Martí i Mestre, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOAQUIM MARTÍ MESTRE
II CURS DE FILOLOGIA VALENCIANA. IV SIMPOSI DE FILOLOGIA
VALENCIANA —EN HONOR DE JOAN VENY
Els dies 9, 10 i 11 de maig de 2000 es va celebrar a la Universitat de València
el II Curs de Filologia Valenciana, IV Simposi de Filologia Valenciana, organit-
zat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, dedicat
a l’estudi del valencià. Els organitzadors del Simposi van acordar dedicar-lo al Dr.
Joan Veny, pare de la dialectologia catalana actual i mestre de tots els qui es dedi-
quen a l’estudi de la dialectologia i de la lingüística històrica en el nostre àmbit
lingüístic. Amb aquest motiu, el Departament de Filologia Catalana de la Uni-
versitat de València i els nombrosos participants en el Simposi reten al professor
Veny un sentit homenatge.
El Comitè Científic del Simposi, format pels professors Jordi Colomina,
Lluís Gimeno, Emili Casanova, Abelard Saragossà i Joaquim Martí, aplegà més
de 30 ponents, agrupats sota tres àrees temàtiques:
1) Fonts i mètodes per a l’estudi del valencià.
2) Temes bàsics i problemes pendents.
3) Els parlars concrets i aplicacions pràctiques al valencià.
El dia 9, després de l’acte d’inauguració oficial del Simposi, que corregué a càr-
rec del degà de la Facultat de Filologia, de la directora del Departament de Filolo-
gia Catalana de la Universitat de València i d’un representant del Comitè Organit-
zador del Simposi, començaren les sessions de treball. Les ponències del primer dia
es desenvoluparen sota el tema «Fonts i mètodes per a l’estudi del valencià». La pri-
mera intervenció correspongué al professor Jordi Colomina, catedràtic de Filologia
Catalana a la Universitat d’Alacant i director de l’Atles Lingüístic de la Comunitat
Valenciana, el qual tractà sobre L’ALCV: un instrument per a conèixer el valencià.
El Dr. Colomina va explicar la metodologia (qüestionari, localitats, informants, en-
questa, enquestadors) i els objectius de l’atles, i va oferir un tast d’alguns dels resul-
tats obtinguts a través de tres mapes lèxics. Cal remarcar la importància múltiple de
l’ALCV per a la configuració de l’estàndard oral, per a mostrar les especificitats
dels parlars del País Valencià, per comprovar-ne l’evolució lingüística, per conèixer
l’estat dels dialectes en l’actualitat o per analitzar la interferència lingüística.
Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida, en la ponència El català occidental
entre dues tendències, féu una caracterització dels parlars nord-occidentals, i adver-
tí del perill que representa per als dialectes occidentals del Principat, i també per a
la unitat de la llengua, una idea reduccionista de l’estandardització de la llengua co-
Llengua & Literatura, 12. 2001
muna basada exclusivament en el model central. Vicent Garcia Perales, del CEU
San Pablo, amb la ponència L’ALPI: el valencià de fa 50 anys, ens va oferir un tast
de la seua tesi doctoral. Tractà sobre la història, els objectius i la metodologia de
l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, i analitzà com reflecteix el parlar valen-
cià del moment en què es van fer les enquestes (anys trenta) i la seua projecció ac-
tual. A continuació van intervenir Miquel Penyarroia i Ricard Moran, de la Uni-
versitat de València, amb la dissertació Buits en els estudis de cultura popular, en la
qual es referiren als condicionaments culturals i geogràfics sobre el llenguatge, des-
tacant la interacció entre l’home, l’espai (social i físic) i el llenguatge. El professor
Brauli Montoya, de la Universitat d’Alacant, en la ponència Evolució demolingüís-
tica del Sud valencià des de la restauració democràtica (1975-1994) va analitzar, de
manera molt gràfica i precisa i amb l’aportació de nombroses dades procedents
d’enquestes i de censos lingüístics, l’evolució en els darrers anys de la competència
lingüística i de l’ús del català a les comarques valencianes de l’Alcoià, el Comtat, la
Marina, el Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Segura. Va cloure la sessió matinal el pro-
fessor Miquel Nicolàs, de la Universitat de València, amb la ponència Dialectologia
i història de la llengua, en la qual va reflexionar sobre els paral·lelismes i els con-
trastos entre ambdues disciplines; l’una, la dialectologia, atenta fonamentalment a
l’espai, i l’altra, la història de la llengua, preocupada per l’ordre temporal, però to-
tes dues obertes a una col·laboració de la qual es poden extraure beneficis recíprocs.
La sessió de la vesprada començà amb la xerrada de Josep Ramon Gómez
Molina, de la Universitat de València, intitulada El valencià i el castellà a Valèn-
cia: ensenyaments mutus, en la qual va mostrar la situació del català a l’àmbit es-
colar al País Valencià; en concret va tractar sobre l’aprenentatge del català i del
castellà a l’ensenyament secundari, optant per un disseny curricular complemen-
tari i integrat d’ambdues llengües. Igualment, remarcà com a finalitat principal de
l’ensenyament de llengües en contacte el desenvolupament de la competència co-
municativa en totes elles. Va incidir en la dimensió social de l’ensenyament de la
llengua i en la necessitat de construir unes programacions de llengua que no pas-
sen per alt el lligam amb la comunitat que l’usa.
A continuació, Josep Lacreu, cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la
Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, dissertà sobre El model lin-
güístic valencià. En la seua intervenció, després de definir i caracteritzar el con-
cepte de model de llengua, Lacreu va fer un repàs dels quatre models bàsics que,
al seu entendre, s’han donat des de les normes de Castelló al País Valencià:
1) Model particularista. Basat en el respecte a la normativa fabriana, però do-
nant prioritat a les formes valencianes.
2) Model convergent. Parteix de la tradició valenciana, però buscant en altres
dialectes solucions que ens aproximen el màxim possible a la resta de dialectes ca-
talans.
3) Model integracionista. Pretén la integració en un model de llengua catala-
na únic.
4) Model secessionista.
Llengua & Literatura, 12. 2001590
La ponència de Pelegrí Sancho, de la Universitat de València, va versar sobre
Fraseologia i dialecte. La fraseologia del valencià col·loquial. El ponent es va ocu-
par de les propietats que defineixen i caracteritzen la fraseologia, de la seua
abundància en el registre col·loquial per la informalitat, subjectivitat i expressivi-
tat que el caracteritzen, es va referir al gran nombre d’unitats fraseològiques del
valencià encara no descrites, que caldria enregistrar, i cridà a la reflexió sobre la
pertinència d’utilitzar determinades unitats fraseològiques col·loquials en situa-
cions més formals. Ell mateix va aportar als congressistes nombrosos exemples de
fraseologismes extrets del registre col·loquial.
Xavier Giralt, de la Universitat de Saragossa, va parlar sobre els Paral·lelismes
dialectals entre el ribagorçà i el valencià, a partir de l’estudi lingüístic de tres et-
notextos del dialecte ribagorçà, en concret de la comarca de la Llitera, pertan-
yents a parlars diferenciats: Peralta de la Sal, que representa un català amb presèn-
cia de trets aragonesos; Albelda, com a representant d’un català amb mínima
presència de trets aragonesos, i Calassanç, mostra del català de transició a l’ara-
gonès. La darrera ponència del dia tingué per títol Criteris del «Valencià en perill
d’extinció» i correspongué a Eugeni Sempere Reig, autor del llibre Valencià en
perill d’extinció (València, 1997). El ponent informà l’auditori sobre els criteris
seguits en la selecció del lèxic del seu llibre i tractà sobre els objectius que es pro-
posà amb el seu llibre, plantejat com un intent de salvar una parcel·la important de
la llengua amenaçada de perdre’s entre les noves generacions. Amb la presentació
del llibre de Francesc Blanch Mozaik multilingüe mínim, per part d’Abelard Sa-
ragossà, es va cloure el primer dia de Simposi.
Les ponències del 10 de maig s’agrupaven en l’àrea temàtica «Temes bàsics i
problemes pendents». Va obrir la sessió el professor Abelard Saragossà, de la Uni-
versitat de València, el qual tractà sobre La normativa sintàctica i la sintaxi col·lo-
quial. Va destacar la importància del registre col·loquial, com a punt de partida i
d’arribada de qualsevol normativa lingüística. Es va detenir fonamentalment en
l’anàlisi de l’ús de les preposicions per i per a, partint del rigor científic, mitjà im-
prescindible per a entendre la realitat i evitar errors metodològics. A continuació,
Joaquim Martí, de la Universitat de València, parlà sobre El valencià dels segles XVI
al XVIII, un moment clau en la formació dels dialectes catalans actuals, i on, a pesar
de la interferència castellana, desigual segons l’època, segons el registre i segons el
nivell lingüístic, els textos no perden mai la seua catalanitat lingüística essencial.
L’última ponència abans del descans corregué a càrrec del professor Vicent Bel-
tran, de la Universitat d’Alacant, la qual tenia per títol El parlar de la Marina. Va
diferenciar i oposar el parlar de la Marina Alta i de la Marina Baixa, analitzant al-
gunes oposicions significatives en els nivells fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic.
Posteriorment se centrà en l’estudi del parlar de la Marina Alta, on hi ha especial-
ment una zona, la qual inclou també la localitat de Tàrbena, que constitueix un
subdialecte diferenciat, en el qual es nota la influència mallorquina.
Després de la pausa, el professor Josep Martines, de la Universitat d’Alacant,
dissertà sobre La documentació històrica en l’estudi del valencià actual. Va desta-
Crònica 591
car la importància de la documentació històrica en l’estudi del lèxic, més enllà de
l’acumulació de dades. El ponent exemplificà abundantment com la documenta-
ció històrica permet dibuixar l’evolució dels mots, millorar la caracterització
diacrònica dels diversos parlars catalans i esclarir la influència d’altres llengües
sobre el català, centrant-se sobretot en la relació entre l’aragonès i el valencià. Tot
seguit, Manuel Pérez Saldanya, de la Universitat de València, presentà la ponèn-
cia L’origen fonològic d’algunes particularitats morfològiques. El Dr. Pérez Sal-
danya va fer un repàs de la distribució funcional dels temps verbals de passat, per
a centrar-se en el pretèrit perfet, amb els problemes del paradigma primitiu del
perfet simple, els canvis analògics que s’hi produïren, tant en català com en altres
llengües romàniques, i el sorgiment del pretèrit perfet perifràstic. La sessió del
matí es va tancar amb la intervenció del professor Manuel Sifre, de la Universitat
«Jaume I» de Castelló, amb la ponència Una caracterització de la morfologia ver-
bal valenciana, en la qual s’ocupà de diverses qüestions relatives als models de
flexió, a les estructures internes dels paradigmes i a les tendències actuals de les
classes flexives.
En la sessió de la tarda, que es va iniciar a les 16 hores, tingué lloc la lectura de
les comunicacions de Toni Cucarella: La llengua literària, Xavier Favà: Aporta-
cions al lèxic vitícola valencià: resultat d’unes enquestes al País Valencià, Francesc
Gascon: Noves aportacions al DCVB recollides a Beneixama (l’Alcoià) i M. Àn-
gels Diéguez: Expressions multinominals i variació sinonímica en textos valen-
cians del XIII i principis del XIV. A continuació, es va presentar públicament el lli-
bre Estudis de toponímia valenciana en honor de Vicenç M. Rosselló i Verger
(València, Denes, 2000), amb la presència del Magnífic Rector de la Universitat
de València.
El segon dia del Simposi es va tancar amb la ponència d’Antoni López El va-
lencià estàndard de la Bíblia valenciana. El ponent, membre del comitè d’adapta-
ció de la Bíblia valenciana, va fer un recorregut per la gènesi de la Bíblia valen-
ciana. Traducció interconfessional (Castelló, Saó / A.B.C, 1996) i explicà els
criteris utilitzats en l’adaptació valenciana de la Bíblia. El model lingüístic seguit
ha estat el valencià estàndard, evitant tant les formes massa cultes, tan sols com-
prensibles per a un cercle reduït de lectors, com les formes massa col·loquials, que
llevarien dignitat al text. Els editors han tingut també present la voluntat d’arri-
bar a formes d’expressió compartides per les grans àrees dialectals catalanes.
Rosanna Pasqual va obrir les sessions del darrer dia del Simposi, amb la xer-
rada L’adaptació del valencià oral en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes,
en la qual va tractar sobre els problemes i dificultats que es presenten a l’hora de
transcriure els textos orals dels parlaments en les Corts a textos escrits, sobre els
criteris utilitzats i sobre les deficiències detectades. La ponència següent també
estigué dedicada al llenguatge administratiu actual, en concret sobre El valencià
del DOGV. Va córrer a càrrec de Francesc Llopis Bauset, el qual va mostrar i ex-
plicar els canvis lingüístics experimentats pel Diari Oficial de la Generalitat Va-
lenciana (DOGV) des dels seus inicis fins ara, i com aquests canvis reflecteixen en
Llengua & Literatura, 12. 2001592
bona mesura els canvis socials i polítics, i com afecten les interferències del poder
polític en la seua redacció. El ponent va lamentar que en els vint-i-dos anys trans-
correguts des de la publicació del Diari no s’haja aconseguit crear definitivament
un model de llengua coherent i homogeni. A continuació Vicent Pitarch, membre
de l’Institut d’Estudis Catalans, va dissertar sobre el Concepte de normativa en
valencià. El ponent va fer un recorregut per la història de la normativa catalana al
País Valencià al llarg del segle XX, fins als nostres dies, defensant com les propos-
tes normatives serioses han partit sempre d’opcions nacionals de la comunitat lin-
güística. Igualment, recordà com en l’actualitat la normativització està resolta a
tot el domini lingüístic català, tret del País Valencià, per raons eminentment polí-
tiques.
Després d’un breu descans, Hèctor Moret, especialista en el català d’Aragó,
va presentar la ponència El Baix Aragó parla valencià?. Començà referint-se a la
problemàtica del català en aquella regió fronterera i als entrebancs sociolingüís-
tics que hi suposa parlar català. Va comparar la situació sociolingüística del Baix
Aragó catalanòfon amb la del País Valencià, i va constatar les analogies entre les
dues regions. Tot seguit, va fer una anàlisi interna comparativa, en els nivells
fonètic, morfosintàctic i lèxic, del valencià i dels parlars del Baix Aragó, remar-
cant-ne les moltes coincidències existents. El professor Carles Segura, de la
Universitat d’Alacant, va presentar la ponència El valencià a l’escola. Va exposar
la metodologia i els resultats obtinguts d’un sondeig fet en les comarques meri-
dionals valencianes del districte universitari d’Alacant per a esbrinar quin nivell
d’acceptació i quin grau de permeabilitat té en la població, sobretot en la infantil,
la variant normativitzada del català. Es tractava, doncs, d’apreciar quina qualitat
lingüística adquireix la llengua en cada grup, i sobretot en el més jove, és a dir, el
més influït per les formes lingüístiques promogudes per l’escola en valencià, amb
l’aplicació de l’actual sistema de normalització bilingüista. Les conclusions de
l’estudi van ser bastant pessimistes: cap grup no assoleix una normalitat lingüísti-
ca, no es creen bilingües equilibrats i la qualitat lingüística és deficient. Va cloure
la sessió del matí el professor Miquel Àngel Pradilla, de la Universitat «Rovira i
Virgili» de Tarragona, amb la ponència El tortosí i el valencià contrastats, la qual
versà sobre la problemàtica de la filiació i delimitació tortosina.
La sessió de la vesprada s’inicià amb la ponència Salagustín, un altre catala-
nisme murcià, del professor Joan Antoni Sempere, de la San Josè State University,
el qual va donar a conèixer una mostra més de la influència del català sobre el
murcià. Seguí el segon torn de comunicacions. La primera anà a càrrec de Mar
Massanell, redactora de l’ALDC, que dissertà sobre El mot valencià i nord-occi-
dental picaport: intent de justificació de la seva creació i distribució geogràfica. En
la comunicació següent Maria Àngels Buj tractà sobre el tortosí, i, per últim, Da-
niel Casals oferí la xerrada El valencià en el llibre d’estil de la Corporació Catala-
na de Ràdio i Televisió.
Després d’aquestes comunicacions, el professor de la Universitat de Barcelo-
na José Enrique Gargallo presentà la ponència Ecologia i caracterització dels par-
Crònica 593
lars xurros, en la qual va tractar sobre els parlars de les comarques ponentines de
l’Alt Millars, l’Alt Palància i els Serrans, on, sobre la base actual predominant del
castellà, hi ha pervivències d’un aragonès residual i una influència d’adstrat del
català. Un cas excepcional és el Racó d’Ademús, illa administrativa valenciana,
molt apartada de la frontera lingüística, cruïlla peninsular on conflueixen el tipus
dialectal castellanoaragonès i el castellanomanxec.
El professor Joan Veny va clausurar el Simposi amb la conferència El valen-
cià en l’ALDC, i a continuació rebé el merescut i emotiu homenatge de tots els
congressistes. Finalment es va servir a tots els participants un vi d’honor.
JOAQUIM MARTÍ MESTRE
Universitat de València
Llengua & Literatura, 12. 2001594


II Curs de Filologia Valenciana. IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert