Col·legi Oficial de Bibliotecaris - Documentalistes de Catalunya
Abstract
Quan parlem de biblioteques és habitual, o millor dit, imprescindible, parlar d’usuaris, donat que són la clau de volta, el punt que uneix o en què conflueixen les polítiques, estratègies i objectius de l’actuació dels professionals de la biblioteconomia i la documentació, amb independència de les respectives unitats d’informació. Però si pretenem aprofundir en el seu coneixement, la primera sorpresa que ens trobem és que no hi ha un consens en la definició del terme «usuari». També ens adonarem que hi ha poca presència d’estudis d’usuaris en la definició dels serveis, mentre que hi ha un relatiu augment dels estudis de satisfacció, fonamentalment per la progressiva implantació del paradigma de l’orientació a l’usuari en el què es troben immerses les biblioteques, com moltes altres entitats de serveis.When talking about libraries it is normal, or rather necessary, to speak of users, since they are the key, the point of convergence for policies, strategies and objectives of the performance of LIS professionals, independently of their respective information units. However, if we wish to dig deeper, the first surprise is that there is no consensus on the definition of “user”. Also, we discover that few user studies are present in the definition of services, although there has been a relative increase in the number of user satisfaction studies. This is mainly due to the progressive introduction of the paradigm of user orientation, in which libraries –as well as many other services–are immersed.Cuando hablamos de bibliotecas es habitual, o mejor dicho imprescindible, hablar de usuarios, dado que son la llave, el punto que une o en el que confluyen las políticas, estrategias y objetivos de la actuación de los profesionales de la biblioteconomía y la documentación, con independencia de las respectivas unidades de información. Pero si pretendemos ahondar en su conocimiento, la primera sorpresa que nos encontramos es que no hay un consenso en la propia definición de «usuario». También vemos que hay poca presencia de estudios de usuarios en la definición de los servicios, mientras que si hay un relativo aumento de los estudios de satisfacción, fundamentalmente por la progresiva implantación del paradigma de la orientación al usuario en el que nos encontramos inmersas las bibliotecas, como otras muchas entidades de servicio
