Parella Rubio, Sònia

Papers Revista de Sociologia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

296 Papers 51, 1997 Recensions 
creemos que debemos aplaudir iniciati- 
vas e investigaciones como la que rese- 
ñamos. ({Analisis comparado de las 
estructuras sociales de Andalucia y Cata- 
luñan es el resultado de una investigación 
empírica, que no empirista, que ha sabi- 
do integrar teoria, método y análisis de 
datos para extraer conocimiento. Como 
Gobernado señala en la introducción, 
eLos datos no hablan por si solos)), a 10s 
datos hay que preguntarles y las cuestio- 
nes deben ser formuladas desde un marco 
teórico y metodológico s61 ido. 
Debemos destacar también que en esta 
investigación se utilicen hentes estadisti- 
cas de carácter secundario. A menudo nos 
quejamos de 10s altos costes de la investi- 
gación empírica al tiempo que eludimos 
utilizar otras hentes o ponemos trabas a 
la cesión de datos producidos por noso- 
tros o nuestros patrocinadores. Datos exis- 
ten por doquier, si bien es cierto que sobre 
fenómenos de carácter restringido, y es de 
lamentar la infrautilización que de 10s mis- 
mos se hace. Por eso, iniciativas como la 
de esta investigación, asi como la del 
CIRES, que no s610 da via libre para el 
acceso a la información sino que invierte 
además recursos en su dihsión, son dig- 
nas de elogio. 
Cómo coordinar un equipo de trabajo 
y cómo hacer que un trabajo colectivo sea 
eso, un s610 trabajo, no resulta fácil. Esta 
obra, gracias a una excelente coordina- 
ción, consigue que la dedicación y el tra- 
bajo de diversos autores se materialice en 
un todo integrado. 
No queremos terminar sin animar al 
equipo de trabajo a continuar en esta línea 
de investigación y a que, ademk de tener 
en cuenta 10s aspectos estructurales de la 
modernización, consideren también la 
acción de 10s agentes sociales como Solé 
propone en su epilogo; atendiendo tanto 
a las actitudes de 10s sujetos hacia el cam- 
bio como al papel de ésros en el proceso 
de modernización. 
Mercedes Camarero Rioja 
IZQUIERDO ESCRIBANO, Antonio 
La inmigración inesperada. La pobkzción ex,tranjera en Espa fia (1991-1995) 
Madrid: Trotta, 1996. 287 pigines. 
Antonio Izquierdo Escribano ens ofe- 
reix una brillant anilisi sobre la 
immigració a Espanya durant el primer 
quinquenni dels noranta i suposa la con- 
tinuació de La inmigración en Espafia 
(1980-1990)', ~ublicada l'any 1992 pel 
mateix autor. 
Els treballs de recerca d'A. Izquierdo 
Escribano presenten 1'al.licient que són 
fruit de la doble vessant acadtmica i pro- 
fessional de l'autor: com a catedrhtic de 
Sociologia a la Universitat de La Corunya 
que ha estudiat sistemhticament el tema 
de la immigració i com a expert de la 
Comissió de les Comunitats Europees. I& 
per aquest motiu que el mateix autor rei- 
vindica al llarg de l'obra la necessitat de 
combinar I'argumentació sociolbgica amb 
la intervenció política quan s'aborda el 
fenomen de la immigració i, sense cap 
mena de dubte, el seu objeciu és superat 
amb escreix. 
1. Aquesta obra ha estat ressenyada per l'antropbleg Alejandro Bustos, al núm. 43 de la revis- 
ta PAPERS, 1994. 
liecensions Papers S 1 ,  1997 297 
El llibre se serveix de diferents suports 
estadístics i de resultats de receraues con- 
cretes obtinguts pel mateix autor, per tal 
de qüestionar la insensatesa que hi ha al 
voltant de la ((psicosi d'invasió), i de defen- 
sar la complementarietat de la població 
immigrant per al nostre aparell produc- 
tiu, a partir d'una anslisi de la composició, 
evolució i inserció laboral de les diferents 
comunitats instal.lades a Espanya. Segui- 
dament, A. Izquierdo repassa les actituds 
que manifesten els espanyols davant els 
immigrants, mitjanqant 1'6s de diferents 
enquestes elaborades durant el període 
X 990-1 995. Finalment, I'autor exposa 
auins són els buits existents a les estadís- 
tiques oficials de l'Administraci6 espa- 
nyola i denuncia les mancances de les 
diferents polítiques d'immigració a 
Espanya. 
El fet que la recerca es fonamenti en 
un estudi estadístic exhaustiu permet a 
I'autor no només desmuntar les abun- 
dants especulacions estadístiques que han 
penetrat en l'opinió pública, sinó també, 
si bé partint de les limitacions derivades 
de la insuficikncia de registres de au t  es 
O 
disposa, coneixer la globalitat del feno- 
men i ooder extreure el oerfil demogri- 
0 
fic, laboral i sociolbgic de I'immigrant 
il.legal; aquesta és una condició sine qua 
non per tal de poder elaborar una encer- 
tada política d'integració. D'aquesta 
manera, tal com recull el mateix A. Iz- 
quierdo, ((un bon mktode ha d'anar sem- 
pre més enlla d'allb visible i ha de saber 
escoltar)) (D. 12). 
-I ' 
A. Izquierdo trenca el tbpic al voltant 
de l'alarma social existent davant l'anun- 
ciada invasió &immigrants extracomuni- 
taris i afirma, a partir de les Estadístiques 
de permisos de treball a estrangers, que 
contririament a ailb que creu l'opinió 
pública, gairebé un 45% de la població 
estrangera que resideix oficialment a 
Espanya prové d'algun país de la Unió 
Ehropea, si bé la nacionalitat majoritiria 
dels nostres immigrants és la marroqui- 
na (prop d'un 14% I'any 1994). A més a 
més, els dcu l s  de I'autor estimen que, en 
realitat, no hi ha més de 150.000 immi- 
grants il.legals a Espanya, xifra que con- 
trasta amb la que ofereixen Cáritas, 
300.000, i UGT 800.000. 
La lectura de l'obra permet abordar la 
globalitat del fenomen migratori, i supe- 
ra així els estudis d'immigració que l'a- 
nalitzen parcialment i que, des d'una 
bptica ideolbgica sovint victimista, equi- 
paren una part -la immigració provi- 
nent de pai'sos tercers que cerca treball- 
amb la totalitat d'una realitat molt més 
Bmplia i complexa, de que convé no obli- 
dar que també en formen part els comu- 
nitaris, jubilats, estudiants, perseguits i 
voluntaris. 
A. Izquierdo dilucida l'emergkncia d'un 
tipus diferent d'immigrant amb cada 
regulació. Mentre que l'any 1985, amb 
44.000 sol~licituds, a~areix un oerfil ines- 
- L 
perat, bisicament d'origen comunitari, 
amb oredomini femení. de oersones casa- 
, L 
des, &individus d'edats avanqades i amb 
una elevada orooorció d'autbnoms i de 
I I 
tkcnics i professionals, la regularització de 
199 1 no només duplica I'estoc legal de 
treballadors immigrants (es van regula- 
ritzar 1 10.1 13 peticions de 128.000 sol- 
licituds), sinó que legalitza, bisicament, 
la situació d'estrangers de paysos tercers, 
malgrat que una part important d'aques- 
tes regularitzacions no hagin estat després 
renovades (només hi ha hagut 82.000 
renovacions). Es tracta d'una població 
majoritiriament masculina, jove i solte- 
ra, inestable socialment i familiarment, 
assalariada preckriament en els sectors de 
l'agricultura, la construcció i els serveis 
personals no qualificats. També trobem 
la prestncia de dones, gran part d'elles 
sud-americanes, que treballen al servei 
domkstic i a la restauració i que estan for- 
tament sobrerepresentades a la Comunitat 
Autbnoma de Madrid, la qual concentra 
un 25% de la població immigrant espan- 
yola. Es tracta d'un corrent migratori que 
ha arribat al nostre país malgrat la crisi, 
mitjanqant xarxes migratbries sustentades 
298 Papers 51, 1997 Recensions 
per la família, i que tenen voluntat de 
quedar-se permanentment al nostre país. 
Pel que fa al paper de l'opinió pública 
davant la immigració, A. Izquierdo Escriba- 
no es basa en els resultats de les enauestes 
realitzades pel Centro de Investigaciones 
Sociológicas (CIS), durant el bienni 1990- 
1991 i l'any 1993 i les obtingudes pel 
Centro Investigaciones sobre la Realidad 
Social (CIREM), durant 1991, 1992 i 
1993. S'aprecia una escassa disposició a 
facilitar la integració dels immigrants i 
forts prejudicis al voltant de la seva vin- 
culació a la droga, a la violkncia i a la inse- 
guretat ciutatadana, especialment respecte 
dels col.lectius irabs, així com un fort 
convenciment de la seva responsabilitat 
en l'agreujament de l'atur, en la poca dis- 
eonibilitat &habitatge i en la crisi de les 
" 
prestacions de l'estat del benestar. La 
població percep que hi ha una ((sobre- 
estrangerització)), unida a una manca d'ac- 
ció per part de les autoritats; és per aquest 
motiu que creixen les demandes d'apli- 
caci6 de mesures restrictives, mitjan~ant 
l'aplicació de quotes anuals i de sancions. 
Aquestes opinions varien en funció de la 
conjuntura econbmica i, segons l'autor, 
són una resposta davant la permankncia 
&una població que, fins fa poc, venia de 
pas, perb que ara té la intenció de quedar- 
se definitivament, si s'ha de jutjar per l'in- 
crement de permisos de treball de llarga 
durada (de cinc anys, sigui com a assala- 
riats o com a autbnoms) que s'esti pro- 
duint darrerament. 
Davant aquesta constatació, l'autor vol 
contribuir a canviar la mentalitat d'un 
país com Espanya, tradicionalment emi- 
grant, que ha de saber transformar-se en 
un país d'acollida tolerant i integrador. 
D'una banda, A. Izquierdo apunta que 
un 2% d'immigrants dins la població 
activa espanyola és escis si el comparem 
amb el 4% que trobem com a mitjana en 
els paisos europeus. D'altra banda, també 
ens demostra la manca de fonament dels 
prejudicis esmentats, i propugna la com- 
plementarietat i la dependkncia dels 
immigrants per al nostre sistema pro- 
ductiu, ja que són necessaris per a la 
supervivkncia de les petites empreses i 
dels sectors tradicionals. Pel que fa als 
il.legals, aquests s'ocupen en activitats 
subcontractades -fora de l'activitat assa- 
lariada, estable i reglada-, que abans de 
la crisi eren assumides per l'empresa. En 
definitiva, doncs, ens trobem davant una 
immigració que, lluny de treure llocs de 
treball a la població autbctona, contri- 
bueix a la reestructuració del seu aearell 
productiu i, a més a més, actua com a estí- 
mul del consum interior. Aauesta idea 
segueix la mateixa línia que la tesi defensa- 
da per altres estudiosos de la immigració, 
com Carlota Solé, que a Discriminación 
racial en el mercado de trabajo2 sostk que 
la població immigrant és funcional al nos- 
tre sistema, en tant que actua com a ccexkr- 
cit de reserva)) i desenvoluoa aauelles 
1 A 
activitats rebutjades   els autbctons, la rea- 
lització de les auals és totalment imeres- 
cindible per al1bon funcionament de les 
societats desenvolupades. D'aquesta 
manera, se'ns ofereix una explicació a la 
paradoxa entre l'atur estructural de la 
  oblació autbctona del nostre país, pro- 
tegit per l'estat del benestar i la preskncia 
simultinia &immigració &legal. 
Cobra &A. Izquierdo analitza les poli- 
tiques &immigració aplicades pel govern 
socialista durant el període estudiat i 
constata grans carkncies, com ara l'abskn- 
cia d'una direcció política clara, una 
manca de coordinació entre les diferents 
administracions i la poca comprensió del 
fenomen. Aauestes s'evidencien a través 
de la segmentació de la immigració en 
categories en funció de la nacionalitat, o 
de la no existkncia de concordanqa entre 
SOLB, Carlota. Di~criminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Econórnico y 
Social, 1995. Colección Estudios, 14. 
Recensions 
la política de control de fluxos i la dispo- 
nibilitat de mitjans (habitatge, places esco- 
lars, cursos &espanyol.. .), per tal &evitar 
l'exclusió social dels admesos. 
L'autor realitza una a~or t ac ió  molt 
interessant quan demostra al lector, per 
diverses vies, com les accions del govern 
estan, en gran part, condicionades pels 
sondejos d'opinió. D'entrada, ens tro- 
bem davant unes mesures governamen- 
tals que, a causa de la pressió de l'opinió 
pública, intenten reduir restabliment defi- 
nitiu dels &immigrants i són molt més 
permissives davant la immigració tempo- 
ral. Des d'aquests plantejaments, l'autor 
denuncia que no es pot parlar de voluntat 
&integració des de I'Administració i que 
s'esti girant l'esquena al fet que prop d'un 
60% dels immigrants volen quedar-se 
definitivament a Espanya. A més a més, 
els contingents aprovats durant els anys 
1993, 1994 i 1995 confirmen el seu 
caricter cdexercit de reserva)) i s'han diri- 
git vers activitats temporals, bisicament 
als sectors de I'agricultura i als serveis 
domtstics, amb poca concurrencia per 
part dels autbctons. En conseqütncia, la 
política de contingents és ben vista per 
aquests, ja que no treu llocs de treball i 
evita tant les rigideses com I'estrangula- 
ment del mercat de treball. 
Un altre aspecte que emfasitza l'autor, 
com a pas previ per poder dissenyar una 
política &immigració correcta, és la neces- 
sitat de dis~osar &un sistema estadístic 
objectiu, centralitzat i adequat, que per- 
meti registrar el fenomen de la immigra- 
ció amb exactitud -tant els regulars com 
els irregulars- i establir comparacions 
en l'imbit europeu, de manera que no 
siguin els criteris polítics els que facin que 
la població immigrant surti a la llum o 
romangui oculta. Ara per ara, la millor 
aproximació als immigrants en situació 
legal la constitueix l'Estadística depermi- 
sos de treball a estrangers del MTSS, perb 
es tracta de dades insuficients aue no 
reflecteixen la realitat, ja que no inclouen 
els immigrants comunitaris ni, per des- 
comptat, els immigrants il.legals; aquests 
darrers, tal com mostra A. Izquierdo, pre- 
senten una composició sociodemogrifica 
característica i s'ubiquen en sectors pro- 
ductius diferents. L'autor considera que 
cal anar més enlli &un simple registre 
administratiu de la població immigrant, ja 
que és indispensable mesurar variables 
com ara els motius &entrada, el projecte 
migratori, I'atur i l'escolarització, per mitji 
de ttcniques qualitatives. 
Al llarg de tota lobra, A. Izquierdo 
llanqa propostes &intervenció i recoma- 
nacions que permetin millorar la vigent 
Llei &Estrangeria espanyola i que presen- 
ten gran interts: des de potenciar el rea- 
grupament familiar com a mesura que 
facilita la integració de l'immigrant a la 
societat receptora, fins a accions positives 
com ara l'establiment de quotes d'immi- 
grants a l'ensenyament secundari i a les 
guarderies i l'obstaculització de la forma- 
ció de guetos en I'habitatge, passant per 
l'accés de la població immigrant a la par- 
ticipació política i sindical, per tal que la 
seva aportació vagi més enlli de l'esfera 
econbmica i sigui també política i cultural. 
L'autor conclou I'obra amb una clara 
referencia a la causa   rim era de la immi- 
gració, és a dir, als problemes tant econb- 
mics com demogrifics que sofreixen els 
paysos tercers i que no poden ser ignorats 
si volem aconseguir una política d'immi- 
gració amb exit. A. Izquierdo propugna 
la necessitat &establir acords bilaterals i 
programes de cooperació, així com de 
proporcionar ajuts orientats a la planifi- 
cació de la població d'aquests pdisos, de 
manera que, malgrat que pugui semblar 
utbpic dins una economia tan globalina- 
da com l'actual, els professionals no aban- 
donin els seus paysos d'origen i es camini 
vers una millora del nivell de vida dels 
seus habitants. 
De La inmigración inesperada, a més a 
més d'una pulcra aproximació a la realitat 
de la població immigrant a Espanya, se 
n'extreu la total manca d'una política explí- 
cita d'integració, per part de 1'Admi- 
300 Papers 5 1, 1997 Recensions 
nistració espanyola, a hores d'ara. No se 
sap si han de ser els ajuntaments el seu 
puntal o si han de ser serveis comunitaris 
o especialitzats els que han de portar a 
terme la tasca. Davant d'aixb, A. Izquierdo 
advoca pel municipi com a observatori 
idoni, ja que és d'aquest nivell des d'on es 
pot incidir amb més eficicia sobre la vida 
quotidiana dels immigrants. En aquest sen- 
tit, les mesures aplicades a pa~sos de la UE 
com Franqa, Alemanya i Itilia, els quals 
presenten més tradici6 immigratbria que 
Espanya, poden resultar un bon punt de 
referencia. Seguint la línia d'A. Izquierdo, 
autors estudiosos de les polítiques d'es- 
trangeria i de la multiculturalitat als pa~sos 
comunitaris3 consideren que el municipi, 
des d'unes kees específiques, hauria d'as- 
sumir plenes competencies en una strie de 
camps d'actuació que permetrien abastar 
la integració d'una manera planificada: cre- 
ació d'una infraestructura cultural i social 
que donés resposta a les necessitats de les 
minories, planificació de la multicultura- 
litat i de la consecució de la tolerincia, 
representació democritica de les minories 
etniques a les eleccions municipals, con- 
tribuir a la coordinació i cooeeració de tots 
els actors implicats.. . 
En definitiva. doncs. l'interts d'aauest 
estudi rau en el fet que dóna resposta a 
les necessitats urgents &una societat com 
la nostra que, d: sobte, ha d'aprendre a 
assumir la immigració no pas com un 
fenomen conjuntural i transitori, sinó 
com un canvi irreversible en la seva com- 
posició que exigeix afrontar-s'hi des de la 
integració. Paradoxalment, tal com fa 
pales I'autor, ni les actituds dels espanyols 
ni les polítiques del govern semblen haver 
fet aquest pas encara; per tant, anilisis 
com la d'A. Izquierdo, més enlli de la seva 
enorme vilua en el terreny de la sociolo- 
gia, poden exercir de catalitzadors de I'a- 
parició d'una nova mentalitat que ens 
converteixi en país d'acollida. 
Sdnia Parella Rubio 
PONT, Josep. aPoliticas municipales de extranjeria y multiculturalidad en Alemaniaa. Papers, 
1994, núm. 43. 


IZQUIERDO ESCRIBANO, Antonio. "La inmigración inesperada. La población extranjera en España (1991-1995)"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert