Boix Fuster, Emili

Hemeroteca Cientifica Catalana

HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA:EL CUSC, CENTRE UNIVERSITARI DE SOCIOLINGÜÍSTICAI COMUNICACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA1Emili Boix-FusterUniversitat de Barcelona1. LA NECESSITAT D’UN CENTRE DE RECERCAEN SOCIOLINGÜÍSTICA I COMUNICACIÓUna alumna d’una assignatura de sociolingüística, després que jo presentés a classe les ten-sions polítiques que expliquen la sort i dissort de les llengües, es planyé dient: «Quina llàstima quehi hagi tanta política!» Per a ella, la llengua era el codi per a escriure bells i delicats poemes o pera ser analitzat mitjançant sofisticats esquemes sintàctics. A aquella alumna li costava veure comla llengua, més enllà d’un instrument fantàstic de comunicació, és també un instrument potentís-sim de poder i d’identificació socials, subjecte per tant a tota mena d’avatars polítics.Hi ha, doncs, una tensió entre, d’una banda, els qui estan interessats en l’essència de la llen-gua, és a dir, en la seva estructura fonètica, morfològica, sintàctica i discursiva, i de l’altra, els quiestan interessats en l’existència de la llengua, és a dir, en els múltiples contextos de tots tipus queen condicionen i expliquen les competències, ideologies i usos lingüístics.La història (breu encara) de la sociolingüística, des de Schmidt-Rohr, Kloss o Weinreich, ésl’intent d’entendre els contextos de l’existència de les llengües. Fins i tot la dialectologia, en prin-cipi destinada a estudiar la infinita varietat dels parlars, pateix des dels seus inicis un reduccionis-me que la fa allunyar-se d’un caràcter veritablement social. Els dialectòlegs en els seus comença-ments, inspirats pel potent romanticisme, malden per trobar els parlars rurals més genuïns, méspurs, més a prop del veritable Geist (esperit) del poble. Dins d’aquesta honorable tradició, el grancanonge manacorí, Antoni M. Alcover, quan recull materials de tot el domini de la llengua cata-lana, quan n’aplega de la ciutat de Barcelona als anys vint, sols entrevista sis informants d’unaciutat que té ja gairebé 700.000 habitants. La variació lingüística urbana (els registres, els socio-lectes, el sexolectes...) no interessaven en la mesura que eren varietats deturpades, allunyades del’ideal de la puresa, que es devia amagar en els llavis del pastor i del pagès de valls recòndites.La sociolingüística cerca precisament entendre tot tipus de variació social en la llengua: el seucentre de gravetat és la diversitat de factors que expliquen l’existència i el canvi lingüístics. Enprimer lloc, perquè aquesta variació –l’anomenada heterogeneïtat estructurada– és una condicióDOI: 10.2436/20.2500.01.41 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans]Vol. 31 (2009), p. 327-3311. Aquestes notes es basen en gran part en la “Memòria històrica del CUSC-UB 1998-2004” escrita per AlbertBastardas i Francesc-Xavier Vila.021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 327sine qua non perquè precisament hi hagi canvi lingüístic, tal com han demostrat els variacionistes.No es pot entendre la difusió del canvi lingüístic sense tenir en compte la variació social de les va-riables i variants lingüístiques. En segon lloc perquè per tal d’explicar la vida i la mort de les llen-gües cal recórrer a totes, totes les ciències socials, perquè cadascuna aclareix un part del seu im-mens trencaclosques. La ciència política, l’economia, la geografia humana, la història, el dret, lateoria de la comunicació, l’antropologia, el màrqueting, la sociologia la planificació lingüística.Cap d’aquestes peces de les ciències socials explica per ella sola el futur de les llengües en el nos-tre món, un món on el risc de desaparició de llengües és altíssim, atès que la ideologia assimilistade l’estat nació (a un estat o nació correspon una sola llengua) i l’empenta també assimilista de laglobalitzacio (l’extensió massiva de les llengües hipercentrals o centrals en detriment de les llen-gües locals) pot delmar les més de 5000 llengües per tal de fer-les enquibir amb el calçador del’escola, dels mitjans de comunicació de masses, amb la violència pura i dura, sigui com siguien 200 estats.Fins ara la sociolingüística ha intentat ser un terreny de confluència de les ciències socials iles ciències del llenguatge. La majoria de vegades, els sociolingüistes han estat acollits per depar-taments de filologia. El primer departament de filologia que convidà un sociolingüista a impartir-hi docència com a assignatura obligatòria fou el de filologia catalana de la Universitat de Barce-lona: Lluís V. Aracil obrí una tradició que ha perdurat fins a l’actualitat. I que contrasta amb elcaràcter secundari (optatiu) que té la sociolingüística a centres superiors grans com la Universitatde València o la Universitat Autònoma de Barcelona. En canvi, molts pocs departaments de cièn-cies socials (sociologia o antropologia sobretot) han ofert assignatures de sociolingüística. La socio-lingüística està connotada negativament de nacionalista? Sigui com sigui, el resultat és que man-quen espais de confluència entre sociòlegs i lingüistes.2. LA FORMACIÓ D’UN CENTRE DE RECERCAA LA UNIVERSITAT DE BARCELONAPer què s’ha creat un centre interdisciplinari a la Universitat de Barcelona? Les societats con-temporànies s’enfronten en el pla de la comunicació lingüística amb reptes de gran repercussió so-cial per a la solució dels quals necessiten el màxim coneixement i la màxima informació. Mentrela mundialització de l’economia i de la tecnologia planteja els problemes comunicatius a escalaplanetària, els processos simultanis d’avenç democràtic i d’autogovern de les comunitats humanesposen damunt la taula els de la normalització de llengües fins ara subordinades, alhora que els mo-viments imparables de la població ocasionen els de la multietnicització de societats abans ho-mogènies i culturalment estables. Paral.lelament, els Estats fins ara existents s’integren en orga-nitzacions o institucions de nivell superior, tot creant nous espais politicoeconòmics estretamentimbricats, com ara el NAFTA a l’Amèrica del Nord o, en procés fins i tot ja més avançat, la ma-teixa Unió Europea. La qüestió de la diversitat lingüística, intrínsecament lligada a l’existència dela pròpia humanitat, pren, doncs, en aquest moment, una rellevància transcendental alhora com ariquesa per conèixer i per conservar i com a problema per resoldre, com a herència cultural in-substituïble i com a desafiament de futur. Igualment, les societats més monolingües i estabilitza-des es plantegen l’aprofundiment democràtic de la comunicació institucions-ciutadans tot fentemergir qüestions com ara la de l’ús d’un llenguatge entenedor en la legislació, l’administració ien la justícia, o bé, en el cas de les organitzacions econòmiques, s’accentua la preocupació perl’optimització de la comunicació entre direcció, empleats i clients, en el marc de l’alta competiti-EMILI BOIX-FUSTER328021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 328vitat internacional vigent. Finalment, el fet mateix de la comunicació interpersonal és globalmentobjecte d’alt interès social, per tal com intervé decisivament en l’èxit i en la qualitat de la con-vivència i, consegüentment, en la pròpia felicitat dels individus.Els aspectes més relacionats amb l’acció lingüística i l’organització comunicativa de la so-cietat són, per tant, els que presenten algunes de les problemàtiques més sobresortints i actuals enel món contemporani. El coneixement necessari per enfrontar-nos-hi, però, és encara reduït i inci-pient, per tal com tradicionalment la recerca lingüística ha tendit a prioritzar l’estudi de l’estruc-tura dels codis –la seva ‘essència’– més que no pas el de l’enfocament de les llengües com a acti-vitat i com a objecte sòcio-simbòlic en el seu marc ecològico-cultural global –les seves condicionsd’’existència’. Aquest necessari canvi de perspectiva fa que aquest camp científic es transformi demanera automàtica en una àrea necessitada de teoritzacions transdisciplinàries i de models com-plexos capaços de donar compte dels nous objectes i de les noves qüestions. Fer avançar les solu-cions a les noves problemàtiques socials i científiques plantejades ja no és, per tant, qüestió nomésde la filologia o de la lingüística tradicionals, sinó també de les noves aproximacions sociolin-güístiques i pragmàtiques, de la teoria general de la comunicació, de la lingüística aplicada a l’ad-quisició de les llengües, de l’antropologia cultural, de les diverses branques pertinents de la so-ciologia i de la psicologia generals, de la ciència política, del dret, etc.Articular els espais interdisciplinaris i interdepartamentals on poder fer fruitar aquest nousparadigmes i contribuir, així, a l’avenç en el coneixement d’aquests temes i a la resolució dels ac-tuals problemes lingüístics i comunicatius de la societat, demana l’acció de les autoritats acadè-miques i polítiques. A Catalunya i a tot Espanya, la Universitat de Barcelona lidera històricamentde forma clara les aportacions que, tant des de l’àmbit acadèmic estricte com dels de la seva prò-pia planificació lingüística com a institució, han contribuït a la configuració d’aquestes novesperspectives que podem englobar sota els rètols de ‘sociolingüístiques’, ‘pragmàtiques’, i/o ‘co-municatives’. És a la Universitat de Barcelona on primer es va començar a ensenyar al nostre paísSociolingüística (Lluís V. Aracil [Albert Bastardas, Emili Boix, Jaume Farràs]) i Semiòtica iPragmàtica (Sebastià Serrano [Xavier Laborda, Lluís Payrató]), on van tenir lloc els primers post-graus i màsters de Serveis i Planificació Lingüístics (sota la coordinació de M. Teresa Cabré iLluís Payrató) i els primers cursos sobre adquisició de llengües segones i estrangeres (Carme Mu-ñoz) i d’Antropologia Lingüística (Carme Junyent), i on les diverses línies posteriors d’aquestsamplis camps han tingut desenvolupament, no només en els pioners Departaments de FilologiaCatalana, de Lingüística General i de Filologia Anglesa, sinó en molts altres ensenyaments, uni-tats organitzatives i projectes de recerca de la nostra Universitat. Malgrat, però, l’enorme interèsde la societat per aquests temes i l’alt nombre d’alumnes matriculats en els diversos cursos espe-cíficament de Sociolingüística –tant a la Facultat de Filologia com als inclosos dins de Sociologiaa la Facultat d’Econòmiques– i en els altres amb més estreta relació temàtica d’aquests mateixoscentres (Antropologia lingüística, Català col.loquial, Lingüística aplicada catalana, Lingüísticaaplicada anglesa, Política i planificació lingüístiques, Semiòtica, Pragmàtica, Teoria de la Comu-nicació, Sociologia del Coneixement, Sociologia de la Comunicació, etc.), així com de l’Escola deFormació del Professorat, i de les Facultats de Psicologia i de Dret, no ha estat possible fins ara dedonar un impuls adequat a la institucionalització universitària de la recerca i als ensenyaments detercer grau inclosos en aquestes perspectives. La dispersió del professorat en diferents departa-ments, la intrínseca interdisciplinarietat dels camps, i l’absència d’aquests com a àrees de conei-xement concretes, han dificultat l’organització i la programació efectives de la investigació i del’ensenyament postgraduat i han fet que es vagin perdent –o que siguin molt infrautilitzades– lespotencials contribucions que la comunitat científica catalana, ben coordinada, pot aportar col.lec-tivament a l’avenç del coneixement en les diferents línies de la sociolingüística i de la comunica-ció social.HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA 329021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 329El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) en el marc de les ac-tuals possibilitats organitzatives previstes en els estatuts de la Universitat de Barcelona, contri-bueix poderosament a la solució d’aquests problemes d’institucionalització acadèmica fins araexistents, en la perspectiva d’una futura integració en un Centre o Institut Interuniversitari de mésampli abast. És possible, així, una potenciació supradepartamental de les diverses línies de recer-ca en sociolingüística i en comunicació, fins ara de desenvolupament reduït i fragmentari a causade la manca d’espais formals comuns d’encontre i de col.laboració estable en l’àmbit acadèmic.Des del punt de vista de política científica, el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunica-ció en la seva creació respongué també clarament a la declaració per part de la Generalitat deCatalunya del camp ‘Cultura i societat’ com a àrea prioritària del període 1997-2000, i a les ne-cessitats de recerca en sociolingüística expressades pel Consell Social de la Llengua Catalana. Enambdós plans, el CUSC-UB, juntament amb els altres organismes sectorials ja existents al nostrepaís, plantejà que podia fer contribucions cabdals, tant pel que fa al coneixement sociolingüísticaprofundit de la societat catalana com a la informació i reflexió imprescindibles per a les decisionsque, en política lingüística, s’hauran de continuar prenent necessàriament en els nivells català, es-panyol, europeu i mundial. La creació d’aquest centre situa, així, la Universitat de Barcelona enlínia amb els altres centres europeus i internacionals d’orientació similar, amb els quals estableix,finalment ja d’una manera institucional i no pas a simple títol individual com fins ara, una estretacol.laboració i sinergia mútues.Els objectius proposaren tres grans àrees d’actuació: la recerca, la docència, i els serveis. Elsobjectius generals del primer gran àmbit –la recerca– són l’impuls tant de la teorització com delconeixement empíric dels determinants i la dinàmica de l’ús lingüístic i de la realitat sociolin-güística i sociocomunicativa global, tot emfasitzant –encara que no fent-ne pas objecte exclusiu–els aspectes relacionats amb la diversitat lingüística, tant dels derivats de la varietat interna de lesllengües, com dels provinents del contacte lingüístic pel fet de la multinacionalitat dels Estats oòrgans supraestatals, o de la multietnicitat de les societats. Pel que fa a la docència, els objectiusfonamentals són difondre els coneixements teòrics i empírics obtinguts, formar investigadorstransdisciplinaris i multimetodològics capaços d’aprehendre adequadament la complexitat delsobjectes de la recerca, i, des d’un punt de vista més aplicat, contribuir a la formació del personalnecessari per al desenvolupament efectiu de les accions de política lingüística i d’intervenció so-bre la comunicació, tant en el marc català com en l’espanyol i, en general, en l’internacional, totprioritzant dins d’aquest, els àmbits europeu i sud-americà. Respecte dels serveis, els fins delCentre són actuar com a centre de recerca, docència, planificació, i assessorament per als objec-tius específics que li siguin encarregats per altres òrgans de la mateixa Universitat, i per altres or-ganismes públics o privats relacionats amb el camp sociolingüístic i comunicatiu en general. Els objectius temàtics del CUSC-UB són promoure i dotar d’estabilitat la recerca interdepar-tamental i interdisciplinària en ecologia lingüística i cultural, diversitat geosociocultural i con-tacte lingüístics, comportaments lingüístics en general, sociologia de les varietats lingüístiques,transmissió lingüística familiar, efectes sociolingüístics de l’escolarització, processos d’adquisicióde les llengües, polítiques lingüístiques globals i sectorials, representacions i actituds respecte delscodis lingüístics, usos lingüístics en les comunicacions institucionalitzades, organització del mul-tilingüisme, funcions comunicatives i formes lingüístiques, variació territorial i social, drets lin-güístics, fenòmens migratoris i interculturalitat, comunicació interpersonal i/o intergrupal, i qual-sevol altre camp pertinent des de les perspectives sociolinguística i comunicativa enteses en unsentit ampli.Així mateix el objectius operatius es basen en fomentar la producció, l’organització i la coor-dinació efectives de la recerca en sociolingüística i comunicació en general a la Universitat deBarcelona, tot dotant-la d’infrastructures i recursos estables que n’impulsin l’optimització i laEMILI BOIX-FUSTER330021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 330qualitat. Aconseguir també d’augmentar l’interès pel camp sociolingüístic i de la comunicació enles diverses facultats temàticament relacionades.Pel que fa referència a la docència, la finalitat del CUSC-UB és organitzar de manera coherenti eficaç la formació interdisciplinària i multimetodològica dels futurs investigadors en les diferentslínies de recerca en sociolingüística i comunicació i/o del personal participant en els processos d’in-tervenció sociolingüística i comunicativa en un sentit ampli (planificadors i dinamitzadors socio-lingüístics, ensenyants, responsables de comunicació de les organitzacions,professions dedicades ala comunicació interpersonal, etc.). Dissenyar un conjunt flexible d’ensenyaments adequats a lesdiferents necessitats que vagi presentant la realitat.Si ens fixem en els serveis, es defensa la transferència dels resultats de les teoritzacions i re-cerques a altres òrgans de la pròpia universitat, i a institucions i organismes d’arreu que hi puguinestar interessats (Governs estatals, autonòmics o supraestatals, institucions locals, organitzacionsprivades, empreses, etc.). De manera més específica, entre d’altres: l’assessorament sociolingüís-tic i sobre polítiques lingüístiques i sòcio-culturals en general a les institucions interessades (go-verns locals, autonòmics, estatals, organismes europeus, institucions públiques, entitats acadèmi-ques, organitzacions privades, etc.). En definitiva, el CUSC és ja ara una eina de recerca, docènciai serveis que vol ser útil a la comunitat científica i al país.HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA 331021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 331

Historial d'un centre de recerca de sociolingüística: el CUSC, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA:
EL CUSC, CENTRE UNIVERSITARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA
I COMUNICACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA1
Emili Boix-Fuster
Universitat de Barcelona
1. LA NECESSITAT D’UN CENTRE DE RECERCA
EN SOCIOLINGÜÍSTICA I COMUNICACIÓ
Una alumna d’una assignatura de sociolingüística, després que jo presentés a classe les ten-
sions polítiques que expliquen la sort i dissort de les llengües, es planyé dient: «Quina llàstima que
hi hagi tanta política!» Per a ella, la llengua era el codi per a escriure bells i delicats poemes o per
a ser analitzat mitjançant sofisticats esquemes sintàctics. A aquella alumna li costava veure com
la llengua, més enllà d’un instrument fantàstic de comunicació, és també un instrument potentís-
sim de poder i d’identificació socials, subjecte per tant a tota mena d’avatars polítics.
Hi ha, doncs, una tensió entre, d’una banda, els qui estan interessats en l’essència de la llen-
gua, és a dir, en la seva estructura fonètica, morfològica, sintàctica i discursiva, i de l’altra, els qui
estan interessats en l’existència de la llengua, és a dir, en els múltiples contextos de tots tipus que
en condicionen i expliquen les competències, ideologies i usos lingüístics.
La història (breu encara) de la sociolingüística, des de Schmidt-Rohr, Kloss o Weinreich, és
l’intent d’entendre els contextos de l’existència de les llengües. Fins i tot la dialectologia, en prin-
cipi destinada a estudiar la infinita varietat dels parlars, pateix des dels seus inicis un reduccionis-
me que la fa allunyar-se d’un caràcter veritablement social. Els dialectòlegs en els seus comença-
ments, inspirats pel potent romanticisme, malden per trobar els parlars rurals més genuïns, més
purs, més a prop del veritable Geist (esperit) del poble. Dins d’aquesta honorable tradició, el gran
canonge manacorí, Antoni M. Alcover, quan recull materials de tot el domini de la llengua cata-
lana, quan n’aplega de la ciutat de Barcelona als anys vint, sols entrevista sis informants d’una
ciutat que té ja gairebé 700.000 habitants. La variació lingüística urbana (els registres, els socio-
lectes, el sexolectes...) no interessaven en la mesura que eren varietats deturpades, allunyades de
l’ideal de la puresa, que es devia amagar en els llavis del pastor i del pagès de valls recòndites.
La sociolingüística cerca precisament entendre tot tipus de variació social en la llengua: el seu
centre de gravetat és la diversitat de factors que expliquen l’existència i el canvi lingüístics. En
primer lloc, perquè aquesta variació –l’anomenada heterogeneïtat estructurada– és una condició
DOI: 10.2436/20.2500.01.41 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans]
Vol. 31 (2009), p. 327-331
1. Aquestes notes es basen en gran part en la “Memòria històrica del CUSC-UB 1998-2004” escrita per Albert
Bastardas i Francesc-Xavier Vila.
021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 327
sine qua non perquè precisament hi hagi canvi lingüístic, tal com han demostrat els variacionistes.
No es pot entendre la difusió del canvi lingüístic sense tenir en compte la variació social de les va-
riables i variants lingüístiques. En segon lloc perquè per tal d’explicar la vida i la mort de les llen-
gües cal recórrer a totes, totes les ciències socials, perquè cadascuna aclareix un part del seu im-
mens trencaclosques. La ciència política, l’economia, la geografia humana, la història, el dret, la
teoria de la comunicació, l’antropologia, el màrqueting, la sociologia la planificació lingüística.
Cap d’aquestes peces de les ciències socials explica per ella sola el futur de les llengües en el nos-
tre món, un món on el risc de desaparició de llengües és altíssim, atès que la ideologia assimilista
de l’estat nació (a un estat o nació correspon una sola llengua) i l’empenta també assimilista de la
globalitzacio (l’extensió massiva de les llengües hipercentrals o centrals en detriment de les llen-
gües locals) pot delmar les més de 5000 llengües per tal de fer-les enquibir amb el calçador de
l’escola, dels mitjans de comunicació de masses, amb la violència pura i dura, sigui com sigui
en 200 estats.
Fins ara la sociolingüística ha intentat ser un terreny de confluència de les ciències socials i
les ciències del llenguatge. La majoria de vegades, els sociolingüistes han estat acollits per depar-
taments de filologia. El primer departament de filologia que convidà un sociolingüista a impartir-
hi docència com a assignatura obligatòria fou el de filologia catalana de la Universitat de Barce-
lona: Lluís V. Aracil obrí una tradició que ha perdurat fins a l’actualitat. I que contrasta amb el
caràcter secundari (optatiu) que té la sociolingüística a centres superiors grans com la Universitat
de València o la Universitat Autònoma de Barcelona. En canvi, molts pocs departaments de cièn-
cies socials (sociologia o antropologia sobretot) han ofert assignatures de sociolingüística. La socio-
lingüística està connotada negativament de nacionalista? Sigui com sigui, el resultat és que man-
quen espais de confluència entre sociòlegs i lingüistes.
2. LA FORMACIÓ D’UN CENTRE DE RECERCA
A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Per què s’ha creat un centre interdisciplinari a la Universitat de Barcelona? Les societats con-
temporànies s’enfronten en el pla de la comunicació lingüística amb reptes de gran repercussió so-
cial per a la solució dels quals necessiten el màxim coneixement i la màxima informació. Mentre
la mundialització de l’economia i de la tecnologia planteja els problemes comunicatius a escala
planetària, els processos simultanis d’avenç democràtic i d’autogovern de les comunitats humanes
posen damunt la taula els de la normalització de llengües fins ara subordinades, alhora que els mo-
viments imparables de la població ocasionen els de la multietnicització de societats abans ho-
mogènies i culturalment estables. Paral.lelament, els Estats fins ara existents s’integren en orga-
nitzacions o institucions de nivell superior, tot creant nous espais politicoeconòmics estretament
imbricats, com ara el NAFTA a l’Amèrica del Nord o, en procés fins i tot ja més avançat, la ma-
teixa Unió Europea. La qüestió de la diversitat lingüística, intrínsecament lligada a l’existència de
la pròpia humanitat, pren, doncs, en aquest moment, una rellevància transcendental alhora com a
riquesa per conèixer i per conservar i com a problema per resoldre, com a herència cultural in-
substituïble i com a desafiament de futur. Igualment, les societats més monolingües i estabilitza-
des es plantegen l’aprofundiment democràtic de la comunicació institucions-ciutadans tot fent
emergir qüestions com ara la de l’ús d’un llenguatge entenedor en la legislació, l’administració i
en la justícia, o bé, en el cas de les organitzacions econòmiques, s’accentua la preocupació per
l’optimització de la comunicació entre direcció, empleats i clients, en el marc de l’alta competiti-
EMILI BOIX-FUSTER328
021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 328
vitat internacional vigent. Finalment, el fet mateix de la comunicació interpersonal és globalment
objecte d’alt interès social, per tal com intervé decisivament en l’èxit i en la qualitat de la con-
vivència i, consegüentment, en la pròpia felicitat dels individus.
Els aspectes més relacionats amb l’acció lingüística i l’organització comunicativa de la so-
cietat són, per tant, els que presenten algunes de les problemàtiques més sobresortints i actuals en
el món contemporani. El coneixement necessari per enfrontar-nos-hi, però, és encara reduït i inci-
pient, per tal com tradicionalment la recerca lingüística ha tendit a prioritzar l’estudi de l’estruc-
tura dels codis –la seva ‘essència’– més que no pas el de l’enfocament de les llengües com a acti-
vitat i com a objecte sòcio-simbòlic en el seu marc ecològico-cultural global –les seves condicions
d’’existència’. Aquest necessari canvi de perspectiva fa que aquest camp científic es transformi de
manera automàtica en una àrea necessitada de teoritzacions transdisciplinàries i de models com-
plexos capaços de donar compte dels nous objectes i de les noves qüestions. Fer avançar les solu-
cions a les noves problemàtiques socials i científiques plantejades ja no és, per tant, qüestió només
de la filologia o de la lingüística tradicionals, sinó també de les noves aproximacions sociolin-
güístiques i pragmàtiques, de la teoria general de la comunicació, de la lingüística aplicada a l’ad-
quisició de les llengües, de l’antropologia cultural, de les diverses branques pertinents de la so-
ciologia i de la psicologia generals, de la ciència política, del dret, etc.
Articular els espais interdisciplinaris i interdepartamentals on poder fer fruitar aquest nous
paradigmes i contribuir, així, a l’avenç en el coneixement d’aquests temes i a la resolució dels ac-
tuals problemes lingüístics i comunicatius de la societat, demana l’acció de les autoritats acadè-
miques i polítiques. A Catalunya i a tot Espanya, la Universitat de Barcelona lidera històricament
de forma clara les aportacions que, tant des de l’àmbit acadèmic estricte com dels de la seva prò-
pia planificació lingüística com a institució, han contribuït a la configuració d’aquestes noves
perspectives que podem englobar sota els rètols de ‘sociolingüístiques’, ‘pragmàtiques’, i/o ‘co-
municatives’. És a la Universitat de Barcelona on primer es va començar a ensenyar al nostre país
Sociolingüística (Lluís V. Aracil [Albert Bastardas, Emili Boix, Jaume Farràs]) i Semiòtica i
Pragmàtica (Sebastià Serrano [Xavier Laborda, Lluís Payrató]), on van tenir lloc els primers post-
graus i màsters de Serveis i Planificació Lingüístics (sota la coordinació de M. Teresa Cabré i
Lluís Payrató) i els primers cursos sobre adquisició de llengües segones i estrangeres (Carme Mu-
ñoz) i d’Antropologia Lingüística (Carme Junyent), i on les diverses línies posteriors d’aquests
amplis camps han tingut desenvolupament, no només en els pioners Departaments de Filologia
Catalana, de Lingüística General i de Filologia Anglesa, sinó en molts altres ensenyaments, uni-
tats organitzatives i projectes de recerca de la nostra Universitat. Malgrat, però, l’enorme interès
de la societat per aquests temes i l’alt nombre d’alumnes matriculats en els diversos cursos espe-
cíficament de Sociolingüística –tant a la Facultat de Filologia com als inclosos dins de Sociologia
a la Facultat d’Econòmiques– i en els altres amb més estreta relació temàtica d’aquests mateixos
centres (Antropologia lingüística, Català col.loquial, Lingüística aplicada catalana, Lingüística
aplicada anglesa, Política i planificació lingüístiques, Semiòtica, Pragmàtica, Teoria de la Comu-
nicació, Sociologia del Coneixement, Sociologia de la Comunicació, etc.), així com de l’Escola de
Formació del Professorat, i de les Facultats de Psicologia i de Dret, no ha estat possible fins ara de
donar un impuls adequat a la institucionalització universitària de la recerca i als ensenyaments de
tercer grau inclosos en aquestes perspectives. La dispersió del professorat en diferents departa-
ments, la intrínseca interdisciplinarietat dels camps, i l’absència d’aquests com a àrees de conei-
xement concretes, han dificultat l’organització i la programació efectives de la investigació i de
l’ensenyament postgraduat i han fet que es vagin perdent –o que siguin molt infrautilitzades– les
potencials contribucions que la comunitat científica catalana, ben coordinada, pot aportar col.lec-
tivament a l’avenç del coneixement en les diferents línies de la sociolingüística i de la comunica-
ció social.
HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA 329
021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 329
El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) en el marc de les ac-
tuals possibilitats organitzatives previstes en els estatuts de la Universitat de Barcelona, contri-
bueix poderosament a la solució d’aquests problemes d’institucionalització acadèmica fins ara
existents, en la perspectiva d’una futura integració en un Centre o Institut Interuniversitari de més
ampli abast. És possible, així, una potenciació supradepartamental de les diverses línies de recer-
ca en sociolingüística i en comunicació, fins ara de desenvolupament reduït i fragmentari a causa
de la manca d’espais formals comuns d’encontre i de col.laboració estable en l’àmbit acadèmic.
Des del punt de vista de política científica, el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunica-
ció en la seva creació respongué també clarament a la declaració per part de la Generalitat de
Catalunya del camp ‘Cultura i societat’ com a àrea prioritària del període 1997-2000, i a les ne-
cessitats de recerca en sociolingüística expressades pel Consell Social de la Llengua Catalana. En
ambdós plans, el CUSC-UB, juntament amb els altres organismes sectorials ja existents al nostre
país, plantejà que podia fer contribucions cabdals, tant pel que fa al coneixement sociolingüístic
aprofundit de la societat catalana com a la informació i reflexió imprescindibles per a les decisions
que, en política lingüística, s’hauran de continuar prenent necessàriament en els nivells català, es-
panyol, europeu i mundial. La creació d’aquest centre situa, així, la Universitat de Barcelona en
línia amb els altres centres europeus i internacionals d’orientació similar, amb els quals estableix,
finalment ja d’una manera institucional i no pas a simple títol individual com fins ara, una estreta
col.laboració i sinergia mútues.
Els objectius proposaren tres grans àrees d’actuació: la recerca, la docència, i els serveis. Els
objectius generals del primer gran àmbit –la recerca– són l’impuls tant de la teorització com del
coneixement empíric dels determinants i la dinàmica de l’ús lingüístic i de la realitat sociolin-
güística i sociocomunicativa global, tot emfasitzant –encara que no fent-ne pas objecte exclusiu–
els aspectes relacionats amb la diversitat lingüística, tant dels derivats de la varietat interna de les
llengües, com dels provinents del contacte lingüístic pel fet de la multinacionalitat dels Estats o
òrgans supraestatals, o de la multietnicitat de les societats. Pel que fa a la docència, els objectius
fonamentals són difondre els coneixements teòrics i empírics obtinguts, formar investigadors
transdisciplinaris i multimetodològics capaços d’aprehendre adequadament la complexitat dels
objectes de la recerca, i, des d’un punt de vista més aplicat, contribuir a la formació del personal
necessari per al desenvolupament efectiu de les accions de política lingüística i d’intervenció so-
bre la comunicació, tant en el marc català com en l’espanyol i, en general, en l’internacional, tot
prioritzant dins d’aquest, els àmbits europeu i sud-americà. Respecte dels serveis, els fins del
Centre són actuar com a centre de recerca, docència, planificació, i assessorament per als objec-
tius específics que li siguin encarregats per altres òrgans de la mateixa Universitat, i per altres or-
ganismes públics o privats relacionats amb el camp sociolingüístic i comunicatiu en general. 
Els objectius temàtics del CUSC-UB són promoure i dotar d’estabilitat la recerca interdepar-
tamental i interdisciplinària en ecologia lingüística i cultural, diversitat geosociocultural i con-
tacte lingüístics, comportaments lingüístics en general, sociologia de les varietats lingüístiques,
transmissió lingüística familiar, efectes sociolingüístics de l’escolarització, processos d’adquisició
de les llengües, polítiques lingüístiques globals i sectorials, representacions i actituds respecte dels
codis lingüístics, usos lingüístics en les comunicacions institucionalitzades, organització del mul-
tilingüisme, funcions comunicatives i formes lingüístiques, variació territorial i social, drets lin-
güístics, fenòmens migratoris i interculturalitat, comunicació interpersonal i/o intergrupal, i qual-
sevol altre camp pertinent des de les perspectives sociolinguística i comunicativa enteses en un
sentit ampli.
Així mateix el objectius operatius es basen en fomentar la producció, l’organització i la coor-
dinació efectives de la recerca en sociolingüística i comunicació en general a la Universitat de
Barcelona, tot dotant-la d’infrastructures i recursos estables que n’impulsin l’optimització i la
EMILI BOIX-FUSTER330
021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 330
qualitat. Aconseguir també d’augmentar l’interès pel camp sociolingüístic i de la comunicació en
les diverses facultats temàticament relacionades.
Pel que fa referència a la docència, la finalitat del CUSC-UB és organitzar de manera coherent
i eficaç la formació interdisciplinària i multimetodològica dels futurs investigadors en les diferents
línies de recerca en sociolingüística i comunicació i/o del personal participant en els processos d’in-
tervenció sociolingüística i comunicativa en un sentit ampli (planificadors i dinamitzadors socio-
lingüístics, ensenyants, responsables de comunicació de les organitzacions,professions dedicades a
la comunicació interpersonal, etc.). Dissenyar un conjunt flexible d’ensenyaments adequats a les
diferents necessitats que vagi presentant la realitat.
Si ens fixem en els serveis, es defensa la transferència dels resultats de les teoritzacions i re-
cerques a altres òrgans de la pròpia universitat, i a institucions i organismes d’arreu que hi puguin
estar interessats (Governs estatals, autonòmics o supraestatals, institucions locals, organitzacions
privades, empreses, etc.). De manera més específica, entre d’altres: l’assessorament sociolingüís-
tic i sobre polítiques lingüístiques i sòcio-culturals en general a les institucions interessades (go-
verns locals, autonòmics, estatals, organismes europeus, institucions públiques, entitats acadèmi-
ques, organitzacions privades, etc.). En definitiva, el CUSC és ja ara una eina de recerca, docència
i serveis que vol ser útil a la comunitat científica i al país.
HISTORIAL D’UN CENTRE DE RECERCA EN SOCIOLINGÜÍSTICA 331
021-ROMANICS XXXI-2  13/5/09  11:00  Página 331


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39722/39625

Historial d'un centre de recerca de sociolingüística: el CUSC, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert