Vilallonga, Mariàngela

Revistes Catalanes amb Accés Obert

cant alguns dels seus esforgos a 
F. DELLA CORTE recuperar textos útils que es trobaven 
Le Bucholiche di Virgilio fora de la circulació comercial ha- bitual. 
commentate e tradotte 
Universita di Genova. 
Facolta di Lettere. Joan Gómez i Pallares 
Publicazioni dell'Istituto 
di Filologia Classica e Medievale, 
núm. 88, Genova 1985, 201 pp. 
El llibre de que donem notícia no 
és pas una novetat: es tracta de la 
reimpressió fotostatica de la darrera 
edició (196712) del comentari de Fran- 
cesco della Corte a les Bucoliques 
virgilianes (la primera edició és de 
I'any 1939). 
No és un llibre que s'hagi de co- 
mentar o criticar des del punt de vista 
del filoleg llatinista estudiós de la pri- 
mera obra de Virgili, sinó des de I'bp- 
tica del divulgador. La intenció de 
Francesc0 della Corte era i és (així ho 
indica al prefaci) posar a I'abast del 
públic amant del món antic una part 
de I'obra d'un dels seus poetes més 
importants i, sobretot, que més va in- 
formar els segles posteriors a ell. 
Per a nosaltres, aquesta és I'unica 
fita que vol aconseguir el comentari, i 
ajuda a arribar-hi el fet que, al final 
del llibre, hom trobi una traducció, 
acurada i sentida, de les Bucbliques 
per <<dar modo, anche a qui non pos- 
siede appieno la lingua latina, di porsi 
in contatto con un poeta straordina- 
riamente vicino a noin (prefaci). 
Només desitgem, doncs, deixar 
constancia d'aquesta reproducció i, 
més en general, lloar el bon sentit que 
guia els editors de I'Istituto di Filolo- 
gia Classica e Medievale de la Univer- 
sitat de Genova, els quals estan dedi- 
Los géneros literarios. 
Actes del VIIt? Simposi d9Estudis 
Clhsics, 21-24 de marc de 1983 
Secció Catalana de la Societat 
Espanyola d7Estudis Classics. 
Servei de Publicacions de la 
Universitat Autonoma 
de a arc el ona, Bellaterra 
1985, 294 pp. 
Era molt esperada la publicació 
d'aquestes actes, corresponents al VII 
Simposi d'Estudis Classics organitzat 
per la secció Catalana de la Societat 
Espanyola dlEstudis Classics, que es 
celebra bianualment en diferents in- 
drets, sempre ben escollits, del Princi- 
pat. Una iniciativa que cal encoratjar 
i a la qual cal donar suport vivament i 
sense cap mena de dubtes, cosa que 
aprofita per fer, des d'aquestes línies, 
qui les signa. 
Pero passem ja a la ressenya del vo- 
lum miscel.lani que formen les actes 
d'aquest simposi. Es tracta d'un vo- 
lum compost per vin-i-quatre articles, 
-a més del discurs d'obertura-, que 
foren pronunciats en un marc espe- 
cialment adequat, vora el mar i sota el 
cel cerulis de la mediterrania Sitges, si 
tenim present que el contingut de les 
ponencies i les comunicacions tenia 
per objecte l'estudi dels gbneres lite- 
raris en les literatures classiques nas- 
cudes a les ribes d'aquest mare nos- 
trum. 
Entorn de tres llengües, catall, cas- 
tella i francbs, s'agrupen un seguit 
d'articles que tracten temes molt di- 
versos: hi ha treballs que aporten 
nous punts de vista sobre l'epopeia 
grega, bizantina o occidental, i estudis 
que intenten esbrinar les coincidbn- 
cies entre la crisi del Dret roma i I'ini- 
ci de la narrativa. Aquest és un dels 
valors, al meu parer, que aporta la 
publicació de les actes d'un simposi 
d'aquestes característiques. Per I'ex- 
tensió del camp d'acció de les comuni- 
cacions que s'hi presenten, el volum 
que en resulta adquireix una utilitat 
molt diversa i d'ample ventall. Un his- 
toriador de la pedagogia, per exem- 
ple, pot considerar de gran interks un 
article com el de José Martinez Gáz- 
quez, La descripción del maestro ideal 
en Quintiliano y Plinio el Joven, i un 
professor de literatura catalana pot 
completar alguns aspectes Ibxics i eti- 
mologics de literatura popular amb 
I'article de Miquel Dol$, Llatinades 
en el caqoner popular de Mallorca. 
Eniia~ant  amb la literatura oral, 
pero en aquest cas llatina, Josep Clo- 
sa Farrés, en I'article c<Fabula>>: Una 
aproximació a la literatura llatina oral, 
incideix en la posició de Ciceró envers 
la tradició de la fabula. I d'una fabula 
a una altra. M. Teresa Callejas analit- 
za els Rasgos de la fabula milesia en la 
novela de Alejandro: Nectanebo y 
Olimpíade. 
Les grans línies del Simposi, perb, 
varen ser dibuixades per la ma de 
Pierre Grimal, Manuel Fernández- 
Galiano, Dulce Estefania i, en uns as- 
pectes ja més concrets, per Carmen 
Codoñer i Maria C. Giner, autores 
de les conferbncies del simposi, a 
més de Pedro Luis Cano. 
La théorie des genres littéraires dans 
I'ccArt Poétiquew d'Horace és el tema 
del discurs sintbtic i precís del profes- 
sor de la Sorbona, gran coneixedor de 
l'autor llatí, especialment en el ves- 
sant de crític literari. La influbncia de 
les teories aristotbliques sobre el poe- 
ta roma i I'analisi dels passatges con- 
crets en els quals Horaci desenvolupa 
la noció de gtnere, són estudiats per 
Pierre Grimal. 
D'altra banda, Fernández-Galiano, 
en un article amb una acumulació de 
citacions bibliografiques realment im- 
pressionant, fa un seguit de conside- 
racions interessantissimes sobre el 
problema, tan debatut i complicat, de 
I'autenticitat en la transmissió dels 
textos cllssics: Tipologia de 10s pro- 
blemas de autenticidad en las literatu- 
ras clásicas. L'autor repassa els gbne- 
res i les obres dels escriptors grecs 
principalment, amb algunes incur- 
sions en la literatura llatina. El resul- 
tat esdevé una síntesi critica de la his- 
toria de la literatura grega. 
La doctora Dulce Estefania, de la 
Universitat de Santiago de Composte- 
la, en el seu treball Epopeya heroica, 
poema histórico, panegirico poético: 
un intento de definición aconsegueix 
delimitar perfectament els trets que 
diferencien 1'Eneida de Virgili, les 
Púniques de Sili Italic i I'Argonautica 
de Valeri Flac, que són totes epopeies 
heroiques, de la Farsalia, poema his- 
tbric, i entroncar aquests dos gbneres 
amb el panegíric pobtic que participa 
així d'una doble naturalesa, afirmació 
que il-lustra amb I'anhlisi de les obres 
de Corip i de Claudih. 
Carmen Codoñer, en el seu estudi 
Las crónicas latinas del siglo rv, ana- 
litza el marc sbcio-polític i cultural 
que viu el segle IV, i que promou un 
tipus ben concret i especial de gknere 
literari: la crbnica, que l'autora defi- 
neix amplament i delimita entre els 
generes que hi són afins. La segona 
part de I'article incideix en profundi- 
tat en la figura de Sulpici Sever i la 
seva obra. Una anhlisi de la concepció 
ideolbgica de Sever i un seguit de pre- 
cisions sobre els estudis fets per Van 
Andel, Prete i Fontaine completen 
aquest treball llarg i interessant que 
omple un buit en la bibliografia del 
segle IV. 
Un estudi aclaridor sobre Biografia 
colectiva griega, de Maria C. Giner de 
Salamanca, ens permet conkixer la 
bona acollida que tenia a Grkcia un 
gknere com el biogrific, que va arre- 
lar fortament en totes les literatures 
occidentals. Després de glossar i de 
fer un repis de les manifestacions lite- 
raries més importants en aquest gkne- 
re, I'autora ha elaborat un cataleg de 
les varietats representades en la bio- 
grafia col.lectiva. 
A més d'una introducció sobre la 
fortuna que han tingut al llarg de la 
histbria del cinema les llegendes del 
cicle troik, a El ciclo troyano: aHele- 
na, (1924), Pedro Luis Cano fa una 
analisi exhaustiva del contingut de 
I'<<Helena>) de Manfred Noa, i la com- 
para amb altres films que tracten la 
mateixa temhtica, al mateix temps 
que ressalta les coincidkncies amb el 
mite clhssic o les diferkncies que I'en 
separen. 
També versen sobre el gknere bpic 
els treballs de Josep Alsina, Homer i 
I'ipica occidental, i de Juan Valero 
Garrido, En torno a la epopeya bizan- 
tina. El catedrhtic doctor Alsina de- 
mostra plenament, en l'article men- 
cionat, la influkncia de la poesia 
homerica sobre l'kpica europea i la 
manca de paral.lelismes entre I'epo- 
peia occidental medieval i Homer. 
D'altra banda, Juan Valero analitza 
la influkncia de l'epopeia bizantina en 
la literatura posterior en el seu treball 
En torno a la epopeya bizantina, des- 
prés de fer un estudi comparatiu dels 
dos textos més representatius del.gk- 
nere: el Poema de Belisari i el Digenis 
A kritas. 
Pel que fa a la histbria, Gregorio 
Hinojo Andrés, de la Universitat de 
Salamanca, ens proposa I'analisi de La 
historia como género literario: 
.opus... unum hoc oratorium maxi- 
meu. Es basa sobretot en Ciceró per 
mostrar les diferkncies i les similituds 
entre la histbria i l'oratbria, i la con- 
venikncia o no de barrejar I'un i I'al- 
tre generes en honor de la veracitat 
histbrica. 
També de coincid6ncies entre gkne- 
res literaris va basar la seva comunica- 
ció Vicente Cristóbal en tractar de les 
Fronteras de la poesia bucólica virgi- 
liana con otros géneros poéticos. De 
Virgili també, perb en aquesta ocasió 
de la influkncia que exercí sobre Pa- 
cia, tracta la digressió d'Angel Angla- 
da, Virgili, aEneidaw VI ,  595-600 i 
Pacia, aDe Paenitentibus,, xl, 5, 
31 1-31 6. 
El treball de Marcelo Martinez Pas- 
tor, Elementos de lengua poética en el 
.Poema de' Almeria,,, estudia compa- 
rativament els aspectes sintactics de la 
coordinació i la subordinació en el 
poema citat i la crbnica en prosa de 
la qual forma part. I seguim dins de la 
poesia llatina quan llegim I'estudi de 
Felisa del Banio, Innovaciones de Ma- 
ximiano Etrusco en el género elegíaco, 
en el qual s'assenyalen les aportacions 
originals més importants d'un autor 
tarda a un gbnere, I'elegiac, que havia 
tingut com a un dels seus maxims re- 
presentants Properci, sobre el qual 
s'estenen Enrique Camón i Jordi Sau- 
ra en el seu article Propercio, episto- 
lógrafo. Intenten demostrar-hi aquest 
aspecte poc estudiat de Properci, com 
a cultivador de l'epistola en vers a la 
manera d'Ovidi. I precisament El gé- 
nero epistolar en la literatura latina és 
estudiat per José Antonio Enriquez 
pel que fa als seus orígens a Roma, i 
a les analogies entre I'epístola grega i 
romana. 
D'altra banda, en el pla de la teoria 
literaria, Enrique Otón Sobrino es 
planteja, en un assaig concís i clar, el 
problema sempre candent que ell 
anomena Convencionalisme del géne- 
ro e innovación del autor. La literatu- 
ra creada sobre la literatura i I'origi- 
nalitat deguda a la personalitat de 
I'autor són estudiades aquí des d'un 
punt de vista tebric. 
En un pla més concret, Mariingela 
Vilallonga, amb I'article Marcial a 
l'obra de Jeroni Pau, estudia la in- 
flubncia que I'epigramista llatí va 
exercir sobre l'humanista barceloni 
mitjanqant I'estudi de les fonts literh- 
ries. Jaume Juan, de la Universitat de 
Barcelona, en un article titulat El cos 
huma, canon literari i arquitectonic, fa 
una síntesi de les teories sobre la pro- 
porcionalitat en la literatura llatina. 
Finalment, José M. Royo Arpón 
estudia l'origen de la novel.la llatina 
en relació amb la crisi de la jurispru- 
dbncia en el seu treball Consideracio- 
nes sobre la coincidencia de la crisis 
del Derecho romarto y el inicio de la 
narrativa. I Rosario Cortés Tovar es- 
tudia una obra controvertida de Sbne- 
ca en el treball ((Laudatio principis* y 
~~consolation en c<Ad Polybiumu: El 
uso de dos géneros epidícticos, en 
el qual fa una analisi literaria per tal 
d'arribar a una interpretació aclari- 
dora del contingut de I'obra men- 
cionada. 
Tot plegat és un bon recull de tre- 
balls que abasten la major part dels 
gbneres literaris de les literatures 
classiques. Exactament el propbsit del 
simposi i d'aquestes actes. 
Mariangela Vilallonga 
CARLOS GARC~A GUAL y 
MAR~A JESUS IMAZ 
La filosofia helenística: éticas y 
sistemas 
Editorial Cincel, Madrid 1986. 
Serie Historia d e  la Filosofia, 
volumen 6 ,  232 pp. 
Dins la sbrie <<Historia de la Filoso- 
fia,, els autors C. Garcia Gual i Ma- 
ria Jesús Imaz ens ofereixen aquest 
Hibre, que neix d'una necessitat do- 
cent: I'estudiós té a I'abast un bon 


Los géneros literarios. Actes del VII Simposi d'Estudis Clàssics, 21-24 de març de 1983

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert