Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RACÓ DE LA MEMÒRIA 
LO SENIENC. MEMÒRIA, NATURA I LLENGUA 
L'aprofitament de 
la fusta dels ports 
a l'època moderna: 
un exemple a la 
Vallcanera de finals 
del segle XVI 
Joan-Hilari Munoz i Sebastià^ 
1." Introducció 
La zona del massís dels Ports ha estat al llarg de la història un lloc molt co-
bejat econòmicament a causa de les variades matèries primeres que l'home 
n'ha pogut extreure (neu, pastures per als ramats, pega i quitrà, fruits silves-
tres...) però per damunt de tot, i a causa de la seva importància, hi destaca 
la fusta dels seus boscos. 
Aquest no és el moment ni el lloc per ponderar la importància històrica 
de l'explotació de la fusta d'aquesta zona, ja que en tenim diversos testi-
monis escrits, com a mínim des de l'època islàmica. Però potser hi caldria 
destacar les alabances que en fa l'escriptor tortosí Cristòfol Despuig en la 
seva obra Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, escrits al voltant de 
l'any 1557: "...sòn-y tan bons que en lo món no són millors dels quals 
fan assí ordinàriament molts vaxells per a navegar de totes formes; 
y també s'i fan per lo rey galeres; dien estos capitans del rey que no 
tenen par. Y tots los llenyams que allí se crien són molt singulars y 
aprofiten-se de ells los poblats de assí per a infinites coses... "^ 
Tot i les notícies com la de Despuig, malauradament no abunden els docu-
ments antics que expliquin amb cert detall el procés de la talla i el transport 
de la fusta des del bosc fins a la seva destinació. Per aquest motiu, el con-
tracte notarial que presentem tot seguit, signat l'any 1597 entre un merca-
der barceloní (que actuava com a representant de la Diputació del General 
de Catalunya) i dos llenyataires per tallar i transportar fusta per a aquesta 
institució des dels boscos de Vallcanera fins a la platja de Solderiu, dintre 
del terme d'Alcanar,^ és interessant perquè ens pot ajudar a conèixer millor 
alguns aspectes de l'explotació forestal dels Ports durant aquella època. 
2.- Condicions del contracte 
L'acord que acabem d'esmentar fou signat el dia 17 de gener de l'any 1597 
a la ciutat de Tortosa. Les dues parts que hi participaven eren un merca-
der de Barcelona, anomenat Joan Pau Serra^ i dos bosquerols, anomenats 
Pere Gomis i Andreu Martínez, del Bellestar i de Tortosa, respectivament. 
El mercader barceloní actuava com a representat dels diputats de la Ge-
neralitat de Catalunya, que durant aquell trienni eren Francesc Oliver de 
Boteller, d'origen tortosí i abat de Poblet, Lluís de Tamarit i Rifós, donzell 
1 Professor de Secundària a TIES "Ramon 
Berenguer IV" d'Amposta (Montsià). 
Adreça electrònica: vinallop@terra.es 
1 Cristòfor DESPUIG. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: Curial Edici-
ons Catalanes 1981, 194. (Edició a cura d'Eulàlia Duran). 
2 ACTo (=Arxiu de la Catedral de Tortosa). Protocols Notarials. Agustí Montanyès 2, s/f. 
Document insert. 
3 Aquest mercader signant del contracte potser era el mercader anomenat Joan Serra 
que fou nomenat exactor del General (o sigui, un oficial de la Generalitat que tenia cura de 
liquidar els deutes a aquesta corporació) l'any 1588 i que morí l'any 1604. Josep-Maria SANS 
(ed.). Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol III. Barcelona: Generalitat de Catalunya 
1995, 249 i 493. 
LO SENIENC. MEMÒRIA, NATURA I LLENGUA 19 
La zona del massís dels 
Ports ha estat al llarg de la 
història un lloc molt cobejat 
econòmicament a causa 
de les variades matèries 
primeres que l'home n'ha 
pogut extreure. 
de Barcelona, i Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà." La concòr-
dia establia les condicions per tallar i transportar una important quantitat 
de fusta de pi melis (un total de 1.800 peces), extreta dels boscos de Vallca-
nera i amb destinació a dues obres que després comentarem. 
Els punts principals d'aquest contracte eren: 
a) En primer lloc, la fusta a tallar era la següent: 
"Primo, quatrecents fusts de dos muls, de largària de trentados 
palms^ y de amplària de un païm y tres quarts y de gruixa, o galga, 
un païm y un quart bastats quiscun. 
l'tem, trescents fusts de dos muls quiscú o més de largària de trenta 
sis palms y de amplària de un païm y tres quarts, y de gruixa o galga 
de un païm y un quart quiscú. 
l'tem, siscents fusts appelats somadals, eo de port de un mul, quiscú 
de largària quiscú de vint palms y de amplària de un païm y mig y de 
gruixa de un païm y un quart bastats. 
ítem, cinchcents fusts apellats vint y quatrenes, de amplària quiscú 
de un païm y un quart y de gruixa un païm quiscú, los quals fusts (...) 
prenen tots summa de mil y huyt cents fusts..." 
b) Aquella fusta, els bosquerols l'havien de començar a tallar "...la lluna 
nova primer vinent del present mes de giner, y de aquí contínuament 
en totes les lunes noves (...) fins per tot lo mes de maig primer vinent, 
tallant tots los dits fusts en dites lunes noves, en dies clars y lests, de 
la manera conforme a la disposició dels stabliments dels Ports de la 
dita ciutat de Tortosa...". Aquesta darrera condició feia referència a una 
de les disposicions dels establiments dels Ports de la ciutat de Tortosa ja 
que, per exemple, en els establiments publicats el dia 19 d'agost de l'any 
1583, en el capítol novè es deia que: "...qualsevol persona que talle de 
la dita fusta hala e sia tengut tallar aquella de lluna y dia clar, segons 
que la natura dels arbres requerrà..."^ 
c) Els boscaters es comprometien a lliurar la fusta tallada amb una cadència 
de 500 peces mensuals. 
d) La fusta havia "de ésser de bon melis, carejat a totes quatre parts no 
girosos, ni mofienys" i després d'haver estat tallada, havia de passar una 
inspecció realitzada per qui el mercader Serra volgués designar. Una vegada 
acceptada la seva qualitat, "que sien marcats de la marca del General 
en lo dit bosch o bosch l·ion seran tallats y (..) noi'ls puguen traure 
fins que no tinguen la sobredita marca...". 
e) Les peces de fusta tallada que no passessin la inspecció dels experts, 
romandrien en poder dels bosquerols, però no se les podrien endur del 
bosc fins que no acabessin de tallar els 1.800 troncs contractats. També 
se'ls prohibia iniciar cap altra feina fins no haver acabat de complir aquell 
contracte. 
El lloc designat per lliurar els troncs tallats era la zona costanera propera 
a "...la torre appellada de Sólderiu de la Cènia, a la part del pre-
sent Principat de Cathalunya...". A més els boscaters es comprometien 
a baixar des del bosc fins a aquell lloc designat cada mes "...huytanta o 
noranta carretades de tres fusts per quiscuna carretada, çò és de un 
4 Miquel PÉREZ. "Francesc Oliver de Boteller", Història de la Generalitat de Catalunya 
i els seus presidents. Vol. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Fundació Enciclopèdia 
Catalana 2003, 145, 
5 No sabem del cert a quin tipus de pam es referia, ja que segons la mida del de Tortosa, 
(basat en la cana de Montpeller) vigent fins a les Corts de Montsó de l'any 1585 en què 
s'unificaren les mides, els pesos i les mesures basant-se en les de Barcelona, el pam mesurava 
24'85cm., mentre que el de Barcelona feia 19,43 cm. Claudi ALSINA, Gaspar Feuu i Lluís MAR-
QUET. Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona: Curial 1990, 188 
6 Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre. Fons Municipal de Tortosa. Establiments 
14, f. 179. 
20 LO SENIENC. MEMÒRIA, NATURA I LLENGUA 
El preu per tallar i 
transportar la fusta des 
de la zona de Vallcanera 
fins a la vora del mar a 
Solderiu va quedar fixat 
de la següent manera: per 
les 700 peces de dos muls 
de llargada es pagarien 49 
sous per cadascun. I pels 
restants 1.100 fusts els 
bosquerols cobrarien 21 
sous per cadascun. 
fust gran y los altres dos xichs, o dos grans y quatre xichs, començant 
a portar o fer portar dits fusts de quinze del mes de març, primer 
vinent en avant...". 
f) Si els bosquerols no lliuraven la quantitat de fusta pactada en el termini 
fixat en el contracte, aleshores el mercader Serra (o un representant legal 
seu) podia encarregar la feina pendent a una altra persona i carregar les 
despeses als boscaters Gomis i Martínez. 
g) Els bosquerols també es comprometien "... a rossegar e aportar (....) 
de dits boschs y lochs hont seran tallats y fets los dits (...) fusts, per 
camins y lochs fàcils i ben adobats fins a la vora del dit mar (...), fent 
lo dit ròssech fins a la carratera dita de la Canaleta y fer un pont de 
fusta en lo riu nomenat de la Cènia, en lo loch appellat de Malany, 
pera que los carros puguen ab més facilitat passar (...) a la de la vila 
de la Cènia, del present Principat de Cathalunya a tot cost y despeses 
sues...". A més. Serra i els diputats de la Generalitat es comprometien a 
donar pas lliure als carros amb la fusta tallada "...tant en lo Regne de Va-
lència, per hon han de passar per spay de un poch de camí per tràn-
sit, com en lo dit Principat de Cathalunya...", pagant ells les despeses 
duaneres dels trasports. 
hi) El preu per tallar i transportar la fusta des de la zona de Vallcanera fins 
a la vora del mar a Solderiu va quedar fixat de la següent manera: per les 
700 peces de dos muls de llargada es pagarien 49 sous per cadascun.^ 1 pels 
restants 1.100 fusts els bosquerols cobrarien 21 sous per cadascun.^ 
i) El mercader Serra pagaria les 2.870 lliures per aquesta fusta de la se-
güent manera: 400 lliures de moneda barcelonesa, en el moment de signar 
l'acord i la resta en un termini de vuit mesos, a raó de 208 lliures mensuals; 
però amb la condició que els bosquerols complissin el pacte de portar la 
quantitat de fusta fixada en l'acord a la zona d'embarcament de Solderiu. 
En aquest apartat de la concòrdia també es nomenaven dues persones que 
podrien rebre els diners en nom dels bosquerols: el calçater Jaume Alberni i 
el mercader Jeroni Pasqual, tots dos habitants de la ciutat de Tortosa, 
j) El preu del transport de la fusta tallada s'havia acordat entre els dos bos-
caters i uns carreters de Vinaròs, "...a rahó de dos liures y 4 sous per 
carretada..." 
k) Finalment, Gomis i Martínez es comprometien a complir tots els termes 
de l'acord i per fer-ho presentaren com a fiadors del contracte, a més dels 
dos representants anteriorment esmentats, al mercader Baptista Palau i al 
pagès Pere Callarisa, tots dos habitants de la Sénia. Tots quatre posaren els 
seus béns com a assegurança en el compliment de tot allò contractat pels 
boscaters. 
3.- Destí de la fusta tallada 
El destí de la fusta encarregada pels diputats de la Generalitat de Catalunya 
el sabem gràcies a un document conservat en el mateix protocol notarial 
del contracte que acabem d'explicar.^ Segons aquest document, el dia 18 
de gener de l'any 1597, a la ciutat de Tortosa, un calafat d'aquesta ciutat 
anomenat Antoni Gombau, reconeixia al mercader de Barcelona, Antoni 
Blasco, el qual actuava com a representant del també mercader Joan Pau 
Serra, el pagament de 20 lliures de moneda barcelonesa que se li devien a 
Gombau i al també calafat Jaume Homedes, per portar a Vinaròs fusta per 
obrar una barca encarregada pels diputats de la Generalitat de Catalunya. 
En aquest pagament s'especificava que la fusta provenia dels boscos de 
Vallcanera. 
7 Això feia un total de 1.715 lliures de moneda barcelonesa 
8 Aquest preu suposava un valor total de 1.155 lliures de moneda barcelonesa. 
9 ACTo. Protocols Notarials. Agustí Montanyès 2, s/f. 
LO SENIENC, MEMÒRIA, NATURA I LLENGUA 21 
Podem deduir que aquella 
fusta es va emprar per 
obrar la zona de la façana 
del Palau de la Generalitat 
de Barcelona que dóna a la 
Plaça de Sant Jaume. 
A més també es feia esment que aquella fusta, a 
més de servir per obrar l'esmentada barca, serviria per a obres de construc-
ció a la Casa de la Generalitat a la ciutat de Barcelona. 
Aquestes dues breus notícies són interessants 
perquè amb elles sabem que la fusta tallada als boscos de Vallcanera va 
servir d'una banda per obrar un vaixell per a la Generalitat, la qual sempre 
va emprar la fusta de la zona dels Ports, atesa la seva qualitat reconeguda, 
ja que per exemple sabem que l'any 1554 ja s'havien construït unes galeres 
per a la Generalitat a ia ciutat de Tortosa.'^ 
I en segon lloc, podem deduir que aquella fusta es va emprar per obrar 
la zona de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona que dóna a 
la Plaça de sant Jaume (figura 2), les obres de la qual s'inicien a principis 
de l'any 1597 sota la direcció de l'arquitecte Pere Blai i, segons algunes 
informacions publicades, la fusta necessària per a les obres fou buscada 
i comprada a la zona de Tortosa (o sigui, els Ports) per un assessor de la 
Generalitat, segurament el mateix mercader Joan Pau Serra del contracte a 
sobre estudiat." 
4.- Valoracions finals 
Amb els documents que acabem d'analitzar creiem que hem donat una 
breu, però interessant ullada a l'explotació dels boscos de la zona dels Ports 
a l'època moderna. Si bé es tracta d'una qüestió prou coneguda en línies 
generals, documents com els analitzats donen un seguit d'informacions 
(identitat dels clients, destí de la fusta, condicions de la talla i el transport...) 
que aporten noves dades a un tema malauradament encara poc investigat 
en detall i del qual caldria fer més estudis. 
FigLiM I ,. | , , . , ;,.ii 15I on h. l'id cl contracte 
de fusta per a la Generalitat de Catalunya (Arxiu de la 
Catedral de Tortosa- Foto Hilari Munoz) 
Figura 2: Fotografia de principis del segle XX de la façana del Palau de la Geneiahtal a Barcelona 
en la construcció del qual s'emprà fusta tallada als boscos de Vallcanera. 
10 Jordi BuYRtu. Institucions i conflictes a la Catalunya moderna. Barcelona: 
Rafael Dalmau editor 2005, 219. 
11 Anna MUNTADA i Elisa VARELA. "Entorn del projecte de T'obra nova' del Palau de la 
Generalitat. El memorial de 1603", Locus Amoenus, 2 (1996). Bellaterra: Universitat Autò-
noma de Barcelona, 149, nota 72. 


L'aprofitament de la fusta dels Ports a l'època moderna: un exemple a la Vallcanera de finals del segle XVI

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert