Martínez París, Josep Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESSENYES-2009      ISSN 1696-4403    Antoni Sánchez 
 
La Guerra del Francès a Lleida http://seneca.uab.es/hmic  Revista HMIC, número VII, 2009 
Sánchez Carcelén, Antoni. La Guerra del Francés a 
Lleida. La Insurgència contra Napoleó i les seves 
conseqüències (1808-1814). Pagès Editors, Lleida, 2008, 
272pp 
 
Per Josep Martínez París (Universitat de Lleida) 
 
 
Aquest estudi històric es dedica a analitzar la guerra del Francès a la ciutat de 
Lleida, la primera localitat catalana a organitzar una Junta per articular el govern i la 
defensa del territori. L’obra s’ha d’entendre en el marc de les cel·lebracions derivades 
del bicentenari de la invasió del 1808 i de l’inici del moviment d’alliberament i de 
reacció a l’ocupació estrangera. Concretament aquest llibre ens dona una visió de 
conjunt dels fets bèl·lics i polítics que s’esdevingueren a la ciutat del Segre entre 1808 i 
1814. L’autor demostra com la Junta lleidatana va ser un organisme de govern dominat 
tant per l’oligarquia que dirigia l’ajuntament com, per descomptat, per la cúria 
eclesiàstica; sobretot cal destacar el paper del bisbe Jeroni Maria de Torres, un 
personatge tan absolutista com antinapoleònic. A més, la ciutat de Lleida va jugar un 
paper capdavanter en la iniciativa d’aplegar totes les juntes locals corregimentals 
catalanes: el 18 de juny del 1808 es fundava la Junta Suprema de Catalunya, 
l’encarregada d’administrar els esforços prebèl·lics amb la finalitat d’organitzar la 
resistència vers l’enemic mitjançant l’atribució de competències militars i financeres. Va 
ser en aquest precís moment quan van començar les tasques de millora la defensa de la 
ciutat en previsió de qualsevol eventual atac. 
 
Des de començaments de l’any 1810 la principal preocupació va ser l’avanç 
inexorable de l’exèrcit francès del general Suchet, que cap al mes d’abril ja havia fixat el 
setge de la plaça ilerdenca. Durant un mes la ciutat va protagonitzar una heroica 
resistència amb la finalitat d’evitar ser conquerida, però la manca de tropes exteriors de 
suport i l’ineficaç comandament de García Conde van propiciar la seva caiguda al mes 
de maig del mateix 1810. La repressió que van exercir els francesos sobre els lleidatans 
va ser brutal, causant notables danys materials i personals que l’autor consigna 
detalladament. Va ser en aquest precís moment quan va iniciar-se el govern francès sota 
el comanament del baró Henriod (1810-1812). 
 
A partir de llavors Lleida va patir la dominació francesa en forma de cruel i 
sagnant dictadura militar del baró Henriod, qui va portar a terme nombroses execucions i 
afusellaments a la cèntrica plaça de Sant Joan. Com a conseqüència els lleidatans van 
reunir forces per alliberar-se d’aquella tirania, malgrat que el seu intent més contundent, 
la voladura del polvorí de la Suda (1812), va traduir-se en un sonat fracàs: va ocasionar 
la mort accidental de molts civils i la destrucció d’un centenar de cases a la parròquia de 
Santa Maria Magdalena. Per a més inri pràcticament no va afectar les tropes d’ocupació 
franceses.  
 
 Poc després, el prefecte napoleònic Alban de Villeneuve (1812-1814) va fer-se 
càrrec de l’administració de Lleida, ciutat que com la resta del territori del Principat 
havia  estat annexionada directament a França a principis d’aquell any. Tot i que 
198 
RESSENYES-2009      ISSN 1696-4403    Antoni Sánchez 
 
La Guerra del Francès a Lleida http://seneca.uab.es/hmic  Revista HMIC, número VII, 2009 
Villeneuve va caracteritzar-se per un tarannà més pacífic i una voluntat modernitzadora, 
ja era tard per a canviar la mala imatge de que gaudien els francesos entre la població. El 
nou prefecte va ser l’artífex de l’elaboració d’unes interessants memòries sobre el 
departament de les Boques de l’Ebre (segons la nova divisió territorial francesa), la 
capital del qual havia de ser Lleida, que a data d’avui es revelen com una bona font per 
al coneixement de la realitat de les comarques lleidatanes de principis del segle XIX. 
Mentrestant, però, la bona estrella europea de Napoleó havia començat a mudar de signe. 
No es d’extranyar que a principis del 1814 el baró d’Eroles -un dels promotors del 
desastre de la voladura del polvorí de la Suda– es plantés davant de Lleida i aconseguís 
el 14 de febrer recuperar la ciutat. Per fi, després de gairebé quatre anys d’ocupació, 
Lleida s’alliberava de l’opressor jou napoleònic. El llibre es clou amb un últim capítol 
dedicat a l’estudi de les diferents conseqüències negatives de la guerra del Francès per a 
la ciutat de Lleida. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
199 


SÁNCHEZ CARCELÉN, Antoni. La Guerra del Francés a Lleida. La Insurgència contra Napoleó i les seves conseqüències (1808-1814)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert