Espinós i Ferrer, Montserrat

Permanyer i Bastardas, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Pepa Agramunt, en el record
Montserrat Espinós, Jordi Permanyer
Aquest article, escrit per encàrrec de la Junta del COBDC, vol ser, no-
més, un apunt de la trajectòria professional de Pepa Agramunt, redactat
per dos companys i amics que havien participat de les seves il·lusions i
treballs, com a mostra d’afecte pòstum per compartir amb tots els qui la
conegueren.
No ha estat fàcil posar-s’hi. Amb l’emoció i els sentiments alterats, no
sabíem com començar a parlar de qui va compartir amistat amb uns
quants, feina amb alguns més i professió amb tots. Intentarem fer un breu
esbós dels dos darrers aspectes. Creiem que per a tots restarà inesborrable
la seva imatge: noia de faccions i rostre bruns i de vitalitat desbordant.
L’any 1983, Pepa Agramunt va iniciar, a la Biblioteca del Departa-
ment de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, una
trajectòria professional intensa i satisfactòria. Hi arribava després d’ha-
ver tingut una bona experiència de cinc anys treballant com a tècnica
auxiliar a la Biblioteca de Sant Pau de la Xarxa de Biblioteques de la Di-
putació de Barcelona, on el contacte amb el públic li havia donat aque-
lla preocupació que, en tot moment, va portar amb ella: treballar pen-
sant sempre en els usuaris, reals o potencials. En tots els llocs i les
responsabilitats que més endavant va desenvolupar, mai no va oblidar
quin era l’objectiu de la seva feina: servir els usuaris.
Com dèiem, va començar a treballar com a bibliotecària a la Biblio-
teca del Departament de Sanitat i Seguretat Social. Aquella etapa breu
–un any, aproximadament–, sempre la recordava amb complaença, per
l’equip de persones amb qui va col·laborar i pel tracte amb el públic es-
pecialitzat. La seva trajectòria, però, va portar-la un altre cop a la insti-
tució on havia començat: la Diputació de Barcelona.
Va estar al departament de catalogació de la Biblioteca de Catalunya,
però no tardà gaire a entrar en el que aleshores es deia la “Central de Bi-
blioteques Populars”, també com a catalogadora. Aquesta primera de-
dicació la va especialitzar en les tasques de processament tècnic, amb
les quals sempre va continuar vinculada.
97
item 27 (2000) / 97-100{
Montserrat Espinós. Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
Jordi Permanyer. Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
La primera recaiguda important de la seva malaltia, que s’havia ma-
nifestat per primer cop a finals dels anys setanta, la va deixar apartada
de la feina durant un any –entre el 1986 i el 1987– i va coincidir amb
el moment d’inici de canvis en aquella unitat. El seu retorn a l’activitat
diària va ser amb més empenta que mai.
En aquell any 1987, la Diputació de Barcelona emprèn un procés de
renovació i modernització de les biblioteques de la Xarxa i de reestruc-
turació dels serveis centrals de suport. El procés parteix d’una voluntat
política i vol tenir un abast global per a l’actuació en tot el sistema bi-
bliotecari. Aquests aires de renovació van generar un ambient de gran
il·lusió i d’entusiasme entre les persones implicades en el projecte i unes
importants expectatives en el conjunt de la professió.
En aquesta nova etapa, Pepa Agramunt fa una doble tasca: d’una ban-
da, és responsable de la catalogació centralitzada de les biblioteques i, de
l’altra, participa en l’elaboració del projecte d’automatització de la Xar-
xa de Biblioteques i dels seus serveis de suport.1 Projecte ambiciós que,
probablement, és l’element visible més important d’aquesta renovació
total i absoluta de la imatge i de la realitat dels serveis bibliotecaris, amb
una visió decidida de servei als ciutadans.
Així doncs, els finals dels vuitanta va ser un període transcendental
per al futur de les biblioteques públiques. El pas del temps ho ha corro-
borat: dotze anys més tard el projecte que aleshores es va iniciar conti-
nua tenint solidesa i validesa. La seva aportació va ser una aportació tèc-
nica al servei d’un projecte polític de gran abast i la seva dedicació va ser
rigorosa i entusiasta alhora.
Establir una bona base tècnica, unes estructures sòlides, en què basar
el creixement i la millora del sistema bibliotecari de la província de Bar-
celona era una acció prioritària. L’automatització de les biblioteques de
la Xarxa n’és la concreció. En aquest sentit, a l’estiu del 1989, la Dipu-
tació va prendre l’acord de comprar el sistema de gestió de biblioteques
VTLS. Pepa Agramunt va assumir la responsabilitat de l’adaptació del
programa al sistema normatiu català i el posterior desenvolupament i
aplicació a les necessitats concretes del Servei de Biblioteques. El treball
d’aquell període va ser dur i intens. Ella en cap moment no va defallir
ni va perdre de vista l’objectiu final.
El coneixement dels sistemes d’automatització i l’experiència en l’a-
plicació VTLS la van portar, en nom de la Diputació, a relacionar-se
98
Montserrat Espinós, Jordi Permanyer. Pepa Agramunt, en el record
1. Pepa Agramunt, Jordi Permanyer, Núria Pi i Antoni Cortés. “Aladí o la informatització d’una xar-
xa de biblioteques: descripció i pautes per a la selecció d’un sistema informàtic”. Item, núm. 6-7
(1990), p. 9-36.
amb una sèrie d’institucions –principalment universitats catalanes– que
es trobaven en processos semblants d’implementació d’aquesta mateixa
aplicació en les seves biblioteques. La relació va ser sempre de col·la-
boració, de suport tècnic, d’ajuda, de cerca de solucions comunes als
problemes que sorgien, amb una actitud discreta però activa i impulsa-
dora a la vegada.
Després d’aquest període preparatori, l’any 1990, s’inicia la nova eta-
pa de la Xarxa amb la posada en marxa del sistema automatitzat, la crea-
ció del catàleg col·lectiu i la inauguració de la primera biblioteca au-
tomatitzada, la biblioteca Joan Miró de Barcelona. A partir d’aquell
moment, Pepa Agramunt té diferents responsabilitats en el Servei de Bi-
blioteques. Fins al 1996 és cap de la Unitat d’Aplicacions Informàtiques,
amb la missió de fer el seguiment dels processos informàtics, assegurar
el creixement del nombre de biblioteques automatitzades i promoure
la introducció de nous serveis tecnològics per a les biblioteques.
A partir del 1996, i com a resultat d’una reestructuració del Servei
de Biblioteques, passa a ocupar la plaça –de nova creació– de cap de la
Secció de Processos Tècnics. Es posen sota la seva tutela tots els treballs
tècnics de suport a les biblioteques que es duen a terme en el Servei, la
qual cosa li permet continuar vinculada als processos de desenvolupa-
ment informàtic i tecnològic, alhora que amplia les seves funcions amb
la responsabilitat sobre la selecció i l’adquisició del fons documental, el
control i la millora del catàleg col·lectiu, i altres serveis de suport. Des
d’aquest nou càrrec, va dur a terme una reorganització dels diferents de-
partaments tècnics de la seva responsabilitat, amb l’objectiu de millorar-
ne la coordinació i d’oferir uns serveis que responguessin a un nivell
més alt de qualitat i d’exigència.
En tots aquests anys, una de les seves dedicacions, i preocupacions,
prioritàries és la formació del personal –tant el de la “Central” com el
de les biblioteques– en les noves eines i en el nou entorn que aquestes
comporten. No va estalviar esforços ni energia per tal que aquesta for-
mació fos fructífera, convençuda com estava que era la garantia per a
l’èxit del projecte.
A nivell associatiu, i com a professional col·legiada al COBDC, tam-
bé va tenir un paper actiu i participatiu. La seva aportació intel·lectual i
tècnica a la professió més destacada va ser la de ser membre del Consell
de redacció d’aquesta revista Item, de 1995 a 1998.
L’any 1997 torna a patir una recaiguda en la seva afecció, que la man-
té separada de la feina per un període superior a un any. Aquest cop,
però, tot i tornar a treballar amb plena dedicació i eficiència, no va su-
99
item 27 (2000){
perar completament les seqüeles de la malaltia. L’estiu del 2000 s’ac-
centua de nou la seva dolència, precipitant-se en un inesperat desenllaç.
Va morir el dia 31 d’agost.
L’actuació professional de Pepa Agramunt pren tot el sentit dins del
context més ampli de la iniciativa de millora i de desenvolupament de
les biblioteques públiques a Catalunya en els últims deu anys. En aquest
marc d’actuació, cada una de les seves aportacions, per petites que si-
guin, prenen una importància cabdal. No es podrà explicar aquest pro-
cés sense fer menció de l’aportació fonamental d’algunes persones que
hi van intervenir. La Pepa en va ser una.
El seu desbordament d’entusiasme i de calidesa humana, combinats
amb el rigor professional, són, probablement, per als qui la vam conèi-
xer, els trets personals que més recordarem.
100
Montserrat Espinós, Jordi Permanyer. Pepa Agramunt, en el record


Pepa Agramunt, en el record

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert