Maria Campillo i Guajardo

Campillo i Guajardo, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Domènech, Montserrat Albet, Eulàlia Duran, fra Valentí Serra de Manresa, Lluïsa Julià i Cap-
devila i Miquel Batalla. El volum tercer, de l’abril de 1997, aplegava les cartes adreçades a
Ferran Canyameres, Lluís Coll i Espadaler, Ventura Gassol, Gaziel, Joan Grau i Puig, Josep
Lleonart, Joan Llongueras, Francesc Matheu, Josep Miracle, Gabriel Miró, Joan Oller i Ra-
bassa, Vicenç Riera Llorca, Maria-Antònia Salvà, Josep Torras i Bages, Antoni Vila i Arrufat;
i en tenien cura Manuel Llanas i Pont, Marcel Ortín, Jaume Medina, Albert Manent, Joan de
Déu Domènech, Marçal Subiràs i Puigibet, Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i Marquès i
Lluïsa Julià i Capdevila. El volum quart, aparegut el desembre de 1998, contenia les cartes a
Teresa Bartomeu i Granell, Agustí Bartra, Josep M. Casas i Homs, Joan Colomines, Pere Co-
romines, Maria i Eduard Domènech i Montaner, Joan Gili, Joan Junceda, Josep M. Junoy, Ra-
fael i Santiago Masó i Valentí, Joaquim Miret i Sants, Joan Miró, Carles Pi i Sunyer, Josep Pin
i Soler, Jaume Pla, Àngel Ruiz i Pablo, Société Européenne de Culture, Diego Valeri, Carles
Soldevila, Ferran Soldevila, Ramon Sunyer, Rafael Tasis i Joaquim Ventalló; la cura anava a
càrrec de Jaume Medina, Marcel Ortín, Joan Colomines i Puig, Joan de Déu Domènech, Joan
Tarrús, Narcís Comadira, Francesc Vilanova, Josep M. Domingo, Jaume Subirana, Rossend
Arqués, Enric Pujol i Albert Manent. És en premsa en aquests moments el volum cinquè, en el
qual han de veure la llum les cartes adreçades per Josep Carner a Frederic-Pau Verrié, Marià
Manent, Albert Manent, Antoni Comas, Jordi M. Pinell i Manuel de Montoliu; els curadors
d’aquests blocs són Jaume Subirana i Jaume Medina.
En el pròleg al primer volum es deia que “tenim en marxa un altre volum de l’epistolari
de Josep Carner i que en podrem preparar encara almenys un altre. I, si la crida que fem des
d’aquest pròleg als que posseeixen cartes del poeta reïx, hi hauria, potser, material per a algun
altre de nou”. El fet és que avui, quan és a punt de sortir el volum cinquè, ja hi ha material per
a un de sisè i previsions per a un altre possible de setè. D’aquesta manera, l’epistolari de Josep
Carner hauria passat a ser un dels més gruixuts i, sens dubte, així mateix un dels més interes-
sants que es puguin haver publicat fins ara en el nostre país. [J. M.]
Vint-i-cinc anys de la revista Randa. —El 1975, poc abans de la mort del Dictador,
apareixia la revista Randa, dirigida pel P. Josep Massot i Muntaner, coordinada per Marga-
lida Tomàs i editada per Curial. Tenia la novetat de ser redactada en català i d’ocupar-se
d’un tema que havia estat tabú fins aleshores: la història de les Balears entre els anys 1931 i
1939; potser per això se li va negar l’autorització de publicar-se com a revista i va aparèixer
en volums individualitzats, en general monotemàtics i a voltes de tema miscel.lani. Al llarg
d’aquests vint-i-cinc anys, Randa ha fet acte de presència amb força regularitat —només
problemes de caràcter econòmic han reduït els quaranta-nou números prevists a quaranta-
quatre—, amb la col.laboració d’estudiosos de les Illes Balears, de la resta dels Països Cata-
lans i de l’estranger, que han tractat a fons temes literaris, històrics, lingüístics i socials re-
ferents a les Illes. Enhorabona als artífexs de tan valuosa publicació a la qual els Estudis
Romànics desitgen una fecunda continuïtat. [J.V.]
* * *
Pere Calders: una exposició i un simposi.—Aviat podran veure’s les Actes que reunei-
xen els materials presentats al Simposi internacional Pere Calders. L’escriptor i el seu temps,
que va tenir lloc, la tardor passada, a la Universitat Autònoma i a l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquest simposi i l’exposició Calders. Els miralls de la ficció, produïda pel Centre de Cultura
CRÒNICA 393
Contemporània de Barcelona, responien a una iniciativa de l’equip de Literatura Contemporà-
nia del Departament de Filologia Catalana de la UAB. Iniciativa llargament gruada, perquè les
dues coses, exposició i congrés, havien de celebrar-se en paral.lel, i que es remunta, de fet, al
moment en què l’escriptor va llegar els seus papers a la UAB. La conveniència del paral.lelis-
me va quedar demostrada, perquè certament l’exposició, pensada per a tota mena de públic,
proporcionava, tot fent-la accessible, una lectura de Calders: la menys “fàcil”, la menys di-
vulgada, la menys innòcua, com afirmen Jordi Castellanos i Joan Melcion, comissaris, en el
catàleg que va editar-se, excel.lent des de qualsevol punt de vista. I aquesta lectura “exposa-
da”, que va tenir en el moment defensors acèrrims i detractors furiosos (més d’aquells que d’a-
quests), va trobar acord en el to general que va presidir els treballs presentats al simposi per
estudiosos de diferents universitats de l’àmbit lingüístic propi o de l’internacional. Així, la
conferència inaugural, a càrrec de Joan Triadú, obria una revisió necessària de l’obra calder-
siana que, en els dies successius, va abastar tres àmbits: el de la realitat històrica de l’escrip-
tor, el de la literatura del seu temps i el, més extens, dedicat a la seva creació literària. Una tau-
la rodona destinada a tractar els diferents nivells de difusió de l’obra de l’autor, amb el títol
Calders manufacturat. Mitjancers entre l’autor i el públic, va cloure un simposi que, al llarg
de totes les sessions, va revelar, a més d’un molt alt interès, un grau inusual d’assistència i de
participació. [M. Ca.]
Trobada Internacional d’especialistes en l’obra narrativa de Carme Riera (Barcelo-
na 7/8-XI-2000). Amb motiu de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la publicació del
recull Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), de l’escriptora Carme Riera (Palma, 1948),
tingué lloc a Barcelona un encontre internacional d’estudiosos de l’obra de ficció de la narra-
dora mallorquina. Si bé l’organització va anar oficialment a càrrec del Departament de Cultu-
ra de la Generalitat de Catalunya i de l’editorial Destino, la vertadera alma mater de la troba-
da fou la Dra. Luisa Cotoner, professora de la Universitat de Vic i gran amiga de Carme Riera,
la qual coordinà amb molt d’entusiasme totes les activitats. En aquest sentit, la trobada podria
considerar-se com una mena de fòrum d’intercanvi d’idees sobre l’obra rieriana, i molt espe-
cialment a partir del treballs d’una vintena de filòlegs europeus i nord-americans que es pu-
blicaren tot just uns dies abans de la trobada en un llibre sota el títol El mirall i la màscara.
Vint-i-cinc anys de ficció narrativa en l’obra de Carme Riera (Destino, 2000), volum que tam-
bé aparegué paral.lelament en una versió en castellà.
A l’acte inaugural del dia 7 de novembre al Palau de la Generalitat, presidit pel Conse-
ller de Cultura Jordi Vilajoana, i en el qual a més intervingueren l’escriptor i crític Pere Gim-
ferrer i l’editor de Destino Andreu Teixidor, hi seguiren les tres taules de debat del dia 8, que
tingueren lloc a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra i al Saló d’Actes de la Residència
d’Investigadors. Tret de Natale Tedesco (President del Premi «Elio Vittorino» que s’acabava
d’atorgar a la traducció italiana de Dins el darrer blau) i del traductor italià de l’obra rieria-
na, Francesco Ardolino, pràcticament tota la resta dels comunicants varen llegir resums dels
articles publicats al volum d’homenatge, els quals, de fet, solien ser treballs ja publicats an-
teriorment en revistes especialitzades o en actes de congressos no sempre de fàcil accés per
al lector.
Tot plegat, aquest breu col.loqui, que no aportà gaires novetats científiques a l’estudi de
l’obra de Carme Riera, serví sens dubte per posar en contacte un grup d’estudiosos de les dues
bandes de l’Atlàntic i àdhuc sembrar la llavor per a futures activitats culturals sobre l’obra de
l’autora mallorquina. [P. A. i S.]
CRÒNICA394


Pere Calders: una exposició i un simposi

Hemeroteca Cientifica Catalana

Domènech, Montserrat Albet, Eulàlia Duran, fra Valentí Serra de Manresa, Lluïsa Julià i Cap-devila i Miquel Batalla. El volum tercer, de l’abril de 1997, aplegava les cartes adreçades aFerran Canyameres, Lluís Coll i Espadaler, Ventura Gassol, Gaziel, Joan Grau i Puig, JosepLleonart, Joan Llongueras, Francesc Matheu, Josep Miracle, Gabriel Miró, Joan Oller i Ra-bassa, Vicenç Riera Llorca, Maria-Antònia Salvà, Josep Torras i Bages, Antoni Vila i Arrufat;i en tenien cura Manuel Llanas i Pont, Marcel Ortín, Jaume Medina, Albert Manent, Joan deDéu Domènech, Marçal Subiràs i Puigibet, Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i Marquès iLluïsa Julià i Capdevila. El volum quart, aparegut el desembre de 1998, contenia les cartes aTeresa Bartomeu i Granell, Agustí Bartra, Josep M. Casas i Homs, Joan Colomines, Pere Co-romines, Maria i Eduard Domènech i Montaner, Joan Gili, Joan Junceda, Josep M. Junoy, Ra-fael i Santiago Masó i Valentí, Joaquim Miret i Sants, Joan Miró, Carles Pi i Sunyer, Josep Pini Soler, Jaume Pla, Àngel Ruiz i Pablo, Société Européenne de Culture, Diego Valeri, CarlesSoldevila, Ferran Soldevila, Ramon Sunyer, Rafael Tasis i Joaquim Ventalló; la cura anava acàrrec de Jaume Medina, Marcel Ortín, Joan Colomines i Puig, Joan de Déu Domènech, JoanTarrús, Narcís Comadira, Francesc Vilanova, Josep M. Domingo, Jaume Subirana, RossendArqués, Enric Pujol i Albert Manent. És en premsa en aquests moments el volum cinquè, en elqual han de veure la llum les cartes adreçades per Josep Carner a Frederic-Pau Verrié, MariàManent, Albert Manent, Antoni Comas, Jordi M. Pinell i Manuel de Montoliu; els curadorsd’aquests blocs són Jaume Subirana i Jaume Medina.En el pròleg al primer volum es deia que “tenim en marxa un altre volum de l’epistolaride Josep Carner i que en podrem preparar encara almenys un altre. I, si la crida que fem desd’aquest pròleg als que posseeixen cartes del poeta reïx, hi hauria, potser, material per a algunaltre de nou”. El fet és que avui, quan és a punt de sortir el volum cinquè, ja hi ha material pera un de sisè i previsions per a un altre possible de setè. D’aquesta manera, l’epistolari de JosepCarner hauria passat a ser un dels més gruixuts i, sens dubte, així mateix un dels més interes-sants que es puguin haver publicat fins ara en el nostre país. [J. M.]Vint-i-cinc anys de la revista Randa. —El 1975, poc abans de la mort del Dictador,apareixia la revista Randa, dirigida pel P. Josep Massot i Muntaner, coordinada per Marga-lida Tomàs i editada per Curial. Tenia la novetat de ser redactada en català i d’ocupar-sed’un tema que havia estat tabú fins aleshores: la història de les Balears entre els anys 1931 i1939; potser per això se li va negar l’autorització de publicar-se com a revista i va aparèixeren volums individualitzats, en general monotemàtics i a voltes de tema miscel.lani. Al llargd’aquests vint-i-cinc anys, Randa ha fet acte de presència amb força regularitat —nomésproblemes de caràcter econòmic han reduït els quaranta-nou números prevists a quaranta-quatre—, amb la col.laboració d’estudiosos de les Illes Balears, de la resta dels Països Cata-lans i de l’estranger, que han tractat a fons temes literaris, històrics, lingüístics i socials re-ferents a les Illes. Enhorabona als artífexs de tan valuosa publicació a la qual els EstudisRomànics desitgen una fecunda continuïtat. [J.V.]* * *Pere Calders: una exposició i un simposi.—Aviat podran veure’s les Actes que reunei-xen els materials presentats al Simposi internacional Pere Calders. L’escriptor i el seu temps,que va tenir lloc, la tardor passada, a la Universitat Autònoma i a l’Institut d’Estudis Catalans.Aquest simposi i l’exposició Calders. Els miralls de la ficció, produïda pel Centre de CulturaCRÒNICA 393Contemporània de Barcelona, responien a una iniciativa de l’equip de Literatura Contemporà-nia del Departament de Filologia Catalana de la UAB. Iniciativa llargament gruada, perquè lesdues coses, exposició i congrés, havien de celebrar-se en paral.lel, i que es remunta, de fet, almoment en què l’escriptor va llegar els seus papers a la UAB. La conveniència del paral.lelis-me va quedar demostrada, perquè certament l’exposició, pensada per a tota mena de públic,proporcionava, tot fent-la accessible, una lectura de Calders: la menys “fàcil”, la menys di-vulgada, la menys innòcua, com afirmen Jordi Castellanos i Joan Melcion, comissaris, en elcatàleg que va editar-se, excel.lent des de qualsevol punt de vista. I aquesta lectura “exposa-da”, que va tenir en el moment defensors acèrrims i detractors furiosos (més d’aquells que d’a-quests), va trobar acord en el to general que va presidir els treballs presentats al simposi perestudiosos de diferents universitats de l’àmbit lingüístic propi o de l’internacional. Així, laconferència inaugural, a càrrec de Joan Triadú, obria una revisió necessària de l’obra calder-siana que, en els dies successius, va abastar tres àmbits: el de la realitat històrica de l’escrip-tor, el de la literatura del seu temps i el, més extens, dedicat a la seva creació literària. Una tau-la rodona destinada a tractar els diferents nivells de difusió de l’obra de l’autor, amb el títolCalders manufacturat. Mitjancers entre l’autor i el públic, va cloure un simposi que, al llargde totes les sessions, va revelar, a més d’un molt alt interès, un grau inusual d’assistència i departicipació. [M. Ca.]Trobada Internacional d’especialistes en l’obra narrativa de Carme Riera (Barcelo-na 7/8-XI-2000). Amb motiu de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la publicació delrecull Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), de l’escriptora Carme Riera (Palma, 1948),tingué lloc a Barcelona un encontre internacional d’estudiosos de l’obra de ficció de la narra-dora mallorquina. Si bé l’organització va anar oficialment a càrrec del Departament de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya i de l’editorial Destino, la vertadera alma mater de la troba-da fou la Dra. Luisa Cotoner, professora de la Universitat de Vic i gran amiga de Carme Riera,la qual coordinà amb molt d’entusiasme totes les activitats. En aquest sentit, la trobada podriaconsiderar-se com una mena de fòrum d’intercanvi d’idees sobre l’obra rieriana, i molt espe-cialment a partir del treballs d’una vintena de filòlegs europeus i nord-americans que es pu-blicaren tot just uns dies abans de la trobada en un llibre sota el títol El mirall i la màscara.Vint-i-cinc anys de ficció narrativa en l’obra de Carme Riera (Destino, 2000), volum que tam-bé aparegué paral.lelament en una versió en castellà.A l’acte inaugural del dia 7 de novembre al Palau de la Generalitat, presidit pel Conse-ller de Cultura Jordi Vilajoana, i en el qual a més intervingueren l’escriptor i crític Pere Gim-ferrer i l’editor de Destino Andreu Teixidor, hi seguiren les tres taules de debat del dia 8, quetingueren lloc a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra i al Saló d’Actes de la Residènciad’Investigadors. Tret de Natale Tedesco (President del Premi «Elio Vittorino» que s’acabavad’atorgar a la traducció italiana de Dins el darrer blau) i del traductor italià de l’obra rieria-na, Francesco Ardolino, pràcticament tota la resta dels comunicants varen llegir resums delsarticles publicats al volum d’homenatge, els quals, de fet, solien ser treballs ja publicats an-teriorment en revistes especialitzades o en actes de congressos no sempre de fàcil accés peral lector.Tot plegat, aquest breu col.loqui, que no aportà gaires novetats científiques a l’estudi del’obra de Carme Riera, serví sens dubte per posar en contacte un grup d’estudiosos de les duesbandes de l’Atlàntic i àdhuc sembrar la llavor per a futures activitats culturals sobre l’obra del’autora mallorquina. [P. A. i S.]CRÒNICA394

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38335/49121

Pere Calders: una exposició i un simposi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana