Torras i Casals, Camil

Revistes Catalanes amb Accés Obert

OBSERVACIONS SOBRE TRES ESPECIES
DE CHALCIDOIDEA ENDOPARÁSITS DE CÖCCIDS
Camil TORRAS i CASALS
Biòleg
Enginyer Tènic Agrícola,
Professor de la
Granja Escola d'Agricultura
Caldes de Montbui
INTRODUCCIÓ
Tractem d'estudiar, tant be com poguem, tres especies de la superfamília
Chalcidoidea ja conegudes a Catalunya, donant el rraxim d'importäncia a la seva
relació amb l'espècie hoste —en
 aquest cas Coccidoidea. És molt freqüent que en
les obres de sistemàtica hom indiqui d'una forma, més aviat secundària, a quina
especie o grup d'espècies, un calcídid ataca o esdevé paràsit. Procurarem citar i
descriure casos concrets en la relació entre l'espècie hoste i l'espècie paräsita,
donant el major nombre de detalls possibles.
Materials i Mètodes
Horn procedeix a la recollida de Cbccids que ataquen a un vegetal
determinat, fent el major nombre d'observacions possibles, primer "in situ", i
també al laboratori, col.locant branquetes o altres organs que continguin cóccids
dintre càpsules de Petri, o cristal.litzadors, amb una materia absorbent, de tal
manera que formi una amara humida; practicant observacions molt sovint, ja
sigui examen a ull nu. be sigui amb l'ajut del microscooi, per observar el
desenvolupament del calcídid paràsit dintre el cos del cbccid. També es fan
observacions sobre plantes en el seu medi natural.
Després de moltes observacions, podem donar alguns resultats que
exposarem tot seguit:
FAMÍLIA ENCYRTIDAE
Coccidencyrtus obscurus, Mercet, 1921 (5)
Aquest encírtid romania paràsit sobre Chionaspis evonymi Comst., 1880. Al
mateix temps aquest cbccid vivia sobre l'arbust ornamental Evonymus japonica a
l'Escola d'Agricultura de Caldes de Montbui. El senyor Garcia Mecet indica que C.
obscurus l'ha observat a les províncies de Biscaia i de Madrid.
315
Biologia
Generalment els Calcídids de la familia Encyrtidae són paràsits interns
dels Còccids, o Cotxinilles, així com d'altres grups d'insectes. Els ous dels
encírtids, sovint presenten una mena de peduncle, mitjançant el qual es fixen, per
la part de dintre, en el tegument de l'hoste. Al llarg del tal peduncle reben l'aire
necessari per la respiració. Segons Parker i Thompson, 1925 (10), hom
distingeix, en l'ou, el segment que corresponda al cap, així com deu segments
més, els tres o quatre últims disminueixen de diametre, aprimant el conjunt,
aquests segments més petits són lleugerament quitinitzats, i en l'últim s'hi poden
veure orificis respiratoris. Com hem assenyalat, la part del darrera de la larva
romandrà unida, per un punt, a la paret de l'hoste, el qual pot estar en l'estadi
d'insecte desenvolupat, larva o ou, i així continuarà fins el tercer estadi de
desenvolupament del paràsit, comunicant amb l'exterior via peduncle.
Nosaltres hem pogut observar ous a l'interior de les cotxinilles, però
amb molta dificultat per copsar detalls tan fins.
El que sí hem pogut veure han sigut casos de poliembrionia en els
encirtits observats, si bé mai no hem vist cap cbccid parasitat per més d'un
individu adult, o quasi adult, de Coccidencyrtus obscurus Mercet.
Yakhontov, 1940 (12) va estudiar el fenomen de la poliembrionia,
assenyala que hi ha hostes que poden mantenir fins a dues mil larves procedents
d'un sol ou (nosaltres com a màxim n'hem vist sis). El desenvolupament
poliembriònic és degut a una marcada diferenciació de les regions embrionàries
de l'ou, així com la participació dels corpuscles polars a la segmentació, sovint per
divisió directa del nucli a la regió polar, dits corpuscles polars contribueixen al
desenvolupament d'una membrana nutritiva amb la col.laboració de les cèl.lules
de la regió amniótica.
Bess, 1939 (2) estudià el que ell anomenà "fagocitosi", indicant, amb
això, una reacció de l'hoste contra Ilur paràsit intern. Horn ha vist com alguns
Eucírtids paràsits de còccids, formen càpsules derivades exclusivament de teixit
procedent de l'hoste i no de la cutícula de l'endoparäsit. Sovint algunes larves,
d'aquests endoparäsits, presenten una mena de càpsula que les envolta i
interfereix el seu desenvolupament normal. A vegades aquesta mena de càpsules
deixen fora el cap de la larva de l'encírtid, o bé presenten nombroses tràquees que
les travessen; si els ous del paràsit han sigut dipositats dintre larves de còccids moltjoves, les càpsules tan sols es formen parcialment, o sigui, si r encírtid
introdueix l'ou en un estadi avançat, la càpsula es desenvolupa totalment i el
còccid no resta parasitat, únicament contindrà una mena de quist intern.
Thorpe, 1936 (11) va descobrir que la respiració del paràsit depèn en
gran part de l'hoste. Va observar el fenomen assenyalat, sobre espècies d encyr-
tidae, diu que la larva reté conexió amb l'exo-esquelet de l'hoste per mitjà d'un
sistema traqueal que dura fins al tercer estadi. Al començar el quart estadi, el
paràsit canvia de forma i llavors s'obren nous espiralls, i la larva gira dins el cos del
còccid, situant la part del cap, vers la part del darrera, de tal manera que toqui la
comissura traqueal posterior del cbccid mentre l' extrem de l'abdomen queda cap
al davant (fig. 2). Tot això ho hem observat en diverses preparacions successives,
sobretot pel que fa al canvi de posició.
La apsula, llavors, es va desenvolupant al voltant de la larva, essent el
principi de paret molt prima, tornant-se gradualment més densa. Les cèl.lules
d'aquesta càpsula, segons Flanders, 1939 (3), procedeixen de la sang de l'hoste;
primerament perden el nucli, formant una membrana poc estructurada, que en
316
certs llocs és creuada o travessada per traquees. Els troncs de les traquees
principals del cbccid hoste formen una mena d'arcs que s'acosten als nous
espiralls, que hem dit que es formen en el paràsit, fusionant-se, llavors l'antic
pedicel desapareix i, a partir d'aquest moment, la respiració de l'intrús té lloc a
través del sistema traqueal de l'hoste.
Algunes de les nostres microfotografies de Coccidencyrtus obscu rus Marcet,
podem observar restes del sistema traqueal semblant al descrit per Flanders.
Les primeres imagos d'aquesta espècie parásita varen ésser observats el
23 de febrer de 1977, fins el cinc de març. A partir de tal dia no en veièrem cap més.
El febrer de 1978 n'aconseguirem alguns individus, però l'atac del cöccid sobre
l'arbust havia disminuit, sobretot pel que fa als mascles, els quals havien
desaparegut quasi per complet. Les dues primaveres successives s'ha mantingut
l'atac sobre Chionaspis evonymi Comst.
El febrer de 1977, fent un recompte, s'observava un 13,33 per cent dels
cbccids parasitats. Mai no s'aplicaren pesticides.
Euaphycus brachypterus, Marcet, 1926 (6)
Aquest encírtid té la particularitat de presentar les ales atrofiades, igual
com si haguessin estat tallades (fig. 3) i d'ací li ve el nom de brachypterus .
Dades per la biologia
A aquesta especie, també incírtid, li són aplicables tots els detalls, que
han estat relatats amb respecte a l'espècie anterior. Es vàlid tot el que s'ha dit
sobre el mecanisme de la respiració, moviments de la larva, formació de la coberta
nimfal, etc., per?), en aquest cas, no ha estat possible l'observació de l'estat larval
i tan sols hem vist imagos.
La primera observació hom la porta a cap sobre plantes de Buxus
sempervirens L., que pràcticament romania en estat salvatge, el 14 d'abril de 1976;
val-ella efectuar un recompte i poguèrem obtenir 7,69 femelles d'Euáphycus per
cent cotxinilles. Els cbccids hostes varen ser classificats com Eriococcus buxi Fonsc,
espècie molt curiosa, ja que presenta una intensa coloració vermella, tant el
mascle com la famella, i ambdós protegits per una coberta blanca quasi
transparent.
L'atac d'aquest cbccid mai va constituir un perill per l'arbust (Boix).
Sembla que no existeix més d'una generació anual de l'encírtid paràsit. En 1978
tornàrem a inspeccionar diverses vegades les plantes, trobant que l'atac del cbccid
s'havia reduït al mínim, sense trobar cap exemplar de l'encírtiol. A la primavera de
1979 les colònies d'Eriococcus presentaven un petit augment, sense conseqüències
per l'arbust i poguèrem caçar tan sols dos exemplars d'Euaphycus
La "cotxinilla" E. buxi Fonsc, per causa de la seva coloració vermella, es
presenta molt opaca i és ací on resideix la principal dificultat per l'observació de
les larves de l'encírtid paràsit.
L'espècie Euaphycus brachypterus Mercet, va ésser assenyalada per García
Mercet, 1921 (5) i sembla que l'espècie té sinonimia ja que la classifica com a
pertanyent al gènere Aphycus Mayr, , 1875 (9).
FAMÍLIA MYMARIDAE
Aquesta familia apareix dintre la super-familia Chalcidoidea amb una mica
3 17
de confusió; moltes de les especies que la formen, encara hom les compta entre els
Proctotrupoidea, de la familia Sceliontdea per causa de la gran semblança que
presenten llurs larves, durant el primer estadi, amb les larves dels Mymartdae.
Ens sembla oportú detallar un xic, corn s'han agrupat aquests calcídids
dins la familia que ara ens interessa. W.H. Ashmead, 1904(1), fa un resum de tots
els treballs que existeixen en aquell moment, respecte la taxonomia de la super-
familia Calcidotdea, que aleshores hom considerava com una familia, i fou el primer
de comptar-los dintre una super-família, afegint-hi el grup delsMymartdae, assolint
llavors un nombre de tretze famílies. Després, eis anys successius, diversos
autors anaren augmentant el nombre de famílies fins arribar a la classificació
d'Handlirsch, 1925 (7), que l'expressada super-familia constava de vint-i-dues
famílies i és llavors que l' indicat autor, eleva els Mymaridae de la categoria de sub-
familia a familia, separant-los definitivament dels Trichogramatidae, amb els quals
són molt semblants, tant per les condicions de vida com pel tamany. Els Mymärids
inclouen les espècies d'insectes més petits que hom pot conèixer.
Hem trobat una espècie pertanyent als mymärids; és la següent:
Parvulinus aurantit; , Mercet, 1912 (4)
Syn: Metalaptus torquatus, Malenotti, 1918 (8).
L hem mesurat amb molta cura, donant les dimensions mitjanes se-
Llargada del cos 	 0,48 mm.
Envergadura 	 0,726 mm.
Amplada màxima de l'ala anterior 	
 96,8 micres
Llargada dels pèls de les ales 	
 84,7 micres
Dades per la biologia
Foren observades femelles, atacant el cbccid diaspínidAonidialauri Bché,
el 28 de marc de 1979 que, a l'ensems atacava a un llorer, juntament amb un altre
cbccid, lecanid, que era Coccus hesperidium L. El mateix llorer suportava un atac de la
criptógama Gloeosporium nobtli s.
Cal remarcar que l'espècie Parvulinus aurantii Mercet, única i exclusi-
vament parasitava interiorment el diaspínid Aomdia lauri Bché. observant-se un
bon nombre de cotxinilles, d'aquesta espècie, amb nimfes al seu interior, tractant-
se sempre de femelles gràvides, cosa que fa pensar que el my märid que estudiem
actua corn un consumidor d'ous, ja que mai l'hem vist dintre cotxinilles joves. A
més cal tenir en compte la data de l'observació, a últims de maig, cosa que ja és
força eloqüent. A l'any 1980 no existien cbccids de l'espècie Aonidia lauri Bché.
sobre l'arbre ni sobre cap dels llorers del voltant.
El 1979 romanien parasitades el 42,1% dels cöccids observats.
Aquestes són les observacions que, fins ara, podem aportar sobre les tres
especies de Calcídids, que ja hem dit havien estat observats a la península Ibérica,
però poc coneguts a Catalunya i que, corn pot deduir-se, són importants per la
regulació dels cbccids perjudicials a la nostra flora ornamental o salvatge.
RESUMEN
Después de una breve introducción y descripción de métodos, así como
la procedencia del material, se describen dos especies de Encyrtidae: Coccidencyrtus
obscurus Mercet (1921); Euaphycus brachypterus Mercet (1921) y la especie Mymari-
dae: Parvulinus aurantiae Mercet (1912).
güents:
318
Se intenta hacer un estudio de sus relaciones con los respectivos
cóccidos hospedantes, porcentaje de individuos parásitos y comportamiento en
arios sucesivos.
SUMMARY
The author describes two Encyrtidae species Coccidencyrtus obscurus
Mercet (1921); Euaphycus brachypterus Mercet (1921) and a Mymaridae specie
Parvulinus aurantiae Mercet (1912). A description about the methods and arigin of
the collected material is given.
Besider the interelation between the insect parasite and his host,
population and behaviour are compared by the author in this paper.
BIBLIOGRAFIA
1—ASMEAD, W.H., 1904. Classification of the Chalcid flies. Mem. Carn. Mus.
1 - (4): pp. 1-532.
2—BESS, HA., 1939. Investigation on the resistance of mealbuge by internal
hymenopterius parasites with special reference to fagccytesis. Ann.
Ent. Soc. Amer. 32 (1). pp. 189-226.
3—FLANDERS, S.E., 1939. The propagation and introduction of Coccophagus
heteroneusticus, comp. a parasite of Lecaninae scale insects. Jour. Econ.
Erit. 32 (6). pp. 880-890.
4—GARCIA MERCET, Ricardo, 1912. Mimáridos nuevos en España. Bol. Soc.
Esp. de Hist. Natural.
5—GARCÍA MERCET, Ricardo, 1921. Himenópteros, Fam. Encírtidos. Trab.
Mus. Cienc. Nat. Nac. "Fauna Ibérica".
6—GARCIA-A  MERCET, Ricardo, 1926. Adiciones a la Fauna española de
Encírtidos, 6' nota. EOS, tom II, p. 43.
7—HANDLIRSCH, A., 1925. ueberfamilia Chalcidoidea, (Ashmead). Schroe-
der's Handb. Ent. 3", pp. 759-772. Wien.
8—MALENOTTI, E., 1918. Chalcididae. "Rdia", 13, p. 81.
9—MAYR, G.L., 1875. Werh Zool. Bot. Ges. Wien, 25. p. 695.
10—PARKHER, H.L. i THOMPSON, W.R., 1925. Notes on the larvae of teh
Chalcidoidea. Ann. Ent. Soc. Amer., 18 (3); pp. 384-395.
11—THORPE, W.H., 1936. On a new type of respiratory interrelation between
an insect parasite and his host. Parasitology, 28 (4). p. 517-540.
12—YAKHONTOV, V.V., 1940. Poliembrioniya a nasekomykh. Uspekhi So-
vrememci Biologii. Vol. 13, publ. 3 (6) pp. 500-506. (Poli-
embronfa en insectos - Avance en Biologia moderna)
319
Fig. 1—Coccidencyrtus obscurus Mercet.	 Fig. 2—Fases de desenvolupament
d'un Encyrtid, segons Thorpe.
Fig. 3—Euaphycus brachypterus Mercet.	 Fig. 4—Parvulinus aurantii Mercet.
320
Fig. 5-Coccidencyrtus obscurus Mercet,
estat nimfal, molt adelantat,
a l'interior de Chionaspis
evonymi Comst. Podem
observar restes de l'aparell
traqueal de la larva.
Fig. 7-Diverses larves d'Eucvrtid
dintre un cOccid.
Fig. 6-Imago d'Euaphycus brach ypterus
Mercet.
Fig. 8-Parvulinus aurantii Mercet, en
ple desenvolupament dins
una femella d'Aonidia laur
Bche.
321


Observacions sobre tres espècies de Chalcidoidea endoparàsits de còccids

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert