Aranda i Salvachua, Daniel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
157
Els amfibis de Gallecs: una situació difícil
Daniel Aranda i Salvachua
Naturalista i educador ambiental
DRAG (Defensa de Rèptils i Amfibis de Gallecs)
l recentment finalitzat any 2008, declarat Any de la Granota, ha
acollit la celebració d’actes arreu del món per tal de divulgar i donar a
conèixer la greu problemàtica dels amfibis a nivell planetari. Malgrat
que no és un problema nou –ja fa molts anys que es coneix– la situació ha
esdevingut tan extrema, que es calcula que en els propers decennis poden
arribar a desaparèixer prop del 50% de les més de 5.500 espècies d’amfibis
existents. La contaminació, la pèrdua d’hàbitats i el canvi climàtic són els
principals factors que duen en aquesta extinció en massa d’aquest grup tan
antic d’éssers vius.
Va ser fa més de 400 milions d’anys, durant el període Devonià, que els
amfibis van començar a colonitzar els ambients terrestres a partir d’un
grup de peixos d’aigües dolces, convertint-se en els primers vertebrats
terrestres. D’aleshores ençà, han suportat molts i profunds canvis en la
fesomia i característiques de la Terra al llarg de la seva història evolutiva,
resistint a una dotzena d’extincions massives a nivell planetari. A diferència
però, de la possible (i més que probable) extinció actual que ha donat peu a la
declaració de l’Any de la Granota, aquestes extincions eren conseqüència de
canvis planetaris que trigaven segles i mil·lennis a esdevenir, que tant provoca-
ven la desaparició de moltes línies evolutives (a tall d’exemple els trilòbits
o els coneguts dinosaures) com donaven peu a l’adaptació i aparició de
moltes altres.
Malgrat que la gran majoria de les prop de 5.500 espècies es troben en
regions de climes tropicals –a causa dels requeriments fisiològics del grup–,
arreu dels Països Catalans habiten prop d’una vintena d’espècies d’amfibis
entre anurs (granotes i gripaus) i urodels (salamandres i tritons), que són en
gran mesura totalment desconeguts per la majoria de la gent, com ho demos-
tra l’escassetat de noms populars específics com tòtil, ofegabous o reineta, ja que
la major part són amb adjectius als noms de granota i de gripau, com la granota
pintada o el gripau corredor.
E
M I S C E L · L À N I A
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
158
Els amfibis, estretament vinculats amb els rèptils tant cultural com cientí-
ficament –la ciència que els estudia plegats s’anomena herpetologia–, a casa
nostra, a diferència d’altres cultures, ha esdevingut un grup força desconegut
i fins i tot envoltat de mites i supersticions en la seva major part negatives,
com per exemple la suposada ceguera o calvície com a resultat d’una escopina-
da verinosa d’un gripau, la seva relació amb pocions de bruixes o dites populars
desafortunades com la que diu “Déu va fer la granota i el Dimoni el gripau”, que
no ha ajudat gens en la seva preservació.
Deixant de banda qüestions molt subjectives pel que fa a l’estètica particu-
lar d’aquest conjunt d’animals, el cert és que aquests factors culturals han
contribuït decisivament en una manca de conscienciació i estima vers aquests,
a diferència dels ocells o dels grans mamífers, que ha conduït a una omissió i
manca de respecte vers les necessitats vitals d’aquest grup de fauna, en qües-
tions com la gestió de les aigües, la planificació territorial, els usos agrícoles o la
legislació sobre fauna protegida, fins a dates molt properes. Si fins i tot en
Vicenç Plantada va elaborar alguna història divulgativa sobre les virtuts
d’amfibis i rèptils per l’agricultor, en una societat encara fortament marcada
per un caràcter rural, com era el Vallès a principis del segle XX, què podem
esperar de la nostra, marcadament urbanita?
Per aconseguir revertir en part la situació de fort declivi dels amfibis cal
implementar mesures urgents a diferents nivells, contemplant aquest grup de
fauna amb la mateixa, o més, prioritat que reben determinades espècies molt
mediatitzades i populars (àligues, cigonyes, linx, óssos, llúdrigues ...), però que
en treballar sobre uns dels primers estrats de la cadena alimentària, les millores
que s’aconsegueixin sobre aquest grup revertiran molt positivament sobre
tota la resta.
Tots coneixem com si convisquessin amb nosaltres, les vides completes de
lleons, nyus, cocodrils, taurons, foques i óssos polars, retransmeses fins a la
sacietat a documentals del C33 o de La2. Les classes de preescolar de molts
centres educatius encara duen noms tan nostres com la dels tigres, els cangurs
o els dofins, o quan preguntes a qualsevol infant de primària o secundària sobre
els rèptils, citen a cocodrils, pitons o cobres. Així doncs, veient aquest panora-
ma, una de les mesures urgents a implementar és la del coneixement, la divul-
gació, l’educació. Si no coneixem el que tenim més a la vora, com volem plan-
tejar que ho respectin i protegeixin? És difícil. Per tant, la divulgació és un dels
eixos prioritaris per tal d’encetar la reversió de la situació, i cal posar-s’hi de
manera seriosa i ferma, que ja fem tard.
El nostre país ja va ser pioner a nivell estatal, ara fa 30 anys, amb la creació
de la Societat Catalana d’Herpetologia, la qual va celebrar les seves XI Jorna-
des Herpetològiques Catalanes a Parets l’any 2007, on una de les seves princi-
pals motivacions és la divulgació del món dels amfibis i els rèptils de casa
M I S C E L · L À N I A
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
159
nostra, així com treballar per a la seva preservació. Des de llavors, altres enti-
tats s’han creat amb finalitats semblants, com el CRARC a Masquefa, el CRT
de l’Albera, la Fundació Emys a La Selva, o Spiranthes a Castellbisbal. Malgart
aquests esforços arreu del territori, l’abast dels seus diferents treballs ha trans-
cendit sobretot a nivell local, que no pas a l’opinió pública en general, amb la
notable excepció de les tortugues terrestres autòctones. És doncs en aquest
context, que un grup persones preocupades per la situació dels amfibis i els
rèptils a nivell local, decidim crear el DRAG Defensa de Rèptils i Amfibis de
Gallecs l’any 2006 (http://dragnatura.org), amb el principal objectiu d’educar
a tots els nivells de la ciutadania sobre la rellevància dels rèptils i els amfibis de
la nostra fauna. Des de la nostra creació hem realitzat diferents xerrades,
exposicions, excursions i tallers dirigits tant a escolars com a adults, per tal que
Fig. 1. Relació de l’estat actual de les basses a Gallecs
θ – Basses en funcionament amb reproducció d’amfibis
ψ – Basses en funcionament sense reproducció d’amfibis
ο – Basses desaparegudes o abandonades
M I S C E L · L À N I A
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
160
comencin a familiaritzar-se amb aquests animals, que perdin tabús i supersti-
cions, i comencin a respectar-los. Paral·lelament treballem en col·laboració
amb l’Escola de la Natura de Parets, gestionant i assessorant les instal·lacions
destinades a l’estada d’aquesta fauna i amb el Consorci de l’Espai Natural de
Gallecs en la restauració de diferents hàbitats per amfibis i rèptils, com són les
basses i zones humides.
Un altre factor que ens va empènyer a crear el DRAG va ser la constatació,
després d’anys d’observacions particulars, d’una progressiva davallada i en
determinants cassos accelerada desaparició de les diferents espècies d’amfibis
i rèptils de Gallecs (Fig.1). Aquesta davallada no era únicament atribuïble als
factors globals de la contaminació i del canvi climàtic, ja que l’espai de Gallecs
havia patit pocs canvis, sobretot després de l’expropiació a inicis de la dècada
dels 70, si més no a simple vista. Gratant una mica, però, es pot observar que
malgrat que l’aparença de l’espai de Gallecs s’ha mantingut igual, és precisa-
ment des de l’expropiació que ha patit els canvis més determinants sobre la
fauna herpetològica. Aquests factors han estat bàsicament l’abandonament i
pèrdua de diferents punts d’aigua, imprescindibles per a la reproducció dels
amfibis, i un canvi en la producció agrícola, ja que l’espai va esdevenir durant
molts anys pràcticament un monocultiu cerealista, minvant molt la diversitat
de fauna associada.
Centrant-nos tan sols en el principal factor limitant, els punts d’aigua, l’espai
de Gallecs ha perdut la gran majoria en els darrers 20 anys (Fig.2). L’evolució
de les terres cap a un quasi monocultiu cerealístic, per la precarietat de les
llicències renovables d’ús agrícola de durada semestral, va comportar la pèr-
dua de terres dedicades al regadiu, i en conseqüència, l’abandonament de les
infraestructures hidràuliques lligades al reg, com els molins, mines, sèquies,
pous i basses. Aquesta pèrdua de punts d’aigua, en un espai fortament antro-
pitzat on, les masses d’aigua naturals queden restringides als torrents Caganell
i Merdans, de cabal molt irregular i escàs, ha provocat la pràctica desaparició
de la gran majoria d’amfibis; resten únicament amb bones poblacions les espè-
cies d’hàbits reproductius més oportunistes, que utilitzen bassals de pluja o
petits safarejos per a la posta, com el tòtil o el gripau corredor, i han minvat de
forma alarmant aquelles espècies amb necessitats de punts d’aigua més esta-
bles, com la granota verda, la reineta o la salamandra.
Tenint en consideració que aquestes espècies en condicions naturals pre-
senten una longevitat mitjana inferior als 8 anys pel que respecta als anurs, i
d’entre 14 i 20 anys els urodels, ens trobem que  les poblacions amb escassetat
d’individus es troben al límit de la seva supervivència a l’espai de Gallecs com
a tals poblacions, i que esperar més temps podria dur a l’extinció d’aquestes
poblacions i caldria doncs plantejar mesures de reintroducció que, ara per ara,
encara som a temps d’evitar.
M I S C E L · L À N I A
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
161
De les basses que encara resten funcionals pel reg, només dues permeten la
reproducció estable d’amfibis. La resta, o bé presenta algun individu aïllat de
forma permanent, o bé es troben alterades d’alguna forma que impossibilita o
dificulta en gran mesura la presència i reproducció dels amfibis, com per exem-
ple la presència de peixos, sobretot carpes, tortugues exòtiques, aïllament
asfàltic o metàl·lic de les parets, utilització de productes tòxics, o bé parets
verticals inaccessibles per aquests animals, per citar alguns motius. Així doncs,
les mesures correctores sobre aquestes basses per tal d’afavorir la presència i
reproducció d’espècies d’amfibis són en la majoria dels cassos mesures molt
simples i de ràpida aplicació, com l’eliminació de la fauna exòtica (peixos i
tortugues), situar rampes d’accés per a la fauna, o la prohibició (recordem que
ens trobem en un espai d’interès natural) d’utilització de productes nocius per
la fauna. Alhora, en col·laboració amb entitats conservacionistes com el DRAG,
l’administració hauria d’encetar la recuperació i rehabilitació de totes les
basses en desús –en alguna de les quals ja hem iniciat els treballs– per tal de
crear una xarxa arreu del territori de Gallecs que permeti la presència
estable i a llarg termini de les diferents espècies citades a l’espai, alhora que
aquestes mateixes basses poden ser utilitzades novament per a usos de reg,
tal com es feia antigament.
Diversos treballs encara en curs semblen apuntar cap al fet que la perdura-
bilitat de les poblacions d’amfibis a llarg termini, és a dir, la seva viabilitat
biològica i genètica no depèn tant de grans masses d’aigua allunyades entre si,
com de petits punts d’aigua disposats a mode de xarxa sobre el territori, per-
metent l’intercanvi genètic entre poblacions i la diversificació de refugis en cas
de pèrdua d’algun d’aquests punts. Així doncs, si aconseguim de recuperar la
gran majoria de la infraestructura hidràulica, que d’altra banda posseeix tam-
bé un gran valor cultural i històric, en un lapse curt de temps, l’espai de Gallecs
es pot convertir en un referent pel que fa a la preservació d’aquests animals i
esdevenir un indret amb un fort potencial educatiu a nivell comarcal i nacio-
nal, que contribueixi a la divulgació, conscienciació i preservació dels amfibis i
de tota la fauna associada als punts d’aigua.
Fig. 2. Relació d’espècies d’amfibis presents a Gallecs
   Anurs Urodels
Granota verda (1) Pelophylax perezi Salamandra (7) Salamandra salamandra
Reineta (2) Hyla meridionalis Tritó verd (8) Triturus marmoratus
Gripau corredor (3) Epidalea calamita
Gripau comú (4) Bufo bufo
Gripauet (5) Pelodytes punctatus
Tòtil (6) Alytes obstetricans
M I S C E L · L À N I A
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
162
Granota verda. Fotografia: Daniel Aranda
Reineta. Fotografia: Daniel Moreno
M I S C E L · L À N I A
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
163
M I S C E L · L À N I A
Gripau comú. Fotografia: Daniel Fernàndez
Gripau corredor. Fotografia: Daniel Aranda
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
164
M I S C E L · L À N I A
Gripauet. Fotografia: Daniel Moreno
Tòtil. Fotografia: Daniel Fernàndez
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
165
M I S C E L · L À N I A
Tritó verd. Fotografia: Daniel Fernàndez
Salamandra. Fotografia: Daniel Fernàndez
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 4  •  2 0 0 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
166


Els amfibis de Gàllecs: una situació difícil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert