Ramis, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

Col·loqui Internacional sobre «Les relacions entre les literatures ibèriques» (RELIBE)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 CRÒNICA 591
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
pañol», i Ramon Cerdà amb «Sobre alguns aspectes contraposats en fonètica forense». Excepte 
les conferències de Xosé Luis Regueira i d’Antonio Pàmies, tots els textos han estat publicats a 
Estudios de Fonética Experimental (EFE), XVII, 2008, la revista del Laboratori organitzador.
 Pel que fa als tallers, presentats tots ells a l’aula 111 de la facultat de Filologia, van ser: el di-
mecres 3, de Dorota Szmidt sobre «La electroglotografía en el estudio de la estructura sonora de las 
lenguas»; Ana M. Fernández Planas sobre «La electropalatografía (EPG) en el estudio articulatorio 
del habla: el WinEPG de Articulate Instruments Ltd.»; Joaquín Romero sobre «La electromagneto-
metría en el estudio de la producción del habla»; M. Josep Solé sobre «Recogida, interpretación y 
modelización de datos aerodinámicos», i Daniel Recasens sobre «Métodos de reducción y norma-
lización de datos articulatorios y acústicos». I el dijous 3, d’Isabel Vilaseca sobre «Videolaringoes-
troboscopia: una técnica para visualizar las cuerdas vocales»; Domingo Román sobre «Recursos 
para el análisis acústico de la melodía del habla en PRAAT»; Joaquim Llisterri sobre «Creación de 
estímulos para la realización de experimentos sobre percepción del habla mediante PRAAT»; Eva 
Estebas i Pilar Prieto sobre «La notación prosódica del español y del catalán mediante los sistemas 
Sp-ToBI y Cat-ToBI»; Beatriz González sobre «Prácticas de reconocimiento biométrico de locutor 
usando BATVOX»; Elsa Mora sobre «Discapacidad y comunicación: una experiencia de fonética 
aplicada», i Catalina Domínguez sobre «Análisis fonético desde una visión clínica de las patologí-
as del lenguaje». Excepte el taller de Joaquim Llisterri, tots els textos estan igualment publicats al 
mateix número XVII de la revista EFE, que de fet ve a convertir-se així en unes Actes del Simposi. 
A això cal afegir que el número XVIII de la mateixa revista, amb més articles de membres convi-
dats dels comitès, i corresponent a l’any 2009, va sortir també a les acaballes de 2008, és a dir, amb 
una antelació prou insòlita en aquesta mena de publicacions.
 Com es pot deduir pels títols, però sense poder entrar en més detalls, cal subratllar sobretot la 
inevitable i benvinguda creixença de cooperació internacional, i la diversitat d’equipaments i 
orientacions que ha pres la fonètica –ara ja entesa en un sentit molt ampli, per no dir fins i tot 
vague– des de la fundació del laboratori. Moltes de les connexions (amb la dicció, l’oratòria, el 
cant, la música, la logopèdia, la foniatria, l’audiologia, l’otorinolaringologia, la biometria...) ja 
existien de molt ençà, però com una virtualitat, i ara s’han activat i s’han convertit en un àmbit no 
sols immens sinó encara, i sobretot, ple de noves virtualitats. En un espai encara més propi de la 
lingüística teòrica s’han obert igualment exploracions qualificables com a prosòdiques, sobretot 
en el camp de l’entonació, amb propostes alternatives teòriques i experimentals, i connexions amb 
altres disciplines lingüístiques com ara la pragmàtica. Tot plegat, una prova de fins a quin punt 
segueixen, i encara augmenten, el reptes per copsar com funcionen les llengües.
 I en un aspecte més pràctic, però també importantíssim de tan bàsic, cal posar de relleu l’am-
bient cordial i amigable que va prevaler en tots els actes, no sols els acadèmics, sinó també els 
socials i de lleure, com ara el dinar de comiat i el concert ofert per la banda de jazz de Knox Co-
llege d’Illinois, USA. El conjunt era només el resultat d’una organització insòlitament acurada 
gràcies a la professionalitat d’Ana M. Fernández Planas i el seu equip de col·laboradors.
 A www.ub.es/labfon/simposium.htm encara podeu trobar més informació sobre patrocina-
dors, imatges i altres detalls.
Ramon Cerdà Massó
Universitat de Barcelona
 Col·loqui Internacional sobre «Les relacions entre les literatures ibèriques» (RELIBE) – 
Entre el 18 i el 20 de juny de 2009 va tenir lloc a l’edifici de l’Estació de França de la Universitat 
Pompeu Fabra el I Col·loqui Internacional sobre Les relacions entre les literatures ibèriques, orga-
021-Romanics XXXII 04.indd   591 13/4/10   16:39:25
592 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
nitzat conjuntament pel Grup d’estudis de traducció, recepció i literatura catalana (TRILCAT), de la 
Universitat Pompeu Fabra, i el Grup de recerca en traducció i recepció de les literatures (TRELIT), 
de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Delegació a Catalunya del Consejo Supe-
rior de Investigaciones Científicas (CSIC).
 El col·loqui es va distribuir al voltant de cinc eixos temàtics diferenciats: traducció entre lite-
ratures ibèriques; autotraducció entre literatures ibèriques; presència i interaccions entre literatu-
res ibèriques; recepció comparada de la literatura estrangera en les literatures ibèriques i recepció 
comparada de les literatures ibèriques en un àmbit literari estranger.
 Es van presentar prop de vuitanta comunicacions i es van oferir tres conferències –Francesc 
Parcerisas, «La difusió de la literatura catalana en el món editorial espanyol»; Daniel-Henri Page-
aux, «La Península Ibérica como espacio intercultural», Leonardo Romero Tobar, «El Romanticis-
mo y las primeras historias de las literaturas ibéricas»–, i quatre ponències –Fernando Cabo, «His-
toriografía literaria y literaturas ibéricas en el siglo xix: una perspectiva comparada»; Camiño 
Noia, «La alternancia oralidad-escritura en la trasmisión de la narrativa oral en la Península Ibéri-
ca»; Julio César Santoyo, «Autotraducciones intrapeninsulares: razones históricas, motivos actua-
les»; Víctor Martínez-Gil, «Portugal i Ibèria en L’Atlàntida: la influència de Luis de Camoes en 
Jacint Verdaguer»).
 El col·loqui va comptar amb una participació rica i diversa d’investigadors d’arreu del món. 
A banda de l’important gruix de col·laboracions i aportacions procedents de diverses universitats 
de la Península Ibèrica, hi va haver comunicacions també de França, Itàlia, el Regne Unit, Mèxic, 
el Canadà, els Estats Units i Taiwan. Cal remarcar, entre altres aspectes, la presència per primer 
cop en el col·loqui d’alguns dels màxims especialistes en les diferents literatures de l’àmbit penin-
sular, de les més consolidades –la basca, la catalana, l’espanyola, la gallega i la portuguesa– a les 
de caràcter més emergent des del punt de vista de la recerca, com ara l’aragonesa o l’asturiana. 
Des d’aquesta perspectiva, al llarg dels debats generats per les intervencions dels investigadors 
participants en el col·loqui, es va poder constatar la important retroalimentació que es dóna entre 
el conjunt de les literatures peninsulars, així com la necessitat de continuar potenciant aquestes 
trobades entre investigadors en el futur.
 S’ha previst la publicació de les actes del col·loqui amb el contingut de les conferències, po-
nències i comunicacions presentades.
Josep Ramis
Universitat Pompeu Fabra
 VIth Congress of Dialectology and Geolinguistics (University of Maribor, Maribor, Es-
lovènia, del 14 al 18 de setembre de 2009). – L’Associació Internacional de Dialectologia i Ge-
olingüística (SIDG) va fer la sisena trobada a la ciutat de Maribor (Eslovènia), organitzada pel 
Departament de Llengües i Literatures Eslovenes, sota la presidència de la professora Mihaela 
Koletnik, després dels congressos de Bamberg (1994), Amsterdam (1997), Lublin (2000), Riga 
(2003) i Braga (2006).
 Els temes que, a grans trets, es van desenvolupar estaven relacionats amb les recents aproxi-
macions metodològiques i tècniques de la geografia lingüística, amb la dialectologia filològica, 
amb la dialèctica entre estandardització i dialectalització, amb les varietats lingüístiques emer-
gents, amb el contacte lingüístic, amb les fronteres dialectals, amb els atles lingüístics i amb pro-
jectes de recerca en desenvolupament.
 El congrés va girar a l’entorn de sis ponències, centrades bàsicament en els estudis sobre di-
alectologia eslovena, i de tres sessions paral·leles que es desenvoluparen al llarg dels quatre dies 
021-Romanics XXXII 04.indd   592 13/4/10   16:39:25


Col·loqui Internacional sobre «Les relacions entre les literatures ibèriques» (RELIBE)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert