Juncosa i Ginestà, Isabel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA CONSUETA DE SANT CRISTOFOL DE LA CASTANYA:
UN EXEMPLE DE DOCUMENTACIO ECLESIASTICA
DEL SEGLE XIX
(Vic, Arx. Episc., La Castanya L/2)
per ISABEL JUNCOSA GINESTA
La consueta que tot seguit transcrivim forma part d'un volum de l'Ar-
xiu Episcopal de Vic, i to per titol: ,Llevador de las Rendas de Censos de
la Rectoria de la Castanya: censals subjectes a Aniversaris y Missas fun-
dat en la Iglesia de Sant Cristofol de la Castanya......
Aquesta tipologia de documentaci6 -les consuetes- es una font poc
aprofitada, ates que ens aporta una gran quantitat d'informaci6. Inicial-
ment, era una informaci6 diguem-ne « antropologicas dels usos i cos-
turns d'una determinada parroquia, pero amb el temps es converteix,
sense perdre els usos liturgics, amb una important font de dades econo-
miques. La que editem n'es una bona mostra.
La tradici6 de fer consuetes es remunta al segle xiii, quan 1'any 1299
el Sinode de Vic obliga a fer-ne a cada parroquia.' Aixi trobem que ben
entrat el segle xix, el 1818, aquesta practica continua vigent. Sense ha-
ver-hi cap manament episcopal, un rector de motu proprio en fa una de
nova per tal de tenir una «major claredat».2 El rector, Tomas Falgosa, re-
dactor de la nova consueta, pren possessi6 en la parr6quia de Sant
Cristofol de La Castanya el mes d'abril de 1818, i s'hi esta fins al mateix
mes de ]'any 1823,3 sembla que aquest desti 1i fou assignat per motius
politics. Hi arriba amb moltes ganes de treballar: el primer any redacta la
consueta; tenim noticies que n'hi havia una altra d'anterior, pero actual-
1. ACV, Liber Constitutionum, vol. 2 sense foliar.
2. -En atenci6 de que en lo Ilevador anterior contingut en las pagines que precedeixen hi
ha en algunes parts alguna confusi6, per major claredat y govern ho he refundit en les
pagines segiients, notant en lo respectiu lloch lo que estava devent cada censalista en
to dia que jo vas entrar a governar esta parr6quia de La Castanya, segons del estat de
dit Llevador anterior'. Thomas Falgosa, rector, AEV, La Castanva 112, p. 118.
3. AEV, La Castanva A-B/111, p. 55.
262 ISABEL JUNCOSA GINESTA
ment es dona per perduda; es posa a] dia en el cobrament de les render i
en les obres de reparacio de 1'esglesia.
Durant tot el segle xVll sembla que la parroquia va be, tant en les tas-
ques de recaptacio de censos com les de conservacio de l'edifici, aixi ens
ho diuen en les Visites Pastorals del Setcents: <<todo esta decente,,, fins i
tot hi ha lloances de com es conserven i continuen «los libros»,4 pero
1'any 1792 tots els afers parroquials fan un tomb. Hi ha queixes de no-
cobraments de render, l'estat de la parroquia i dels llibres es deplorable.s
Manen fer llibres nous al coadjutor de la parroquia Bonaventura Vila-
seca i si no ho to enllestit per a la propera visita se li imposara una mul-
ta de 25 Mures. En la segiient, el 1800, son reclamats uns « fruits>> que no
es paguen des del 1793, llavors ens trobem amb una situacio economica
de la parroquia nefasta.6 Al poc d'haver estat designat com a rector To-
mas Falgosa ho troben tot molt correcte.7
La importancia dels censos en aquesta parroquia es cabdal. Una bona
mostra es el fet que el text de la consueta esta fisicament enmig del Lle-
vador de censor, del foli 1 l al 114 hi ha la llista de delmadors i delmes
pagadors, despres continua la consueta. Aquesta llibreta es utilitzada a
la parroquia com a tal fins at 1824. Dins el text mateix de la consueta se-
gueixen havent-hi for4a referencies a censos; aixi doncs, cada casa ha de
pagar 9 mesures8 annals de forment, i 4,5 d'ordi o fesols a la canongia.
Per Nadal, un porcell; per pasqua, un cabrit i per Sant Miquel de setem-
bre, sis formatges. L:estipulacio del preu de les misses tambe queda cla-
ra: trey mesures de forment o una quartera de sego).
La Castanya es una parroquia de la comarca d'Osona, situada en una
raconada del vessant vallesa del pla de la Calma, que va estar adherida
fins al 1849 al municipi del Brull. Te encara trey masies historiques: La
Morera, Les Planes i El Prat. La vila rural de la « Chastania,, es conegu-
da des del 993, la consagracio de la seva esglesia parroquia) es de 1'any
1082. Es una vila de jurisdiccio reial. Actualment, es una aldea dins del
terme municipal de Seva on nomes viuen quatre families.9
L:estat de conservacio del manuscrit es bo, tret d'un parell de taques
d'humitat. Esta relligat en pergami. Te una mida de 20 x 14,5 cm. En
ell hi han escrit almenys quatre mans diferents, hi ha quatre tipus de lle-
tra i esta custodiat a l'Arxiu Episcopal de Vic.
4. AEV, Visites Pastorals, vol. 1228, f. 155.
5. AEV, Visites Pastorals, vol. 1228, f. 157.
6. AEV, Visites Pastorals, vol. 1228, f. 157.
7. AEV, Visites Pastorals, vol. 1239b, 1. 17.
8. Segons les mesures de la ciutat de Vic.
9. Rita I VILARDELL, Monogralies de Catalunva, Iletra B, p. 365.
..
` /1 ^L^ [' 1 / 10'/'7
li;iiJiiiiii.
1^'
;/en^^
^n 4Fz,InEr Zi.lmcn c.H^ h h^'w 7^
mtw"2h.MZWnM^Nh^MaHYM^6}
,u'.IIM^M',#?MMll hWMW^
^
^IW,4.
N6h Zhl;mHIyN 4,41'1^M
- MMYMMI
Zihz,;f!4
^
NM 7^Zmirlr zh z^mnZI1:
M.I/1M7291I M. /5W ZMN,11;0/^/M^ ^ NE MC
SI,
fWiI'M^PlilcqS/^ m2^ WArZnr,mm
bmnu, ^',z wm:i ^im
Zi^lnmmrN ,rmhZ
''cpljIw^SeMMWWsl's,i 2^m2M
Z^^.^,
'~''.5'
_
'
^
^N
^^
,
'
,
'
^
^
I
^
..^.i _1,+1 s1•LlYi sLSSirsss-sv -- -'- L'"yHI:,I. c-,,..-
.. :5.
. J.
S Y' l IM
/M I' 1'12 12 ,y , ,n,s ^
,..
'' .,
. ^_.:._...."' M"
^
i^ "'^
:^ ^ jl ^F ^^lFf'--y
^i8ziZIzhM
^^^
^mtNmz^ii a^^;.
^
2i4/4^1^76'2,
^^
m,NyM
^.^^^^^^
^^fytljyll^llLGlA ,`'Gl^al^^o^ g rlf^fil'y " 7..^^^t^i ecs:li ^f
Vic, Arx. Episc., Lit Castanya, L/2, fill. 112
.
264
<CONSUETA>
/p. 142/ MONGIA
ISABEL JUNCOSA GINESTA
Las casas del mas Adrubau, Vilar, Boscas, Cortada, Serramitja, Cam-
prodon Y Juvany fan quiscuna annualment a la Rectoria per tocar las
campanas nou mesurons de ordi o segol, y en son defecte sis cortans de si-
vada; per aixb es a carrech del Rector lo fer tocar las campanas quant se
ha de tocar a bon temps, tocar las oracions, y en las vigilias de dias de fes-
ta, o de ohir Missa a las dos de la tarde fer un repico, ventar les campanes,
v fer altre repico, to mateix se fa en la hora de tocar la oraci6 del vespres y
en lo dia seguent al mati antes de la Missa matinal y dos horas antes de la
Missa major. En quant a tocar a morts, y albat dehuen cuydarlos de la casa
del difunt. En quant a ]as professons dehuen cuydar los parroquians. En
quant als Bateix cuyda lo Mosso, v toca a proporcio del regalo que li fan.
La roba de la sagristia la fa compondrer lo Reverent Rector pagant la
obra lo inport.
/p. 143/ MENJARS
Las mateixas casas referidas fan tambe annualment a la Rectoria una
porcio de forment per celebrar Missas vulgarment ditas de menjars, y se-
gons consta dell lievadors veils per cada tres mesurons de forment deu cele-
brar-se una Missa en la forma seguent: Boscas fa de forment una quartera y
mitja, y se han de celebrar dotse Missas. Adrobau, Vilar, Cortada, Cam-
prodon, Y Jovany fan quiscuna nou cortans de forment, y se han de celebrar
per quiscuna sis Missas; Serramitja fa nou mesurons de forment, y per esta
tres Misses. En cas de no tenir ditas casas forment o xeixa, per nou cortans
de forment deuhen donar una quartera de segol, y tot deu ser net, y rebedor.
CARNELLATGES
Lo mas Adrubau, Vilar, Boscas, Cortada, Serramitja, Sant Andreu,
Camprodon, v Jovany pagan per las festas de Nadal un nodris, 6 porcell
de delme quant ni ha del mateix any, que siguian set semmanas, o sino
se paga dels del an/p. 144/tecedent que al temps de delmarse no havian
arribat a las set setmanas; qual delme deuhen pagar tant si tenen molts
godalls, com sin tenen pochs, respecte de estar aixis concordat. Estas
mateixas casas deuhan pagar per les festas de Pasqua un cabrit, y per
S. Miquel de setembre sis formatges, a excepcio del mas Serramitja, y
St. Andreu que no pagan formatges. De totes las ditas cosas pertanents
al delme de carnellatges cobra la Rt. Rector una tercera part, y las dos
restants to Sr. Baro de Sabassona. /p. 145/
LA CONSUETA DE SANT CRISTOFOL DE LA CASTANYA
CONSUETA
JENER
265
En lo primer Diumenge se fa la profess6 del Roser antes de la Missa
matinal, en qual professo los Administradors portan las atxas de la Con-
fraria, y es a carrech dell mateixos lo fer tocar las campanas durant dita
profess610 corn igualment dels respectius Administradors en las demes
professons que no sian del Roser, respecte que lo mosso del Reverent
Rector deu en ellas portar la creu; e inmediatament de acabada la pro-
fess6 se cantan los goigs, y despues se diu la Missa; lo que se practica ca-
da cap, o primer Diumenge de mes. Los que se allistan a la Confraria del
Roser pagan un sou de entrada, y sis diners cada any, y quan moren sels
celebra un Aniversari que'l paga la Confraria.
Dia 17 de janer: Dia de sant Antoni Abat se canta un ofici ab assisten-
cia del Reverent Rector de la Mora, al qua] se convida, y la Adminis-
traci6 paga 1 Iliura 10 sous a saber 15 diners per cada un dels dos sacer-
dots ab obligaci6 en lo cor de celebrar una Missa. Si lo dia de Sant
Antoni ve en Diumenge se transfereix la funci6 en altre dia. Al ultim del
ofici se cantan los goigs del Sant. En la vigilia a toch de oraci6 se fa un
repic6, se alsa la campana, y despues se /p. 146/ fa altre repic6 y lo ma-
teix se practica sempre que hajia" de celebrar algun ofici de devoci6 per
los quals tambe se paga I lliura 10 sous com esta dit.
FEBRER
Primer diumenge profess6, etc...
Dia 2 la Purificaci6 de Nostra Senyoura se distribueixen als feligresos las
candelas en la Missa major, las que paga la obra, y deu comprar lo obrer, y se
fa la profess6. De candelas sen donan dos als caps de casas, y una als demes.
La publicaci6 de ]a Butlla de la ,Santa Cruzada,, se fa en la Dominica
de Quinquagessima en la Missa matinal.
MARS
Primer diumenge professo, etc...
En lo primer dia de Quaresma se beneix la Cendra, y se distribueix
als fiels a la hora de la Missa matinal. En lo dia antes, a toch de oraci6
del vespre, y en lo mateix dia al mati se tocan las campanas com en las
festas, y lo mateix se practica en lo dia del Dijous Sant, dia de Sant
March, de Sant Pera Martir, Lletanias y oficis de devoci6.
10. Aqui es tanca un parentesi que no s'obre mai.
11. Hagi.
266
SEMANA SANTA
ISABELJUNCOSA GINESTA
Lo Diumenge dell Rams se comenza la funcio a las deu /p. 147/ horas
del coati, y de alli en avant fins al segon diumenge de octubre la Missa
major se diu a las deu. En est mateix dia del Ram a la una de la tarde se
fa tocar la campana del modo que se toca a Missa en los dias ferials, y
los vehms de la Rectoria portan a la Yglesia sal, y aigua, que se beneix,
y en seguida se passa a donar lo salpas a las casas de La Calma, y lo en-
dema a las demes de la Parroquia. Pero queda a] arbitre del Reverent
Rector lo variaro tot com millor li aparega.
DIJOUS SANT
Lo dimecres a toch de oracio del vespre, y lo dijous a las vuit del ma-
ti se toca a Misa com en los dias de Testa; v a les deu se fa la funcio. Lo
fer lo monument va a carrech del obrer, lo qua] en est dia se acostuma a
quedar a dinar a la Rectoria. En lo Divendres Sant la funcio tarnbe es a
les deu, y no hi ha costum de fer sermo de Passio. En lo Disapte Sant la
funcio se fa a la hora ben vista a] Reverent Rector. Totas estas fun-
cio<n>s se fan resadas a menos que se tingues proporci6 de coadjutor.
La casa del Buscas acostuma a portar el monument un ciri de Iliura,
lo qual se queda a Yglesiay se fa cremar en las festas anals.
En lo dia de Pasqua de Ressurreccio se trau la Vera Creu.
ABRIL
Primer diumenge professo, etc...
Dia 25: dia de Sant March, se toca com esta dit, y antes /p. 148/ de Missa
matinal se cantan las Lletanias en professo que va per devant de casa de Ge-
parut, y torna per lo cami de sobre de dita casa, y despues se diu la Missa.
Dia 29 abril: dia de Sant Pera Martir, se toca corn se ha dit en lo pri-
mer dia de Quaresma, v antes de la missa matinal se fa la benediccio
dels rams y la professo que volta lo Fossar.
MAIG
Primer diumenge professo, etc...
Dia 3: dia de Santa Creu se beneheix lo terme, v se comensan los
Evangelis, que se continuan tots los diumenges no inpedits fins al dia 14
de setembre exclusive. Si lo dit dia 3 ve en Diumenge se omiteix la pro-
fesso del Roser, pero en los altres primers Diumenges se fa esta professo
y se omiteixen los Evangelis. Estos se fan sempre en lo padro del Fossar.
LA CONSUETA DE SANT CRIST6FOL DE LA CASTANYA 267
En esta parroquia en tot lo dit temps compres desde 3 de maig fin a 14
de setembre no se diu el Passio.
Segon diumenge de maig: Se celebra la festa segons estil del Bisbat.
En est dia to Reverent Rector de esta parroquia despues de Missa mati-
nal va a ajudar a cantar lo ofici a lo Reverent Rector de La Mora, que lo
diu a las nou, y despues los dos venen a cantar-lo en esta parroquia. Y
despues del ofici se fa la profess6, y se cantan los goigs. La Adminis-
traci6 paga 4 pessetas'2 com esta dit en to dia 17 de jener. /p. 149/
Dia 15 de maig: dia de Sant Isidro. Lo Reverent Rector de La Mora ve a
cantar lo ofici en esta, que se diu a ]as nou, en seguida se fa la professo ab
la Vera Creu y se cantan los goigs. Despues van los Reverents Rectors a
cantar lo ofici a la capella de La Figuera de La Mora. La Administraci6 de
cant Isidro de esta Parroquia passa 4 pessetcs com esta dit to 17 de jener.
Lietanias: No se fa profess6 sin6 en to primer dia de las lletanias y fa
lo mateix curs que lo dia de Sant March.
Pasqua de l'Esperit Sant: En to dissapte se fa la benedicci6 de las
fonts baptismals y en lo diumenge en la Missa se trau la Vera Creu.
JUNY
Primer diumenge professo, etc...
Dia de Corpus. En la Missa major se exposa to Santissim, y al ultim
se fa la profess6. En los dias festius de la octava se exposa en la Missa
matinal. No hi ha cap profess6 de cap de octava.
JULIOL
Primer diumenge profess6, etc...
Dia 10: dia de Sant Christofol martir, titular y patr6 de esta Par-
roquia. Lo Reverent Rector de La Mora ve a cantar /p. 150/ lo ofici per lo
qual la Administraci6 passa 4 pessets com en to dit 17 de jener. Se trau
la Vera Creu v acabat lo ofici se cantan los goigs.
En ordre at reso de dit cant patr6 en lo any 1795 lo pare Jacinto Sal-
got de Sant Feliph Neri de Vich lo disposa de est modo:
Diae 9 Julii: Vesperas...13
12. Fins ara en tot el text s'ha parlat de Mures, sous i diners.
13. Segueixen, en llati, les rubriques d'aquest ofici i de la celebracio de la seva octava.
268
AGOST
ISABELJUNCOSA GINESTA
Primer diumenge: Professo, etc...
Dia 15 festa de la Assumptio de Nostra Senvora: Se trau la Vera Creu.
Dia 24 dia de sant Barthomeu apostol: per ocasio de ferse la festa
major en esta Parroquia se convidan los Reverents Rectors vehins, y se
canta lo ofici a les deu, lo qual lo Rector aplica a sa voluntat, y al ultim
se cantan los goigs.
SETEMBRE
Primer diumenge: Professo, etc... /p. 151/
Octubre
Primer diumenge: Professo etc. Se beneheixen los Rosaris. Segon
diumenge: se comenza a dir la Missa major a las once y se continua fins
el Diumenge de Rams, en qual dia se comenza a dir a les deu.
NOVEMBRE
Primer diumenge: Professo, etc...
Dia de Tots Sants se trau la Vera Creu. En est dia a las tres horas de
la tarde se acostuma en esta Parroquia fer en lo Fossar las absoltas que
segons lo Ritual y costum de altres Parroquias deurian ferse en lo Dia
dels Morts, qual costum en esta Parroquia haura tal vegada introduit al-
gun Parroco a fi de que los fiels assistissen a tant pia funcio, pues si se
feyan en lo dia dell Morts no ni assistirian molts respecte ser dia de tre-
ball. Despues de ditas absoltas se resa lo Rosari en la Yglesia. Pero to
Parroco a qui no acomoda est costum podra variar-lo. No se cantan ves-
pras ni matinas de Difunts.
Dia 2: Commemoracio de Tots los Difunts, se diuhen tres Missas la
primera a las cinch, la segona a punta de sol y la tercera a las deu.
DESEMBRE
Primer diumenge: Professo, etc...
Dia de la Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist: Se trau la Vera Creu
en totas las trey Missas, de las que la primera se diu a las cinch, la sego-
na a punta de so], y la tercera a ]as deu. No se cantan matinas. /p. 152/
LA CONSUETA DE SANT CRISTOFOL DE LA CASTANYA
Sepulturas
269
En las sepulturas de cossos grans segons costum de esta Parroquia,
percebeix to Reverent Rector los drets segi ents:
Per dret de terratge una quartera de ordi, o son valor.
Per dret de majoria en cada ofici 3 sous que entre tres oficis son 9 sous.
Per dret de creu y caldereta 9 sous.
Per dret de cabra 8 sous y per toch de extremauncio I sou.
Per cada un del dot en cada ofici se pagan dos diners.
Per to ofertori se donan a cada sacerdot set diners, y set candelas per
cada ofici, y una ca<n>dela per to canon.
Per cada absolta sobre la sepultura se donan dos diners a cada sacerdot.
La limosna de cada sacerdot es de 12 sous per ofici, que en tres oficis
suman 1 lliura 16 sous ab la obligacio de una sola Missa, y tres noctur-
nos y laudes de difunts, perO los que celebran algun dels tres oficis ja no
tenen la obligacio de la Missa. Si se celebran quatre oficis con suceheix
quant fan juntament to cap de any, se dona limosna a cada sacerdot dos
lliuras vuit sous, ab obligacio de dos Missas y quatre nocturns.
La cera que sobra despues de celebrate los oficis funerals, antiguament
era del Rector, y ho es encara quant se enterra algun foraster, perO en to any
1772 convingueren los parroquians, y Reverent Rector que la obra man-
tindria tot to any de cera per dir Missa to senyor Rector, y son coadjutor y
que la cera dels funerals quedaria a favor de la obra. Quant la obra presta
la cera per los funerals, la casa del dot deu /p. 153/ pagar la que se gasta y a
mes del valor de la cera, un ral per cada ofici. En quant als enterros dels to-
rasters la obra no presta la cera, _y la que sobra es del Reverent Rector.
En los caps de anys separats dels funerals se dona de caritat a cada
sacerdot 15 sous ab obligacio de dir una Missa, y un nocturno, y laudes.
En las sepulturas dels albats se donan dos pessetas, pero si volen ofi-
ci deuhen pagar dos pessetes at que diu to ofici, una a cada sacerdot del
cor per to cant, y a mes una pesseta at Reverent Rector per to terratge.
Lo tocar a morts o a albays es a carrech de la casa del dot, com ja he
advertit en altre part.
BAPTISMES
En la administraciO el sant baptisme percebeix to Reverent Rector
per dret de capida un sou que acostuma pagar la comare.


La Consueta de Sant Cristòfol de la Castanya: un exemple de documentació eclesiàstica del segle XIX (Vic, Arx. Episc., La Castanya L/2)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert