Darder, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reunión sobre EPIGRAFÍA 
HISPANICA DE ÉPOCA 
ROMANO-REPUBLICANA 
Zaragoza, 1-3 de Diciembre de 
1983, Institución Fernando el 
Católico, Saragossa 1986, 
238 pp. 
Encara que el volum de les Actes 
de la Reunión sobre epigrafia Hispá- 
nica de época Romano-Republicana 
hagi estat publicat tres anys després 
de la seva realització, val a dir que 
ha valgut la pena esperar i'edició do- 
nat el seu alt nivell de qualitat. 
Comprbn setze escrits entre po- 
nbncies i comunicacions, a més de 
la presentació feta pel mateix direc- 
tor del col.loqui, Guillermo Fatas 
Cabeza, que corrobora la seva satis- 
facció tant pel funcionament com 
pels resultats obtinguts. 
El criteri i el mbtode científic es 
mantenen a un nivell elevat al llarg 
de tot el volum. No es limiten ex- 
clusivament a un estudi minuciós de 
la matbria primera, dels documents 
epigrafics en qüestió, sinó que em- 
pren aquest estudi previ com a pilar 
base per a una analisi posterior que 
interrelacionara diverses disciplines 
científiques. Així s'eixampla el marc 
d'estudi. 
A partir del material epigrafic 
examinat exhaustivament i acurada 
s'estudia, des de punts de vista di- 
ferents, la complexa realitat de la 
península ibbrica durant la repúbli- 
ca romana. Es dóna una visió de 
conjunt de I'estat específic en qui: 
es troba el tema. 
Queda constancia dels problemes 
en qub es troba contínuament l'es- 
tudiós a I'hora de voler concretar els 
resultats del seu treball, sobretot 
per manca de material a examinar, 
principalment quan es parla de llen- 
gües pre-romanes de la península 
ibbrica. Tot i així, els articles apor- 
tats aclareixen qüestions impor- 
tants, introduint-hi alhora abundant 
documentació bibliografica. 
Podem dividir el volum en dues 
parts basicament diferenciades pel 
tractament del tema. Uns treballs 
posen I'accent en I'estudi lingüístic i 
els altres en aspectes de caire histo- 
1.i~. En ambdós casos es parteix de 
I'examen dels documents epigrafics 
per tal d'assolir una base prou soli- 
da com a fonament científic de qual- 
sevol teoria o hipotesi que es vulgui 
demostrar. 
Tres ponbncies formen la prime- 
ra part: J. Padró (*La epigrafía 
egipcia de la Península Ibérica como 
fuente de la Historia Antigua de Es- 
pafia,); J. Siles (<<Sobre la epigrafia 
ibérica,,) i la de J. de Hoz (<<La epi- 
grafia celtibérica>>). Tracten docu- 
ments epigrafics amb inscripcions 
esgrafiades amb alfabets distints del 
llatí, respectivament en egipci i en 
ibbric. Remarquen la importhncia 
d'aquest material per a la historia de 
la Hispania antiga. 
Les dues últimes ponbncies este- 
nen més la seva exposició per tal 
d'estudiar més a fons i mostrar la 
problematica que comporta l'estudi 
de les llengües indígenes de la pe- 
nínsula, analitzant la llengua ibbri- 
ca i la celtibbrica. Introdueixen, 
analitzen i estudien el tipus de tre- 
ball que s'ha dut a terme fins ara 
deixant ben aclarida la situació en 
que es troba, avui en dia, l'estudi 
dels alfabets i de les llengües pre-ro- El segon apartat es dedica a ana- 
manes de la península, testimonia- litzar documents de procedbncia i de 
des en epígrafs d'bpoca romano-re- contingut hispanics. Les aportacions 
publicana. D'una banda són una in- en aquesta part treballen el tema de 
troducció molt acurada sobre el la vida quotidiana i l'ambient que es 
món ibbric i celtibbric, i alhora ex- respirava en aquells moments als 
posen aspectes més complexos cons- principals nuclis de concentració ciu- 
truint hipbtesis i concretant petits tadana, alla on es recopila la docu- 
detalls, mostra clara del constant i mentació més important i nombrosa 
agosarat treball. &aquesta bpoca. 
En el segon bloc del volum s'in- C. Castillo (<<De epigrafía repu- 
clouen les ponbncies i comunica- blicana hispano-romanaw) enceta el 
cions que dediquen el seu estudi a tema de I'organització administrati- 
aclarir aspectes relacionats amb va i la vida a les ciutats, donant una 
afers de la vida quotidiana dels po- visió unitaria i exposant la docu- 
bles indígenes en contacte perma- mentació epigrafica més rellevant, 
nent amb la civilització romana. Els quedant treballades les seves omi- 
epígrafs analitzats en aquesta sego- sions d'alguns epigrafs per les comu- 
na part estan escrits en alfabet llatí nicacions nombroses aportades en 
i denoten clarament la influencia i aquest apartat: X. Aquilue; R. Mar; 
l'estreta relació en que es trobaven J.M. Nolla; J. Ruiz de Arbulo i E.  
les dues comunitats, els envalts i els Samarti. (<<Una lapida dedicada a 
invasors. M. Iunius Silanus, aparecida en el 
Aquest bloc es distribueix al seu for0 de Ampurias,,); M. Mayer i I. 
torn en tres subgrups, segons la pro- Roda (aLa epigrafia republicana en 
cedbncia i la finalitat dels docu- Cataluña. Su reflejo en la red via- 
ments i dels estudis. nau); G. Chic Garcia (ccQ. Serto- 
Al primer apartat es tracten els rius, procÓnsul>>); P. Fuenteseca 
documents recollits a Italia pero que (<<Las novedades jurídicas del bron- 
aporten informació sobre I'estat de ce de  Contrebia~);  S. Ramal10 
la península amb vinculació estreta Asensio (aInscripciones sobre pavi- 
amb I'exbrcit roma. La ponbncia de mentos de época republicana en la 
J. Arce Martínez (c<Hispania en la Hispania romana,); J.R. Garcia del 
epigrafia Republicana de Italian) Toro (<<El tablero de altar epigráfi- 
exposa els documents més relle- co de la Sierra de Portman (del Mu- 
vants d'Ithlia que es refereixen a la seo Arqueológico Municipal de 
península ibbrica, posant especial Cartagena)>>). 
atenció en el bronze de Asculum, Amb aquestes aportacions queda 
aspecte que queda arrodonit amb ben desglossat el reflex de la vida ci- 
les dues comunicacions de J.M. vil per mitja de l'epigraíía. Es valo- 
Roldán (<<El bronce de Ascoli en su ren els diversos aspectes que volten 
contexto histórico*) i la de R. Lá- una estructura social complexa als 
zaro Pérez (<<La ecuación Salluita- nuclis ----- més importants de la península. 
nus/Salluiensis~~). El tercer apartat treballa d o z -  
ments epigrafies que serveix per en- 
tendre o aclarir un aspecte de la his- 
tbria que relaciona al mateix nivell 
tots els ambients de les províncies 
romano-republicanes. S'analitza, 
per mitja del bronze de Lascuta, el 
fenomen jurídic d'aplicació de les 
lleis romanes als pobles envalts, 
l'estatus social dels pobles indígenes 
al Mediterrani, els intercanvis i la 
relació d'aquest amb el món roma. 
La ponkncia de Garcia Moreno 
(<<Sobre l decreto de Paulo Emilio 
y la "Turris Lascutana" (CZL, 12, 
614)~)  i les tres comunicacions d'a- 
questa part; F. Marco Simon (<<La 
manumissio oficial de Emilio Paulo 
en el marco de la política interna- 
cional romana del siglo 11 aC.n); 
A.M. Canto (<<Un uevo documen- 
to de Paulo Emilio en la Hispania 
ulterior (CZL, 11, 546 = CZL, 11, 
1119)~); F. Martín (<<La fórmula 
Populus Senatusque Romanus en el 
bronce de Lascuta*); aquests donen 
nova informació sobre dret interna- 
cional el segle 11 aC. 
En el volum s'aconsegueix l'ob- 
jectiu fixat, es dóna una visió de 
conjunt de la situació de la Hispa- 
nia romano-republicana a través de 
la informació que es desprkn de l'es- 
tudi analític del material epigrific 
existent. 
6 s  útil tant per a l'estudiós de la 
matkria com per al no iniciat. D'una 
banda, pel nivell científic dels tre- 
balls i per la quantitat de documen- 
tació bibliografica complementaria, 
i de l'altra, per la part introductbria 
i explicativa dels diferents camps 
,treballats. 
-. - 
Marta Darder 
JEAN FLECHON, Actualité de 
Z'Antiquité, Presses 
universitaires d e  Nancy, 1986, 
84 PP. 
El autor nos explica en un largo 
prefaci0 que el propósito de su en- 
sayo es reflexionar y meditar aten- 
tamente sobre 10s maestros de la an- 
tigiiedad, como única salida posible 
para comprender e integrar el mun- 
do que nos rodea. Y es que la ace- 
leración del ritmo de vida en las so- 
ciedades industriales, el progreso 
científic0 y técnico, el acceso alcon- 
fort, la liberación de las costumbres 
contribuyen, según J. Fléchon, a re- 
chazar a la antigiiedad xdans la nuit 
des civilisations dépassées>>, y 10s la- 
zos que nos unen a estos tiempos 
pasados parecen hallarse en singu- 
lar distensión, hasta el punto de de- 
jarnos creer en una aplastante supe- 
rioridad de nuestro siglo sobre to- 
dos 10s otros. Una refexión obieti- 
va nos revela, en cambio, la vani- 
dad de tal seguridad, porque el 
hombre ha sido -y sigue s i e n d w  
siempre grande, débil y frágil. 
La Actualité de I'Antiquité ha ob- 
tenido el premio de la Académie 
des Sciences, Arts et Belles-Lettres 
de Dijon. La actividad de su autor, 
variada y rica, se ha desarrollado en 
originales circunstancias: origen 
campesino, prisionero de guerra, 
estudios en la cautividad, a su regre- 
so agregi y doctor en Sciences, el 
profesor Fléchon, además de ejer- 
cer en la enseñanza secundaria y en 
la Universidad de Nancy I, se ha 
ilustrado recientemente gracias a la 


Epigrafía hispánica de época romano-republicana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert