, principalment els practicats per
sacerdots («mals religiosos»); a les conse-
qüències de la Guerra Civil del segle XV, i
a la repressió de bandolers. Així mateix, hi
apareixen les calamitats derivades de les
guerres dels Segadors i de Successió, que
omplen els apartats següents.
D’altres calaixos (com ara els 25, 28 i
33), aborden el funcionament intern del
monestir, la seva dimensió legal com a sen-
yoria jurisdiccional (en destaquen, en aquest
sentit, els sagraments i els homenatges cus-
todiats al calaix 28) i d’altres qüestions
estrictament eclesiàstiques. Per altra banda,
una carpeta del calaix 25 i els calaixos 34,
35 i 36 es refereixen bàsicament a la relació
dels abats de Poblet amb les autoritats ecle-
siàstiques i polítiques. Aquesta part de la
documentació ens permet escatir la dimen-
sió institucional que tingué Poblet en els
grans conflictes polítics i bèl·lics que es pro-
duïren en els tres segles moderns. Així,
Valentí Gual publica diversos documents de
gran interès sobre l’abat Francesc Oliver de
Boteller, que va ser diputat de la Generalitat
durant els triennis 1587-1590 i 1596-1599
—una etapa que coincideix amb tres fets
bàsics: les anomenades «torbacions de Cata-
lunya»; l’oposició inicial de Felip II a la
construcció del nou edifici de la Casa dels
Diputats (l’actual Palau de la Generalitat),
davant les informacions que havia rebut
sobre el seu caràcter de fortalesa militar, i
la nova invasió francesa del Rosselló.
Per la seva banda, la documentació
generada pel monestir al voltant de la Gue-
rra dels Segadors, notablement en els seus
anys previs i finals (hi manca el període
revolucionari), descriu el fort endeutament
causat per la contesa i les reivindicacions
presentades en aquest sentit a Felip IV.
Tampoc no hi manquen documents dedi-
cats a la plaga de llagosta de 1688, que
arruïnà una bona part del camp català. De la
confrontació dels documents, se’n deduei-
xen unes comunitats locals absolutament
184 Manuscrits 22, 2004 Ressenyes
exhaustes i endeutades per les guerres, que
busquen vies diverses per a la lluïció de
censals, i que viuen el seu punt més dramà-
tic en els anys de postguerra de la Guerra
de Successió.
Destaquen, d’altra banda, els documents
impagables sobre l’abat Francesc Dorda, que
va ser nomenat per l’arxiduc Carles presi-
dent del Consell d’Hisenda i bisbe de
Solsona, i que, amb el triomf borbònic, va
patir fins a la seva mort (esdevinguda el
1716) una mena de semiexili a Poblet. La
documentació generada per la figura de
Dorda és de gran interès per conèixer el fun-
cionament fiscal de la cort de l’arxiduc
Carles a Barcelona, la posició del nunci
papal durant la guerra i la postguerra, i la
repressió que seguí a l’ocupació borbònica
del Principat. Tot això es completa amb la
informació generada en els anys següents,
en què es pot documentar l’oposició de
Poblet a la generalització del cobrament del
Cadastre a les terres eclesiàstiques, i la
repressió borbònica davant els impagaments
locals.
Una gran part de la documentació des-
crita per Valentí Gual va ser recollida per
Eduard Toda i Güell entre els anys 1921 i
1941. Toda va ser també l’autor de l’obra
inacabada La davallada de Poblet. Poblet
als segles XVII i XVIII, que ha estat editada
recentment per Gener Gonzalvo i Alexandre
Masoliver (1997). El volum de Valentí Gual
parteix d’un projecte molt més ambiciós i
generós: la descripció exhaustiva del con-
junt de la documentació. Ho fa, a més, des
d’un reconegut ofici com a historiador, que
ja ha pogut ésser constatat en altres treballs
sorgits de la mateixa matriu, entre els quals
destaca L’exercici de la justícia eclesiàsti-
ca. Poblet, segles XV-XVII (2000). Com ell
mateix aclareix a la introducció, l’autor ha
donat a la documentació un tractament d’his-
toriador, no pas d’arxiver. Aquest fet queda
constatat per les àmplies descripcions dels
documents més importants, i també pel res-
pecte escrupolós vers el llenguatge emprat
als documents, que sovint sorprèn per la seva
riquesa i genuïnitat formal. Només hi tro-
bem a faltar uns complets índexs onomàs-
tic, toponímic i temàtic, que pròximament
han de cloure l’obra en un segon volum
complementari.
Agustí Alcoberro
Universitat de Barcelona
Ressenyes Manuscrits 22, 2004 185
NAREDO, José Manuel
La economía en evolución. 
Madrid: Siglo XXI, 20033
La segunda mitad del siglo XX ha sido muy
prolífica en el campo de la epistemología de
la ciencia. Durante este periodo se han estu-
diado aspectos de la ciencia tales como su
relación y posición dentro de la sociedad,
las revoluciones científicas y los cambios
que éstas comportan. Thomas Kuhn, Paul
Feyerabend, Alexandre Koyré son autores
que nos han hecho entender las ciencias
como elementos que evolucionan interac-
tuando siempre con el tejido social del cual
forman parte. De esta manera, no únicamen-
te es la sociedad la que inicia los cambios
de paradigma, sino que la ciencia también
los produce. Este proceso simultáneo puede
observarse en textos que abarcan varios cam-
bios conceptuales en el pensamiento cientí-
fico, es decir, varias de lo que históricamente
denominamos «edades». José Manuel Naredo
expone en La economía en evolución un
panorama de la ciencia económica desde sus
orígenes hasta la actualidad.
Naredo es un estudioso de la economía
que ha escrito muchos textos referentes a
este tema, sobre todo en lo que respecta a la
ordenación y explotación de los recursos
naturales y la tierra (o suelo), elemento al
que dedica también bastante atención en el


GUAL VILÀ, Valentí. Justícia i terra. La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari II).

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert