Vaquer Aloy, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALBERT LAMARCA I MARQUÈS, EL MODO SUCESORIO:
CÓDIGO DE SUCESIONES Y CÓDIGO CIVIL, CIZUR MENOR,
THOMSON-ARANZADI, 2006, 179 P.
L’aparició d’una monografia l’objecte principal de la qual és l’anàlisi d’ins-
titucions del dret civil de Catalunya, per la seva poca freqüència, constitueix per
si mateixa un motiu de celebració. Endemés, Albert Lamarca, professor titular
de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, ens ofereix una excel·lent mono-
grafia sobre el mode successori, una figura que últimament no havia merescut
una atenció prioritària de la doctrina. La regulació del Codi de successions s’a-
parta en força aspectes de la regulació del Codi civil espanyol, raó que justifica,
motius editorials a part, el subtítol del llibre. De tota manera, el subtítol és, en
certa manera, enganyós, ja que la gran comparació es fa, també, amb el dret ale-
many. I és que el professor Lamarca s’endinsa en allò que, en una altra ocasió,
hem anomenat l’altra tradició jurídica catalana, és a dir, l’aportació de l’insigne
notari Ramon Maria Roca Sastre, que moltes vegades bevia no directament del
dret romà, sinó de la reelaboració que van fer d’aquest els pandectistes ale-
manys; s’ha de recordar, en particular, que Roca Sastre va encarregar-se de les
anotacions del dret espanyol en l’últim monument pandectista, el tractat d’En-
necerus, Kipp i Wolf, en el seu volum dedicat al dret de successions, gairebé si-
multàniament a la redacció de la part de dret de successions del Projecte de
compilació del dret civil de Catalunya. Tanmateix, alhora Lamarca no negligeix
la tradició jurídica catalana i en recupera un dels autors oblidats, Pau Duran,
que va ser bisbe d’Urgell entre els anys 1634 i 1651 i va escriure un tractat so-
bre les condicions i els modes impossibles i il·lícits, així com una obra menys
coneguda d’Acaci Antoni de Ripoll.
El llibre objecte de la nostra recensió s’estructura en cinc capítols. En el pri-
mer capítol se situa el marc normatiu, tant respecte del dret català, amb referèn-
cia tant al dret vigent com a la Compilació i els seus precedents legislatius, en
particular el Projecte de compilació de 1955, tan decisiu per a entendre el Codi
de successions actual, com respecte dels drets espanyol i alemany. En el segon ca-
pítol s’analitzen el mode com a institució successòria, el seu contingut i la seva
delimitació en relació amb el llegat i la condició, i les formes testamentàries en les
quals es pot ordenar. El tercer capítol es dedica als subjectes que intervenen en la
institució modal: el qui disposa, els gravats amb el mode i els seus beneficiaris. La
dinàmica del mode en la successió constitueix l’objecte del quart capítol, on s’es-
tudia la situació del mode en supòsits com la successió per dret de transmissió,
la successió per dret de representació successòria, la substitució vulgar o el dret
d’acréixer, i la seva relació amb la responsabilitat de l’hereu en funció de la mo-
225
Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]
Vol. 9 (2008), p. 225-229
08 Recensions:08 Recensions  6/3/09  16:22  Página 225
dalitat d’acceptació. Finalment, en el darrer capítol s’analitza el compliment del
mode. Els repertoris jurisprudencial i bibliogràfic clouen el llibre.
El nucli de la tesi que defensa Lamarca i Marquès és que no existeix un be-
neficiari directe del mode que pugui exigir el compliment en interès propi; no-
més el marmessor, l’hereu o una persona legitimada pel testador —i els legata-
ris amb relació a sublegataris i col·legataris— gaudeixen de legitimació per a exigir
el compliment del mode pel gravat. Aquesta interpretació està ben fonamenta-
da i argumentada en l’altra tradició jurídica, però, no obstant això, roman el
dubte de si, almenys de lege ferenda, aquesta és la solució més adequada per a
la vitalitat de la institució del mode, ja que des d’un punt de vista pràctic seria
més efectiu que el beneficiari —per tant, la persona que té un coneixement di-
recte de si es compleix o no el mode i que hi té un interès personal— disposés
de pretensió a exigir el compliment.
Un altre mèrit que cal destacar del llibre, i d’altres treballs de qualitat amb
què el professor Lamarca ha contribuït a la doctrina científica catalana, és la seva
habilitat per a combinar, ultra la recerca històrica i comparada, l’ús intel·ligent
de la jurisprudència no només amb referències completes de sentències, sinó tam-
bé amb la inserció en el text de plets d’actualitat dotats de transcendència social.
Així, l’últim apartat del llibre es dedica a comentar el cas del llegat Clarà, per al
qual proposa una solució alternativa, per al llegat de l’insigne escultor, a la que
es va donar, basada, precisament, en la seva comprensió del mode.
El llibre del professor Lamarca, que va precedit d’un llarg pròleg del pro-
fessor Joan Egea Fernàndez, catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu
Fabra, i que és un veritable memorial en defensa de la competència del Parla-
ment de Catalunya per a promulgar un codi civil de Catalunya, constitueix una
aportació molt destacada a la bibliografia jurídica catalana i està destinat a cons-
tituir l’obra de referència sobre la figura del mode successori.
Antoni Vaquer Aloy
Catedràtic de Dret Civil
Universitat de Lleida
REINER SCHULZE (ED.), NEW FEATURES IN CONTRACT LAW,
BERLÍN, SELLIER EUROPEAN LAW PUBLISHERS, 2007, 439 P.
Reiner Schulze edita aquest llibre recopilatori de les conferències pronun-
ciades durant l’any 2006 al Centre per a l’Estudi del Dret Privat Europeu de la
Universitat de Münster. El títol del llibre és New features in contract law.
RECENSIONS
226
08 Recensions:08 Recensions  6/3/09  16:22  Página 226


Albert Lamarca i Marquès, El modo sucesorio: Código de sucesiones y Código civil, Cizur Menor, Thomson-Aranzadi, 2006, 179 p.

Hemeroteca Cientifica Catalana

ALBERT LAMARCA I MARQUÈS, EL MODO SUCESORIO:CÓDIGO DE SUCESIONES Y CÓDIGO CIVIL, CIZUR MENOR,THOMSON-ARANZADI, 2006, 179 P.L’aparició d’una monografia l’objecte principal de la qual és l’anàlisi d’ins-titucions del dret civil de Catalunya, per la seva poca freqüència, constitueix persi mateixa un motiu de celebració. Endemés, Albert Lamarca, professor titularde dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, ens ofereix una excel·lent mono-grafia sobre el mode successori, una figura que últimament no havia merescutuna atenció prioritària de la doctrina. La regulació del Codi de successions s’a-parta en força aspectes de la regulació del Codi civil espanyol, raó que justifica,motius editorials a part, el subtítol del llibre. De tota manera, el subtítol és, encerta manera, enganyós, ja que la gran comparació es fa, també, amb el dret ale-many. I és que el professor Lamarca s’endinsa en allò que, en una altra ocasió,hem anomenat l’altra tradició jurídica catalana, és a dir, l’aportació de l’insignenotari Ramon Maria Roca Sastre, que moltes vegades bevia no directament deldret romà, sinó de la reelaboració que van fer d’aquest els pandectistes ale-manys; s’ha de recordar, en particular, que Roca Sastre va encarregar-se de lesanotacions del dret espanyol en l’últim monument pandectista, el tractat d’En-necerus, Kipp i Wolf, en el seu volum dedicat al dret de successions, gairebé si-multàniament a la redacció de la part de dret de successions del Projecte decompilació del dret civil de Catalunya. Tanmateix, alhora Lamarca no negligeixla tradició jurídica catalana i en recupera un dels autors oblidats, Pau Duran,que va ser bisbe d’Urgell entre els anys 1634 i 1651 i va escriure un tractat so-bre les condicions i els modes impossibles i il·lícits, així com una obra menysconeguda d’Acaci Antoni de Ripoll.El llibre objecte de la nostra recensió s’estructura en cinc capítols. En el pri-mer capítol se situa el marc normatiu, tant respecte del dret català, amb referèn-cia tant al dret vigent com a la Compilació i els seus precedents legislatius, enparticular el Projecte de compilació de 1955, tan decisiu per a entendre el Codide successions actual, com respecte dels drets espanyol i alemany. En el segon ca-pítol s’analitzen el mode com a institució successòria, el seu contingut i la sevadelimitació en relació amb el llegat i la condició, i les formes testamentàries en lesquals es pot ordenar. El tercer capítol es dedica als subjectes que intervenen en lainstitució modal: el qui disposa, els gravats amb el mode i els seus beneficiaris. Ladinàmica del mode en la successió constitueix l’objecte del quart capítol, on s’es-tudia la situació del mode en supòsits com la successió per dret de transmissió,la successió per dret de representació successòria, la substitució vulgar o el dretd’acréixer, i la seva relació amb la responsabilitat de l’hereu en funció de la mo-225Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]Vol. 9 (2008), p. 225-22908 Recensions:08 Recensions  6/3/09  16:22  Página 225dalitat d’acceptació. Finalment, en el darrer capítol s’analitza el compliment delmode. Els repertoris jurisprudencial i bibliogràfic clouen el llibre.El nucli de la tesi que defensa Lamarca i Marquès és que no existeix un be-neficiari directe del mode que pugui exigir el compliment en interès propi; no-més el marmessor, l’hereu o una persona legitimada pel testador —i els legata-ris amb relació a sublegataris i col·legataris— gaudeixen de legitimació per a exigirel compliment del mode pel gravat. Aquesta interpretació està ben fonamenta-da i argumentada en l’altra tradició jurídica, però, no obstant això, roman eldubte de si, almenys de lege ferenda, aquesta és la solució més adequada per ala vitalitat de la institució del mode, ja que des d’un punt de vista pràctic seriamés efectiu que el beneficiari —per tant, la persona que té un coneixement di-recte de si es compleix o no el mode i que hi té un interès personal— disposésde pretensió a exigir el compliment.Un altre mèrit que cal destacar del llibre, i d’altres treballs de qualitat ambquè el professor Lamarca ha contribuït a la doctrina científica catalana, és la sevahabilitat per a combinar, ultra la recerca històrica i comparada, l’ús intel·ligentde la jurisprudència no només amb referències completes de sentències, sinó tam-bé amb la inserció en el text de plets d’actualitat dotats de transcendència social.Així, l’últim apartat del llibre es dedica a comentar el cas del llegat Clarà, per alqual proposa una solució alternativa, per al llegat de l’insigne escultor, a la quees va donar, basada, precisament, en la seva comprensió del mode.El llibre del professor Lamarca, que va precedit d’un llarg pròleg del pro-fessor Joan Egea Fernàndez, catedràtic de Dret Civil de la Universitat PompeuFabra, i que és un veritable memorial en defensa de la competència del Parla-ment de Catalunya per a promulgar un codi civil de Catalunya, constitueix unaaportació molt destacada a la bibliografia jurídica catalana i està destinat a cons-tituir l’obra de referència sobre la figura del mode successori.Antoni Vaquer AloyCatedràtic de Dret CivilUniversitat de LleidaREINER SCHULZE (ED.), NEW FEATURES IN CONTRACT LAW,BERLÍN, SELLIER EUROPEAN LAW PUBLISHERS, 2007, 439 P.Reiner Schulze edita aquest llibre recopilatori de les conferències pronun-ciades durant l’any 2006 al Centre per a l’Estudi del Dret Privat Europeu de laUniversitat de Münster. El títol del llibre és New features in contract law.RECENSIONS22608 Recensions:08 Recensions  6/3/09  16:22  Página 226

Catalan

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/66135/013392.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Albert Lamarca i Marquès, El modo sucesorio: Código de sucesiones y Código civil, Cizur Menor, Thomson-Aranzadi, 2006, 179 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana