Bastardas i Rufat, Maria Reina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

596 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
 El profesor Veny en su ponencia «Importancia de los Atlas Lingüísticos en la investigación 
geolingüística internacional actual: el Atlas Linguistique Roman» expuso magistralmente la im-
portancia de estas herramientas lingüísticas para el estudio de los fenómenos de adstrato, sustrato y 
superestrato en los estudios de Geolingüística actual. Asimismo, el Dr. Veny celebró la conversión 
de los atlas lingüísticos de descriptivos a cada vez más interpretativos, lo que permite comentarios 
etimológicos, históricos, etc. de cada palabra que enriquecen sobremanera los atlas lingüísticos.
 La Dra. García Mouton presentó la ponencia titulada «La investigación geolingüística espa­
ñola en la actualidad». En ella mostró una perfecta panorámica de la Geolingüística española: los 
primeros atlas, los atlas de gran dominio, atlas regionales o de pequeño dominio, atlas de ámbitos 
lingüísticos y macroatlas europeos. Asimismo explicó con singular maestría los tipos de atlas: 
fonéticos, lingüístico-etnográficos, con intereses sociolingüísticos, interpretativos y pluridimen-
sionales. La Dra. García Mouton concluyó su intervención con el deseo de que la amplia pero 
desordenada investigación geolingüística española avance hacia un estudio global, quizá un pro-
yecto panhispánico en el que se trabajara con coordenadas de estudio cuadriculadas a la manera 
francesa, y con la gran ayuda que suponen los últimos avances tecnológicos.
 La última mesa redonda estuvo moderada por la Dra. Josefa Dorta Luis y en ella también 
participaron el Dr. Joan Veny y la Dra. Pilar García Mouton. En ella se trataron: «Los estudios de 
geolingüística en el ámbito románico y la contribución de las investigaciones realizadas en Cana­
rias». En esta mesa redonda que clausuró las II Jornadas Internacionales de Dialectología la Dra. 
Dorta, Directora de AMPERCan, expuso las aportaciones más significativas del AMPERCan y del 
grupo Profondis (Prosodia, fonética y discurso) a los estudios de Geolingüística Románica actual.
 Deseamos desde aquí agradecer la iniciativa, la admirable organización, y el alto nivel acadé-
mico alcanzado en estas Jornadas. Enhorabuena a la Dra. Dolores Corbella Díaz y la Dra. Josefa 
Dorta Luis por este éxito y el de ediciones futuras.
Antonio Cano Ginés
Universidad de La Laguna
 Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica. Els refranys meteorolò-
gics. – Els dies 25 i 26 de maig tingué lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona 
el Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica, dedicat, més concretament, als re-
franys meteorològics. El seminari fou organitzat pel professor José Enrique Gargallo (UB), investi-
gador principal del grup de recerca BADARE (Base de datos sobre refranes del calendario y mete­
orológicos en la Romania; http://stel.ub.edu/badare/), amb la col·laboració d’altres membres del 
projecte, i tenia com a objectiu propiciar una trobada fructífera entre estudiosos de la paremiologia 
de diferents àmbits romànics, així com també donar a conèixer els fruits del projecte BADARE.
 El seminari s’inaugurà el dia 25 de maig amb la presència de la Vicerectora de recerca de la 
UB, Dra. Teresa Anguera, i del degà de la Facultat de Filologia, Dr. Adolfo Sotelo. Seguidament 
el professor emèrit de la Universitat de Basilea, Germà Colón, pronuncià la conferència inaugural 
que, amb el títol Los estudios paremiológicos en el marco de la filología románica, presentà la 
història i les vicissituds dels mots que designen les parèmies en les diferents llengües romàniques 
i apuntà també alguns elements de comparació entre les parèmies d’unes i altres llengües. A con-
tinuació es presentaren les diferents ponències que s’esglaonaren ordenadament des del dia 25 al 
matí fins al migdia del dia 26 segons un recorregut d’oest a est per tot l’àmbit de la Romània: la 
professora Lucília Chacoto de la Universitat de l’Algarve, malauradament absent per malaltia 
però present amb la seva contribució, que fou llegida pel professor de filologia portuguesa de la 
UB Pere Comellas, es referí als refranys meteorològics portuguesos, i la professora de la Univer-
021-Romanics XXXII 04.indd   596 13/4/10   16:39:27
 CRÒNICA 597
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
sitat de Santiago de Compostela Pilar Río Corbacho presentà els de l’àmbit gallec. Seguí la con-
tribució d’Antonio Torres (UB), que parlà de l’obra paremiològica i paremiogràfica de l’acadèmic 
Luis Martínez Kleiser, i la de Vicente Franco, que comparà els refranys meteorològics d’Astúries, 
Navarra i l’Aragó. Dues ponències es referiren a l’àmbit occità: Maria-Reina Bastardas (UB) 
analitzà la presència de parèmies meteorològiques en el diccionari de Mistral i el seu tractament 
en aquest diccionari, i Aitor Carrera (UdL) presentà fonts i estudis sobre paremiologia aranesa. A 
cavall entre els dos dominis lingüístics, el professor Germán Conde Tarrío, de la Universitat de 
Santiago de Compostela, presentà una ponència comparativa sobre els refranys gallecs, castellans 
i francesos referits a les feines del camp i la meteorologia. El recorregut pel domini gal·loromànic 
es tancà dimarts al matí amb la presentació que feu Jean-René Klein, professor a la Universitat 
Catòlica de Lovaina (Lovaina-la-Nova), de la base de dades que està elaborant un equip d’inves-
tigadors en aquesta universitat: el DicAuPro (Dictionnaire automatique et philologique des pro­
verbes français) és un diccionari que recull els proverbis francesos documentant-ne totes les apa-
ricions, amb les diverses variants, al llarg de la història.
 A continuació es van fer dues ponències sobre l’àmbit italoromànic: Valeria Miniati, de la 
Universitat d’Urbino, presentà els refranys meteorològics en el domini italià en general, mentre 
que Giovanna Ceccarelli, del Centre de Dialectologia i d’Etnografia de Bellinzona (Suïssa), pre-
sentà els refranys meteorològics de la «Suïssa italiana» (cantó del Ticino i valls italoromàniques 
dels Grisons). Sense deixar l’àmbit alpí, el professor Gabriele Iannàccaro, de la Universitat de 
Milà, es va ocupar dels refranys meteorològics en el ladí dolomític. I, cloent aquest recorregut per 
la Romània, Joan Fontana, professor de llengua i literatura romaneses a la UB, presentà un estudi 
comparatiu dels refranys meteorològics friülans i romanesos continguts en BADARE. D’acord 
amb l’esperit romanista del seminari, les conferències es pronunciaren en diverses llengües romà-
niques: portuguès, gallec, castellà, català, occità en la seva varietat aranesa, francès i italià.
 La seqüència geogràfica en l’ordre de les ponències s’havia interromput dilluns a darrera hora 
de la tarda amb la presència del meteoròleg i presentador de l’espai del temps de TV3 Francesc 
Mauri, que articulà la seva ponència a l’entorn de dos eixos: el tractament informatiu que es dóna 
a la meteorologia en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i en altres mitjans 
informatius i, en una segona part, a l’anàlisi de la versemblança científica de les prediccions que 
es formulen en diversos refranys meteorològics.
 La sessió de dimarts 26 a la tarda fou dedicada a qüestions de caire metodològic i bibliogràfic. 
Carlos Alberto Crida Álvarez, de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d’Atenes, s’ocupà dels 
refranys meteorològics en el marc de l’herència cultural grecollatina, analitzant tant la presència 
de refranys en fonts clàssiques com en el grec modern; José Manuel Pedrosa, de la Universitat 
d’Alcalà, centrà la seva ponència en els aspectes etnogràfics de la paremiologia tot prenent com a 
punt de partença diversos refranys per investigar-ne el rerefons etnològic no només en la cultura 
de la llengua corresponent sinó en un pla universal; i finalment Julia Sevilla, de la Universitat 
Complutense de Madrid, presentà la revista Paremia i la seva vinculació amb altres projectes de 
recerca dels quals és directora.
 La conferència de clausura anà a càrrec del professor Temistocle Franceschi, de la Universitat de 
Florència, que parlà de la seva experiència al capdavant de l’Atlante Paremiologico Italiano (API).
 El seminari, seguit també per un prou nombrós grup d’alumnes i professors de la UB, a més 
dels col·laboradors en el projecte BADARE, constituí una oportunitat per a l’intercanvi d’experi-
ències entre investigadors, per valorar l’estat de la recerca en paremiologia i per donar a conèixer 
aquest àmbit multidisciplinar de la filologia a la comunitat universitària.
Maria Reina Bastardas Rufat
Universitat de Barcelona
021-Romanics XXXII 04.indd   597 13/4/10   16:39:27


Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica. Els refranys meteorològics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana