Galtés i Pujol, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 NOTES, 29
9
GALTÉS I PUJOL, J. (2014). Vint-i-cinc anys de la revista Notes, pàg. 9-13
Notes. Els orígens1
Joan Galtés i Pujol *
* Joan Galtés va ser rector de la parròquia de Mollet (1978-1987)
1 Conferència a la Sala Fiveller, el 22 de gener de 2013, amb motiu de la presentació del número 28 de 
la revista Notes
Déu vos guard!
Primer de tot, una paraula d’agraï- 
ment al Centre d’Estudis Molletans per 
l’amable i persistent invitació a par-
ticipar en la commemoració del vint-
i-cinc aniversari de la revista Notes. 
Agraïment que faig extensiu a l’Ajun-
tament i a la Parròquia de Mollet que 
promouen aquesta trobada.
Com podeu imaginar, a mi m’om-
ple de satisfacció veure com aquella 
iniciativa de publicar una revista de-
dicada a la història i a la cultura mo-
lletana ha tingut un recorregut llarg 
fins el punt de poder celebrar avui el 
seu 25è aniversari. Vagi també el meu 
personal agraïment a tots els que, al 
llarg d’aquests anys, han fet possible 
aquesta publicació de cultura, amb les 
seves col·laboracions i amb la seva fi-
delitat al projecte inicial.
La revista Notes va  néixer en un 
moment particularment interessant 
de la vida de Mollet i per uns motius i 
unes circumstàncies que cercaré d’ex-
plicar des dels meus records i de la 
meva personal implicació. Demano 
excuses per endavant, per les referèn-
cies a la meva persona que hauré de 
fer en el transcurs d’aquesta conferèn-
cia. Parlaré de tres qüestions que van 
íntimament relacionades, que són:
La presència de la parròquia 
en la vida de Mollet
Vaig ser nomenat rector de la par-
ròquia de Sant Vicenç de Mollet i en 
vaig prendre possessió el 30 de se-
tembre de 1978. Jo tenia llavors 33 
anys i venia de Roma, on estava estu-
diant i treballant pastoralment. El car-
denal Narcís Jubany m’havia fet cridar 
aquell estiu per demanar-me que ac-
ceptés deixar la plàcida vida romana 
per incorporar-me immediatament 
a la diòcesi de Barcelona i, concreta-
Figura 1. Acte de presentació 
del número 28 de la revista Notes. 
D’esquerra a dreta: Oriol Fort, director del CEM; 
Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès, 
J. Àngel Saiz, bisbe de Terrassa i Joan Galtés, 
exrector de la parròquia de Mollet
 NOTES, 29
10
ment, al ministeri pastoral com a rec-
tor d’una “població gran i complexa” 
–en paraules del cardenal– com era 
Mollet del Vallès. Malgrat les meves 
objeccions, per raó de la meva joven-
tut, inexperiència i altres circums-
tàncies personals, vaig acceptar, obe- 
dient, aquell encàrrec. Així vaig ater-
rar a Mollet, on vaig trobar una co-
munitat cristiana nombrosa, viva, jove 
i dinàmica, que tot seguit em perme-
té comptar amb bons col·laboradors 
i col·laboradores, per poder continuar 
i en certa manera augmentar la vida de 
la parròquia, de la qual en guardo 
molts records inoblidables. Vaig seguir 
aquell aforisme clàssic, que sempre 
he tingut com a criteri, que diu: “Ve-
tera novis augere et perficere”, que 
vol dir: “augmentar i perfeccionar les 
coses velles amb les noves”.
En l’aspecte social, que avui ens 
interessa, vaig trobar-me amb un 
Ajuntament de transició cap a la vida 
democràtica, vaig poder presenciar 
la constitució del primer Ajuntament 
democràtic després del franquisme. 
Em va semblar que aquella circums-
tància era molt important o decisiva 
per plantejar el paper i l’articulació 
de la parròquia en la vida de Mollet 
i, per això, vàrem iniciar un diàleg 
amb la nova alcaldessa Anna Bosch 
–de qui guardo un gratíssim record– 
un diàleg mai interromput i que en 
el primer moment es va concretar en 
aquell programa o butlletí que vàrem 
publicar conjuntament –alcaldessa i 
rector– arran de la primera festa del 
Vot de Poble després del canvi, on en 
el meu escrit, a més de tractar sobre 
el significat i el sentit del Vot de Poble, 
vaig fer aquestes indicacions progra-
màtiques que cito textualment:
“Aquest any veiem retornar la Festa 
Major d’estiu a la seva data originària, 
com la tradició assenyala. Això no sig-
nifica pas tornar a sacralitzar la vida 
de la nostra població, ans al contrari, 
estem convençuts que si bé hem de 
saber arrelar-nos en la nostra histò-
ria cristiana, també ens cal promou-
re l’autonomia i la independència de 
l’àmbit religiós i del civil, com escau 
al nostre temps pluralista i democràtic. 
Aquest criteri fonamental hem volgut 
que regulés també la relació entre els 
responsables de l’activitat religiosa i 
civil de Mollet. És el criteri de la mútua 
independència, i de la col·laboració en 
el servei comú del nostre poble”.
Això que avui pot semblar una ob-
vietat, no ho era en aquell moment. 
Era un pensament aclaridor de la rela-
ció Parròquia-Ajuntament o, si voleu, 
de les relacions Església-Municipi. 
Unes relacions que sempre van ser 
respectuoses i cordials, independents 
i de mútua col·laboració en les qües-
tions d’interès comú (assistència so-
cial, cultura, etc.). I això, amb les tres 
alcaldesses que vaig conèixer.
La Sala Fiveller
Un segon moment d’aquesta pre-
sència de l’Església en la vida cultu-
ral de Mollet va ser la creació de la 
Sala Fiveller. L’oportunitat d’enllestir 
aquesta sala d’actes gràcies a una cir-
cumstància econòmica que ara no ve 
al cas explicar, va permetre una nova 
activitat del Centre Parroquial, en de-
finitiva, un servei de la parròquia de 
cara a activitats culturals i lúdiques.
Enllestida l’obra de la Sala Fiveller, 
vàrem constituir una junta, amb bons 
col·laboradors, a qui vull agrair la 
disponibilitat, la intel·ligència i l’aju-
da que vaig trobar en tot moment. La 
Sala s’obria al públic el 22 de gener 
del 1981 –per Sant Vicenç d’ara fa 
32 anys– amb un acte inaugural al 
migdia, molt rellevant i concorregut, 
i amb un concert al vespre a càrrec 
Joan Galtés i Pujol
 NOTES, 29
11
de la Coral Ars Nova de Martorell.  En 
aquell acte d’inauguració vaig subrat-
llar la conveniència d’aquella nova 
institució, que sense voler entrar en 
competició amb cap altra institució 
molletana, podia omplir un cert buit 
cultural que hom constatava en aquell 
moment i, sobretot, podia ser un lloc 
d’encontre i de diàleg entre fe i cultu-
ra. En la placa col·locada al vestíbul de 
la Sala amb motiu de la inauguració, 
s’indica que vol ser un servei a la fe 
i a la cultura, i un lloc de germanor 
dels molletans.
Actualment, el diàleg entre Fe i 
Cultura és un tema d’interès i, fins i 
tot, de moda. Recordeu, per exem-
ple, l’acte mediàtic que va tenir lloc 
a la ciutat de Barcelona el 17 i 18 del 
maig passat, amb l’anomena’t Atri dels 
gentils, a redós de la Sagrada Família. 
Però en aquell temps no se’n parlava 
gaire, si bé la conveniència era la ma-
teixa que avui. 
He parlat de “diàleg entre cultura i 
fe”. Permeteu-me fer una petita expla-
nació sobre aquests conceptes. El diàleg, 
en qualsevol àmbit que es produeixi, 
és un art de comunicació espiritual. I 
és un estat d’ànim del qui es preocu-
pa de posar en circulació el missatge 
del qual és dipositari. El diàleg és l’art, 
l’estil, que l’Església ha d’infondre a 
la seva activitat ministerial enmig del 
món contemporani. Ara bé, el diàleg 
ha de tenir cinc característiques, que 
em sembla oportú recordar: 
1. La claredat. Perquè sigui un positiu 
intercanvi de pensament, cal tenir les 
idees clares i exposar-les clarament.
2. L’afabilitat. Perquè el diàleg no 
sigui feridor, ni ofensiu, ni prepotent.
3. La confiança en la pròpia parau-
la i en la disposició per acollir la de 
l’altre.
4. La prudència o la pedagogia que té 
en compte les condicions de l’interlo-
cutor, seguint el consell de Sant Pau: 
“veritatem facientem in charitate” 
(“construir la veritat en la caritat”). 
Vint-i-cinc anys de la revista Notes
Figura 2. Un moment de la conferència que mossèn Joan Galtés va pronunciar.
 NOTES, 29
12
I finalment,
5. La concreció. Que es pugui arribar 
a concretar alguna cosa. Com diem 
popularment:  “no fer volar coloms”.
Pel que fa al mot cultura, també 
convé precisar una mica aquest con-
cepte. Recordo que una vegada, a 
Mollet es va publicar un programa 
d’actes culturals entre els quals figu-
rava: “Cremada de rom a la plaça”. 
Potser sí que es tractava d’un acte 
molt cultural, o en tot cas devia ser 
un acte de cultura popular. En fi, cal 
posar una mica d’ordre per discernir 
els tres significats primaris o fona-
mentals del concepte de cultura, per 
tal d’evitar  confusions o ambigüitats 
com aquesta.
El primer significat de la paraula 
cultura és una herència del món clàs-
sic, que parteix d’una imatge agríco-
la. Cultura és el conreu o cultiu de la 
vida interior de l’home. Aquest con-
reu s’exerceix mitjançant la recerca 
d’uns valors transcendentals; recer-
ca del que és bo, del que és ver, del 
que és just, del que és bell.  El resultat 
d’aquest conreu també serà cultura, 
és a dir, s’anomenarà cultura tot el 
patrimoni de veritat, de bondat, de 
bellesa, de justícia... que adquireix la 
persona humana. I això també té una 
dimensió col·lectiva, no tan sols indi-
vidual: així podem parlar de cultura 
d’un poble, d’un país, d’una comuni-
tat humana. És a dir, serà cultura tota 
la producció científica, literària, jurí-
dica, religiosa, artística, etc.
Però a les darreries del segle XIX 
apareix un nou concepte de cultura, 
a partir de l’ interès pels estudis an-
tropològics  i etnològics. S’entendrà 
per cultura la totalitat del compor-
tament d’una comunitat humana o 
el patrimoni comú d’un grup humà 
independentment del seu valor ob-
jectiu. Així hom pot fer referència, 
per exemple, a la “cultura agrícola” 
o a la “cultura obrera” o a la “cultura 
popular”.
Al llarg del segle XX s’ha afermat 
un tercer concepte. Cultura també pot 
indicar una valoració d’idees, d’actes 
i de models de vida socialment exis-
tents. En aquest sentit hom pot parlar 
de “cultura liberal” o “cultura mar-
xista”, o “cultura radical”, etc.
A partir d’aquests tres significats 
de la paraula “cultura”, també es 
pot parlar –i hem parlat!– de “cul-
tura cristiana”, entesa com el conreu 
cristià de la persona, des del moment 
que “el misteri del Verb encarnat il-
lumina el misteri de l’home” com 
diu el concili Vaticà II (GS, 22). En 
aquest sentit, es pot subratllar la gran 
i valuosa aportació cultural del cristi-
anisme en tots els camps, al llarg dels 
dos mil anys de la seva història.  So-
bretot, la comunitat dels creients ha 
de tenir clara consciència d’aquest 
valor i de les obres mestres que s’han 
produït en aquest àmbit, i que ja són 
patrimoni de tots. En definitiva, el 
que vull dir és que la fe, expressant-
se com a fe, genera cultura. És la tesi 
d’aquell pensador francès, contem-
porani de la revolució francesa, en la 
seva gran obra titulada El geni del Cris-
tianisme.
Precisament el Concili Vaticà II, del 
qual ara celebrem el 50è aniversari, 
en la Constitució pastoral sobre l’Església i el 
món contemporani dedica tot un capítol al 
foment de la cultura, inclosa la relació 
entre fe i cultura.
La revista Notes
La revista Notes nasqué vinculada a 
la Sala Fiveller. El mes de novembre 
de 1987, per això celebrem els vint-i-
cinc anys, aparegué el primer número 
d’aquesta revista que, amb periodici-
tat anual, ha arribat fins avui i que 
Joan Galtés i Pujol
 NOTES, 29
13
desitgem ardentment que en puguem 
celebrar molts més.
Fins aquell moment s’anaven di-
vulgant reiteradament alguns temes 
històrics o tradicions molletanes, però 
mancava una recerca més erudita, amb 
una metodologia més apropiada, que 
pogués ser d’utilitat, per exemple, a 
mestres i professors locals. 
Ho vaig emprendre amb uns 
quants universitaris joves, que ens 
reuníem a la rectoria per tractar 
aquests temes, d’una manera infor-
mal i amable. Aquelles converses i 
aquells treballs van impulsar, primer, 
la publicació de la Guia històrico-artística 
de l’Església de Sant Vicenç de Mollet (1985), 
que oferia dades noves sobre Mollet 
i la seva parròquia, i aplegava mol-
tes notícies en risc d’oblidar-les per 
sempre. (Potser convindria fer-ne 
una nova edició corregida i augmen-
tada). Fruit d’aquell mateix interès 
històric i cultural fou l’edició del do-
cument més antic sobre Mollet2, que 
va permetre, després, la gran celebra-
ció del mil·lenari. Més tard aparegué 
la monografia titulada Moledo-Mollet 
(993-1993) amb noves recerques 
d’interès per a la història local.
En la presentació del número 15 
de la revista Notes, ara fa tretze anys, 
on també vaig ser convidat, vaig 
parlar de l’origen de la revista amb 
aquestes paraules que cito textual-
ment: “En aquell moment –1987– 
ens proposàvem fer una publicació 
de qualitat, fruit d’estudis rigorosos, 
de treballs de recerca, i que agrupés 
persones... Desitjàvem ferventment 
que aquesta publicació fos un servei 
al poble. La gestació d’aquesta revis-
ta fou llarga, resultat de molt diàleg i 
de molt entusiasme. Quan finalment 
el primer número de la revista estava 
a punt de sortir a la llum, va arribar 
inesperadament el meu trasllat a una 
altra parròquia i no vaig poder assis-
tir a la seva presentació. Vaig, però, 
confiar la continuïtat a persones mà-
ximament competents que gaudien 
de la meva confiança i m’honoraven 
amb la seva amistat (Josep Gordi, 
Jaume Vilaginés, Vicenç Vilà i altres), 
que l’han impulsada i sostingut amb 
el màxim esforç...”
Ara només em resta afegir l’agraï- 
ment a tots els qui al llarg d’aquests 
vint-i-cinc anys han col·laborat en la 
revista Notes, i la cordial felicitació per 
la qualitat que ha aconseguit fins ara, 
com es veu en el número que avui es 
presenta i que ja tenim a les mans. 
Moltes gràcies! 
Vint-i-cinc anys de la revista Notes
2 Publicat al volum 5 de Notes (1991).


Notes. Els orígens

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert