Casado, P.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
193
La potencialitat de la vinya al Baix Vallès
Pedro Casado García
Sommelier del Tast de Mollet
’espectacle de la bellesa d’una vinya ben conreada en una
posta de sol de la tardor ha desaparegut dels nostres ulls,
però mai és irrecuperable mentre tinguem espais verds que
estan pendents d’una finalitat i potser mai serà tard si observem
com, de forma sobtosa, municipis com Barcelona o Badalona han
estès aquesta necessitat i han incorporat als seus paisatges un tros
de cultura i de la nostra història.
Hem volgut expressament començar aquest treball amb una nota
d’optimisme, ja que estem ben segurs que serien moltes les persones
a qui els agradaria poder retrobar les imatges i els efectes que ens
ha aportat la vinya i que avui s’estan potenciant en altres zones.
Els efectes que a la nostra cultura històrica més recent ha representat
són encara vius als nostres ulls i tots ens lamentem de la pràctica
desaparició dels conreus vitícoles a la nostra comarca. Però els efectes
d’aquesta pèrdua del conreu de la vinya han comportat tot un seguit
de conseqüències, algunes d’elles motivades per la importància econò-
mica però també paisatgística i de consolidació de les estructures
agrícoles i artesanes amb el territori; també d’un cert desarrelament
amb una cultura que en altres indrets no s’ha perdut mai i que en
altres llocs s’han fet esforços per tal de recuperar-la, com la que
suposa l’extensió del consum del vi, entès com un aliment essencial
de la dieta mediterrània, i tot el que comporta el consum responsa-
ble del vi en les estructures socials i de relació humanes, especialment
posant al nostre abast i al dels joves, productes autòctons de la
nostra terra, amb tots els efectes positius que comporten per a la
cultura popular i de relació de les persones amb el seu entorn.
La potencialitat per romandre la vinya a la nostra comarca va
directament relacionada amb la necessitat de poder posar al mercat
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
194
els productes que produïm i aquesta possibilitat ha de passar
necessàriament per la difusió de la cultura del vi, no tant per
l’elaboració, sinó també pel que fa als hàbits i llocs de consum.
Des del vessant de la potencialitat tècnica per poder elaborar vins de
qualitat d’acord amb les exigències dels mercats actuals, podem
concloure que aquesta té unes certes limitacions quant al tipus de
terres que composen la major part de la superfície del Baix Vallès,
però si més no, hi ha un més alt grau de potencialitat tècnica a les
zones de la Serralada de la Marina, on romanen els dos elaboradors
actuals d’aquesta comarca, pel fet que té una alçada més interessant
i la seva composició geològica varia substancialment de la que hi ha
a l’altra banda del Besòs.
En aquesta zona, com a conseqüència de la seva orientació, dels
diferents tipus de plantació que serien possibles, hi trobem un futur
esperançador, sobretot per la producció de vins amb base cava, en-
cara més que per a l’elaboració de vins tranquils, sense afirmar que
aquests no puguin disposar d’un òptim nivell qualitatiu.
Hi ha una altra zona que potser també té un interès especial, que és
la zona de Gallecs. Aquest lloc, a més de permetre la plantació de
conreus per la seva extensió i l’ús que se li ha d’atorgar, presenta
unes característiques orogràfiques adients per permetre la presència
de vinyes, ja que els seus petits cims i costers amb orientació sud i
sud-oest ens recorden aquelles terres de la Borgonya francesa que
ens dóna alguns dels millors vins del món. És també cert que la
disposició de raïm de qualitat comportaria uns estudis previs bastant
rigorosos quant a les varietats que serien capaces d’arrelar en aquest
tipus de terres de composició argilosa.
De fet, els nostres condicionants geogràfics esdevenen  òptims, perquè
la latitud en la qual es troba la nostra comarca és equiparable a la de
la Ribera del Duero. Estem en el centre de la franja de latituds que
en el nostre hemisferi permet l’obtenció de raïms de qualitat.
Disposem d’un índex de pluviometria i de temperatura mitjanes pel
nostre clima mediterrani que resulten perfectes per tal de ser capaços
de ser productors de raïm que sigui apte per a l’elaboració de vins.
Però de fet, hi ha algunes mancances a l’hora de plantejar-nos produir
dintre d’aquells nivells de qualitat que els mercats futurs ens aniran
reclamant.
Però, dit això, ens centrem de nou en el terme de potencialitat entesa
com la possibilitat d’elaborar productes vinícoles, però també prestar
M O N O G R À F I C
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
195
atenció a la viabilitat econòmica d’aquests projectes, i és precisament
en aquesta segona visió on segurament tindríem, si més no, un cert
desencís.
Avui dia, els consumidors exigeixen cada vegada més uns nivells de
qualitat. Estem davant d’un públic més exigent i entès, que valora
més la qualitat del producte que se li ofereix a la copa que efectes
de caràcter més sentimental, com pot ser la procedència o la forma
d’elaboració. Això comporta unes dificultats per als elaboradors fins
i tot per poder introduir els seus productes en els mercats més de
proximitat, i atorguen una importància prioritària al fet que la qualitat
estigui certificada per consells reguladors de denominacions d’origen.
Aquests requeriments quasi necessaris, podem afirmar que cada
vegada són més difícils d’aconseguir, ja que les tendències que
provenen dels darrers criteris de les autoritats comunitàries van
encaminades precisament a arrencar vinyes i a la individualització
d’aquelles zones que ja tenen un reconeixement per part del mercat.
Si hi trobem dificultats des del punt de vista de l’elaboració, tenim
dubtes assenyats del reconeixement de la personalitat dels productes
vinícoles a la comarca i, a més, tenim dificultats per tal d’aconseguir
fidelitzar un mercat de proximitat. Tot plegat ens obliga a mantenir
un criteri de precaució davant la possibilitat que la vinya torni a ser
present a les nostres vides i paisatges.
Hem vist com, recentment, han aparegut conreus a ciutats no
potencialment vinícoles, com Barcelona o Badalona, i precisament
aquests obeeixen a aquest criteri d’aprofundir en el fet que la vinya
tingui una representació a les seves cultures, malgrat que no se n’ha
pretès un ús industrial que vagi més enllà de les seves potencialitats.
Per aquest motiu, aquests projectes han estat auspiciats per
l’administració.
Si davant d’aquest fet la nostra comarca creu positiu —com pensa
també l’autor d’aquest treball— que fora interessant apropar la cul-
tura del vi als nostres ciutadans, és perfectament recomanable una
decisió política perquè en alguna de les zones descrites hi figuri una
representació d’allò que va ser el nostre passat i que, d’aquesta
manera, es pugui transmetre a les generacions properes. Això s’hauria
de fer amb un caràcter docent i cultural i no encaminat a la producció;
hi haurien de participar escoles, tallers d’oficis i professionals de la
zona de tota la comarca amb la fórmula organitzativa que es trobés
adient.
M O N O G R À F I C
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .V O L U M  2 2  •  2 0 0 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
196


La potencialitat de la vinya al Baix Vallès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert