Revistes Catalanes amb Accés Obert

Amb criteri propi
Coneguem altres associacions professionals
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya/Item 50/2009/p. 102-108
102
103
Amb criteri propi/Coneguem altres associacions professionals/p. 102-108
Coneguem altres associacions professionals
Josep Turiel Diez
Molt sovint hem donat veu des d’Item a altres professionals
de fora del nostre àmbit geogràfic. De fet, res millor que una
revista com la nostra per fer visibles les bones pràctiques pro-
fessionals, vinguin d’on vinguin. En aquest número especial,
hem volgut atorgar aquest espai a d’altres associacions i grups
professionals que com el COBDC mateix tenen ja una trajec-
tòria definida i que, molt especialment, editen des de fa temps
la seva revista o un butlletí informatiu. Podien haver estat mol-
tes les seleccionades, però per una qüestió simplement d’es-
pai en aquest cas són tres les convidades: l’Asociación
Andaluza de Bibliotecarios (AAB), l’Asociación Navarra de
Bibliotecarios-Nafarroako Liburuzainen Elkartea (ASNABI) i la
Sociedad Española de Información y Documentación Científica
(SEDIC). Es donen a conèixer als nostres lectors, ens parlen de
la seva visió del l’entorn professional, de les seves publicacions
i, com no podia ser d’altra manera, de la seva visió de la relació
entre biblioteques i usuaris. Gràcies a les tres per haver accep-
tat la nostra invitació.
Asociación Andaluza de Bibliotecarios
(AAB)
Publicació: BAAB (Boletín de la Asociación Andaluza de
Bibliotecarios) · www.aab.es
1. Amb tots els canvis que ens ha tocat viure, hauria de
ser evident que tenim assumit el repte o els reptes
futurs. Com han canviat els objectius de la vostra asso-
ciació en els darrers anys? Quins són els vostres objec-
tius actuals?
L’Asociación Andaluza de Bibliotecarios va néixer el 1981
com associació professional independent, tenint com a objec-
tiu fonamental representar i defensar els interessos dels
bibliotecaris d’Andalusia. Des de la seva creació fins avui en
dia, han estat molts els canvis que hem experimentat, tants
com els mateixos professionals que aglutina. A l’Asociación
Andaluza de Bibliotecarios ens ha suposat un canvi progressiu
en la nostra manera de treballar i interactuar amb els nostres
associats. Les nostres principals activitats, com ara el butlletí,
les jornades, els cursos oferts i, fins i tot, la manera de treba-
llar en els diferents grups de treball, ha canviat per complet.
Avui ja no concebem la nostra associació sense la seva pàgi-
na web i sense el nostre butlletí electrònic, que crec que són
les millors cartes de presentació i eines de visibilitat que
tenim. Per un altre costat, també ha suposat una millora de
la imatge i de la comunicació, tant internament, amb els nos-
tres associats, com externament, respecte a la comunitat
professional del nostre àmbit autonòmic i nacional.
També la formació que fem als nostres usuaris ha canviat
d’orientació. Ara treballem més amb els cursos de teleforma-
ció, ja que els nostres associats així ho prefereixen, i valoren
molt més el temps i la llibertat en la seva formació que els per-
met aquesta modalitat de docència.
2. Com veieu l’entorn associatiu bibliotecari i documen-
talista espanyol?
Pensem que l’associacionisme és quelcom que aglutina,
en gran mesura, la professió. És un instrument de col·labora-
ció, formació i lloc de trobada de tots els professionals del
món de les biblioteques i de la documentació. Tot això va
encaminat a dues fites essencials, una en relació amb el des-
envolupament professional i una altra que incideix en l’im-
puls i el coneixement de la nostra professió en la societat. 
3. Quin paper creieu  que té la vostra publicació en una
àrea competitiva i canviant com la nostra?
La nostra publicació fonamental és el BAAB (Boletín de la
Asociación Andaluza de Bibliotecarios). Des dels seus inicis,
el 1984, hem tingut com a finalitat i principi servir de meca-
nisme informador de la nostra professió. Així ens consta per
la seva distribució autonòmica, nacional i internacional. Des
de la seva publicació electrònica hem vist disparat el trànsit
de la nostra web, des de nombrosos llocs, i tot això ens
demostra l’interès suscitat per la nostra professió en l’àmbit
professional. Si bé és cert que la competència cada dia és
més gran, i sobretot amb l’ús de les noves tecnologies, els
índex de consulta i descàrrega del nostre butlletí electrònic
no fan més que pujar dia a dia, i això ens porta a estar satis-
fets amb el nostre treball i, si cal, a intentar millorar el nostre
compromís amb els lectors.
4. Perquè el coneguin els nostres lectors –si encara no el
coneixen-, què és el Boletín de l’AAB?
El nostre Boletín és un vehicle de difusió dels treballs de la
comunitat bibliotecària, principalment d’Andalusia, però no
per això estem tancats a la col·laboració de professionals de
molt diversa procedència. Es compon de diverses seccions,
les més importants de les quals són:
Colaboraciones: on recollim els treballs més tècnics rela-
cionats amb les biblioteques, la documentació i la informa-
ció, independentment de la procedència dels treballs i dels
seus professionals.
Desde la Frontera: secció que mostra el dia a dia dels nos-
tres professionals en els seus diferents centres de treball;
pretenem mostrar experiències de la manera més distesa,
sense el rigor d’una col·laboració més tècnica.
Zoom Bibliotecario: secció en què se’ns presenta una
biblioteca en tota l’extensió de la paraula: història, serveis,
personal, activitats, edifici, etc.
Noticias: intentem recollir una selecció de les notícies més
importants esdevingudes a Andalusia en relació amb els
temes d’interès per a la professió. Aquesta secció es com-
plementa amb la de Noticias de amplio alcance, que recull
notícies d’àmbit nacional o internacional que també conside-
rem d’interès.
Tot això es complementa amb les notícies de la nostra
AAB, de Fesabid i la secció de ressenyes i agenda.
5. Dediquem aquest número 50 als usuaris. Com veieu la
nostra relació amb l’usuari?
Per a la nostra associació els usuaris són els nostres asso-
ciats, però també qualsevol persona que amb ànim d’infor-
mació i coneixement s’acosti fins a nosaltres. Treballem a
diari per a tots ells, per ser eina i vehicle de les seves neces-
sitats i inquietuds.
Ara bé, des de la nostra professió, des del nostre treball
diari –eix sobre el qual gira el nostre treball i cap al que van
dirigits tots els esforços–, són els nostres usuaris, ells són
l'objectiu de la nostra labor diària.
Des de l’Asociación Andaluza de Bibliotecarios seguim
mirant cap al futur, amb un compromís clar de treball i cons-
tància per al desenvolupament de la professió; tot això com
a resposta al compromís assumit amb els bibliotecaris, les
biblioteques i la societat en general.
Item 50/2009/p. 102-108
104
105
Amb criteri propi/Coneguem altres associacions professionals/p. 102-108
Asociación Navarra de Bibliotecarios
(ASNABI)
Publicació: Revista TK · www.asnabi.com
1. Amb tots els canvis que ens ha tocat viure, hauria de
ser evident que tenim assumit el repte o els reptes
futurs. Com han canviat els objectius de la vostra asso-
ciació en els darrers anys? Quins són els vostres objec-
tius actuals?
La nostra associació va néixer tard i amb objectius més
aviat modestos. L’any 1995, la majoria de les comunitats
autònomes comptaven amb les seves associacions profes-
sionals o amb divisions d’Anabad, etc. De la mateixa manera
que, i és només un exemple, comptaven amb lleis de biblio-
teques, participaven en diferents fòrums, etc. En aquell
moment teníem la impressió que a Navarra ens havíem anat
quedant al marge de la comunitat bibliotecària. La qual cosa
no deixava de ser paradoxal perquè des dels anys cinquanta
ja comptàvem amb una incipient xarxa de biblioteques. Vull
dir que els bibliotecaris navarresos sempre hem tingut cons-
ciència de pertànyer a una xarxa, i això ens hauria d'haver
servit per tenir una millor disposició cap el moviment asso-
ciatiu, però per alguna raó això no va ser així fins ben entrats
els anys noranta. 
El primer objectiu amb què neix la nostra associació és per
tant així de senzill: situar-nos en el mapa bibliotecari nacional,
«homologar-nos»; i això, en aquest temps, d’alguna manera
ho hem anat aconseguint.
Pel que fa a l’evolució, aquests últims anys (com a moltes
altres associacions), ens ha tocat a vegades suplir les defi-
ciències de les administracions públiques –organitzant cur-
sos de formació que els correspondria fer, impulsant debats
professionals, intervenint en la premsa local, anant en diver-
ses ocasions al Parlament; però potser el més important és
que l’existència d’una associació professional ens ha permès
mantenir la independència i defensar-nos davant de casos de
censura i d’abús de poder, i aquesta és (i continuarà sent-ho)
una de les principals missions de l’associacionisme.
2. Com veieu l’entorn associatiu bibliotecari i documen-
talista espanyol?
Per contestar amb un mínim de rigor aquesta pregunta,
caldria conèixer les interioritats de les associacions, conèi-
xer-ne la trajectòria, els seus projectes; i jo no els conec. No
en detall, si més no. Tinc la impressió que s’estan fent coses
interessants i el futur crec que hauria d'anar en dues direc-
cions: cap a una major cooperació, tant nacional com inter-
nacional, i al mateix temps cap a una major homologació pro-
fessional. Les associacions estan formades per bibliotecaris,
però el panorama és tan dispers que moltes vegades és difí-
cil sentir que formem part del mateix àmbit professional.
Potser no sigui el cas de Catalunya, però a la resta de l’Estat
estem convivint sota l’etiqueta de “bibliotecaris” persones
que depenen de tot tipus d’administracions i d’empreses,
amb diferent categoria professional, diferent formació, etc.
S’estan donant situacions d’una tremenda injustícia: perso-
nes que fan exactament el mateix treball poden estar en un
nivell A, B i C, depenent de la comunitat o a vegades del
municipi en què treballen; s'està ignorant l’existència de les
escoles de biblioteconomia i, al mateix temps, s'està menys-
preant l'experiència de professionals que, per raons tan
òbvies com la falta d’escoles, fa vint anys van arribar a les
biblioteques procedents de les facultats de Filosofia i
Lletres, Història, Periodisme, Magisteri... Aquí hi ha, entenc,
un camp en què les associacions haurien de treballar.
«El primer objectiu: “homologar-nos”; i
això, en aquest temps, d’alguna manera
ho hem anat aconseguint»
Item 50/2009/p. 102-108
106
3. Quin paper creus que té la vostra publicació en una
àrea competitiva i canviant com la nostra?
La nostra publicació no aspira a competir amb cap altra. No
pretenem estar en cap rànquing de revistes més citades en la
literatura professional. Sabem que no tenim mitjans per a això
i no li donem més voltes. Ens interessa, sí, el que es fa a altres
comunitats en l’entorn bibliotecari i sempre ens ha agradat
publicar articles de companys que han viatjat a altres països a
conèixer les seves biblioteques; però el paper que té la nostra
publicació té més a veure amb donar a conèixer el que fem a
les nostres biblioteques, amb sensibilitzar sobre la importàn-
cia de les biblioteques a intel·lectuals als quals sovint invitem
a col·laborar, amb tractar d’influir en els nostres polítics...
Només un exemple: en el número 1 de TK ja vam publicar un
article on es feia un repàs a les lleis sobre biblioteques que en
aquell moment hi havia a Espanya, amb el propòsit declarat
que els nostres parlamentaris es posessin les piles. Van tardar
encara alguns anys a fer-ho, però volem pensar que aquell
número va servir d'alguna cosa. En el 2, hi havia un ampli arti-
cle sobre la importància dels bibliobusos, una forma d’exten-
sió bibliotecària particularment necessària en una comunitat
com la nostra amb població molt dispersa en algunes zones.
Encara no ens han escoltat, però esperem que algun dia ho
facin. Aquest és, en part, el nostre paper.
4. Perquè la coneguin els nostres lectors –si encara no la
coneixen–, què és TK?
A vegades l’hem definit com una revista atípica. En bona
part, és més una revista cultural d’interès per a bibliotecaris
que una revista pròpiament professional. Ens ocupem d’a-
fers dels quals no acostumen a ocupar-se’n altres revistes
culturals, i moltes vegades tampoc les professionals, però
que, sens dubte, són d’interès per a la nostra professió o en
formen part. Cada número sol tenir un eix central: la literatu-
ra infantil a Navarra, els llibreters, els editors, la traducció, la
història de la lectura pública, la biblioteca ideal formada amb
cinc suggeriments de vint intel·lectuals navarresos... Aquest
eix central normalment gira sobre l’«ecosistema del llibre»,
però no sempre. L’últim número l’hem dedicat al cine a
Navarra, i potser en el futur puguem dedicar-ne d’altres a la
música o al periodisme. Ben mirat, podem dir, parafrasejant
Terenci: «Sóc bibliotecari i res del que és humà m’és aliè».
5. Dediquem aquest número 50 als usuaris. Com veieu la
nostra relació amb l’usuari?
Aquesta relació és una de les coses més fascinants del
nostre treball i una de les que més ha canviat en els últims
anys. Crec que ha millorat notablement la imatge que tenen
els usuaris i la ciutadania en general de les biblioteques, i a
l’inrevés. També crec que els bibliotecaris hem après a res-
pectar i a apreciar més els nostres usuaris. A través de la for-
mació d’usuaris, les visites escolars, l’hora del conte, dels
clubs de lectura i d’un munt d’activitats que s’han anat con-
solidant i que s’han convertit en part de les nostres tasques
quotidianes (activitats totes elles que impliquen una interrela-
ció i un contacte estret entre bibliotecaris i usuaris), crec que
aquesta relació s’ha enriquit. Aquesta és una cosa que hem
de cuidar de manera especial perquè el nostre futur dependrà
que aquesta estimació mútua vagi cada cop a més.
Asociación Española de
Documentación e Información (SEDIC)
Publicació: Clip · www.sedic.es
1. Amb tots els canvis que ens ha tocat viure, hauria de
ser evident que tenim assumit el repte o els reptes
futurs. Com han canviat els objectius de la vostra asso-
ciació en els darrers anys? Quins són els vostres objec-
tius actuals?
SEDIC ja té més de 30 anys d'història. Des del seu naixe-
ment, sempre s’ha caracteritzat per centrar la seva activitat en
la difusió i formació dels professionals per enfrontar-se als pro-
cessos de modernització i innovació. El que aleshores podia
ser una posició minoritària, és avui una necessitat àmpliament
generalitzada. Per aquesta raó, el gran canvi en l'associació és
que ha passat a dirigir-se a tots els professionals de bibliote-
ques, centres de documentació o arxius, en lloc de dirigir-se
només a uns quants centres molt especialitzats, com era en
els seus orígens. Per descomptat, els temes d’interès van
«Crec que ha millorat notablement 
la imatge que tenen els usuaris i 
la ciutadania en general de les
biblioteques, i a l’inrevés»
107
canviant a un ritme cada cop més accelerat. Els objectius
actuals per a l’equip de treballadors i la junta directiva de
SEDIC és poder donar una resposta ràpida als nous focus d’a-
tenció, organitzant seminaris, cursos, les jornades de gestió
de la informació i el premi a la qualitat i a la innovació.
2. Com veieu l’entorn associatiu bibliotecari i documen-
talista espanyol?
Les associacions compleixen una funció social ja que des-
envolupen activitats que donen dinamisme als professionals
i els permeten connectar-se entre si. La situació actual pot
semblar complexa perquè hi ha dues associacions nacionals,
nombroses d’autonòmiques i una federació que les agrupa.
Però creiem que això és necessari, ja que cadascuna pot
complir un rol complementari. Les associacions petites
tenen més possibilitats de mobilitzar els professionals del
seu entorn que no podrien fer-ho tan activament en un fòrum
nacional. Les associacions més grans aporten una major
estabilitat perquè compten amb més mitjans. Sens dubte,
tant a Barcelona com a Madrid, la concentració de professio-
nals és molt més alta i és lògic que les associacions situades
en aquestes seus puguin ser més grans. Per últim, l’existèn-
cia de Fesabid és necessària per exercir les funcions de
representació nacional i internacional, de manera més coor-
dinada i eficaç, i per organitzar els principals congressos d’a-
bast nacional. Però, tanmateix, no s'ha de pretendre que
assumeixi funcions que entrin en competència amb les acti-
vitats de les associacions particulars.
3. Quin paper creieu que té la vostra publicació en una
àrea competitiva i canviant com la nostra? 
SEDIC elabora diferents publicacions per dirigir-se als
seus socis: un bloc, un butlletí mensual de novetats i Clip,
que s’elabora aproximadament cada quadrimestre.
Aquestes publicacions no tenen pretensions acadèmiques,
no pretenen competir amb les revistes científiques de
biblioteconomia i documentació. Per aquest objectiu, SEDIC
ha donat suport tradicionalment a l’edició de la Revista
Española de Documentación Científica, publicada pel CSIC,
sens dubte una de les revistes de més prestigi en el sector.
L’associació està representada en el seu comitè de redacció
i distribueix la publicació entre els seus socis (actualment en
format electrònic).
4. Perquè el coneguin els nostres lectors –si encara no el
coneixen–, què és el vostre Clip?
Clip de SEDIC és un butlletí electrònic que presenta un
focus d'interès com a tema monogràfic, i ho completa amb
altres continguts. Intenta ser un reflex de les activitats des-
envolupades per l’associació, donar-los més abast. Inclou
habitualment una secció de debat, entrevistes a algun dels
ponents participants en els nostres seminaris o jornades,
entrevistes a joves professionals i presentacions de centres
que s’hagin visitat.
5. Dediquem aquest número 50 als usuaris. Com veieu la
nostra relació amb l’usuari?
És indubtable que en les darreres dècades hi ha hagut
certa despersonalització en les relaciones amb els usuaris.
La democratització de l’accés a través d’Internet ha permès
donar una nova dimensió als serveis documentals, però ha
restat gran part del tracte personal. Potser per això s’està
saludant la web social com un canvi de gran importància, ja
que aquestes eines poden permetre encaminar la personalit-
zació en les relacions de les institucions amb els usuaris dins
dels mitjans electrònics.
Amb criteri propi/Coneguem altres associacions professionals/p. 102-108
Item 50/2009/p. 102-108
108


Amb criteri propi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert