Navarro Gómez, Pere

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617BOSCH I RODOREDA: EL LÈXIC ALGUERÈS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA 481internacional és massa invasora. Es proposa com a ideal un multilingüisme multipolar a nivell mundial.També es presenten sistemes per millorar el coneixement de llengües i s’encoratja a valorar la riquesalingüística de la immigració.La manera com l’autor estructura cadascun d’aquests capítols és original i prou eficaç. Introdueixel tema presentant una carta adreçada a un destinatari imaginat. Així, en els diferents capítols presen-ta cartes a una arquitecta jove, a una mestra també jove, a un immigrant àrab, a un valencià sindicalista,a una mare de família bilingüe, a una professora d’alemany a Barcelona, a una eterna aprenent iniciald’anglès, a una cuidadora sud-americana d’una anciana i a una senyora de fer feines. La carta es plante-ja com una mostra del que podrien ser les reflexions íntimes del receptor, que s’expliquen de maneraacolorida, amb abundància d’anècdotes i vivències personals, introduint així el tema del capítol des delpunt de vista de les emocions viscudes per la persona. L’autor procura així tenir en compte la visió sub-jectiva del receptor de la carta, explicant el que poden ser els motius no evidents del seu captenimentlingüístic. S’inclou també en certs casos el punt de vista, ben diferent, del propi autor, a fi de mostrarcom unmateix tema es pot veure des d’angles subjectius diversos. Després de la carta, l’autor va desgra-nant de manera gradual l’explicació raonada del seu punt vista, salpebrada sovint de cites adients i tambéde textos diversos que ajuden a la seva comprensió. Finalment, acaba el capítol amb un apartat on, ambdiferents enfocaments, proposa actuacions que permetin posar a la pràctica les idees que acaba d’expo-sar. Es pot tractar d’informacions que s’ofereixen, de lectures que es proposen, de fixar-se en determina-des qüestions o de buscar dades explicatives. Això obeeix al propòsit de l’autor d’influir en el lector, tantdes del punt de vista de la visió dels fets com de la pràctica social.En general, es pot dir que el llibre té un to constructiu i respectuós amb les diferents sensibilitatsexistents sobre els temes tractats. L’autor mostra una certa capacitat literària, sobretot en la redacció deles cartes, algunes de les quals són prou suggeridores. D’altra banda, al llarg de l’obra, podem trobar unampli marc de referències culturals i científiques, que enriqueixen el text. En qualsevol cas, es tractad’un llibre interessant sobre les llengües, de format bastant original, que ens ajuda a viure aquest feno-men social de manera humanament més satisfactòria.Joaquim Torres i PlaBosch i Rodoreda, Andreu (2012): El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els se-gles xvii i xviii. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 290 p.L’11 d’abril de 2008, Andreu Bosch i Rodoreda defensava a la Universitat de Barcelona la tesi pera l’obtenció del grau de doctor en Filologia Catalana que duia per títol «La interferència dels parlarssards en el català de l’Alguer entre els segles xvii i xviii. Estudi lèxic a través dels registres de danys dela «Barracelleria» (1683-1829)». Quatre anys després, l’Institut d’Estudis Catalans edita la versió revi-sada d’aquell treball amb un títol més reduït El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre elssegles xvii i xviii.Es podria afirmar que, avui per avui, Andreu Bosch és el millor especialista sobre el català de l’Al-guer, sense cap mena de dubte. Bosch va ser professor de català a la Universitat de Sàsser desde 1993 a 1996, a més de coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, a l’Alguer,durant aquells quatre anys. L’estada de Bosch a l’illa de Sardenya li va possibilitar no només el contacteamb el català parlat actualment a l’Alguer i el sard i d’altres varietats lingüístiques a la resta del territoriinsular, sinó també l’oportunitat de consultar-hi documentació antiga conservada a l’Arxiu HistòricMunicipal de l’Alguer.L’estada de Bosch a l’Alguer ha estat molt fructífera; amb anterioritat a l’aparició del llibre que araés recensionat, Bosch ja havia publicat, entre d’altres, diversos estudis sobre el català d’aquella ciutat:Aproximació a l’alguerès col·loquial (1998), L’ús del català i la interferència lingüística en la publicitatvisual i la retolació comercial i institucional de l’Alguer (1998), Els noms de la fruita a l’Alguer: EdicióLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 481 07/04/14 13:06482 PERE NAVARRO GÓMEZEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617dels registres d’estimes de fruita de la «Barracelleria» (1783-1829)(1999), Aplicació de la perspectivaecosociolingüística en la variació: penetració i extensió dels sardismes en alguerès (1999), Desplaça-ments lexicosemàntics i organització de les unitats lèxiques en alguerès per penetració de sardismesi altres estrangerismes (1999), El català de l’Alguer (2002), El català de l’Alguer, entre la desaparició ila dissolució (2007), Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l’al-guerès (2009).Andreu Bosch, en El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles xvii i xviii, dóna«compte de les traces o les evidències dels primers canvis en el lèxic de l’agricultura i la ramaderia» quees fan palesos en els Registres de danys de la «Barracelleria» algueresa entre els anys 1683 i 1784. La«Barracelleria» configurava un cos civil i paramilitar que rescabalava i custodiava els béns privats delcamp, tant dels conreus com del bestiar que hi vivia o hi pasturava. Aquest cos s’havia constituït a l’illade Sardenya durant el segle xvi, sobretot, per tal de combatre els lladres i els danys que aquests ocasio-naven i els perjudicis que el pasturatge del bestiar causava als conreus.En poc més d’una vintena de pàgines, Bosch presenta una detallada introducció on fa palesa, enprimer lloc, la importància que el substrat i l’adstrat dels parlars sards ha exercit en el català de la ciutatde l’Alguer. La població originàriament catalana va anar sent substituïda per diverses onades migratòri-es procedents d’altres indrets de l’illa de Sardenya, sobretot arran de les pestes dels anys 1582 i 1652.Bosch relaciona els canvis lingüístics d’aquests camps semàntics amb la procedència geogràfica delsnous repobladors de l’Alguer, que es dedicaven bàsicament a l’agricultura i a la ramaderia.Quatre són els objectius que Andreu Bosch es proposa en aquest treball a) detectar quins sardismeslèxics ja han penetrat a la fi del segle xvii; b) comprovar quins canvis lèxics es van consolidant al llargdel segle xviii per la penetració de sardismes i altres estrangerismes; c) donar compte de quins campssemàntics són més proclius a la interferència lèxica dels parlars sards; d) fer-ne una interpretació ecoso-ciolingüística. Els camps lexicosemàntics seleccionats per Bosch són:1. Noms del bestiar2. Noms de la terra3. Noms dels cereals i el farratge4. Noms de la fruita5. Noms de les hortalisses i els llegums6. Noms de l’arbre i els arbres fruiters7. Noms del cep, les plantes d’horta i altres8. Noms de la indústria i l’aprofitament agrícoles9. Noms de les eines agrícolesEl cos central del llibre l’ocupa el capítol segon—256 pàgines—, que conté una anàlisi descriptivaben argumentada i molt detallada dels cent seixanta-tres mots del vocabulari relacionat amb els campslexicosemàntics de l’agricultura i la ramaderia, des del segle xvi fins a finals del segle xviii. Bosch hadut a terme un seguiment de la penetració de sardismes i altres formes lingüístiques exògenes —sasse-reses, gal·lureses, italianes i castellanes— durant un període que abraça uns cent cinquanta anys. Cadamot és analitzat tenint en compte la seva procedència, el seu ètim i l’evolució que ha conegut durant totel període estudiat. Bosch en dóna informació gramatical de gènere i de significat; si el mot encara ésd’ús habitual, en dóna la transcripció fonètica; consigna les diferents variants gràfiques documentades;en descriu les particularitats semàntiques, en el cas que se n’hagi produït algun desplaçament.Després de la descripció del material estudiat, Bosch elabora una anàlisi interpretativa de la substi-tució lèxica a partir del grau d’interferència lèxica; aquest seria l’apartat més innovador de l’estudi d’An-dreu Bosch. En primer lloc, apareix una interpretació per camps semàntics, a partir de l’anàlisi quantita-tiva, en percentatges, dels préstecs lèxics i dels calcs semàntics; tot seguit, elabora una interpretacióglobal del corpus de tots els mots estudiats amb la finalitat de quantificar el grau d’interferència d’ele-ments exògens. Aquesta anàlisi serveix per establir una cronologia de la substitució. A més, Bosch ex-Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 482 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617BOSCH I RODOREDA: EL LÈXIC ALGUERÈS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA 483posa el filtrat sociocultural i els mecanismes d’estigmatització lingüística que van provocar els canvislèxics en la comunitat algueresa durant aquell període històric.Finalment, en una altra vintena de pàgines, Andreu Bosch exposa les conclusions del seu estudide manera concisa i detallada, amb els percentatges referents als mots hereditaris i els referents als prés-tecs o als calcs semàntics exògens. Bosch constata que el percentatge de mots originalment catalans sónels que no presenten cap tipus d’especialització onomasiològica —bou, cabra, cavall, moltó, ovella,porc, vaca—; en canvi, els sardismes (i altres formes foranes —espanyol, sasserès, gal·lurès—) corres-ponen a variants més especialitzades —anjoni ‘anyell, be, corder’; burricu ‘ase jove, pollí’; nuedu ‘boujove, jònec’.Si es contrasten les formes lèxiques catalanes amb les interferències procedents sobretot del sard,trobem:El bestiarformes catalanes interferènciesbou, cabra [»k|aba], cavall, moltó, ovella,porc, vacaanjoni (sard) ‘anyell, be, corder’; bulu (sard) ‘bestiar boví,especialment indòmit’; ju (logudorès) ‘coble de bous’: molendu(sard) ‘ase, ruc’; nuedu (logudorès) ‘bou jove, jònec’La terracamp, hort, olivar, restoll, sembrat arjola (sard) ‘era’; cuili (sard) ‘terreny clos per al bestiar, pleta’;mandra (logudorès) ‘terreny clos per al bestiar, pleta’; vaquili(sard) ‘pleta per a vaques i vedells’Els cereals i el farratgefarratge, forment, lli, ordiLa fruita(a)metla, codony, figa, llimó, magrana,oliva, pera, poma, préssec, pruna, raïm,serva, taronjapirastu (logudorès) ‘pereta, especialment arrodonida’, ‘perelló’Les hortalisses i els llegumsall, ceba, ciuró, col, fava, guixa, llentia,meló, nap, síndriabísol (logudorès, sasserès) pèsol;judia [dʒu»|ia] (espanyol) ‘fesol, mongeta’L’arbre i els arbres fruitersarbre arbre de berracoc ‘albercoquer’arbre de codonys ‘codonyer’arbre de figues ‘figuera’arbre de magranes ‘magraner’arbre de oliva ‘oliver’arbre de pera ‘perera’arbre de préssec ‘presseguer’arbre de pruna ‘prunera’tots d’origen logudorèsLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 483 07/04/14 13:06484 PERE NAVARRO GÓMEZEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617El bestiarEl cep, les plantes d’horta i altrescep, palma, parrafondu (logudorès, sasserès) ‘cep’fondu de palma (logudorès) ‘margalló’mata de faves (logudorès) ‘faveta’La indústria i l’aprofitament agrícolesbrocada, canya, llenya, palla, pansa,rabassa, rama, sarmentbudroni (sard) ‘un raïm, penjoll’càriga (logudorès, sasserès) ‘figa seca’enfirquidura (logudorès) ‘empelt’paló (logudorès) ‘aspre, especialment per a apuntalar ceps’Les eines agrícolesperpal, pic, podadora, serraarbada [al»ba|a] (logudorès) ‘rella’marrapic (sard) ‘pic amb dos tallants’podaiola [pu|a»jO|a] (logudorès) ‘podall de vinya’puntorju (logudorès) ‘agullada’timona (logudorès) ‘timó de l’arada; espigó, camatimó’Malgrat l’elevat percentatge d’interferències lèxiques i semàntiques introduïdes en el català del’Alguer, l’alguerès ha continuat generant formes noves o nous significats dins el mateix sistema català,com ara:—bardissa: ‘tancament arbustiu de vinya’ i ‘part extrema d’una vinya sembrada de llegums i cere-als o plantada d’arbres fruiters’—bessa: ‘branca principal en què es divideix el tronc del cep’—bigaró: ‘biga llarga i estreta per apuntalar parres’ i ‘cabiró’—braç: ‘branca d’arbre o de cep’—forcàs: ‘estaló, especialment per sostenir o apuntalar branques d’arbres fruiters’ i ‘pal o troncbifurcat per apuntalar el sostre d’una barraca de camp’—llaurera: ‘camp de blat i altres cereals; sembrat’—mare de card: ‘base o tija principal de la planta del card’—paleta: ‘rastell, extrem de l’agullada’—plantó: ‘plançó’—restal: ‘destral’—tanca: ‘terreny clos, de conreu o de pastura, de propietat privada’—taular: ‘bancal, taulat’—vinya: ‘vinya’; ‘terreny plantat d’arbres fruiters’ i ‘camp de blat i cereals’El llibre duu com a complement un CD-ROM on hi ha no només tot el redactat del llibre, sinó tam-bé l’edició dels Registres de danys de la Barrecelleria a l’Alguer (1683-1784). Aquí es troba la selec-ció dels Registres de danys editats, la descripció dels Registres de danys manuscrits, els criteris d’edició,la localització de variants documentades i, finalment, l’edició dels Registres de danys. Aquesta és unaedició molt acurada i amb un excel·lent aparat crític, que permetrà que es puguin dur a terme estudisposteriors, com per exemple, els elements onomàstics que hi apareixen detallats.Realment, el títol del llibre no reflecteix realment el contingut que s’hi troba, atès que Bosch nodóna només informació sobre el nivell lèxic, sinó també sobre els nivells fonètic, morfosintàctic i se-màntic, que han estat estudiats des d’un enfocament tant sincrònic com diacrònic, amb l’aportació de lesetimologies corresponents a cada entrada, tot plegat dins un marc teòric ecosociolingüístic.Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 484 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617BÜRKI / CIMELI / SÁNCHEZ: LENGUA, LLENGUA, LLINGUA, LINGUA, LANGUE 485De la lectura d’aquest llibre es desprèn que Andreu Bosch és un excel·lent coneixedor no només dela llengua que li és pròpia, el català, tant del registre estàndard com també de les seves varietats geolec-tals, sinó també de l’espanyol —com no podria ser d’una altra manera—, de l’italià, del sard —en lesseves diverses manifestacions: logudoresa, nuoresa, campidanesa— i de les varietats sasseresa i gal-luresa. Aquests coneixements lingüístics confereixen a Bosch la categoria de romanista consolidat.Andreu Bosch ens ha ofert, en El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles xviii xviii, un excel·lent estudi sobre l’entrada d’interferències lèxiques en el català de l’Alguer durant elssegles xvii i xviii, un període clau per a la caracterització diacrònica de l’alguerès, com a conseqüènciadels grans canvis demogràfics que s’esdevingueren durant aquells segles. Vet aquí, doncs, un estudi que,a partir d’ara, no podrà ser ignorat pels nous manuals d’història de la llengua i de dialectologia.Pere Navarro GómezUniversitat Rovira i VirgiliBürki, Yvette / Cimeli, Manuela / Sánchez, Rosa (coord.) (2012): Lengua, Llengua, Llingua,Lingua, Langue. Encuentros filológicos (ibero)románicos. Estudios en homenaje a la profe-sora Beatrice Schmid. München: Verlag Anja Urbanek, 493 pp.El libro que reseñamos consta de un Prólogo (pp. 1-2) del profesor Germán Colón, de una Presen-tación (pp. 3-4) a cargo de las tres coordinadoras y de treinta y seis trabajos. De ellos, veinte en castella-no, seis en catalán, tres en francés, dos en italiano, dos en inglés, dos en asturiano y uno en portugués. Delos colaboradores, el grupo más numeroso lo forman estudiosos de las universidades suizas, seguidospor los españoles (de Cataluña y Valencia sobre todo) y algunos de otros países. Al final, figura unaTabula gratulatoria (pp. 492-493).La publicación de un libro, más o menos misceláneo, en honor de una persona destacada en el tra-bajo docente e investigador cuando dicha persona alcanza la edad de jubilación o se aproxima a ella, seha convertido en una práctica universitaria frecuente. Digo más o menos misceláneo porque la coinci-dencia entre el contenido de los trabajos reunidos en volumen y los del homenajeado u homenajeadapuede ser bastante estrecha o no serlo tanto. En este caso la coincidencia se revela más que suficiente,como cabrá apreciar en la exposición de su contenido. Pero no tendría sentido referirse al homenaje sinhablar de la destinataria.Formada en la universidad de Basilea, en el marco de la cátedra de filología iberorrománica dirigidadurante muchos años por el profesor Germán Colón, Beatriz Schmid simultaneó su disciplina principal,la filología iberorrománica, con la filología eslava y la historia de la Europa oriental. Poco a poco, sinprisa pero sin pausa, llegaría a ser gran especialista en el ámbito del hispanismo, sobre todo en judeoes-pañol, con atención especial a las comunidades del este de Europa en los siglos xix y xx, pericia que lallevó a dar vida a un centro investigador reconocido internacionalmente. A la vez, como estudiosa delcatalán, su trayectoria la ha llevado a distinciones importantes: correspondiente extranjera del Institutd’Estudis Catalans, vocal de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Todo ello sinque dejaran de interesarle otros aspectos, por ejemplo, la toponimia y antroponimia de la Península Ibé-rica y de otras zonas de la Romania. Como gestora, desde su puesto docente, ha conseguido mejorasimportantes para su cátedra y su equipo de colaboradores, y del Fonds National de la Recherche Scien-tifique suizo asignaciones para el fomento de la investigación en las áreas que le son propias. De su tra-bajo docente, de la generosidad con sus colaboradores, de su simpatía y afabilidad somos testigos cuan-tos, como yo mismo, nos hemos movido durante años en el mundo universitario suizo. Algunos de loscolaboradores en este volumen, no satisfechos con dedicarle sus trabajos, los “refuerzan” con dedicato-rias y alusiones personales de afecto y gratitud.A continuación presento, brevemente, el conjunto de temas tratados a lo largo y ancho del volumen.He procurado —hasta donde se me alcanza— orientar al lector interesado en adentrarse en cada uno deLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 485 07/04/14 13:06

Bosch i Rodoreda, Andreu (2012): El lèxic alguerès de l'agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 290 p.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617
BOSCH I RODOREDA: EL LÈXIC ALGUERÈS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA 481
internacional és massa invasora. Es proposa com a ideal un multilingüisme multipolar a nivell mundial.
També es presenten sistemes per millorar el coneixement de llengües i s’encoratja a valorar la riquesa
lingüística de la immigració.
La manera com l’autor estructura cadascun d’aquests capítols és original i prou eficaç. Introdueix
el tema presentant una carta adreçada a un destinatari imaginat. Així, en els diferents capítols presen-
ta cartes a una arquitecta jove, a una mestra també jove, a un immigrant àrab, a un valencià sindicalista,
a una mare de família bilingüe, a una professora d’alemany a Barcelona, a una eterna aprenent inicial
d’anglès, a una cuidadora sud-americana d’una anciana i a una senyora de fer feines. La carta es plante-
ja com una mostra del que podrien ser les reflexions íntimes del receptor, que s’expliquen de manera
acolorida, amb abundància d’anècdotes i vivències personals, introduint així el tema del capítol des del
punt de vista de les emocions viscudes per la persona. L’autor procura així tenir en compte la visió sub-
jectiva del receptor de la carta, explicant el que poden ser els motius no evidents del seu capteniment
lingüístic. S’inclou també en certs casos el punt de vista, ben diferent, del propi autor, a fi de mostrar
com unmateix tema es pot veure des d’angles subjectius diversos. Després de la carta, l’autor va desgra-
nant de manera gradual l’explicació raonada del seu punt vista, salpebrada sovint de cites adients i també
de textos diversos que ajuden a la seva comprensió. Finalment, acaba el capítol amb un apartat on, amb
diferents enfocaments, proposa actuacions que permetin posar a la pràctica les idees que acaba d’expo-
sar. Es pot tractar d’informacions que s’ofereixen, de lectures que es proposen, de fixar-se en determina-
des qüestions o de buscar dades explicatives. Això obeeix al propòsit de l’autor d’influir en el lector, tant
des del punt de vista de la visió dels fets com de la pràctica social.
En general, es pot dir que el llibre té un to constructiu i respectuós amb les diferents sensibilitats
existents sobre els temes tractats. L’autor mostra una certa capacitat literària, sobretot en la redacció de
les cartes, algunes de les quals són prou suggeridores. D’altra banda, al llarg de l’obra, podem trobar un
ampli marc de referències culturals i científiques, que enriqueixen el text. En qualsevol cas, es tracta
d’un llibre interessant sobre les llengües, de format bastant original, que ens ajuda a viure aquest feno-
men social de manera humanament més satisfactòria.
Joaquim Torres i Pla
Bosch i Rodoreda, Andreu (2012): El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els se-
gles xvii i xviii. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 290 p.
L’11 d’abril de 2008, Andreu Bosch i Rodoreda defensava a la Universitat de Barcelona la tesi per
a l’obtenció del grau de doctor en Filologia Catalana que duia per títol «La interferència dels parlars
sards en el català de l’Alguer entre els segles xvii i xviii. Estudi lèxic a través dels registres de danys de
la «Barracelleria» (1683-1829)». Quatre anys després, l’Institut d’Estudis Catalans edita la versió revi-
sada d’aquell treball amb un títol més reduït El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els
segles xvii i xviii.
Es podria afirmar que, avui per avui, Andreu Bosch és el millor especialista sobre el català de l’Al-
guer, sense cap mena de dubte. Bosch va ser professor de català a la Universitat de Sàsser des
de 1993 a 1996, a més de coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, a l’Alguer,
durant aquells quatre anys. L’estada de Bosch a l’illa de Sardenya li va possibilitar no només el contacte
amb el català parlat actualment a l’Alguer i el sard i d’altres varietats lingüístiques a la resta del territori
insular, sinó també l’oportunitat de consultar-hi documentació antiga conservada a l’Arxiu Històric
Municipal de l’Alguer.
L’estada de Bosch a l’Alguer ha estat molt fructífera; amb anterioritat a l’aparició del llibre que ara
és recensionat, Bosch ja havia publicat, entre d’altres, diversos estudis sobre el català d’aquella ciutat:
Aproximació a l’alguerès col·loquial (1998), L’ús del català i la interferència lingüística en la publicitat
visual i la retolació comercial i institucional de l’Alguer (1998), Els noms de la fruita a l’Alguer: Edició
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 481 07/04/14 13:06
482 PERE NAVARRO GÓMEZ
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617
dels registres d’estimes de fruita de la «Barracelleria» (1783-1829)(1999), Aplicació de la perspectiva
ecosociolingüística en la variació: penetració i extensió dels sardismes en alguerès (1999), Desplaça-
ments lexicosemàntics i organització de les unitats lèxiques en alguerès per penetració de sardismes
i altres estrangerismes (1999), El català de l’Alguer (2002), El català de l’Alguer, entre la desaparició i
la dissolució (2007), Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l’al-
guerès (2009).
Andreu Bosch, en El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles xvii i xviii, dóna
«compte de les traces o les evidències dels primers canvis en el lèxic de l’agricultura i la ramaderia» que
es fan palesos en els Registres de danys de la «Barracelleria» algueresa entre els anys 1683 i 1784. La
«Barracelleria» configurava un cos civil i paramilitar que rescabalava i custodiava els béns privats del
camp, tant dels conreus com del bestiar que hi vivia o hi pasturava. Aquest cos s’havia constituït a l’illa
de Sardenya durant el segle xvi, sobretot, per tal de combatre els lladres i els danys que aquests ocasio-
naven i els perjudicis que el pasturatge del bestiar causava als conreus.
En poc més d’una vintena de pàgines, Bosch presenta una detallada introducció on fa palesa, en
primer lloc, la importància que el substrat i l’adstrat dels parlars sards ha exercit en el català de la ciutat
de l’Alguer. La població originàriament catalana va anar sent substituïda per diverses onades migratòri-
es procedents d’altres indrets de l’illa de Sardenya, sobretot arran de les pestes dels anys 1582 i 1652.
Bosch relaciona els canvis lingüístics d’aquests camps semàntics amb la procedència geogràfica dels
nous repobladors de l’Alguer, que es dedicaven bàsicament a l’agricultura i a la ramaderia.
Quatre són els objectius que Andreu Bosch es proposa en aquest treball a) detectar quins sardismes
lèxics ja han penetrat a la fi del segle xvii; b) comprovar quins canvis lèxics es van consolidant al llarg
del segle xviii per la penetració de sardismes i altres estrangerismes; c) donar compte de quins camps
semàntics són més proclius a la interferència lèxica dels parlars sards; d) fer-ne una interpretació ecoso-
ciolingüística. Els camps lexicosemàntics seleccionats per Bosch són:
1. Noms del bestiar
2. Noms de la terra
3. Noms dels cereals i el farratge
4. Noms de la fruita
5. Noms de les hortalisses i els llegums
6. Noms de l’arbre i els arbres fruiters
7. Noms del cep, les plantes d’horta i altres
8. Noms de la indústria i l’aprofitament agrícoles
9. Noms de les eines agrícoles
El cos central del llibre l’ocupa el capítol segon—256 pàgines—, que conté una anàlisi descriptiva
ben argumentada i molt detallada dels cent seixanta-tres mots del vocabulari relacionat amb els camps
lexicosemàntics de l’agricultura i la ramaderia, des del segle xvi fins a finals del segle xviii. Bosch ha
dut a terme un seguiment de la penetració de sardismes i altres formes lingüístiques exògenes —sasse-
reses, gal·lureses, italianes i castellanes— durant un període que abraça uns cent cinquanta anys. Cada
mot és analitzat tenint en compte la seva procedència, el seu ètim i l’evolució que ha conegut durant tot
el període estudiat. Bosch en dóna informació gramatical de gènere i de significat; si el mot encara és
d’ús habitual, en dóna la transcripció fonètica; consigna les diferents variants gràfiques documentades;
en descriu les particularitats semàntiques, en el cas que se n’hagi produït algun desplaçament.
Després de la descripció del material estudiat, Bosch elabora una anàlisi interpretativa de la substi-
tució lèxica a partir del grau d’interferència lèxica; aquest seria l’apartat més innovador de l’estudi d’An-
dreu Bosch. En primer lloc, apareix una interpretació per camps semàntics, a partir de l’anàlisi quantita-
tiva, en percentatges, dels préstecs lèxics i dels calcs semàntics; tot seguit, elabora una interpretació
global del corpus de tots els mots estudiats amb la finalitat de quantificar el grau d’interferència d’ele-
ments exògens. Aquesta anàlisi serveix per establir una cronologia de la substitució. A més, Bosch ex-
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 482 07/04/14 13:06
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617
BOSCH I RODOREDA: EL LÈXIC ALGUERÈS DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA 483
posa el filtrat sociocultural i els mecanismes d’estigmatització lingüística que van provocar els canvis
lèxics en la comunitat algueresa durant aquell període històric.
Finalment, en una altra vintena de pàgines, Andreu Bosch exposa les conclusions del seu estudi
de manera concisa i detallada, amb els percentatges referents als mots hereditaris i els referents als prés-
tecs o als calcs semàntics exògens. Bosch constata que el percentatge de mots originalment catalans són
els que no presenten cap tipus d’especialització onomasiològica —bou, cabra, cavall, moltó, ovella,
porc, vaca—; en canvi, els sardismes (i altres formes foranes —espanyol, sasserès, gal·lurès—) corres-
ponen a variants més especialitzades —anjoni ‘anyell, be, corder’; burricu ‘ase jove, pollí’; nuedu ‘bou
jove, jònec’.
Si es contrasten les formes lèxiques catalanes amb les interferències procedents sobretot del sard,
trobem:
El bestiar
formes catalanes interferències
bou, cabra [»k|aba], cavall, moltó, ovella,
porc, vaca
anjoni (sard) ‘anyell, be, corder’; bulu (sard) ‘bestiar boví,
especialment indòmit’; ju (logudorès) ‘coble de bous’: molendu
(sard) ‘ase, ruc’; nuedu (logudorès) ‘bou jove, jònec’
La terra
camp, hort, olivar, restoll, sembrat arjola (sard) ‘era’; cuili (sard) ‘terreny clos per al bestiar, pleta’;
mandra (logudorès) ‘terreny clos per al bestiar, pleta’; vaquili
(sard) ‘pleta per a vaques i vedells’
Els cereals i el farratge
farratge, forment, lli, ordi
La fruita
(a)metla, codony, figa, llimó, magrana,
oliva, pera, poma, préssec, pruna, raïm,
serva, taronja
pirastu (logudorès) ‘pereta, especialment arrodonida’, ‘perelló’
Les hortalisses i els llegums
all, ceba, ciuró, col, fava, guixa, llentia,
meló, nap, síndria
bísol (logudorès, sasserès) pèsol;
judia [dʒu»|ia] (espanyol) ‘fesol, mongeta’
L’arbre i els arbres fruiters
arbre arbre de berracoc ‘albercoquer’
arbre de codonys ‘codonyer’
arbre de figues ‘figuera’
arbre de magranes ‘magraner’
arbre de oliva ‘oliver’
arbre de pera ‘perera’
arbre de préssec ‘presseguer’
arbre de pruna ‘prunera’
tots d’origen logudorès
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 483 07/04/14 13:06
484 PERE NAVARRO GÓMEZ
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617
El bestiar
El cep, les plantes d’horta i altres
cep, palma, parra
fondu (logudorès, sasserès) ‘cep’
fondu de palma (logudorès) ‘margalló’
mata de faves (logudorès) ‘faveta’
La indústria i l’aprofitament agrícoles
brocada, canya, llenya, palla, pansa,
rabassa, rama, sarment
budroni (sard) ‘un raïm, penjoll’
càriga (logudorès, sasserès) ‘figa seca’
enfirquidura (logudorès) ‘empelt’
paló (logudorès) ‘aspre, especialment per a apuntalar ceps’
Les eines agrícoles
perpal, pic, podadora, serra
arbada [al»ba|a] (logudorès) ‘rella’
marrapic (sard) ‘pic amb dos tallants’
podaiola [pu|a»jO|a] (logudorès) ‘podall de vinya’
puntorju (logudorès) ‘agullada’
timona (logudorès) ‘timó de l’arada; espigó, camatimó’
Malgrat l’elevat percentatge d’interferències lèxiques i semàntiques introduïdes en el català de
l’Alguer, l’alguerès ha continuat generant formes noves o nous significats dins el mateix sistema català,
com ara:
—bardissa: ‘tancament arbustiu de vinya’ i ‘part extrema d’una vinya sembrada de llegums i cere-
als o plantada d’arbres fruiters’
—bessa: ‘branca principal en què es divideix el tronc del cep’
—bigaró: ‘biga llarga i estreta per apuntalar parres’ i ‘cabiró’
—braç: ‘branca d’arbre o de cep’
—forcàs: ‘estaló, especialment per sostenir o apuntalar branques d’arbres fruiters’ i ‘pal o tronc
bifurcat per apuntalar el sostre d’una barraca de camp’
—llaurera: ‘camp de blat i altres cereals; sembrat’
—mare de card: ‘base o tija principal de la planta del card’
—paleta: ‘rastell, extrem de l’agullada’
—plantó: ‘plançó’
—restal: ‘destral’
—tanca: ‘terreny clos, de conreu o de pastura, de propietat privada’
—taular: ‘bancal, taulat’
—vinya: ‘vinya’; ‘terreny plantat d’arbres fruiters’ i ‘camp de blat i cereals’
El llibre duu com a complement un CD-ROM on hi ha no només tot el redactat del llibre, sinó tam-
bé l’edició dels Registres de danys de la Barrecelleria a l’Alguer (1683-1784). Aquí es troba la selec-
ció dels Registres de danys editats, la descripció dels Registres de danys manuscrits, els criteris d’edició,
la localització de variants documentades i, finalment, l’edició dels Registres de danys. Aquesta és una
edició molt acurada i amb un excel·lent aparat crític, que permetrà que es puguin dur a terme estudis
posteriors, com per exemple, els elements onomàstics que hi apareixen detallats.
Realment, el títol del llibre no reflecteix realment el contingut que s’hi troba, atès que Bosch no
dóna només informació sobre el nivell lèxic, sinó també sobre els nivells fonètic, morfosintàctic i se-
màntic, que han estat estudiats des d’un enfocament tant sincrònic com diacrònic, amb l’aportació de les
etimologies corresponents a cada entrada, tot plegat dins un marc teòric ecosociolingüístic.
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 484 07/04/14 13:06
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617
BÜRKI / CIMELI / SÁNCHEZ: LENGUA, LLENGUA, LLINGUA, LINGUA, LANGUE 485
De la lectura d’aquest llibre es desprèn que Andreu Bosch és un excel·lent coneixedor no només de
la llengua que li és pròpia, el català, tant del registre estàndard com també de les seves varietats geolec-
tals, sinó també de l’espanyol —com no podria ser d’una altra manera—, de l’italià, del sard —en les
seves diverses manifestacions: logudoresa, nuoresa, campidanesa— i de les varietats sasseresa i gal-
luresa. Aquests coneixements lingüístics confereixen a Bosch la categoria de romanista consolidat.
Andreu Bosch ens ha ofert, en El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles xvii
i xviii, un excel·lent estudi sobre l’entrada d’interferències lèxiques en el català de l’Alguer durant els
segles xvii i xviii, un període clau per a la caracterització diacrònica de l’alguerès, com a conseqüència
dels grans canvis demogràfics que s’esdevingueren durant aquells segles. Vet aquí, doncs, un estudi que,
a partir d’ara, no podrà ser ignorat pels nous manuals d’història de la llengua i de dialectologia.
Pere Navarro Gómez
Universitat Rovira i Virgili
Bürki, Yvette / Cimeli, Manuela / Sánchez, Rosa (coord.) (2012): Lengua, Llengua, Llingua,
Lingua, Langue. Encuentros filológicos (ibero)románicos. Estudios en homenaje a la profe-
sora Beatrice Schmid. München: Verlag Anja Urbanek, 493 pp.
El libro que reseñamos consta de un Prólogo (pp. 1-2) del profesor Germán Colón, de una Presen-
tación (pp. 3-4) a cargo de las tres coordinadoras y de treinta y seis trabajos. De ellos, veinte en castella-
no, seis en catalán, tres en francés, dos en italiano, dos en inglés, dos en asturiano y uno en portugués. De
los colaboradores, el grupo más numeroso lo forman estudiosos de las universidades suizas, seguidos
por los españoles (de Cataluña y Valencia sobre todo) y algunos de otros países. Al final, figura una
Tabula gratulatoria (pp. 492-493).
La publicación de un libro, más o menos misceláneo, en honor de una persona destacada en el tra-
bajo docente e investigador cuando dicha persona alcanza la edad de jubilación o se aproxima a ella, se
ha convertido en una práctica universitaria frecuente. Digo más o menos misceláneo porque la coinci-
dencia entre el contenido de los trabajos reunidos en volumen y los del homenajeado u homenajeada
puede ser bastante estrecha o no serlo tanto. En este caso la coincidencia se revela más que suficiente,
como cabrá apreciar en la exposición de su contenido. Pero no tendría sentido referirse al homenaje sin
hablar de la destinataria.
Formada en la universidad de Basilea, en el marco de la cátedra de filología iberorrománica dirigida
durante muchos años por el profesor Germán Colón, Beatriz Schmid simultaneó su disciplina principal,
la filología iberorrománica, con la filología eslava y la historia de la Europa oriental. Poco a poco, sin
prisa pero sin pausa, llegaría a ser gran especialista en el ámbito del hispanismo, sobre todo en judeoes-
pañol, con atención especial a las comunidades del este de Europa en los siglos xix y xx, pericia que la
llevó a dar vida a un centro investigador reconocido internacionalmente. A la vez, como estudiosa del
catalán, su trayectoria la ha llevado a distinciones importantes: correspondiente extranjera del Institut
d’Estudis Catalans, vocal de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Todo ello sin
que dejaran de interesarle otros aspectos, por ejemplo, la toponimia y antroponimia de la Península Ibé-
rica y de otras zonas de la Romania. Como gestora, desde su puesto docente, ha conseguido mejoras
importantes para su cátedra y su equipo de colaboradores, y del Fonds National de la Recherche Scien-
tifique suizo asignaciones para el fomento de la investigación en las áreas que le son propias. De su tra-
bajo docente, de la generosidad con sus colaboradores, de su simpatía y afabilidad somos testigos cuan-
tos, como yo mismo, nos hemos movido durante años en el mundo universitario suizo. Algunos de los
colaboradores en este volumen, no satisfechos con dedicarle sus trabajos, los “refuerzan” con dedicato-
rias y alusiones personales de afecto y gratitud.
A continuación presento, brevemente, el conjunto de temas tratados a lo largo y ancho del volumen.
He procurado —hasta donde se me alcanza— orientar al lector interesado en adentrarse en cada uno de
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 485 07/04/14 13:06


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/138144/136813

Bosch i Rodoreda, Andreu (2012): El lèxic alguerès de l'agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 290 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert