Camp, S.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
219
Els inicis del Xampany Gomà. Records
Salvador Camp Ibáñez
Jubilat i antic treballador del Xampany Gomà
a família de Salvador Camp Ibáñez ha estat vinculada
històricament al naixement i funcionament del Xampany
Gomà per dos motius: perquè vivien en un terreny que, en
part, van vendre a Ramon Gomà, i perquè pare i germà, a més d’ell
mateix, van treballar per al Xampany Gomà.
Aquestes notes van ser llegides per Salvador Camp a la taula rodona
del 21 d’octubre de 2006, dins les Jornades de Tardor.
Totes les fotografies d’aquest article, així com la majoria de la resta
del Xampany Gomà, han estat cedides per ell.
LES VINYES
Fa més de seixanta anys, les vinyes de Mollet arribaven fins a les
mateixes parets del que avui és el teatre: la vinya de can Filosa, la de
cal Vermell, la de can Prat fins a can Flequer i a can Pantiquet tirant
amunt. Anant cap al cementiri, la del cal Llerona; passada la via, la
Escut del Xampany Gomà fet per José Fernández Castellví, el “Xuti”.
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
220
Quimet Camp Ibáñez, en el moment de posar les ampolles
dins de les cistelles que baixaven a les caves.
M O N O G R À F I C
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
221
de ca la Marcelina i, tocant al cementiri pel darrera, la del cal Vilarrosal.
Seguint fins a la Pedra Salvadora, a l’esquerra hi havia la del cal
Pinyonaire i a la dreta la de cal Xancarrí. Tot eren secans i vinyes fins
al bosc de can Torras, i a l’altre costat del bosc hi havia la de ca
l’Estrada i la del meu avi, que tenia un arrendament per 50 anys.
ELS INICIS DE GOMÀ A LES ANTIGUES CAVES VILARROSAL
Intentaré explicar el que va representar per a mi la decisió del senyor
Gomà de posar en funcionament novament les caves Vilarrosal, els
primers anys quaranta.
Aquelles caves eren una instal·lació per cultivar vins escumosos,
construïdes l’any 27 aproximadament, que estaven situades en el que
ara és la impremta Sala, amb entrada pel carrer de Valentí Almirall.
Eren unes caves petites i els primers anys es feien servir els cups de vi
per posar-hi ampolles, per augmentar la capacitat de producció.
Jo només vaig treballar-hi un any i mig; quan es van fer les noves, jo
ja no hi treballava. L’any 1943 hi treballàvem en Pere Lluís i jo, ell
com a ajudant del tècnic, el senyor Ventura i jo com a meritori de
l’administrador, el senyor Capdevila, amb un contracte amb la
categoria de “aprendiz”.
Fins que es van traslladar a les noves, van servir les caves velles a
precari. Jo, encara que no hi treballés, vaig continuar tenint contacte
amb l’empresa a través del meu avi, el Salvador Camp Nadal; el meu
pare, Joan Camp Martí i el meu germà, en Quimet Camp, que va fer
feines de tot tipus.
EL CARRER DE BAIX
Quan el senyor Gomà va comprar els terrenys on ara hi ha el teatre,
hi havia un carrer de cases que en dèiem el carrer de Baix de can
Fonolleda (el de Dalt encara existeix); el meu avi va donar tota classe
de facilitats per poder buidar els terrenys. El carrer de Baix constava
de set o vuit cases de pagesos: el cabrer, l’Ufartes; els de cal Setrill
(l’Andreu i el Pere Santacreu), el Joanet de ca la Susanna (el Joan Pi
Querol), el Ramon Bonvilà i la Carme Arami, els de cal Bitxo (l’Ignasi
Flaqué i la Maria Barnils), la Neus de cal València (el Ventura)... i al
capdamunt hi havia dues figueres molt grans: una de figues negres i
una altra de blanques.
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
222
Un dinar al Xampany Gomà: d’esquerra a dreta: Paquita Ricart, Montserrat Martí,
Salvador Camp Nadal, i el Cinto de cal Magre. Dret, el gerent, Joan Rovira.
D’esquerra a dreta: Joan Camp Martí, el Sr. Sastre (el mestre d’obres), un cunyat seu
que era cap d’estació, el Josep Camp Martí, i el Gordi de cal Paluà.
M O N O G R À F I C
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
223
LA CONSTRUCCIÓ DE LES CAVES
Les caves s’havien de buidar per sota d’aquelles cases. El que és el
pati de baix de can Gomà era un terreny a un nivell dos o tres
metres per sobre del carrer Jaume I i era el pati de casa meva; el meu
avi tenia un cens i va vendre aquest pati al senyor Gomà; per allà van
treure quasi totes les terres.
El meu pare feia de pagès i amb carro i cavall va començar a treure
terres i a buscar llocs on posar-les; tota persona que volia tapar un
forat era benvingut i complagut. Es va fer un terraplè al camp de
futbol, el que ara és el pla de les Pruneres, es va omplir un camp
d’avellaners de can Ros (el que ara és l’ambulatori de can Pantiquet,
si fa no fa), es va omplir el camp de can Dragó (el que ara és el carrer
Gaietà Vínzia), etc.
Els que vivien a les cases van anar marxant a mesura que avançaven
les obres; hi va haver moltes anècdotes, disgustos i absurds, però va
arribar l’hora de començar a omplir les caves. Es va portar a les noves
el que hi havia a les velles i es va fer la primera verema gran.
Les obres es van començar amb empreses del poble, com pouaires,
especialistes en mines, paletes, etc. cosa que va causar alguns
problemes i moltes dificultats, que es van acabar quan el senyor Gomà
va llogar un mestre d’obres, el senyor Sastre, que es va fer càrrec del
control de tot amb un equip propi i incorporant puntualment les
empreses i obrers necessaris, segons l’etapa de construcció. Les obres
van durar molts anys.
LA COMPRA DEL RAÏM
El Sr. Gomà comprava raïms de Mollet, Sant Fost, Martorelles, Parets...
i el meu pare, que coneixia la comarca, va ser l’encarregat d’anar a
veure les vinyes per si eren aptes i recollir mostres de raïm per analitzar
la graduació i classe abans de fer els contractes de compra. Penseu que
a la zona no hi havia el costum de recollir el raïm per fer xampany; per
exemple, els pagesos feien la verema amb portadores i per al xampany
calia fer-ho amb coves o cistells, per evitar una possible fermentació
abans d’arribar al celler. Les classes de raïms també eren molt diferents;
cada pagès tenia els seus gustos i jo recordo que la classe més apre-
ciada era la pansa rossa, que quasi no tenia ningú.
El meu pare va deixar de fer de pagès i es va convertir en el venedor
del Xampany Gomà per tota la comarca.
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
224
Joan Rovira, el gerent, i el Joan Camp, el comercial.
M O N O G R À F I C
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
225
Estand de promoció del Xampany Gomà a l’Ametlla del Vallès amb motiu d’una
trobada de cors del Clavé a finals dels anys quaranta. D’esquerra a dreta, J. Rovira,
S. Camp, S. Sastre; al centre amb una ampolla a la mà, Quimet Camp, al costat,
Isabel Ibáñez (mare de Salvador i Quimet Camp); la següent dona és Caterina Oliveras,
de cal Setrill; dret, a la dreta, Joan Camp i al costat un dels xofers del camió.
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
226


Els inicis del Xampany Gomà. Records

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert