Dasca, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 Ressenyes 119
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
Dos volums d’homenatge al professor Jordi Castellanos
mAriA DAScA
Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge
maria.dasca@upf.edu
1. Jordi Castellanos, Literatura i societat. La construcció d’una cultura nacional, 
edició i pròleg de Jordi Marrugat, epíleg de Josep M. Muñoz, Barcelona: 
L’Avenç, 2013.
2. Els Marges. Número extraordinari 2013: Jordi Castellanos. Estudis, edicions, 
escrits, Barcelona: L’Avenç, 2013.
A tall d’homenatge a un dels investigadors sense els quals difícilment po-
dríem llegir i comprendre la literatura catalana contemporània, i amb motiu de la 
commemoració de l’any de la seva mort prematura, l’editorial L’Avenç i la revis-
ta Els Marges han dedicat a Jordi Castellanos els dos volums suara referits, el 
primer dels quals s’articula entorn del «nucli essencial de les seves concepcions 
literàries» (p. 7).
El volum s’estructura en dos grans apartats («Sobre la funció de la literatura 
i el seu estudi» i «Sobre la construcció de la literatura catalana al segle XX») que 
recuperen articles apareguts en publicacions diverses. Al principi i al final del 
recull se situen dos textos que contribueixen a emplaçar aquestes aportacions en 
el marc de la trajectòria intel·lectual de l’homenatjat: l’estudi biogràfic «Jordi 
Castellanos, una vida al servei de la cultura», de Jordi Marrugat, i l’entrevista que 
li féu Josep M. Muñoz a L’Avenç, «La literatura com a investigació permanent», 
la primavera del 2012, uns mesos abans del seu traspàs. 
Aquests materials palesen una gran coherència en l’orientació dels seus inte-
ressos de recerca i una reconeguda solidesa en l’anàlisi del fenomen literari des 
d’una dimensió eminentment històrica i social —entenent-lo com a pràctica cul-
tural la recerca sobre la qual exigeix una certa distància, en un procés en el qual la 
lectura (o la interpretació) permet de relacionar passat i actualitat. A la vegada, 
temes com la relació entre la creació literària catalana, la modernitat i les tensions 
socials, en què se centren, des de perspectives diverses, bona part de les seves in-
terpretacions, permeten de donar compte de la relació de la seva obra amb la (re)- 
construcció i vertebració de la historiografia de la literatura catalana endegada 
dels anys 1970 ençà. 
La convicció que la recerca en literatura només es pot fer des d’«una histori-
citat que, òbviament, actua com a element distanciador que és, d’altra banda, el 
que es permet d’anàlisi i d’especulació» (p. 33) és el punt de partida dels quatre 
textos aplegats en el primer recull: «Funció actual de la història de la literatura», 
«El clos matern dels clàssics», «Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la 
crisi de les humanitats» i «En defensa de la literatura», escrits els anys 1982, 1997, 
2002 i 2005. Castellanos insisteix en la necessitat (sovint menystinguda) de desen-
llengua_literatura_25.indd   119 12/02/15   10:29
120 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
volupar plataformes especialitzades en llengua i literatura catalanes que respon-
guin (i generin) uns interessos socials amplis i facin possible: a) establir uns valors 
(no només operatius en tant que valors literaris, sinó també com a referents so-
cials) i b) actualitzar unes lectures que siguin reconegudes per una comunitat 
nacional i donar-les a conèixer en el marc d’una «història total» (p. 36). 
Partint d’aquests principis, la tradició és entesa com un fenomen orgànic i 
canviant, resultat del diàleg amb uns clàssics que són «aquells autors que acom-
pleixen aquesta funció mig d’emblemes, mig de models, per als homes d’avui» 
(p. 44) en un procés que només s’esdevé quan hi ha engranatges culturals que 
funcionen en tota la seva complexitat i quan es disposa d’un espai ben definit (un 
camp autònom, diríem, amb Bourdieu), integrat per un cos social dinàmic i actiu.
Els estudis de Castellanos, vindicadors del paper de la recerca universitària 
com a pont «de diàleg entre el passat i el present» (p. 49), formen part d’una ope-
ració de recuperació i valoració que no ha tingut el suport necessari des dels àm-
bits polítics (i, especialment, que s’ha bandejat en les successives reformes dels 
plans d’ensenyament), en la qual la defensa del paper social de les humanitats, i de 
la cultura en general, s’ha d’assumir des d’una actitud d’una certa perplexitat 
(p. 56).
Prova d’aquest interès és la continuada dedicació, amb resultats rigorosos i 
fonamentats, als grans períodes culturals dels segles XiX i XX: Renaixença, Moder-
nisme, Noucentisme, els anys 20 i 30, la postguerra i l’exili, que són el centre, 
justament, dels estudis de la segona part del recull: «Modernisme i Noucentisme», 
«Mercat del llibre i cultura nacional (1882-1925)», «El Modernisme: la construcció 
d’una cultura nacional», «Escriure amb el ritme de la sang. La represa de la no-
vel·la catalana (1925-1929)», «Literatura catalana i compromís social en els anys 
trenta», «L’exili literari català: continuïtat i ruptura», «Les lletres catalanes dels 
anys quaranta» i «La literatura catalana del segle XX. Un balanç». 
El Modernisme i el Noucentisme hi són vistos com a «dues etapes en la con-
figuració de la cultura i de la intel·lectualitat catalanes» que proposen «solucions 
diferents a les relacions entre l’artista i la societat» (p. 104). S’estableix una tensió, 
doncs, a l’inici del XX, entre les contradiccions modernistes i les limitacions d’un 
moviment sòlidament construït en les bases del qual es trobada una «ideologia 
d’acció» basada en la imposició d’uns ideals. La seva història és el resultat d’un 
combat per a afavorir una major incidència social de les lletres catalanes, a instàn-
cies, en part, del «conflicte entre llengua i modernitat», i condicionat per l’ús di-
glòssic de la llengua catalana i castellana del segle XiX (p. 179). 
L’establiment d’una literatura nacional es fa a partir de la concepció i la pro-
gressiva implantació d’un aparat institucional, simbòlic i ideologicoliterari que ha 
de ser sostingut per una infraestructura encara fràgil, que fins als anys vint no 
disposarà d’un programa d’ensenyament propi. Els estudis dedicats a la literatura 
dels anys 1920 i 1930 tenen, de fet, com a centre la constitució d’un mercat litera-
ri (el primer) i l’anàlisi de la figura de l’intel·lectual compromès, que plasma en la 
seva literatura les tensions polítiques i socials del moment (el segon).
llengua_literatura_25.indd   120 12/02/15   10:29
 Ressenyes 121
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
Finalment, la literatura de l’exili és analitzada a partir de la polarització entre 
les posicions dels escriptors de la diàspora, que veieren en la ruptura que suposà 
el 1939 la possibilitat de trencar amb la tradició a fi de modernitzar-la o bé perse-
veraren en el manteniment, no exempt de simbolisme, d’unes estructures cultu-
rals mínimes, a fi de garantir (i d’aquí el simbolisme) el manteniment d’una con-
tinuïtat literària. En l’anàlisi de l’exili interior dels 1940 l’escassa producció 
literària del moment (i l’escarransit debat literari subsegüent) es relaciona amb la 
necessitat d’un «silenci vibrant», una actitud de resistència callada que tingué for-
ça ressò en l’Europa de la segona guerra mundial i que era la traducció visible 
d’una actitud ètica que impulsà la represa de les activitats i plataformes literàries 
en la clandestinitat. El diàleg amb la tradició de preguerra fou una de les formes a 
través de les quals s’articulà una part d’aquest debat. 
En l’anàlisi, els fenòmens literaris de gran abast (com els moviments o les 
idees) són alternats amb l’estudi de les personalitats individuals o col·lectives (el 
grup de L’Avenç, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Carner, Joan Estelrich, el 
Grup de Sabadell, els editors i crítics dels anys 1930, entre molts d’altres) que en 
feren possible el desenvolupament. Algunes d’elles esdevingueren referents so-
cials i centres de la consciència col·lectiva, «capaços de canviar mentalitats i socie-
tats» (p. 64). En el text final, Castellanos recorda les figures de primera magnitud 
que l’impuls literari ha produït d’un segle ençà i valora, de l’actualitat, l’existència 
d’infraestructures de creació i difusió de la literatura catalana. També avisa, tan-
mateix, de l’amenaça de la imposició d’una visió mercantilitzada de la literatura, 
deguda a la pressió de les indústries culturals (p. 269). 
El número extraordinari d’Els Marges, subvingut per subscripció popular, 
complementa el de L’Avenç, d’una banda, il·luminant alguns dels temes als quals 
dedicà més atenció interpretativa (com ara la reflexió sobre la necessitat d’una 
novel·la moderna en català) i, de l’altra, donant a conèixer alguns textos inèdits 
(l’article «Lluís Domènech i Montaner i els Jocs Florals» i l’estudi dedicat a Els 
tres al·lucinats, de Joan Puig i Ferreter), de circulació limitada o d’interès circums-
crit a polèmiques o interessos d’època (en el cas dels articles de la secció «Al 
marge» o de les ressenyes dedicades als llibres Aspectes del Modernisme, de Joan-
Lluís Marfany, i El temps de les cireres, de Montserrat Roig, que evidencien les 
palpitacions del temps del Castellanos dels anys 1970). L’estructura del volum és 
la de la d’Els Marges [«Estudis», «(Re)llegir», «Cartes i documents», «Al marge» 
i «Ressenyes»], amb la qual cosa es manté la diversitat de tons i d’orientacions 
propis de la publicació i es descobreix, en els dos darrers apartats, la dimensió 
polemista de l’homenatjat. A tall d’«Editorial» s’expliquen les circumstàncies de 
publicació del volum i, com a recopilatori final, es reprodueix la vasta bibliografia 
de Jordi Castellanos, a càrrec de Cristina Riera (Traces) i Jordi Marrugat (Grup 
d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània). 
Els textos de l’apartat «Estudis» aborden, primer, temes relacionats amb el 
Modernisme (com ara la relació del moviment amb el nacionalisme, el paper del 
sagrat en la creació literària, i el rol que hi tingueren els escriptors Joan Alcover i 
llengua_literatura_25.indd   121 12/02/15   10:29
122 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
Gabriel Alomar) i, després, les posicions (no exemptes de polèmica) de Josep 
Carner, Carles Riba i Josep Pla pel que fa al gènere de la novel·la. També s’hi 
tracta, panoràmicament, la trajectòria literària de Pere Calders. 
L’apartat «(Re)llegir» concentra determinades interpretacions que Castella-
nos dedicà a algunes de les obres més significatives del segle XX: «El comte Ar-
nau», Els sóts feréstecs, Solitud, Josafat, Aigua avall, Els tres al·lucinats, Vida pri-
vada, La ciutat i el tròpic, Bearn o la sala de les nines i Salamandra. Són lectures 
complexes, basades en la contextualització i la recepció de cada obra, la seva ade-
quació en el marc de les estètiques coetànies i el subratllat d’allò (el nietszcheanis-
me decebut del comte Arnau, l’esteticisme pusil·lànime de mossèn Llàtzer, la 
presa de consciència de la Mila o la naturalesa reprimida de Josafat, per exemple) 
que les fa perviure més enllà del moment en què es conceberen. Aquests dos vo-
lums són, sens dubte, peces imprescindibles en l’estudi i la comprensió d’allò que 
ens fa ser una cultura literària i ens fa créixer com a lectors atents i vius. El seu 
gruix i abast se situa, com diria el mateix Castellanos, dins la circumscripció de la 
humilitat i l’ambició: la humilitat de saber-se limitat en un projecte tan vast i ric; 
l’ambició d’haver-lo sabut dur a terme en tota la seva complexitat i subtilesa. 
Llengua i identitat a Oriola en l’època foral
joAquim mArtí meStre
Universitat de València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
joaquin.marti@uv.es
Mas i Miralles, Antoni, Jesús Millán García-Varela i Brauli Montoya aBat: 
Llengua i identitat a Oriola en l’època foral, Alacant: Ajuntament d’Oriola, 
2014.
En la introducció del primer treball del llibre, «La identitat nacional d’Oriola 
en l’època foral: La llengua com a argument» (ps. 9-29), l’autor, Antoni Mas i 
Miralles, recorda alguns conceptes bàsics que cal tenir en compte per entendre els 
plantejaments del capítol, com són la preponderància de la llengua entre els ele-
ments que defineixen una nació a l’edat mitjana i la necessitat de partir d’una de-
finició pragmàtica de llengua, des de la visió oferida per la sociolingüística, on 
aquesta és inherent a la societat que la utilitza.
A continuació n’exposa l’objectiu: «analitzar el paper que va exercir la llen-
gua entre els oriolans per a reivindicar la seua identitat nacional» (p. 11) durant 
l’època foral. Aquest treball complementa, per tant, alguns estudis fets amb ante-
rioritat per part d’historiadors que s’ocupaven del tema de la identitat d’Oriola 
amb arguments històrics. 
llengua_literatura_25.indd   122 12/02/15   10:29


Dos Volums d'homenatge al professor Jordi Castellanos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert